Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Porto Cristo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Porto Cristo. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de novembre del 2008

Magdalena Rapinya, peixatera ambulant d'un temps

L'entrevista Joan Tur, el qual recorda "els nins jugàvem pels carrers, sense cap perill, a bolles, a petacos, a baldufes o a fer córrer es toc. De tant en tant sentíem un corn de peixatera, era na Magdalena que cornava de valent, a vegades es corn era de sa competència, perquè n'hi havia d'altres, o també podien ser els crits que feien tant en Xispa com en Mayol per vendre un polo, un frigo o un mantecado". Magdalena comenta que hi havia molta competència "moltíssima diria jo, pensa que llavors no existia el peix congelat, tot s'havia de vendre i hi havia molts de peixaters; llavors només es menjava peix fresc". En relació als peixos més sol·licitats respon "sobre tot es gerret, llavors vaig aprendre a escorxar es peix i es venien molt bé es gatons, ses rajades, es calamars de potera, es crancs reials, ses cranques, es rap..." El més barat era el gerret i el pop; el més car "el cap-roig, els galls i els calamars, però pensa que abans la gent no coneixia el peix tan bé com ara". Recorda com anècdota que "quan agafaven una tortuga els pescadors feien un bon aguiat i era costum convidar tot es port que volgués anar a dinar d'aguiat de tortuga". (PORTO CRISTO, núm 240, abril '08). Biel.-

dimecres, 6 d’agost del 2008

RF - La ciutadania hi perd; la casta política, mai

El director de la publicació, Gabriel Veny, es queixa de la manca d’entesa entre l’administració local i la insular pel pagament d’unes obres a Manacor i a Porto Cristo. Veny denuncia que “per molt que els polítics s’omplin la boca assegurant que els interessos dels ciutadans en general estan per damunt dels colors politics de cada qual” tanmateix al final no ho compleixen. I acaba lamentant que succeeixi d’aquesta manera perquè “sempre paguen els mateixos: els contribuents que amb les aportacions fan possible no únicament la realització de la totalitat de les obres comunitàries sinó també que els polítics públics, els funcionaris i els enxufats de torn, rebin religiosament llurs emoluments mensuals, per als quals no falta mai la corresponent partida econòmica”. (MANACOR COMARCAL, núm 1138, 7 de juny). BMM.- (Diari de Balears, 27 de juliol 08)