RF - Montuïri a dues veus

Aquest és el títol d’un poemari de Martha Elena Valiente presentat per Miquel Àngel Lladó. Diu l’amic poeta i marratxiner: “Montuïri: municipi del Pla de Mallorca, pressentiment de llar. Limita, a llevant, amb el terme de Sant Joan; a migjorn, amb el de Porreres; a llebeig, amb el de Llucmajor; a ponent, amb el d’Algaida i a tramuntana, amb el de Lloret de Vistalegre. Aquestes serien diguem-ne les coordenades físiques”. Però també s’entretén parlant de les latituds interiors ja que considera que la poetessa, a través d’elements com “el paisatge, la gent, la fesomia de la sovint esquerpa i àrida fora vila” arribarà a conformar “un tot semblant a un òrgan vital del qual ja no podrà prescindir, una mena de pulmó o apèndix del propi cos que la sustenta i li injecta l’energia necessària per a sobreviure”. Lladó acaba assegurant que aquest recull poètic l’ha fet gaudir molt. (BONA PAU, núm 669, novembre 08. Montuïri). BMM.-

(Diari de Balears, 24 de gener 09)

RF - El futur de Pina

En una interessant entrevista de Miquel Sastre a Bernat Servera de Can Miquelet, mestre recentment jubilat, aquest respon així a la qüestió ‘com voldries que fos Pina d’aquí trenta o quaranta anys?’: “Pina, quan jo era jove, era un poblet idíl·lic, amb plena activitat agrícola, amb carros amunt i avall, garbejant a principis d’estiu, amb les eres i casetes plenes de vida... tot això ho enyor. Ara s’ha convertit en un poble dormitori que de dia, no veus quasi ningú, i on la majoria són externs. S’han fet massa cases noves i d’aquests nous habitants, la majoria no s’integren; aquí fan la mateixa vida que feien a Ciutat, no hi fan vida de poble, no t’escometen. Per tant, d’aquí trenta o quaranta anys, només podem anar a pitjor.” (ES SAIG, núm 333, setembre. Algaida). BMM.- (Diari de Balears, 8 d'octubre 08)

RF - Consuelo Torres, pintora de festes

(Cavallets de Felanitx)

Va néixer a Algaida l’any 1955, va aprendre a l’escola de Xim Torrents Lladó i fa quatre anys que pinta festes populars de Mallorca, moment en què es va retrobar amb els cossiers del seu poble i també amb els de Montuïri. A partir d’aquí s’ha relacionat amb la Beata de Santa Margalida, la Beateta de Valldemossa, les Àguiles de Pollença, el Correfoc de Palma, els Dimonis de sa Pobla i els Moros i Cristians de Pollença. El darrer que ha pintat són els Cavallets de Felanitx. Segons explica a l’entrevista de M. Santelm “a mi els colors sempre m’han atret molt i les festes populars estan plenes de color. A les festes populars veig els colors com són: els blancs, els vermells... el sol que hi pega, la calor de sol i la calor de la gent, l’entusiasme de la gent...” (EL FELANITXER, núm 40, 11 de juliol. Felanitx). BMM.- (Diari de Balears, 3 de setembre 08)

Vi i música a can Majoral d’Algaida (*)

El dia de la presentació de les noves anyades també es celebrà la concessió del premi Gran Bacchus d’Or 2008 a la bodega algaidina. Andreu Oliver “Majoral”, el propietari, intentà desmuntar alguns tòpics negatius del vi mallorquí: “Vivim una crisi d’autoestima, es diu que el vi d’aquí és massa car, que no és tan bo com els altres,, però tenim prestigi i èxit internacional”. Mentre, el músic Francesc Crespí conjugava la relació entre alguns músics i el vi; explicà que “Rossini va dir que no li agradava el vi en píndoles quan li varen regalar un cistell amb raïm, i molts coneixien Stravinski com extra wisky”. La vetlada acabà amb la cantata Catulli Carmina, de Carl Orff, interpretada pel cor de cambra Ars Antiqua, mentre Andreu ‘Majoral’ afirmava que “els millors fruits s’obtenen amb l’agricultura ecològica perquè aquest sistema afavoreix el gust de la terra i de clima que és la marca de la casa”. (ES SAIG, núm 331-332, juliol-agost. Algaida). BMM.- (*) Aquest retall no va sortir publicat. Del DdB m'informaren que l’escrit des Saig estava copiat textualment de la crònica del diari; damunt Es Saig, certament, venia sense signar i tampoc no citava font. Biel.-

RF - Els poders polítics i Rafel Nadal

Gabriel Veny, director del setmanari, es demana a la secció “Sin rodeos” quins són els límits de Rafel Nadal i exposa que es pot tractar més de paciència que d’esport. Ara de total actualitat, després de criticar l’absurd del calendari de l’ATP, acaba dient “Cap ciutat del món que tingués un fill de la qualitat humana i esportiva de Rafel Nadal rebutjaria la seva valuosa aportació i el seu nom a un complex com el Centre de Tecnificació del Tennis. A tot el món i per a tothom, Rafel Nadal és vist com un símbol de Manacor, i despreciar-lo com fan els caps del Govern que presideix Francesc Antich, és propi d’ineptes, envejosos i mentalitats acalorades que anteposen manies polítiques als mereixements del tennista i a la devoció que l’aclaparadora majoria de manacorins senten per ell. Segur que si Nadal fos d’Algaida, bressol de l’actual president del Govern, un altre gall cantaria”. (MANACOR COMARCAL, 1134, 10 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 28 de juny)