MCA - XXV Jocs Florals / Miquela Lladó

Aprofitant l'avinentesa del Jocs Florals de Sant Gaietà -25 ja, qui ho diria... !- res millor que una de les meravelles que fa possible aquest esclat sentimental: Na Miquela Nostra.


... Quantes coses salaria amb el meu saler de sol... Un llibre de finestres per poder guaitar pel món... Una capsa de besades... Una bossa ...d'abraçades...

Doncs... tot això i encara molt més per acompanyar el desig d'enhorabona i felicitat a les amigues i amics implicats: poetes, poetesses, presentadors, lectors, músics, dansaires, mantenidor, jurat, organitzadores... i apuntador, si cal. Tots aquells que han aportat el seu granet perquè la curolla esdevengui fet, almenys durant una vetlada.


Biel.-
MCA - Material musical / Suggeriments de Música
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

MCA - J.M. Serrat i Miguel Hernández

Ahir era el vespre mallorquí de Joan Manuel Serrat. Palma Arena, llums i ombres. Nova sèrie, dedicada als poemes de Miguel Hernández, en part ja utilitzats fa una bona sèrie d'anys. Aquí teniu un tast del treball actual -'Hijo de la luz y de la sombra'-, seriós, interessant i amb l'inconfusible segell qualitatiu del Noi del Poble Sec.



Biel.-
MCA - Material musical / Suggeriments de Música
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Montuïri a dues veus

Aquest és el títol d’un poemari de Martha Elena Valiente presentat per Miquel Àngel Lladó. Diu l’amic poeta i marratxiner: “Montuïri: municipi del Pla de Mallorca, pressentiment de llar. Limita, a llevant, amb el terme de Sant Joan; a migjorn, amb el de Porreres; a llebeig, amb el de Llucmajor; a ponent, amb el d’Algaida i a tramuntana, amb el de Lloret de Vistalegre. Aquestes serien diguem-ne les coordenades físiques”. Però també s’entretén parlant de les latituds interiors ja que considera que la poetessa, a través d’elements com “el paisatge, la gent, la fesomia de la sovint esquerpa i àrida fora vila” arribarà a conformar “un tot semblant a un òrgan vital del qual ja no podrà prescindir, una mena de pulmó o apèndix del propi cos que la sustenta i li injecta l’energia necessària per a sobreviure”. Lladó acaba assegurant que aquest recull poètic l’ha fet gaudir molt. (BONA PAU, núm 669, novembre 08. Montuïri). BMM.-

(Diari de Balears, 24 de gener 09)

RF - De poetes i poesia

Una tertúlia a tres bandes ens acosta als escriptors i poetes manacorins Hilari de Cara, Josep Lluís Aguiló i Jaume Mesquida. Aquest, parafrasejant Celaya defensa que “la poesia és una arma que fa servir la paraula (...) He de participar de la vida i ho faig amb la poesia i si he de fer una denúncia en un moment determinat faig una denúncia des dels meus versos”. De Cara, en general rompedor, considera que “la gràcia de la poesia és que en llegeix tan poca gent que pots dir el que et doni la gana i com et doni la gana”. Per la seva part, Aguiló parla del poema com a “hàbit higiènic, per desembossar (...) és una necessitat que s’ha convertit en costum”. Tants caps, tants barrets... (CENT PER CENT, núm 289, 12 de setembre. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 22 d'octubre 08)

RF - Raquel Gelabert, poesia i escriptura

Quan Josep Pizà li demana en una entrevista si es considera poeta, Raquel –de 25 anys, llicenciada en Filologia Anglesa i a punt d’acabar Filologia Hispànica- respon “Em pos molt vermella quan em diuen poeta. El concepte que hi ha sota aquesta paraula significa molt per a mi i pens que tinc encara tant per aprendre que em costa considerar-me poeta. Crec que sempre dependrà dels altres que em considerin com a tal, mai del tot de mi mateixa, però és el més bonic que em poden dir”. En relació a la manera d’escriure d’un bon escriptor comenta “aquest concepte és en essència subjectiu (...) Penso que un bon escriptor és algú amb una gran capacitat per a l’experiència que sap treballar el llenguatge de tal manera que aconsegueix que transcedeixi a allò quotidià i s’obri a una infinitat de possibilitats de materialització. En altres paraules és, abans de res, un bon lector que aconsegueix transmetre emocions complexes de manera senzilla i evocativa. En una mà sosté un bolígraf; en l’altra, humil, el seu cor”. (N’ALÍ, núm 93, juny. Andratx). BMM.- (Diari de Balears, 16 d'octubre 08)

RF - De poetes i escriptors

(foto, www.editalter.com/escritores/jaumemesquida.htm)

El manacorí Jaume Mesquida va presentar a Santanyí el seu llibre de poemes “Arrels de llum”, guardonat amb el XXIII premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs. L’autor es va definir com “un poeta aspre i pessimista (...) que mai no he volgut ser poeta, però fou la poesia que es va apropiar de mi”. En relació a la seva trajectòria explicà “com el meu pare som fuster, no tenc títol de mestre, però una experiència de quaranta-cinc anys, que no és poc. Dic això perquè som una persona normal i corrent que escriu poesia”. Finalment, en relació a l’ofici d’escriure va remarcar: “Som poeta, que no escriptor. La diferència és que un escriptor inventa, imagina i es permet, fins i tot, sortir de la realitat. Un poeta escriu el que sent, plasma les seves vivències i els seus sentiments des de la seva veritat”. (MANACOR COMARCAL, núm 1145, 26 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 18 de setembre 08)

RF - Degustar la pròpia obra des de l’allunyament

El poeta Jaume Oliver Ferrà –“d’ample currículum de premis literaris i més de deu llibres publicats”- confessa a Pere Colom arran de la publicació de ‘Nit de zàping’ la gratificació que li suposa que el llibre agradi als lectors i també “el gust de poder gaudir un llibre teu amb la feina acabada, ja només com a lector. I poder discutir-ne, xerrar-ne com una cosa externa, des de l’allunyament. Això és un veritable descans que tampoc no té preu”. (SÓLLER, núm 6325, 19 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 9 de setembre 08)

RF - Sobre Bartomeu Fiol, el poeta i la seva obra

Lluís Servera Sitjar publica un comentari en relació al llibre “Entre Cavorques i Albió”, dietari de l’escriptor Bartomeu Fiol. Després de dir que el considera un “poeta-filòsof” ens ofereix les següents reflexions: “Per què la contribució de Bartomeu Fiol és tan important que marca un abans i un després en la cultura catalana? Precisament perquè ha sabut ser un arriscat i seriós “manejador de les idees” i perquè les ha expressat de manera oberta i moderna de tal manera que hom pugui establir-hi un diàleg. Un exemple de tot plegat són les seves indagacions sobre la mort, el temps, la filosofia o la poesia mateixa, entre d’altres, i que bé mereixerien un estudi extens i acurat. També cal remarcar les seves crítiques a la destrucció paisatgística de Mallorca, Cavorques, seguint la seva aportació, dignes igualment d’un sondeig més profund”. (BONA PAU, núm 664, juny. Montuïri). BMM.- (Diari de Balears, 24 de juliol 08)

La música... i la lletra

Després de comentar que Maria del Mar Bonet i Lluís Llach pateixen d’una adequada vocalització, extrem també observat per Miquel Pujadó a Serra d’Or, Rafel Socies Company continua dient “Per ventura la meva vena de lletraferit fa que atorgui a les paraules una gran importància i consideri que en una cançó tenen tanta d’importància com la música i que forçosament s’han d’entendre a fui que puguem gaudir totalment de la cançó. Francament no em conform amb la melodia, sinó que vull sentir també el missatge que les paraules em donen amb el seu sentit”. SA PLAÇA, 141, (Inca i comarca, 25 d’abril ‘08)

RF - Miquel Cardell i la poesia

En un moment de l’entrevista que Antònia Font realitza al periodista i poeta llucmajorer Miquel Cardell arran de la publicació de la seva obra ‘Les terrasses d’Avalon’, aquest comenta: “A vegades he pensat, i més en aquest llibre, que la poesia és la darrera aventura que ens queda; ja no podem fer èpica perquè l’aventura que ens queda és anar a fer feina i viure i enamorar-te, aquestes coses, i potser aquí la poesia és una metàfora de l’aventura, o l’aventura i la metàfora són el mateix”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, 299, maig). BMM. (Diari de Balears, 11 de juliol)