diumenge, 28 de setembre del 2008

RF - El germà Llorenç de Binicanella

D’aquesta manera Climent Garau intitula el seu escrit dedicat a l’òbit d’un ermità d’Ariany posteriorment assimilat a monjo de Montserrat. El pitjor és que –pel motiu que sigui, confusió o mala informació- li fa la necrològica en vida, creient-lo erròniament mort recentment: “El germà Llorenç –diu l’ex apotecari bunyolí- havia estat un ermità ben particular, amb un gran desig de saber el dimoni on se colga i amb una especial atenció a la nostra literatura (...) A més era vegetarià radical, feia un pa amb farina integral, mai tan ben apropiat aquest terme, perquè en aquella farina hi entraven components ben naturals: llavors d’herbes del terròs, terra de bon de veres i qualque macolí. Duia una fal·lera grossa darrere les abelles, tenia un grapat de caeres i de tant en tant en treia la mel”. A l’hora de deixar Binicanella i entrar a Montserrat per fer vida entre la sagristia i la biblioteca, el germà Llorenç “de bona gana deixà en mans de la mare naturalesa les seves caeres, un sac que li quedava de farina ‘integral’, de la qual en sortia un pa que just amb vint-i-quatre hores es tornava més dur que la pedra blava i gaudia d’una clientela fidel per devers el carrer de Sant Jaume de Ciutat”. No és tothom que pugui llegir el que diran d’ell quan ja no hi sigui. Pel germà Llorenç, en el fons, suposa una sort, i segur que ho llegirà amb un somrís beatífic. (ES CASTELLET, núm 35, juliol-agost. Bunyola). BMM.- (Diari de Balears, 20 d'agost 08)

RF - Els avantatges de l’acollida dels saharians

(foto, grup de saharians a Marratxí)
Una entrevista de Carles Juan Martínez a Miquel Monroig i família, de Petra, posa al descobert una serie de trets que envolten l’acollida dels infants saharians. Segons Monroig “ho trobam immensament positiu cara a l’infant: passa dos mesos dins una situació diferent, però acollidora i enriquidora (...) Saps què suposa per un nin pujar a Bonany i dir-te ‘al desert no tenim arbres’ o contar-te que les passen magres a l’hora de menjar...” Però també es enriquidor per a les famílies d’acollida ja que “poder funcionar sense rellotge i les seves rialles són un enriquiment per a tots nosaltres” endemés d’aprendre dels saharians “la simplicitat de la seva vida enfrontg de les nostres complicacions; la rialla sincera i fresca, així com gaudir de coses tan senzilles com una petita bicicleta”. (CENT PER CENT, núm 282, 4 de juliol. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 19 d'agost 08)

diumenge, 21 de setembre del 2008

RF - Defensa de la llengua que Air Berlin qüestiona

Una de les poques revistes que editorialitzen en referència a les lamentables declaracions del director general d’Air Berlin, Joachim Hunold. I afiquen el dit dins la llaga dels motius i les solucions. Els amics campaneters diuen així: “Aquesta ignorància del sr. Hunold, unida a l’actitud grossera cap a la nostra llengua (...) a més d’indicar una desinformació i unes maneres ben poc adequades per un director general d’una empresa comercial, són ben indicatives que fins ara el català no té la consideració deguda com a llengua pròpia i oficial que és de les Balears. I no la té perquè no es tracta només d’aprovar lleis i normés sinó d’aplicar-les amb convicció i fora por (...) Potser ja ha passat l’hora de fer la farina blana i volem salvar els mobles lingüístics i ser respectats dins i fora Mallorca. Segurament la pedagogia, les bones formes i el diàleg són recomanables per aconseguir els objectius que es pretenen, però sense oblidar que tenim uns drets lingüístics que s’han de respectar, a les bones o a les males, i que l’oficialitat del català a les Balears no és de segona divisió”. (CAMPANET, núm 158, maig-juny). BMM.- (Diari de Balears, 17 d'agost 08)

dijous, 11 de setembre del 2008

Plana web de bolets de les Balears

Es diu Fungibalear i està elaborada per la secció micològica del Museu de Ciències Naturals de Sóller per tal de donar a conèixer quins són els principals bolets que podem trobar a les nostres illes. Segons la crònica del setmanari "a més d'una completa informació sobre el món dels fongs i el seu hàbitat, aquest portal també ens ofereix una acurada classificació dels bolets de la nostra contrada. Així mateix hi trobarem unes interessants normes que ens aconsellaran sobre la seva recol·lecció, que va seguit d'un interessant receptari sobre la cuina dels bolets". També inclou una sèrie de passatemps. ( VEU DE SÓLLER, núm 996, 13 de juny). Biel.-

dimarts, 9 de setembre del 2008

RF - El missatge optimista i esperançador del batle de Petra

(il·lustració, Santa Praxedis, www.womensordination.org/why.html )
Arran de les festes de Santa Praxedis, la salutació del batle, Joan Font Massot, exposa la situació actual sense pèls a la llengua ni sense utilitzar llenguatge políticament correcte, avui tan a l’ordre del dia. Entre d’altres coses diu: “Gasos i productes tòxics a l’aire que respiram (...) La benzina cara, molt cara; la bombolla de la construcció s’ha estavellat contra el mur de la realitat i ha esclatat (...) Aquí i allà i a l’altra part, empresaris corruptes i corruptors, polítics empresonats i mafiosos detinguts (...)”. Malgrat tot, vegeu quin final: “Però així i tot som optimista, tremendament optimista; la raça humana és intel·ligent, tenc tota la confiança que sabrem emprar aquesta intel·ligència per superar les situacions que ara ens semblen insalvables. Siguem optimistes; el futur encara és nostre. Siguem optimistes i gaudim d’aquestes festes que vos presentam”. (APÓSTOL Y CIVILIZADOR, núm 287, juliol-agost. Petra). BMM.- (Diari de Balears, 16 d'agost 08)

dissabte, 6 de setembre del 2008

RF - Homenatge en forma d’article a les mestres republicanes

Maria Rosa Albis Ferragut clou la sèrie de sis capítols sobre les mestres a Pollença tot parlant de la llosetina Maria Morro Coll i de l’alcudienca Maria Emília Ferragut Gabilondo, ambdues empresonades i repressaliades arran de la guerra incivil del 36. A una d’elles, el càrrec que li va imputar la comissió depuradora fou “porque se la vio en el autobús leyendo un libro de George Sand, mujer que iba vestida de hombres y fumaba puros”. Maria Rosa Albis,amb una lògica admiració i reconeixement a la tasca d’aquestes excepcionals mestres de la República, fa constar que dedica aquest serial “a totes les dones mestres que volgueren aprendre quan era l’excepció i no la norma, que formaren ciutadanes, que patiren la incomprensió política i social. En definitiva, que ho donaren tot per l’educació”. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 309, 1-15 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 15 d'agost 08)

dijous, 4 de setembre del 2008

L'escola de ball de Bunyola va fer trenta anys

Segons explica Guillem Puig "aquesta emblemàtica institució bunyolina fou fundada el 1978 i s'ha dedicat fonamentalment a l'animació de vetllades i festes, combinant la tasca de recerca i investigació amb la de divulgació de les tradicions populars mallorquines, sobretot pel que fa referència a música, balls i indumentària mallorquina". Membre fundador de la Federació de Música i Ball Mallorqui, l'EBB participa constantment en actes arreu de l'illa, així com en intercanvis culturals amb grups d'altres països. Ha impulsat i revitalitzat la festa des Quarteró, relacionada amb el món de les collidores d'oliva, i també organitza el Memorial Andreu Estarellas pascual, concurs juvenil de narració curta, així com una exposició monogràfica anual dedicada a temes de cultura popular. Finalment, també organitza cursos i tallers de ball i cultura mallorquina, així com de música i de confecció d'indumentària. Molts d'anys! (VEU DE SÓLLER, núm 993, 23 de maig). Biel.-

dimecres, 3 de setembre del 2008

RF - Vidauba, celler felanitxer a punt per iniciar la producció

(il·lustració, www.vidauba.com )
Un reportatge d’Antoni Riera ens apropa a un grup de quatre felanitxers “amants del bon viure i el bon menjar” que dediquen “temps, doblers i ganes” per construir un celler i fer vi. Tenen previst llançar-se al mercat a partir de l’any que ve amb dos vins negres i un de blanc, tot i que asseguren que han passat un any i mig darrere la paperassa i, en general “el procés és tan costós i tan lent que és molt bo de fer caure en el desànim”. La cooperativa es diu Vidauba i tenen previst generar 40.000 botelles anuals d’un vi que, de moment, madura dins bótes de roure francès. (CENT PER CENT, núm 281, 27 de juny. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 14 d'agost 08)

dilluns, 1 de setembre del 2008

RF - El retorn a les tècniques tradicionals de construcció

(il·lustració, www.maipor.net)
Dediquen un reportatge a la bioconstrucció i a la domòtica com a alternativa de futur a la construcció salvatge. Pedro Payeras i Tòfol Arbona aporten una sèrie de consells, bàsicament recuperats de l’antiga saviesa constructora. Entre d’altres coses diuen que la casa ha de mirar al sud, ja que “l’orientació és vital per tal de disposar d’una bona climatització a l’estiu i evitar els forts vents del nord”. Aixímateix asseguren que “el primer requisit és que la casa ha de ser transpirable” i per això ha de tenir menys ferro, menys ciment i cal evitar la pintura plàstica. Segons els consells dels vells “allà on s’hi colguen cavalls, ovelles i cans, són llocs segurs, mentre que on hi dormen moixos, o hi fan niu les abelles, són llocs nocius”. Finalment cal anar amb compte amb l’energia, en concret la lumínica permet estalviar “mitjançant el control de les llums apropiades a cada moment i espai (...) creant diferents ambients de claror als diferents llocs”. (SA PLAÇA, núm 145, 20 de juny. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 13 d'agost 08)