RF - Alguns records bunyolins

Els aporta Bàrbara Suau Font mitjançant la secció “Dones i bunyolines”, en aquesta ocasió dedicada a Catalina Quetgles “Pallussa” (Bunyola, 1888-1962). Entre d’altres coses, Catalina va néixer “al carrer del Forn”, filla de Sebastià “de cals Saboners”. De nina passaren a viure “al carrer dels Establidors o carreró de les Sopes”. Anà a escola a ca les Monges “amb sor Dulcina” i va ser triada per l’Ajuntament “per donar un ram de flors a Antoni Maura, que havia estat president del govern espanyol i que solia passar temporades a la possessió de l’Alqueria d’Avall”. Catalina ajudava el seu marit, Joan Nadal “Botigó, o Escolà”, a fer ciris i candeles. També solia tocar les campanes de l’església, que “era feina d’en Joan, però si ell era fora vila a fer marges i no podia arribar a temps, ella partia a tocar-les per salvar la pell de l’home”. En aquell moment hom tocava “Migdia (12:00 h), Vespres (13:30 h. a la primavera i tardor, 13:00 a l’hivern i 14:00 a l’estiu) o l’Ave Maria que es tocava quan els darrers raigs de sol deixaven el Castellet”. Eren altres temps.
(ES CASTELLET, núm 37, novembre-desembre 08. Bunyola). BMM.-
(Diari de Balears, 18 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

La jubilació d'una mestra

(Bunyola des de l'aire)

Coloma Ferretjans, llucmajorera que ha exercit de mestra a Bunyola des de 1975, ara s'ha jubilat. En una llarga entrevista li conta a Guillem Puig en relació al canvi de valors de l'alumnat: "Eren diferents, no millors ni pitjors. Ens havien inculcat uns valors, com l'esforç, la constància, el valor de les coses... que, encara que, actualment a l'escola es treballin molt, són difícils d'assolir. En canvi la joventut actual té uns altres valors, com la sinceritat, la despreocupació per les aparences i el que diran, ... que abans no s'estilaven gaire". Entre els records dels seus anys de docència destaca "l'alegria de veure com uns infants anaven madurant al seu nivell, aprenien a prendre decisions responsables davant la feina i la rutina diària, experimentaven la inquietud d'aprendre coses noves..." ( VEU DE SÓLLER, núm 1010, 19 de setembre 08). Biel.-

L'art de fer herbes

Ho conta Guillem Negre Canals 'Real' a través de la ploma de Bàrbara Suau. Ell aprengué a fer les herbes dolces i seques de forma artesanal de mà del seu pare, Martí Negre Gamundí 'Real', el qual havia començat a fer-les quan tenia el cafè El Dia, al carrer Major, entre els anys 1930 i 1940. Després continuà elaborant-ne quan treballava a la Granja Colom i al cafè del cal Peller. Aquesta recepta és per a una botella d'un litre. Totes les plantes i fruits, excepte la flor de taronger, s'han de collir cap al final del mes de maig. Millor que siguin amb flor, però si alguna no en té, també s'hi pot posar. Els ingredients petits es posen els primers i després s'hi afegeixen els brotets de plantes. Si la botella és de coll estret, s'hi fan passar amb un bastonet.

Ingredients:

-Un poc de flor de taronger, la que poguem agafar amb la punta dels dits. Collida el mes d'abril.

-Un poc de til·la, fulles i flor, la que poguem agafar amb la punta dels dits.

-7 o 8 brotets de flor de camamil·la.

-7 o 8 grans de cafè.

-Un trosset de clovella de llimona.

-Una quarta part de nou verda, agafada pel maig.

-7 o 8 bolletes de llebrenissa, nom que a Bunyola donen a la ginebrissa o ginebre (Juniperus Communis), que fa ginebrons.

-Un brotet de cossiada florida (Globularia Alypun).

-Una fulla de noguer.

-Una fulla de llimonera.

-Un brotet de vauma rosa amb fulles i flor.

-Un brotet d'herba-sana.

-Un brotet de moraduix florit.

-Un brotet de senyorida florida (sajolida, Satureia Hortensis)

-Un brotet d'herba-lluïsa florida

-Dos brotets de fonoll, que posarem al final perquè serviran de colador i no permetran la sortida dels altres elements.

Guillem Negre acaba explicant que "si volem herbes DOLCES, podem omplir la botella només amb anís dolç o amb tres quartes parts d'anís dolç i una de cassalla (aiguardent). Si les volem SEQUES, omplirem la botella amb tres parts de cassalla i una d'anís dolç. Si volem herbes SEMI seques, mesclarem meitat d'anís i meitat de cassalla".

Acaba recomanant que es deixin reposar quatre o cinc mesos, "a partir dels quals es pot abocar el suc dins una altra botella i aprofitar les herbes per a fer nou licor. I si acabam el licor, podem tornar a omplir la botella, sense canviar-ne les herbes". (ES CASTELLET, núm 34, V-VI 08, Bunyola). Biel.-

-

RF - El germà Llorenç de Binicanella

D’aquesta manera Climent Garau intitula el seu escrit dedicat a l’òbit d’un ermità d’Ariany posteriorment assimilat a monjo de Montserrat. El pitjor és que –pel motiu que sigui, confusió o mala informació- li fa la necrològica en vida, creient-lo erròniament mort recentment: “El germà Llorenç –diu l’ex apotecari bunyolí- havia estat un ermità ben particular, amb un gran desig de saber el dimoni on se colga i amb una especial atenció a la nostra literatura (...) A més era vegetarià radical, feia un pa amb farina integral, mai tan ben apropiat aquest terme, perquè en aquella farina hi entraven components ben naturals: llavors d’herbes del terròs, terra de bon de veres i qualque macolí. Duia una fal·lera grossa darrere les abelles, tenia un grapat de caeres i de tant en tant en treia la mel”. A l’hora de deixar Binicanella i entrar a Montserrat per fer vida entre la sagristia i la biblioteca, el germà Llorenç “de bona gana deixà en mans de la mare naturalesa les seves caeres, un sac que li quedava de farina ‘integral’, de la qual en sortia un pa que just amb vint-i-quatre hores es tornava més dur que la pedra blava i gaudia d’una clientela fidel per devers el carrer de Sant Jaume de Ciutat”. No és tothom que pugui llegir el que diran d’ell quan ja no hi sigui. Pel germà Llorenç, en el fons, suposa una sort, i segur que ho llegirà amb un somrís beatífic. (ES CASTELLET, núm 35, juliol-agost. Bunyola). BMM.- (Diari de Balears, 20 d'agost 08)

L'escola de ball de Bunyola va fer trenta anys

Segons explica Guillem Puig "aquesta emblemàtica institució bunyolina fou fundada el 1978 i s'ha dedicat fonamentalment a l'animació de vetllades i festes, combinant la tasca de recerca i investigació amb la de divulgació de les tradicions populars mallorquines, sobretot pel que fa referència a música, balls i indumentària mallorquina". Membre fundador de la Federació de Música i Ball Mallorqui, l'EBB participa constantment en actes arreu de l'illa, així com en intercanvis culturals amb grups d'altres països. Ha impulsat i revitalitzat la festa des Quarteró, relacionada amb el món de les collidores d'oliva, i també organitza el Memorial Andreu Estarellas pascual, concurs juvenil de narració curta, així com una exposició monogràfica anual dedicada a temes de cultura popular. Finalment, també organitza cursos i tallers de ball i cultura mallorquina, així com de música i de confecció d'indumentària. Molts d'anys! (VEU DE SÓLLER, núm 993, 23 de maig). Biel.-

RF - Els consells d’una soprano de Bunyola

La bunyolina Maria José Perelló viu a Barcelona des de 2001, on debutà el 2002 com a solista de la Missa en Do Major de Beethoven, a l’Auditori Nacional de Catalunya. Quan Bàrbara Suau li demana en una entrevista quins consells donaria als estudiants de música, la soprano respon: “Jo els diria que han d’intentar fer art, que la música no és només fer notes, sobretot és art. I fer art és arribar a la gent i commoure-la. I als que estudien cant, que és la part que més conec, els diria que tenguin molta paciència, que no tenguin pressa per posar-se a cantar. És molt important preparar-se bé. Tot arriba si un ho desitja de veres”. (ES CASTELLET, núm 34, maig-juny. Bunyola). BMM.- ( Diari de Balears, 30 de juny)