dilluns, 30 de juny del 2008

RF - Recull de RETALLS del 17 al 25 de juny '08

Caramel·lers, republicans de Maria Fent referència a la presentació d’aquest llibre de Pere Sureda, editat i prologat per l’amic periodista Damià Quetglas, la crònica comenta que el mateix autor “volgué remarcar que aquell llibre era per a ell un deure moral, per retornar, en certa manera, la veu a aquells que en un moment determinat de les seves vides es veieren obligats a callar i a sofrir la violència dels totalitaris. Molts d’ells, desgraciadament, moriren sense veure satisfet el retorn de la seva dignitat en forma de restitució i reconeixement públic”. (FENT CARRERANY, núm 261, maig. Maria de la Salut). BMM.- (Diari de Balears, 25 de juny) El llenguatge de l’escriptora Aina Ferrer En l’entrevista múltiple a varis escriptors, Aina Ferrer Torrents, autora dels llibres de poemes ‘Exilis per a dues ales’ i ‘Perspectiva de pronoms’, entre d’altres, respon així quan li demanen si sempre ha volgut ser escriptora: “No m’ho he plantejat. Simplement hi ha una sèrie de coses i una realitat que veus, perceps, sents i que necessites conèixer-la, i contant-la, la coneixes més. És la indagació a partir de les paraules, dins d’un camí que de vegades no saps fins on el podràs dur. És com una necessitat, utilitzar el llenguatge d’allò que em pertany”. (INCA AVUI, núm 16, abril). BMM.- (Diari de Balears, 24 de juny) Pintades desproporcionades a Mancor A la secció ‘Crònica’, de Gabriel Fiol i Mateu, hi podem llegir el següent apunt, el millor del qual és el comentari que acompanya la notícia: “Dia 20, durant la nit, es feren pintades antifeixistes a una casa del carrer de Massanella. El motiu era protestar per una placa que està col·locada en aquesta casa indicant que es feu amb ajuda de l’antic ‘Ministerio de la Vivienda’, on apareixen el jou i les fletxes de l’escut falangista. Una acció desproporcionada considerant el petit tamany de la placa i l’absència a Mancor de seguidors de la ‘Falange’, ja que en les darreres eleccions no obtingueren cap vot”. (MONTAURA, núm 83, primer trimestre 2008. Mancor de la Vall). BMM.-(Retalls Forans. Publicat al Diari de Balears, 23 de juny) Suma de sous dels polítics Després de l’increment de les dietes als consellers sense dedicació plena o sense cartera “el sou dels polítics sembla que “s’ha dignificat” segons els mateixos beneficiats (...) que sols cobraven 900 euros per anar al ple del Consell i ara en cobraran 1500. Però, aquest no és l’únic sou que cobren la majoria. Així, Pere Joan Martorell cobra d’altres dues institucions públiques, el Govern (3000 €) i l’Ajuntament de Lloseta (400 €). També es beneficien de dietes múltiples els consellers populars com Anna Rodríguez, que en cobra uns 2700 més com a regidora d’Hisenda de Santa Margalida, fent-se un sou mensual d’uns 4000 euros. Un sou similar també percep el conseller del PP i regidor de Cultura d’Inca, Bartomeu Martínez”. (SA PLAÇA, 141, Inca i comarca, 25 d’abril). BMM.- (Diari de Balears, 22 de juny) Nou anys de jazz a Llucmajor A Can Pelín fa nou anys que cada dijous, de 21 a 24 h, hi toca una banda de Dixie, la Storyville Jazzband, integrada en gran part per alemanys. Quan Julián Lacoma demana a Jaume Oliver com pot aconseguir rendabilitat a aquesta mostra musical, el propietari del local li respon: “Això no es pot fer per guanyar doblers, únicament si ets melòman i altruista pots fer-ho durant tant de temps. Ells ho fan per afició i passen una vidriola, on els espectadors poden dipositar una propina, que hom suggereix que sigui de 5 euros, encara que molts no donen ni aquesta quantitat”. (S’UNIÓ DE S’ARENAL, núm 252, maig). BMM.- (Diari de Balears, 21 de juny) El conseller d’Habitatge, pressumptament incompetent L’escriptor Miquel López Crespí dedica dues planes senceres del quinzenal a criticar, envestir i posar de volta i mitja el conseller d’Habitatge, Jaume Carbonero, especialment per la fallida llei que proposà i pel creixement desmesurat de Campos. Entre d’altres coses, el novel·lista escriu: “No cal dir que, vists i comprovats els continuats errors d’una persona que mai no escolta la societat civil i, per a evitar la continuada erosió política que la seva mala gestió produeix als diversos governs progressistes, seria convenient el cessament o la dimissió d’un conseller tan provadament incompetent”. (L’ESTEL, núm 627, 15 de maig. Sant Joan). BMM.- (Diari de Balears, 20 de juny) La Fundació Coll Bardolet i Valldemossa Sílvia Pizarro, directora de la Fundació Coll Bardolet, comenta a Miquela Font sobre Valldemossa: “El primer que em va sorprendre quan vaig arribar fou l’escassa oferta cultural que tenia un poble que, en canvi, era tan emblemàtic com a residència de grans artistes, tan conegut des del punt de vista turístic i amb un patrimoni paisatgístic i arquitectònic tan important. Em va xocar que no hi havia cap sala municipal. Crec que faltava un centre d’activitat cultural (...) Em vaig proposar interactuar en tres cercles: Valldemossa, les Illes i el món. És a dir, oferir un espai cultural als valldemossins sense renunciar a aprofitar la gran afluència de visitants que passen per aquí”. (MIRAMAR, núm 75, abril-maig-juny. Valldemossa). BMM.- (Diari de Balears, 19 de juny) L’evolució de les begudes En un reportatge de Cristòfol Carrió i Sanxo de sobre l’històric Cafè Colon, de la plaça de Llucmajor, el propietari, Llorenç Coll i Coll, explica de quina manera han canviat licors i refrescs al llarg del temps: “Anys enrere es limitava a la cassalla, conyacs, anís, palo i herbes, tot a granel fet a destil·leries de Llucmajor (...) Els refrescs pinya, gasosa, taronjada, llimonada, llet freda i, especialment, per refrescar-se de debò els cartutxos de magnèsia anomenats citrats. Avui dia, la varietat tan en licors com en refrescs és molt ampla”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, 299, maig). BMM.-(Diari de Balears, 18 de juny) Llibre de poemes de Jaume Caldentey “A la Casa de Cultura, el poeta Jaume Caldentey presentà el seu darrer llibre ‘Tavernaris. De garrigues i tavernes’. En Miquel Pons n’oferí una petita radiografia, revelà les seves impressions personals. Entre admirat i desconcertat desgranà paraules i imatges de la taverna/garriga que en Jaume ha preservat del contenidor de reciclatge i ha fixat en el llibre. (...) El volum està format per tres baules: Tavernari, Rossegons i un apèndix que recull poemes dedicats a persones diverses i uns mots i altres expressions de correspondència dels al·ludits”. (FELANITX, 3579, 26 d’abril). BMM.-(Diari de Balears, 17 de juny) Si voleu veure altres continguts podeu anar a... http://ambpdeportula.googlepages.com/home Gràcies pel vostre interès!

divendres, 20 de juny del 2008

Recull de retalls del 5 al 15 de juny '08

Arran de l’aniversari de Ferrari Billoch Bernat Nadal escriu amb motiu de l’efemèride de la mort d’aquest falangista manacorí, autor de ‘Mallorca contra los rojos’: “Manacor és la Ciutat dels Morts. La ciutat dels assassins. I també la de molts dels assassinats. Un estigma que hem de dur a sobre i que fa que, encara avui, molts dels moralment implicats considerin que no s’ha de tractar el tema. Els carnissers ja no són vius, o en queden pocs. Però varen tenir el suport d’algunes generacions: uns, que eren infants en temps de la guerra i després aprofitaren l’avinentesa per col·laborar amb el règim, ajudant a tapar desastres. Altres, col·laboraren fins i tot fent desaparèixer documents de la Sala... i més o menys se sap qui són. (...) Per moltes de lleis que es facin, els crims contra la humanitat no prescriuen mai. Els assassins poden ser indultats, però mai no seran innocents”. (MANACOR COMARCAL, 1134, 10 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 15 de juny) Traves burocràtiques per arreglar marges Lluc Garcia, director del setmanari Sóller, explica que les dificultats dels propietaris de marges de Sóller i Fornalutx per aconseguir els ajuts i subvencions de la conselleria de Medi Ambient a l’hora d’arreglar-los “poden ser tan llargues i complicades que molts ja s’afluixen de demanar-les i decideixen reparar els marges per compte seu o, simplement, deixar que continuï l’abandonament” A la mateixa plana podem llegir que, segons el Consell, “un 35% de les marjades d’ús agrícola estan en mal estat i necessiten reparacions urgents”. (SÓLLER, 6317, 24 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 14 de juny) Els 'elegits de Déu' de Pollença Xisco Roman, nou gerent de la Residència de Pollença, explica a M. Magdalena Tortella la seva relació amb aquest centre social, amb records de quan tenia cinc anys. El repàs acaba així: “Totes aquelles persones que treballem en l’àmbit dels serveis socials tenim el compromís de preservar el patrimoni social dels pobles, és a dir la seva gent, i especialment tenir cura d’aquells col·lectius que es puguin trobar amb certs desavantatges, com poden ser les persones majors, com deia ma mare, els elegits de Déu”. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 306, 16-31 de maig) BMM.- (Diari de Balears, 13 de juny) Sobre el fals debat del català En relació als postulats lingüístics del batle de Calvià, Coanegra comenta a l’editorial: “És com si un metge de dretes volgués que el cor estigués a la dreta, malgrat que la realitat és que està a l’esquerra, i que promulgàs un referèndum per decidir entre tots on està el cor; tots estarem d’acord que és un autèntic disbarat i dou com una catedral. Idò això és el que promulga aquest senyor, un disbarat penós que va en contra del que diu la ciència”. (COANEGRA, núm 264, abril. Santa Maria del Camí). BMM.- (Diari de Balears, 12 de juny) L’Ajuntament de Manacor vs la conselleria d’Educació “Catalina Riera, regidora d’Educació de Manacor, va denunciar la política en matèria d’escoletes que s’està duent a terme des del Govern Balear ja que donen el mateix valor puntual per a l’adquisició d’una plaça escolar a les escoletes municipals als nins i nines de pares i mares que viuen a Manacor i a aquells que simplement treballen al municipi (...) Per a Riera aquest criteri està molt bé si es considera que es concilia la vida familiar i laboral, però quan l’escoleta municipal està finançada en gran part per l’Ajuntament (44%) i l’aportació de la conselleria és únicament del 8% és coherent que es prioritzin els residents del poble i que tinguin vertaderament un avantatge pel que fa a altres alumnes que no resideixen a Manacor”. (7SETMANARI de Llevant, 1116, Manacor, 9 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 11 de juny) Hort ecològic a Costitx “Una veïnada de la localitat ha cedit un terreny, a prop del col·legi públic, perquè hom hi pugui crear un hort ecològic. L’Ajuntament l’ha adequat i ha tancat el recinte. El nou hort funcionarà amb el mètode Gaspar Caballero, a través del qual s’estalvia molta d’aigua. Per començar sembraran lletugues, remolatxa, cebes, porros, bledes, tomàtigues, pebres i albergínies”. (Flash comarcal. DIJOUS, 1783, Inca, 8 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 10 de juny) La revista Bellpuig d’Artà esdevé fundació “Fa poques dates que la revista Bellpuig ha sofert un canvi de restructuració interna. Des d’ara té el caràcter de fundació i el seu nom serà ‘Fundació Revista Bellpuig’. El desenvolupament de la revista seguirà com sempre. D’ara endavant tindrà un caràcter de més autonomia ia mb NIF propi. Ni el local social ni els components de la redacció no han sofert cap tipus de canvi. Els estatuts contemplen la composició d’un patronat del qual en serà president honorífic la figura del rector de la parròquia d’Artà, sigui el que sigui”. (BELLPUIG, núm 788, Artà, 25 d’abril). BMM.- (Diari de Balears, 8 de juny) Arquitectura i història D’una entrevista d’Onofre Arbona a Jaume Mayol Amengual, autor de la Història de la construcció de Ses Escoles de Montuïri. Davant la pregunta quines fonts documentals has utilitzat? Jaume contesta: “A Mallorca existeix un problema fonamental per a respondre aquesta pregunta. No hi ha cap institució preocupada en reunir els fons documentals d’aquells arquitectes que han fet història. Això segurament està relacionat amb el fet que l’illa no té escola d’arquitectura”. BONA PAU, 663 (Montuïri, maig). BMM.- (Diari de Balears, 7 de juny) Aigua de maig “Ni els més vells havien vist ploure tant en el mes de maig, en el mes de Maria. En aquest temps tothom ja havia anat a la platja. Però l’aigua de maig no és tan dolenta com és ara. El dia 3 del mateix mes és la festivitat de la Inventió de la Santa Creu: ‘l’aigua de Santa Creu té set virtuts i set gustos’.” Na Floquets. LLOSETA, 330 (maig). BMM.- (Diari de Balears, 6 de juny) L’Herboristeria des Pla, a Sineu “Regentada per la jove naturòpata Antònia Torres, és el punt de trobada de molts residents als pobles de Sineu, Costitx i Lloret, que cerquen productes ecològics per a llur consum o productes compatibles amb els règims alimentaris vegetarians. En pocs anys l’herboristeria s’ha convertit en un petit centre social, on a més de redescobrir nous productes, com les infusions de blat torrat, que fan a Sant Llorenç, també es fan cursets de cuina i s’apliquen mesures d’estalvi i consum sostenible”. Antònia Coll. SA PLAÇA, 141 (Inca i comarca, 25 d’abril). BMM.- (Diari de Balears, 5 de juny)

dilluns, 16 de juny del 2008

Amb 'P' de Pòrtula

Es tracta d'un espai radiofònic, emès cada dimecres a Ràdio Marratxí (92.9 FM) des del 13 de febrer de 2008, que vol servir d'unió entre la revista Pòrtula -informatiu de Marratxí- i el seu públic lector. A partir del 7 de maig l'espai de dues hores es divideix en TOT MARRATXÍ (de 18:05 a 19 h.) i en TOT MÚSICA (en principi de 19 a 20 h.). L'espai es repeteix els diumenges de 19 a 21 h. Tot Marratxí tracta temàtica local del municipi, amb entrevistes en directe i aproximacions a diversos fets de l'actualitat. Tot Música està dedicat a la música, bàsicament clàssica, però sense descartar el jazz, la música popular, la de cantautor i la pop. Tot Música inclou alguna novetat del món musical. Una entrevista a un personatge conegut, però no vinculat directament a la música, sobre els seus gusts musicals. Un espai monogràfic, amb selecció i comentari de 4 o 5 fragments, relacionades amb algun compositor, un estil, una època, un instrument, un intèrpret o un tema. Algun comentari bibliogràfic o discogràfic i una entrevista amb un personatge directament relacionat amb el món musical.