RF - Maria Antònia Salvà i Antònia Ordinas

Ho conta l’amic Maties Garcies a la seva secció mensual, també intitulada “Retalls”. Quan feren la publicació extraordinària dedicada al número 100 de la revista ‘Llucmajor de pinte en ample’, algú degué convidar “la dels doblers amagats en el pot de Cola-Cao més comentat de la història” a participar-hi i aquesta hi va aportar l’article “Maria Antònia Salvà: el batec de la natura”, consistent en “un elogi a la poesia pairalista lligada a l’entorn natural de l’escriptora de l’Allapassa”. Crida l’atenció una frase extreta del text pel comentarista: “És cert que hi ha massa gent que ha vist Mallorca tan sols com aquell miserable que denunciava el poeta: com un bosc per fer-ne llenya”. Trist, però real com la mateixa vida. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 304, novembre 08). BMM.-
(Diari de Balears, 15 d'abril 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Mesures contra la corrupció

El mensual santamarier editorialitza sobre la corrupció política, fent menció dels casos BITEL, Turisme Jove, CDIB, Son Oms, i recordant el cas Túnel de Sóller pel qual hi havia culpa, però no hi hagué condemna perquè havia prescrit. Al final de l’escrit la gent de Santa Maria escriu: “l’actuació malèvola d’uns quants polítics –no deim uns pocs, perquè ja comencen a ser un caramull- fa que per ventura s’hagin d’establir mesures preventives, unes mesures que passen perquè els polítics facin públic i manifest quina és la seva situació econòmica quan comencen per poder prevenir enriquiments sobtats. També caldria extremar la vigilància de totes les despeses per part dels funcionaris que són interventors. Finalment una vigilància del seu patrimoni i de les despeses que fan com a càrrecs públics per part de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears”. Això, per començar. Que prenguin bona nota. (COANEGRA, núm 268, octubre 08. Santa Maria del Camí). BMM.-

(Diari de Balears, 15 de febrer 09)

RF - Un expert comenta l'actualitat econòmica

(Andreu Sansó)

El manacorí Andreu Sansó, professor de la UIB i cap del seu departament d’Economia és l’actual director general d’Economia del Govern. A l’entrevista que li fa Antoni Riera explica que “quan va començar la legislatura vàrem veure que s’havia gastat molt més del que s’havia pressupostat. Hi va haver un problema greu. Ara encara continuam pagant”. De tota manera assegura que “han de venir molts més doblers, perquè així com està la cosa és molt difícil. Hem de pensar que hi ha dues competències com Educació i Sanitat que es mengen bona part del pressupost i això minva el marge de maniobra per a les inversions”. En relació a la crisi afirma que “es pot dir clarament que hi ha una crisi, perquè han coincidit diferents factors i s’ha vist que la cosa està bastant malament. Un primer factor que feia anys que s’anunciava és el canvi de cicle a la construcció (...) també un augment del preu de les matèries primeres i, finalment, la crisi financera”. Quant als estalvis, assegura que hom pot estar tranquil “fins a cent mil euros per persona i per banc” i recomana diversificar perquè “no s’han de posar tots els ous al mateix paner. I això des de sempre”. (CENT PER CENT, núm 295, 24 d’octubre 08. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 13 de gener 09)

RF - Contra l’augment d’imposts i taxes

(il·lustració, andrespucci.blogspot.com/)

El director del setmanari, Gabriel Veny, a través del seu espai editorial “Sin rodeos” sempre sol aficar el dit dins la llaga en relació a l’opinió que de la política i dels polítics té la gent del carrer. En aquesta ocasió, sota el títol “Sangrar el ciutadà” denuncia que “els polítics, que no tenen cap crisi perquè cobren de l’erari públic, és a dir dels doblers que aportam els ciutadans contribuents a les arques públiques, amb recàrrecs d’un vint per cent si ens endarrerim un sol dia de la data de pagament establerta i amenaces d’embargament de béns si el retard es perllonga, segueixen incrementant les taxes i els imposts que haurien de congelar per ètica i per obligació moral”. Després d’argumentar aquesta mesura i queixar-se, amb tota raó, de malgastaments i corrupcions, envesteix els preus de la incineradora en el sentit que “no és de rebut que Tirme, empresa concessionària de la incineració, no hagi de suportar la crisi que pateixen la majoria d’empreses i ciutadans, reduint despeses en lloc de, a través dels polítics, sangrar de cada any més i més les butxaques dels contribuents”. Veritats com a temples. (MANACOR COMARCAL, núm 1156, 11 d’octubre). BMM.- (Diari de Balears, 27 de desembre 08)

RF - Crítiques a la corrupció política

Primer és el director del setmanari, Gabriel Veny, que acaba l’editorial assegurant que “l’alternància política en els governs, entre d’altres avantatges, té la virtut que els càrrecs corruptes perden la ‘mamella’, i les seves malifetes són destapades amb major facilitat (...) Per desgràcia, entre els que ens deim humans existeix molta gent que no és mereixedora de la confiança relativa a administrar els doblers d’altri, i molt menys el de les arques públiques. Sigui del color polític que sigui. Els doblers no tenen color polític, i malvats, aprofitats i corruptes, pressumptament de fet o en potència, existeixen a tots els partits”. Per la seva part, la consellera insular de Medi Ambient, Cati Julve, respon sobre el tema en una entrevista d’Antoni Sureda: “Tota corrupció i especialment la política me pareix repudiable. Evidentment la situació actual no convida a què els ciutadans confiïn en els polítics. I me dol que es pugui creure que tots els polítics som iguals. Convindria deixar clar que la corrupció no és dels partits sinó de les persones, i no tots treballem la política igual. Entenc que perquè el ciutadà recuperi la confiança en els qui gestionam la qüestió pública, es fa necessari un sanejament a tots els partits, i fer fora les persones que estan involucrades en activitats corruptes (...) Son Oms i tot el que sigui. La corrupció només té un nom i sense matisos”. (MANACOR COMARCAL, núm 1155, 4 d’octubre). BMM.- (Diari de Balears, 16 de desembre 08)

RF - Faran presó?

Aquest és el títol de l’editorial, en referència al cas Rabasco-Tomàs, que aquests dies ha reprès actualitat en conèixer-se la sentència. El mensual llucmajorer es demanava, dos mesos enrere: “Com hem arribat a aquesta situació? És que en Lluc no sabia què signava? Per què, si ja era imputat, es va tornar presentar com a cap de llista? Aniran a la presó, o ‘pagant Sant Pere canta’ ?”. I encara afegia per deixar les coses clares: “Sembla que s’ha destapat la ‘caixa dels trons’ i que les espurnes arriben lluny. Els ciutadans de Llucmajor, fins i tot els votants del PP a les darreres eleccions, senten vergonya i aquesta ben pròpia, ja que haver de veure el batle a ‘la barra’ és una situació no només incòmoda sinó escandalosa”. I acabava sentenciant... “La Justícia farà la seva feina i en acabar comptarem. Cap poble no és digne d’uns governants corruptes i uns governants corruptes no són dignes de gaudir de llibertat”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 302, setembre). BMM.- (Diari de Balears, 20 de novembre 08)

RF - Foc i Fum a Sant Joan

(Mateu Joan)

Mateu Joan “Marió” dedica la seva columna a parlar de diversos pobles del Pla de Mallorca. Diu meravelles de Costitx, Llorito, Vilafranca i Petra. Però en arribar a Sant Joan –que és el seu poble nadiu i de residència- comenta sense cap trava: “No tenim centre de dia pels vells ni cap casal pels joves. L’associació de tercera edat és una dictadura comandada per un tinent coronell de l’exèrcit espanyol. La piscina està a un lloc tan petit que no hi ha lloc per tombar-se i prendre el sol. Molts pocs fusters i ferrers, i llavors justifiquen el pacte UM-PP dient que Sant Joan és un poble conservador. Conservador de què? De la misèria? Dels vells que cobren pensions mínimes d’autònoms i de joves que han de sortir a fer feina fora? Conservadors d’una dependència d’Espanya que ens roba tot allò que vol?”. Acaba parlant de Pollença, que qualifica com “un dels pobles més bells i dinàmics de Mallorca”. (L’ESTEL, núm 636, 1 d’octubre 08. Sant Joan). BMM.- (Diari de Balears, 9 de novembre 08)

RF - La crisi també hauria d’afectar els privilegis polítics

La secció “Sin rodeos” del director del setmanari, Gabriel Veny, tracta de la crisi econòmica per a la qual proposa una sèrie de mesures d’obra pública per crear llocs de treball. Però també afica el dit dins la llaga política quan apunta “i si les administracions públiques han de retallar llocs i càrrecs creats per col·locar amiguets disfressats d’assessors i vicesecretaris, que ho facin. Un bon control de la despesa pública i de les targes de crèdit que alguns polítics inclouen en el privilegiat capítol d’ ‘afers propis’ podria permetre la reducció d’imposts en lloc d’augmentar-los any rere any”. Finalment conclou “la despesa pública pot reduir-se moltíssim, sense que això impliqui menors prestacions dels serveis públics al ciutadà. En temps de crisi no queda més remei que estrènyer-nos el cinturó. Però tots. No únicament els de sempre”. (MANACOR COMARCAL, núm 1154, 27 de setembre 08). BMM.- (Diari de Balears, 8 de novembre 08)

RF - La congelació dels sous dels polítics

Miquel Pieras tracta aquesta qüestió i considera que la veritable notícia, en pla d’efectivitat real per fer front a la crisi, seria que es baixassin un 30% el sou o que evitassin malgastar doblers gràcies a una bona gestió o que eliminassin el 90% d’alts càrrecs i assessors. Altres interessants mesures que proposa són que “tots els polítics que s’equivoquin pagaran de la seva butxaca errors que cometin gestionant les institucions públiques” i que “els polítics deixaran de tenir cotxe oficial i oferiran el cost d’aquest privilegi a persones amb dificultats de mobilitat”. Però, parlam de la nostra casta política? Doncs, tranquils, hom també viu d’il·lusió... (DIJOUS, núm 1801, 11 de setembre 08. Inca). BMM.- (Diari de Balears, 5 de novembre 08)

RF - Sant Joan, un ajuntament sectari

(foto, http://www.mallorcaquality.com/pueblos/sant_joan/sant_joan_fotos_01.htm )

Així ho asseguren des de l’editorial, en què acusen l’actual equip de govern santjoaner de mala educació i de manca de respecte institucional, fins al punt de considerar que “la crispació política a Sant Joan no havia estat mai tan forta”. Titllen la cap del consistori de “batlessa dels seus” i ho documenten amb diversos fets, el més cridaner dels quals és que celebren les reunions de la secció local d’Unió Mallorquina al mateix ajuntament. “No s’havia vist mai – assegura l’editorial- que un partit polític celebràs les seves reunions a la casa de tots. Aquest fet no indica altra cosa que el que hem anat repetint fins ara: la falta total de respecte cap a tots els santjoaners” i d’aquí conclouen que “un batle que no respecta una part important de la població del seu poble senzillament no és un bon batle”. (MEL I SUCRE, núm 337, juliol. Sant Joan). BMM.- (Diari de Balears, 19 d'octubre 08)

RF - A don Gabriel Janer Manila

Aquest és el títol d’una carta signada per Antoni Gelabert, de Son Palanca de Sineu, en la qual, després d’expressar una determinada admiració per l’ex president de l’Institut d’Estudis Baleàrics li enfloca una sèrie de consideracions del tipus “el president Matas (polissó), anomena a don Gabriel Janer, un intel·lectual de prestigi reconegut, perquè en la feinada que sap que farà com home de paraula i compromès amb el país, l’aprofita i en fa utilització com a desactivador de possibles iniciatives més radicals, com a vàlvula d’escapament. L’amo que el va llogar a vostè, el qui li pagava el sou per tenir-lo enfeinat amb tasques ben intencionades i potser també utòpiques per Madrid i altres indrets. Aquesta mateixa persona al mateix temps que es dedicava a destruir la llengua, identitat, paisatge i a donar suport a batles corruptes del seu partit i càrrecs corruptes del seu govern”. Més envant afegeix “Vostè Sr. Janer ha col·laborat culturalment amb uns polítics que donaren suport a l’ocupació de l’Irak”. I, acaba exposant de forma seriosa “a vostè, don Gabriel, salvant la distancia, el context històric i la gravetat dels fets a la França alliberada de l’any 1945 (...) possiblement hauria estat sotmès a judici per col·laboracionista, tal com va passar amb molts de prestigiosos intel·lectuals, i qualcun de bona fe pot ser”. Malgrat tot, i de forma curiosa, acaba demanant-li perdó per l’atreviment i li envia “una forta abraçada”. (SA PLAÇA, núm 147, 23 de juliol. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 25 de setembre 08)

RF - El batle de Llucmajor, corrupte o incompetent

El mensual llucmajorer inicia l’editorial sobre el judici contra Lluc Tomàs, Joaquín Rabasco i Maria del Amor Aldao, tot dient “que quedi clar: qui és jutjat no és l’Ajuntament de Llucmajor, sinó el seu batle, Lluc Tomàs Munar”. Després de fer algunes consideracions sobre el desenvolupament del judici, comenta que “s’ha pogut veure un Rabasco a l’estil de sempre, nerviós i altiu (...) i els ciutadans de Llucmajor assistents han sentit vergonya de veure el seu batle que ha aguantat amb serenor només deu minuts escassos”. La conclusió editorial és contundent: “Si Lluc Tomàs va signar les factures sabent què feia, ha de partir per corrupte i si ho va fer sense saber-ho, ha de partir igualment, però per inepte. Més clar... aigua. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 301, juliol-agost). BMM.- (Diari de Balears, 24 de setembre 08)

RF - El conseller Carbonero, novament qüestionat

(imatge, http://www.gaat.es/nk/html/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=33)

L’escriptor Miquel López Crespí torna a envestir contra el conseller d’Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, la tasca del qual considera plena de “follia i desbarats d’un mal planificador, un personatge, el conseller d’Habitatge, especialitzat en cometre errors que sempre van en perjudici dels interessos populars i, de retop dels de les forces progressistes”. Més envant assegura de Carbonero que “allà on intervé sempre hi ha problemes i sempre en perjudici de les forces progressistes que hem contribuït a foragitar del poder la dreta depredadora” i encara arriba a acusar-lo que “fa malbé la feina de suport a una política de l’acostumada encimentació desenvolupista, que fa perdre credibilitat al president Antich, al Bloc, als republicans que donen suport al pacte de governabilitat” per acabar amb una forta pregunta: “Quan deixarà de perjudicar-nos amb les seves bogeries sense sentit?”. (L’ESTEL, núm 632, 1 d’agost. Sant Joan). BMM.- (Diari de Balears, 17 de setembre 08)

RF - La mosca collonera en versió humana

(anells de mosca, antidepresivo.net)

Des del seu ‘Espai per a la reflexió’ Josep Bonnín parla de les “mosques colloneres, ‘trepas’, ‘lameculos’, pilotes; persones que sense entendre de res opinen de tot i així, amb una tàctica paramilitar, van escalant fins arribar a càrrecs com president d’algunes associacions i de segons quins partits”. Aixímateix es refereix als “especialistes en llengües que intenten, des de la seva ignorància, donar lliçons als filòlegs, i es converteixen en inventors amb termes per a designar-les (Balear per exemple)”. Finalment, acaba per definir-los: “N’hi ha que són veuers, no periodistes, pagats per a difondre notícies manipulades. Especialistes en difondre titulars amb molta mala llet. Beats falsos i hipòcrites que llepen la mà del qui els paga. Provocadors de cops d’estat per ocupar el poder i que més tard bravejaran de ‘demócratas de toda la vida’ “. (SÓLLER, núm 6325, 19 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 11 de setembre 08)

RF - La paraula pitjor aplicada del secretari d’estat Mesquida

Ho denuncia Pau Quina a la secció ‘Més enllà del batiport’. Treu algunes frases destacables del mes i, entre d’elles, hi col·loca el “Perdó” implorat per Joan Mesquida, ara alt càrrec de l’àrea de Turisme. Quina justifica la seva inclusió “perquè aquesta disculpa va ser feta a l’empresa Air Berlin després d’haver-nos insultat i ridiculitzat com a poble en un article. Devem ser els únics pardalots ( i perdonau l’expressió) que demanam perdó quan ens insulten”. (FLOR DE CARD, núm 360, juny. Sant Llorenç des Cardassar). BMM.- (Diari de Balears, 26 d'agost 08)

RF - El batle de Muro i Charles Darwin

(... Darwin o el batle? ... Potser, meitat i meitat...)

Us hauria passat mai pel cap relacionar aquests dos elements? Idò mirau per on, Antoni Gelabert Mas ho fa arran de l’intent de construcció del golf de Son Bosc, que posa en perill un ecosistema molt determinat. Segons el batle de Muro, Jaume Perelló Moragues “com que els falcons són molt intel·ligents, quan vegin que no hi ha escarabats per menjar se n’aniran a un altre indret, cercaran alternatives”. La rèplica de Gelabert és contundent: “Aquest tanoca de batle no té ni idea del que significa la fragilitat dels equilibris biològics de moltes espècies i s’atreveix a dir ‘pocasoltades’ com aquesta que únicament demostren una vegada més que no sempre un misser i un ase saben més que un ase tot sol (...) Un no pot manco que sentir vergonya aliena en sentir dir aquestes estupideses a la primera autoritat municipal de la noble vila de Muro”. I acaba sentenciant “si el gran Darwin aixecàs el cap segur que es moriria d’un cobriment de cor. I pensar que aquest xitxarel·lo representa els interessos comuns del poble. ‘Horreur’...” (FENT CARRERANY, núm 263, juliol. Maria de la Salut). BMM.- (Diari de Balears, 24 d'agost 08)

RF - Més branca esportiva per al govern Antich

Amb el títol “Un Govern equivocat” l’editorial del setmanari considera “un desastre provocat per aquest Govern” que la pèrdua del tennista manacorí Rafel Nadal per a la promoció de les illes encara va més enfora. En concret “també suposarà deixar d’obtenir uns beneficis importants per a Manacor i l’illa. Si Nadal entrenàs i també pogués jugar a la seva ciutat, els beneficiats serien tots els seus conciutadans. Inclús podríem comptar amb la visita de molts altres tennistes d’èlit a la nostra ciutat”. La clau està en els motius de la ruptura amb el centre de tecnificació, ja que “el pitjor de tot és que s’hagin anteposat l’enveja i els interessos polítics per davant del que per lògica farien a altres ciutats o comunitat, i és promocionar mitjançant aquest esportista d’èlit tot el que l’envolta”. (7SETMANARI de Llevant, núm 1123, 27 de juny. Manacor). BMM.-

(Diari de Balears, 1 d'agost 08)

La casta política... cobra...

Què fan els polítics i polítiques? Cobren. Això segur. Endemés pot ser que n'hi hagi que també resolguin temes que interessen a la ciutadania.

Aquí teniu la relació dels càrrecs millor remunerats del panorama polític balear segons es desprén del reportatge de Laura Moyà inclòs a la Ultima Hora del 10 d'agost.

• Presidència del Govern (F. Antich): 72.0000 € (bruts a l'any en 14 mensualitats)
• Vicepresidents del Parlament (Aina Rado, Pere Rotger): 72.627 €
• Secretaris del Parlament (Eduard Riudavets, Pere Palau): 72.627 €
• Portaveus dels grups a la Cambra (Rosa Estaràs, Antonio Diéguez, Biel Barceló, Bartomeu Vicens, Marian Suárez): 72.627 €
• Secretari general de la Sindicatura de Comptes: 75.472 €
• Presidència del Parlament (M.A. Munar): 87.729 €
• Cap del Departament d'Estudis Jurídics: 88.131 €
• Cap del Departament de l'àrea Contenciosa i Constitucional: 88.131 €
• Cap del Departament d'assessoria del president: 88.131 €
• Cap del Departament de coordinació dels Serveis Jurídics de les conselleries i dels Ens Instrumentals: 88.131 €
• Batlia de Calvià (C. Delgado): 90.000 €
• Director de l'abogacia de la Comunitat: 91.618 €
• Cap del Departament de l'àrea Consultiva: 91. 696
• Síndic de comptes: 97.096 €

Finalment, afegeix que, malgrat tenir el sou més baix, al president de la Comunitat cal afegir-li les dietes que percep com a diputat que estan prefixades en funció de l'estimació d'actes parlamentaris que es duen a terme durant un any i que són de 25.226 €. Així, sumant els dos conceptes, els seus ingressos apugen la quantitat de 97.297 €, extrem que el converteix en el polític més ben pagat.

Un interrogant que sorgeix és si els demés càrrecs parlamentaris esmentats en l'anterior relació també cobren aquestes dietes i si estan incloses dins el sou que s'indica.

Sigui com sigui, entre unes coses i altres -relació feina-sou, rendiment, preparació, equiparació, idoneïtat, conveniència, criteri, ideologia...- torna sortir la qüestió del desfasament entre la teoria i la realitat de moltes persones i la percepció que la ciutadania té de la qualitat de privilegiats i de l'aprofitament retributiu de la casta política i de llurs càrrecs públics, teòricament al servei del poble. Molt per discutir, sens dubte...

RF - “Ara és la vostra, parlau en català, Nájera i Diéguez”

Jean Serra (foto, www.escriptors.cat)

Aquest és el títol del “Calaix de sastre” de la revista algaidina. Arran d’uns comentaris sobre la llengua com a senya d’identitat d’un poble, extrets del llibre “Quadern d’Astúries” del poeta eivissenc Jean Serra, En Calaix i Desastre aprofita per parlar de la campanya del Govern, Consell i ajuntament de Palma intitulada “Ara és la teva, parla en català” per acabar exhortant els dos polítics castellanoparlants amb aquestes paraules: “El català també és bo perquè l’utilitzin la sra. Nájera, portaveu del Govern, i el sr. Diéguez, portaveu parlamentari del grup socialista. Ja saben què han de fer per donar prestigi al català: usar-lo”. (ES SAIG, núm 330, juny. Algaida). BMM.- (Diari de Balears, 29 de juliol 08)

RF - La ciutadania hi perd; la casta política, mai

El director de la publicació, Gabriel Veny, es queixa de la manca d’entesa entre l’administració local i la insular pel pagament d’unes obres a Manacor i a Porto Cristo. Veny denuncia que “per molt que els polítics s’omplin la boca assegurant que els interessos dels ciutadans en general estan per damunt dels colors politics de cada qual” tanmateix al final no ho compleixen. I acaba lamentant que succeeixi d’aquesta manera perquè “sempre paguen els mateixos: els contribuents que amb les aportacions fan possible no únicament la realització de la totalitat de les obres comunitàries sinó també que els polítics públics, els funcionaris i els enxufats de torn, rebin religiosament llurs emoluments mensuals, per als quals no falta mai la corresponent partida econòmica”. (MANACOR COMARCAL, núm 1138, 7 de juny). BMM.- (Diari de Balears, 27 de juliol 08)