divendres, 29 d’agost del 2008

RF - L’època del contraban

(il·lustració, www.amicsdelamar.com)
En un llarg escrit Jaume Rigo conta vida i obres de Sebastià Rigo Rigo ‘Martina’, nascut a Portopetro l’any 1916 i membre d’una família de mariners i patrons. En parlar de la postguerra Sebastià Rigo explica en relació al seu pare: “Se n’anava a Alger amb un llaüt de 45 pams, vell, amb un tros de vela sense motor. Mai se va perdre cap barca d’aquestes (...) Pes camí tot es temps havien de treure aigua perquè duien set o vuit saques de tabac i quasi sempre arribaven banyats (...) Guanyaven catorze duros per un viatge que de vegades durava set o vuit dies. Era s’època que començaven a fer trasbords i es primers que varen fer un duro eren es que anaven un poc de contraban”. (DIES I COSES, núm 124, maig-juny. Calonge). BMM.- (Diari de Balears, 10 d'agost 08)

dimecres, 27 d’agost del 2008

RF - Aires nous al Museu de sa Pobla

Aina Aguiló Bennàssar, poblera llicenciada en Història, és la nova directora de Can Planes, el Museu d’Art Contemporani de Sa Pobla. Quan en una entrevista li demanen quina és la seva idea del museu ella respon: “Un museu ha de tenir un fort lligam comunicatiu amb el poble, no pot mirar-se el llombrígol. La gent que visiti el museu n’ha de sortir contenta, i així potser torni. S’hi ha de sentir com a casa seva i ha d’estar-hi a gust”. Per obrir el museu al poble, una de les primeres tasques que s’ha proposat és “visitar tots els pintors poblers, a casa seva o al seu taller, per presentar-me i recollir informació entorn al museu i la resta d’activitats que es puguin generar dins el món de l’art”. (SA PLAÇA, núm 144, 6 de juny. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 9 d'agost 08)

dimarts, 26 d’agost del 2008

RF - L’origen d’Horris Kamoi

(foto, Miquel Adrover - media.epi.es/www.diariodemallorca.es )
El tàndem Vera Puigserver entrevista el músic felanitxer Joan Manuel Barceló Antúnez, que endemés de trompa de l’OSB és el cantant del grup Horris Kamoi. En parlar dels inicis del grup comenta: “cercàvem un nom que no conegués ningú i en vàrem pensar molts fins que ens va venir al cap Horris Kamoi, que ja era com un crit de guerra del Cos, tot i que era cosa d’en Maikel, en Pepito i els picadors. Molta gent ens deia que sonava malament i alguns es pensaven que érem un grup violent basc quan anàvem a tocar, però ens agradava i el vàrem triar”. (EL FELANITXER, núm 38, 6 de juny. Felanitx). BMM.- (Diari de Balears, 8 d'agost 08)

dilluns, 25 d’agost del 2008

RF - El pecat de la tristesa

El rector de la parròquia dels Dolors de Manacor, Andreu Genovart, té una secció setmanal d’opinió que, en aquesta ocasió, utilitza per esmenar la plana al Papa Benet XVI en el sentit que troba que a la llista dels nous pecats que va donar a conèixer fa uns mesos –riqueses, drogues, manipulació genètica, injustícia social, fer malbé l’ambient...- també hi hauria d’haver inclòs la tristesa. Segons mn. Genovart “l’alegria és una qualitat ben pròpia d’un cristià perquè és un do de l’Esperit (...) Per què, doncs, no som uns cascavells d’alegria? De l’alegria profunda, la que prové del cor (...) La nostra església i la societat en general necessiten aquesta alegria. Si tenim l’alegria desterrarem el malhumor, pessimisme, negativitat, crítiques, agressivitat...” (MANACOR COMARCAL, núm 1139, 14 de juny). BMM.- (Diari de Balears, 7 d'agost 08)

dissabte, 23 d’agost del 2008

RF - Les perruqueries de Felanitx

En una entretinguda entrevista de Margalida Font Bennàssar, l’escultor Jaume Canet Adrover conta una curiositat felanitxera, tot i que resta pendent de comprovació, tenint en compte l’autòctona tendència hiperbòlica. Així, en parlar del seu poble Canet diu: “Entenc que la gent jove se’n vagi a altres pobles; aquí no hi ha opcions d’oci. Teníem una discoteca i la vàrem tancar. Teníem un cine i el van llevar. L’única cosa que realment funciona a Felanitx són les perruqueries de dones, n’hi ha una a cada carrer! Un dia em dedicaré a contar-les, per curiositat”. (EL FELANITXER, núm 38, 6 de juny. Felanitx). BMM.- (Diari de Balears, 6 d'agost 08)

dimecres, 20 d’agost del 2008

RF - Andratx: bonys i forats

(foto, joventutandratx.blogspot.com/ )
Així titula l’amic Rafel Oliver Grammatico el crític editorial dedicat a “forats, o sotracs, caramulls i caramulls de grans forats per tota l’orografia asfàltica de la vila, que converteixen el trànsit rodat en una peripècia constant” mentre els bonys fan referència a la “multitud de finques que han convertit la pell del bacallà [del qual parlava Porcel tot referint-se a Andratx] en una bonyerruda massa de carn de peix”. La visió final de l’editorialista és realment negra: “Bonys i forats pel terra, i finques com a bonys per tot, i forats econòmics produïts per la salvatgia urbanística que tots coneixem i patim encara”. (N’ALÍ, núm 92, maig. Andratx). BMM.- (Diari de Balears, 5 d'agost 08)

dimarts, 19 d’agost del 2008

RF - Més canvis a Mallorca d’un temps a ara

En relació a les feines concretes de la madona de possessió, Catalina Cladera, d’Aubarca, explica: “Fèiem molta més feina que ara i ens retia més. Hem tornat vagos. Però pensa que, per rentar, havíem de començar a treure aigua del pou un dia abans, havíem d’omplir la caldera per encalentir-la. Llavors venia el rentar i per passar la roba, torna treure aigua i torna omplir la caldera. La feina no acabava aquí, perquè tot s’havia de planxar amb aquelles planxes que s’encalentien al foc i que, moltes vegades, quan estava gairebé net i emmidonat, no te’n recordaves de netejar la sola de planxa i embrutaves la peça (...) Per menjar a l’hora de berenar, havíem de tenir les sopes a punt per a tothom; a l’hora de dinar, no faltava un plat de cuinat i per sopar, altra vegada sopes”. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 308, 16-30 de juny). BMM.- (Diari de Balears, 3 d'agost 08)

dilluns, 18 d’agost del 2008

RF - Els canvis a Mallorca de fa pocs anys a ara

Dues col·laboradores del quinzenal pollencí entrevisten Catalina Cladera, madona de la possessió d’Aubarca, a Lluc, des de fa 50 anys i la consideren l’única mallorquina que està sola al front d’un lloc d’aquestes característiques. Quan li demanen com ha canviat la vida en aquest temps ho il·lustra de manera molt explícita: “ara tenim totes les comoditats, quan em vaig casar no hi havia ni aigua corrent, ni llum, ni cotxes ni geleres... De fet, quan matàvem un pollastre era per menjar-lo aviat. Així que posàvem el pollastre net dins una taleca (...) i el ficàvem dins el pou sense que tocàs l’aigua. D’aquesta manera estava fresc i no hi anaven animalons. És clar que l’endemà mateix ja l’havíem de cuinar”. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 308, 16-30 de juny). BMM.- (Diari de Balears, 2 d'agost 08)

diumenge, 17 d’agost del 2008

Protagonistes dels Retalls. Actualització

Maria José Perelló > web oficial
Agrupació Artística Andritxola - AGARA, Andratx Aina FERRER TORRENTS, escriptora (Inca) Aina VERGARA, educadora social, (Sóller) - F Andreu ARBONA, escriptor, Sóller. Vegeu entrada vikipedio Anna RODRÍGUEZ, política, Santa Margalida Antoni CONTRERAS, investigador, (Manacor) Antoni MARIMON, historiador, (Sóller). Vegeu bibliografia Antoni PALOU "Gall", glosador, Pollença Antoni TUGORES, investigador, Manacor. * Antònia COLL (Inca) Antònia FERRER, monitora de patchwork, Sóller * Antònia FONT, Llucmajor Antònia TORRES, naturòpata, Sineu Associació de Vi Primitiu, (Pollença) * Bàrbara SUAU, Bunyola Bartomeu MARTÍNEZ, polític, Inca * Bernat NADAL, Manacor * Biel AGUARELES, (Sóller) Cafè COLON, Llucmajor Carlos DELGADO, polític, Calvià Catalina RIERA, regidora d'Educació, Manacor - F * Cati M. Serra, (sa Pobla) * Cristòfol CARRIÓ i SANXO (Llucmajor) * Damià QUETGLAS (Inca) * David CIFRE LEON, fitoterapeuta, (Pollença) * Estel de Llevant. INFODIFUSIÓ. Manacor * Eva CERDÀ, Pollença F. FERRARI BILLOCH, escriptor, Manacor Francesc ANTICH, polític, Algaida Francisca BERGAS FRAU, cuinera, (sa Pobla). Surt en varis escrits Fundació revista BELLPUIG, Artà * G. PUIGSERVER (Felanitx) * Gabriel FIOL i MATEU, Mancor de la Vall * Gabriel VENY, Manacor Gaspar CABALLERO, agricultura ecològica a Costitx. Vegeu web - F Guillem COLOM FERRÀ, poeta, Sóller * Guillem PUIG, Sóller. Té varis escrits Herboristeria des PLA, Sineu Impremta GELABERT, sa Pobla Jaume CALDENTEY, poeta, Felanitx Jaume CARBONERO, conseller d'Habitatge (Campos). Vegeu Blog "a la contra" - F Jaume MAYOL AMENGUAL, investigador, Montuïri Jaume OLIVER, Can Pelín, Llucmajor * Joan CASTANYER, Sóller Joan GELABERT, impressor, sa Pobla Joan PONS i MARQUÊS, escriptor. Sóller * Julián LACOMA, s'Arenal Llorenç COLL I COLL, Cafè Colon, Llucmajor * Lluc GARCIA, Sóller Macià TOMÀS FRANCISCO, director Aires d'Andratx Magdalena CASTANYER PALOU, aficionada a la cuina, Sóller Marçal ISERN, investigador, Alaró Marcia BOÍ, biòloga UIB, (Sóller) Margalida SOCIAS, periodista, sa Pobla - F Maria MATEU OLIVER, de Meià, pintora, Montuïri Maria José PERELLÓ, soprano, Bunyola. Vegeu web - F Maria MAYOL, escriptora, Sóller. Surten diversos escrits sobre ella - F Miquel ARBONA, escriptor, Sóller Miquel CARDELL, periodista i poeta, Llucmajor * Miquel LÓPEZ CRESPÍ (Sant Joan) Miquel MARQUÈS i COLL, escriptor, Sóller Miquel PONS, escriptor (Felanitx) Miquel SERRA PASTOR, escriptor, Sóller * Miquela FONT (Valldemossa) Nofre Bisbal, assistent social i apicultor, Sóller * Onofre ARBONA, Montuïri. Surten varis escrits seus * P. VERA (Felanitx) Pep BORRÀS, AGARA, Andratx Pere ANDREU "Pascola", músic, Felanitx Pere BONNÍN, músic i pianista, (Manacor) Pere Joan MARTORELL, polític, Lloseta. Vegeu fitxa biogràfica i literària - F Pere SUREDA, historiador, Maria de la Salut Rafel NADAL, tennista, Manacor * Rafel OLIVER GRAMMATICO, Andratx, Té varis escrits Sa RIBA, revista, Muro. Shaul FRIBERG, rabí de Mallorca, (Pollença) - F Sílvia PIZARRO, directora Fundació Coll Bardolet, Valldemossa Storyville Jazzband (Llucmajor) * Tià "Guingaia", Felanitx Tomeu SERRA, tonedor, (Porto Cristo) * Xisco NOVELLA, (Petra) Xisco ROMAN, gerent Residència, Pollença (*) Articulistes, cronistes i periodistes

divendres, 15 d’agost del 2008

Les herbes dels 'Caragols a la Sollerica'

Guillem Puig ens recrea ment i esperit esmentant "l'aroma que lenta però de manera perceptible va envaint les cases, els carrers i qualsevol carrer de la contrada: ha arribat l'hora de cuinar i menjar caragols!". Es refereix a Sóller, però la sensació es pot traslladar a qualsevol altre racó de Mallorca quan també s'olora "la suma de flaires de les diferents herbes que serveixen per condimentar i aromatitzar aquest plat". Més envant ens explica que "tot i que cada casa té el seu estil de fer els caragols (...) els caragols a la sollerica tenen unes herbes 'bàsiques' el gust i l'aroma de les quals no hi pot faltar. Aquestes herbes són el fonoll, l'herba-sana, el moraduix, el cost, el tarongí, la senyorida i la menta". (VEU DE SÓLLER, núm 991, 9 de maig). Biel.-

Els caragols a la Fira de Sóller

Arran de la Fira '08, on el caragol és "el bé més preciat de gastronomia culinària", Joan Vicens ens explica que "els caragols ja eren una exquisita proposta culinària fa més de 2.000 anys" i també diu que segons Plini, l'any 50 abans de Crist "els caragols eren engreixats amb vi i segó". Com a mode de preparació, el mateix Plini parlava dels caragols "rostits, degustats amb vi i servits com a entreteniment dels grans menjars que els romans servien als seus convidats". Vicens segueix dient que "una altra de les èpoques d'apogeu del consum de caragols fou l'edat mitjana (...) entre d'altres raons perquè aquesta 'carn' era apta per a l'abstinència quaresmal. Es menjaven frits amb oli i ceba, en brotxetes o bollits". (VEU DE SÓLLER, núm 991, 9 de maig). Biel.-

dijous, 14 d’agost del 2008

RF - Més branca esportiva per al govern Antich

Amb el títol “Un Govern equivocat” l’editorial del setmanari considera “un desastre provocat per aquest Govern” que la pèrdua del tennista manacorí Rafel Nadal per a la promoció de les illes encara va més enfora. En concret “també suposarà deixar d’obtenir uns beneficis importants per a Manacor i l’illa. Si Nadal entrenàs i també pogués jugar a la seva ciutat, els beneficiats serien tots els seus conciutadans. Inclús podríem comptar amb la visita de molts altres tennistes d’èlit a la nostra ciutat”. La clau està en els motius de la ruptura amb el centre de tecnificació, ja que “el pitjor de tot és que s’hagin anteposat l’enveja i els interessos polítics per davant del que per lògica farien a altres ciutats o comunitat, i és promocionar mitjançant aquest esportista d’èlit tot el que l’envolta”. (7SETMANARI de Llevant, núm 1123, 27 de juny. Manacor). BMM.-
(Diari de Balears, 1 d'agost 08)

dimecres, 13 d’agost del 2008

RF - Mediterrani, i càlid, per descomptat...

Jerònia Reynés té la secció ‘Fent empresa’ que cuida d’entrevistar setmanalment algú de la comarca sollerica relacionat amb activitats empresarials de molt diferent índole. En aquesta ocasió ho fa als responsables d’un restaurant que, si serveixen tal com es presenten, pot resultar preocupant. Quan els demana què té de diferent el seu restaurant li responen textualment “És un restaurant molt càlid. A la zona hi ha bons restaurants de cuina mediterrània, però el que ens diferencia respecte dels demés és que la nostra cuina és mediterrània”. Es a dir, mediterrània, no? Resposta certament càlida. Que m’ho expliquin, per favor. (SÓLLER, núm 6321, 21 de juny). BMM.-
(Diari de Balears, 31 de juliol 08)

dimarts, 12 d’agost del 2008

La casta política... cobra...

Què fan els polítics i polítiques? Cobren. Això segur. Endemés pot ser que n'hi hagi que també resolguin temes que interessen a la ciutadania.
Aquí teniu la relació dels càrrecs millor remunerats del panorama polític balear segons es desprén del reportatge de Laura Moyà inclòs a la Ultima Hora del 10 d'agost.
  • Presidència del Govern (F. Antich): 72.0000 € (bruts a l'any en 14 mensualitats)
  • Vicepresidents del Parlament (Aina Rado, Pere Rotger): 72.627 €
  • Secretaris del Parlament (Eduard Riudavets, Pere Palau): 72.627 €
  • Portaveus dels grups a la Cambra (Rosa Estaràs, Antonio Diéguez, Biel Barceló, Bartomeu Vicens, Marian Suárez): 72.627 €
  • Secretari general de la Sindicatura de Comptes: 75.472 €
  • Presidència del Parlament (M.A. Munar): 87.729 €
  • Cap del Departament d'Estudis Jurídics: 88.131 €
  • Cap del Departament de l'àrea Contenciosa i Constitucional: 88.131 €
  • Cap del Departament d'assessoria del president: 88.131 €
  • Cap del Departament de coordinació dels Serveis Jurídics de les conselleries i dels Ens Instrumentals: 88.131 €
  • Batlia de Calvià (C. Delgado): 90.000 €
  • Director de l'abogacia de la Comunitat: 91.618 €
  • Cap del Departament de l'àrea Consultiva: 91. 696
  • Síndic de comptes: 97.096 €
Finalment, afegeix que, malgrat tenir el sou més baix, al president de la Comunitat cal afegir-li les dietes que percep com a diputat que estan prefixades en funció de l'estimació d'actes parlamentaris que es duen a terme durant un any i que són de 25.226 €. Així, sumant els dos conceptes, els seus ingressos apugen la quantitat de 97.297 €, extrem que el converteix en el polític més ben pagat.
Un interrogant que sorgeix és si els demés càrrecs parlamentaris esmentats en l'anterior relació també cobren aquestes dietes i si estan incloses dins el sou que s'indica.
Sigui com sigui, entre unes coses i altres -relació feina-sou, rendiment, preparació, equiparació, idoneïtat, conveniència, criteri, ideologia...- torna sortir la qüestió del desfasament entre la teoria i la realitat de moltes persones i la percepció que la ciutadania té de la qualitat de privilegiats i de l'aprofitament retributiu de la casta política i de llurs càrrecs públics, teòricament al servei del poble. Molt per discutir, sens dubte...

RF - Paca Busquets, fotògrafa autodidacta de Fornalutx

Jerònia Reynés conta la història de Paca Busquets, de Fornalutx, la qual des de la barra del cafè can Benet “fotografia les cares que passen per davant ella d’una forma molt seva”. A l’entrevista posterior, la novella fotògrafa, autodidacta, ho explica més explícitament: “Sempre vaig al meu aire. La meva forma de fer les fotos va lligada a la meva manera d’esser. No m’agraden les poses (...) M’agrada agafar la gent quan no se n’adona, els resultats són molt naturals i molt més macos (...) El que més m’agrada fotografiar són les cares de la gent. El meu estudi és el bar. Aquí també faig collages amb les fotos que més m’agraden”. (SÓLLER, núm 6320, 14 de juny). BMM.- (Diari de Balears, 30 de juliol 08)

dissabte, 9 d’agost del 2008

Propera actualització, dimarts dia 12

Per raons d'operativitat aquestes planes no es podran actualitzar fins el proper dimarts dia 12 d'agost. Disculpau les molèsties. Gràcies i fins ben aviat! L'equip editor

dijous, 7 d’agost del 2008

RF - “Ara és la vostra, parlau en català, Nájera i Diéguez”

Jean Serra (foto, www.escriptors.cat)
Aquest és el títol del “Calaix de sastre” de la revista algaidina. Arran d’uns comentaris sobre la llengua com a senya d’identitat d’un poble, extrets del llibre “Quadern d’Astúries” del poeta eivissenc Jean Serra, En Calaix i Desastre aprofita per parlar de la campanya del Govern, Consell i ajuntament de Palma intitulada “Ara és la teva, parla en català” per acabar exhortant els dos polítics castellanoparlants amb aquestes paraules: “El català també és bo perquè l’utilitzin la sra. Nájera, portaveu del Govern, i el sr. Diéguez, portaveu parlamentari del grup socialista. Ja saben què han de fer per donar prestigi al català: usar-lo”. (ES SAIG, núm 330, juny. Algaida). BMM.- (Diari de Balears, 29 de juliol 08)

dimecres, 6 d’agost del 2008

RF - La ciutadania hi perd; la casta política, mai

El director de la publicació, Gabriel Veny, es queixa de la manca d’entesa entre l’administració local i la insular pel pagament d’unes obres a Manacor i a Porto Cristo. Veny denuncia que “per molt que els polítics s’omplin la boca assegurant que els interessos dels ciutadans en general estan per damunt dels colors politics de cada qual” tanmateix al final no ho compleixen. I acaba lamentant que succeeixi d’aquesta manera perquè “sempre paguen els mateixos: els contribuents que amb les aportacions fan possible no únicament la realització de la totalitat de les obres comunitàries sinó també que els polítics públics, els funcionaris i els enxufats de torn, rebin religiosament llurs emoluments mensuals, per als quals no falta mai la corresponent partida econòmica”. (MANACOR COMARCAL, núm 1138, 7 de juny). BMM.- (Diari de Balears, 27 de juliol 08)

dimarts, 5 d’agost del 2008

RF - Dones de Llevant, nou col·lectiu manacorí

Es tracta d’una nova associació creada “per promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones i cercar una societat més igualitària i més justa”. Així ho conta Antoni Riera, al qual, la presidenta del col·lectiu, Antònia Matamalas, assegurà, tot parafrasejant un sentiment d’anys enrere: “Les lleis ja han canviat, el que s’ha de canviar ara és la societat”. L’associació inicial comptava amb deu sòcies de Manacor i una de Capdepera que pretenen “incentivar la interculturalitat i la solidaritat amb les dones del Tercer Món” així com “fer visibles dones que han estat tant de temps invisibles, com a Manacor les perleres”. (CENT PER CENT, núm 278, 6 de juny. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 25 de juliol 08)

dilluns, 4 d’agost del 2008

Recuperant més retalls inèdits

Apugen les matrícules escolars a Andratx
Sebastià Gelabert comenta a la ‘Tertúlia andritxola’: “La pujada d’uns 20 euros més de la matrícula del proper curs escolar del col·legi Ramon Llull ha desfermat nombroses protestes per part de pares i mares. Aquests creuen que paguen molt més del que els toca, tota vegada que el col·legi és subvencionat per l’estat. Per ventura, per posar fi a aquest embull, el millor seria constituir una associació de pares, amb la qual cosa segurament s’evitarien molts problemes”. (N’ALÍ, núm 91, abril. Andratx).
Desbarats lingüístics al plenari de Manacor “Parlant de Llorenç Bosch, el portaveu popular va sortir més que satisfet del Ple, i és que l’home ha creat escola. Vegeu si no la tirallonga de desbarats lingüístics de l’alumna boschiana Catalina Julve: “Aquesta carretera és un ‘escaparat’ i el senyor Garba (sic) mos ajudarà perquè disposa de tots els ‘parabienes’ tècnics i no el volem ‘ningunear’ perquè ‘ni pinxa ni corta’, ara que, ‘con la que cae’...” Res, que la cosa lingüística va creativa... “ (Xep-a-xep. CENT PER CENT, 274, 9 de maig. Manacor). Jornades d’Estudis Locals a Montuïri “La Vila de Montuïri celebrarà del 28 al 30 de novembre de 2008 les Primeres Jornades d’Estudis Locals, amb el subtítol Terres i gent. Estat de la qüestió. L’objectiu fonamental és estudiar des de diversos caires la nostra vila des de l’època prehistòrica fins avui, fent observar el que hi ha fet i el que falta per fer (...) Les ponències són geografia, patrimoni natural, patrimoni artístic, prehistòria, antic règim, onomàstica.” BONA PAU, 663 (Montuïri, maig 2008).
Biel.-

RF - Sobre Bartomeu Fiol, el poeta i la seva obra

Lluís Servera Sitjar publica un comentari en relació al llibre “Entre Cavorques i Albió”, dietari de l’escriptor Bartomeu Fiol. Després de dir que el considera un “poeta-filòsof” ens ofereix les següents reflexions: “Per què la contribució de Bartomeu Fiol és tan important que marca un abans i un després en la cultura catalana? Precisament perquè ha sabut ser un arriscat i seriós “manejador de les idees” i perquè les ha expressat de manera oberta i moderna de tal manera que hom pugui establir-hi un diàleg. Un exemple de tot plegat són les seves indagacions sobre la mort, el temps, la filosofia o la poesia mateixa, entre d’altres, i que bé mereixerien un estudi extens i acurat. També cal remarcar les seves crítiques a la destrucció paisatgística de Mallorca, Cavorques, seguint la seva aportació, dignes igualment d’un sondeig més profund”. (BONA PAU, núm 664, juny. Montuïri). BMM.- (Diari de Balears, 24 de juliol 08)

diumenge, 3 d’agost del 2008

RF - La força evocadora de la música

En un to marcadament evocador, la ploma anònima que escriví la crònica d’uns concerts pedagògics impartits a Inca pel Trio Bierdmeier ens condueix pels viaranys dels records difuminats dins l’interior de l’ésser humà tot dient: “Hi ha sensacions que, com si de mecanismes propis d’una màquina del temps es tractessin, fan que el nostre cervell torni a viure, per un instant però nítidament, moments passats. Certes olors i sabors, ens fan rescatar de les profunditats del nostre subsconscient sentiments que estan lligats a instants i evoquen temps passats provocant nostàlgia i enyorança. Tangos, boleros, havaneres, pasdobles, coples, zambras, ranxeres o valsos són peces musicals que, especialment al públic adult i molt particularment als nostres majors, els faran viatjar en el temps i tornar a gaudir d’aquells sons que els feren riure, plorar o ballar, en aquells temps en què tot era... diferent”. (DIJOUS, núm 1786, 29 de maig. Inca). BMM.- (Diari de Balears, 23 de juliol 08)

dissabte, 2 d’agost del 2008

La música... i la lletra

Després de comentar que Maria del Mar Bonet i Lluís Llach pateixen d’una adequada vocalització, extrem també observat per Miquel Pujadó a Serra d’Or, Rafel Socies Company continua dient “Per ventura la meva vena de lletraferit fa que atorgui a les paraules una gran importància i consideri que en una cançó tenen tanta d’importància com la música i que forçosament s’han d’entendre a fui que puguem gaudir totalment de la cançó. Francament no em conform amb la melodia, sinó que vull sentir també el missatge que les paraules em donen amb el seu sentit”. SA PLAÇA, 141, (Inca i comarca, 25 d’abril ‘08)

divendres, 1 d’agost del 2008

Vi i música a can Majoral d’Algaida (*)

El dia de la presentació de les noves anyades també es celebrà la concessió del premi Gran Bacchus d’Or 2008 a la bodega algaidina. Andreu Oliver “Majoral”, el propietari, intentà desmuntar alguns tòpics negatius del vi mallorquí: “Vivim una crisi d’autoestima, es diu que el vi d’aquí és massa car, que no és tan bo com els altres,, però tenim prestigi i èxit internacional”. Mentre, el músic Francesc Crespí conjugava la relació entre alguns músics i el vi; explicà que “Rossini va dir que no li agradava el vi en píndoles quan li varen regalar un cistell amb raïm, i molts coneixien Stravinski com extra wisky”. La vetlada acabà amb la cantata Catulli Carmina, de Carl Orff, interpretada pel cor de cambra Ars Antiqua, mentre Andreu ‘Majoral’ afirmava que “els millors fruits s’obtenen amb l’agricultura ecològica perquè aquest sistema afavoreix el gust de la terra i de clima que és la marca de la casa”. (ES SAIG, núm 331-332, juliol-agost. Algaida). BMM.- (*) Aquest retall no va sortir publicat. Del DdB m'informaren que l’escrit des Saig estava copiat textualment de la crònica del diari; damunt Es Saig, certament, venia sense signar i tampoc no citava font. Biel.-

Recuperant alguns retalls inèdits

Els sous dels polítics “Aquestes darreres setmanes els polítics del Consell Insular no han tengut mirament, sols han tengut la barra davant els ciutadans de cobrar per un dia de feina 1500 euros, una quantitat astronòmica tenint present un sou normal. I això sí, els imposts han seguit pujant. Difícil resulta per un simple ciutadà creure que els polítics no va a la política pels diners. Els fets per ara demostren que és així”. Joan Pons, mestre i periodista. SA PLAÇA, 141 (Inca i comarca, 25 d’abril) Organització interfamiliar “Sota el lema Xarxa col·lectiva de suport mutu i local de Costitx s’ha anat integrant un grup de persones que cada setmana es topaven a una o vàries de les diferents tendes de productes ecològics que hi ha a la contrada, entre d’altres Sa Teulera de Petra, o Son Barrina de Llubí. ‘Cada dissabte ens vèiem al mateix lloc, fins que poc a apoc vam decidir que si tots anàvem a comprar allà mateix, ben bé podíem estalviar-nos despeses i viatges si la compra la feia sempre una família en concret. Així vàrem començar a organitzar-nos per tal de fer torns per anar a comprar’.” Antònia Coll. SA PLAÇA, 141 (Inca i comarca, 25 d’abril) Mesquita a Montuïri “Es parla molt seriosament de la instal·lació a Montuïri d’una mesquita per als musulmans que tendrà la seu al carrer de Palma i que no serà sols per als que viuen aquí, sinó també per als dels pobles confrontants. Sembla que les gestions estan pràcticament enllestides.” Secció “S’ha dit que...” En Xerrim. BONA PAU, 663 (Montuïri, maig 2008) Biel.-