RF - Oficis femenins a inicis del segle XX

Encara faig referència a la “Història de dones” de la Pollença de 1925 aportada per Maria Rosa Albis. La investigadora ens diu que “els oficis femenins que apareixen són: 19 emblanquinadores –es tracta de dones que van a jornal, n’hi ha de totes les edats i de tots els estats civils-, 28 brodadores –aquestes treballen a casa i per encàrrec, moltes d’elles són germanes-, 6 fan calça, una és cuinera, una comare, una fa cortines, 277 són costureres, 3 fan graneres, una és espartera, una altra regenta una fonda, 54 són bugaderes, hi ha 2 mestres nacionals, una modista, 31 dones són propietàries –fadrines velles o vídues- i 22 són propietàries casades, 41 són religioses –totes tenen estudis-, 70 dones són teixidores, hi ha 3 botigueres –totes tres vídues, una és Francisca Aguiló Cortès, de 49 anys, té el títol de Magisteri, va ésser una de les primeres al·lotes de Pollença amb estudis superiors- i 101 dones fan de criada”. Albis afirma que “el grau d’educació femenina és bàsic o nul” i ho documenta dient que “de les 2.501 dones sense ofici i en edat activa 1.973 són analfabetes, un 80%” mentre que, de les dones amb ofici, els grups que saben llegir i escriure són les brodadores i les que fan calça, la gran majoria de les propietàries i un 50% de les costureres i de les teixidores. Tot plegat una història apassionant a través de la qual Albis vol demostrar “que la Història de Pollença també es pot escriure amb nom de dona”. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 317, 1-15 de novembre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 3 de febrer 09)

RF - Un expert comenta l'actualitat econòmica

(Andreu Sansó)

El manacorí Andreu Sansó, professor de la UIB i cap del seu departament d’Economia és l’actual director general d’Economia del Govern. A l’entrevista que li fa Antoni Riera explica que “quan va començar la legislatura vàrem veure que s’havia gastat molt més del que s’havia pressupostat. Hi va haver un problema greu. Ara encara continuam pagant”. De tota manera assegura que “han de venir molts més doblers, perquè així com està la cosa és molt difícil. Hem de pensar que hi ha dues competències com Educació i Sanitat que es mengen bona part del pressupost i això minva el marge de maniobra per a les inversions”. En relació a la crisi afirma que “es pot dir clarament que hi ha una crisi, perquè han coincidit diferents factors i s’ha vist que la cosa està bastant malament. Un primer factor que feia anys que s’anunciava és el canvi de cicle a la construcció (...) també un augment del preu de les matèries primeres i, finalment, la crisi financera”. Quant als estalvis, assegura que hom pot estar tranquil “fins a cent mil euros per persona i per banc” i recomana diversificar perquè “no s’han de posar tots els ous al mateix paner. I això des de sempre”. (CENT PER CENT, núm 295, 24 d’octubre 08. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 13 de gener 09)

RF - Contra l’augment d’imposts i taxes

(il·lustració, andrespucci.blogspot.com/)

El director del setmanari, Gabriel Veny, a través del seu espai editorial “Sin rodeos” sempre sol aficar el dit dins la llaga en relació a l’opinió que de la política i dels polítics té la gent del carrer. En aquesta ocasió, sota el títol “Sangrar el ciutadà” denuncia que “els polítics, que no tenen cap crisi perquè cobren de l’erari públic, és a dir dels doblers que aportam els ciutadans contribuents a les arques públiques, amb recàrrecs d’un vint per cent si ens endarrerim un sol dia de la data de pagament establerta i amenaces d’embargament de béns si el retard es perllonga, segueixen incrementant les taxes i els imposts que haurien de congelar per ètica i per obligació moral”. Després d’argumentar aquesta mesura i queixar-se, amb tota raó, de malgastaments i corrupcions, envesteix els preus de la incineradora en el sentit que “no és de rebut que Tirme, empresa concessionària de la incineració, no hagi de suportar la crisi que pateixen la majoria d’empreses i ciutadans, reduint despeses en lloc de, a través dels polítics, sangrar de cada any més i més les butxaques dels contribuents”. Veritats com a temples. (MANACOR COMARCAL, núm 1156, 11 d’octubre). BMM.- (Diari de Balears, 27 de desembre 08)

D'alous i censals (I)

El filòleg Antoni Llull Martí, tot parlant de Mallorca després de la Conquesta, ho explica d'aquesta manera: "Sobre les terres i finques en general es podia tenir el 'domini directe', és a dir, que aquell qui les tenia no estava obligat a pagar ni fer cap servei a ningú per aquest privilegi, exceptuades, si de cas, les càrregues fiscals decretades pel rei. Les finques tingudes sota aquest règim de propietat es deien 'alous', mot procedent del fràncic 'alôd', que significava 'propietat completa', i el seu senyor podia fer-ne el que volgués. Alguns venien el seu domini sense restriccions, però altres només en traspassaven el 'domini útil', que consistia en cedir-ne a perpetuïtat el dret d'explotar-les i de fer-hi totes les millores que aquell qui les havia adquirit hi volgués fer, normalment a canvi d'un capital inferior al preu de la finca, però amb l'obligació de satisfer al senyor un cens anual i, en alguns casos, de prestar-li alguns serveis, com uns jornals de feina en les seves finques". (CENT PER CENT, núm 279, 13 de juny 08. Manacor). Biel.-

RF - La crisi també hauria d’afectar els privilegis polítics

La secció “Sin rodeos” del director del setmanari, Gabriel Veny, tracta de la crisi econòmica per a la qual proposa una sèrie de mesures d’obra pública per crear llocs de treball. Però també afica el dit dins la llaga política quan apunta “i si les administracions públiques han de retallar llocs i càrrecs creats per col·locar amiguets disfressats d’assessors i vicesecretaris, que ho facin. Un bon control de la despesa pública i de les targes de crèdit que alguns polítics inclouen en el privilegiat capítol d’ ‘afers propis’ podria permetre la reducció d’imposts en lloc d’augmentar-los any rere any”. Finalment conclou “la despesa pública pot reduir-se moltíssim, sense que això impliqui menors prestacions dels serveis públics al ciutadà. En temps de crisi no queda més remei que estrènyer-nos el cinturó. Però tots. No únicament els de sempre”. (MANACOR COMARCAL, núm 1154, 27 de setembre 08). BMM.- (Diari de Balears, 8 de novembre 08)

RF - La congelació dels sous dels polítics

Miquel Pieras tracta aquesta qüestió i considera que la veritable notícia, en pla d’efectivitat real per fer front a la crisi, seria que es baixassin un 30% el sou o que evitassin malgastar doblers gràcies a una bona gestió o que eliminassin el 90% d’alts càrrecs i assessors. Altres interessants mesures que proposa són que “tots els polítics que s’equivoquin pagaran de la seva butxaca errors que cometin gestionant les institucions públiques” i que “els polítics deixaran de tenir cotxe oficial i oferiran el cost d’aquest privilegi a persones amb dificultats de mobilitat”. Però, parlam de la nostra casta política? Doncs, tranquils, hom també viu d’il·lusió... (DIJOUS, núm 1801, 11 de setembre 08. Inca). BMM.- (Diari de Balears, 5 de novembre 08)

RF - De bars i restaurants

Un dels breus del quinzenal conta que, segons l’anuari de La Caixa, Manacor té 371 bars i restaurants, fet que suposa un promig de 102’33 habitants per cada establiment. I afegeix que el municipi mallorquí amb més bars i restaurants per habitant és Sant Llorenç des Cardassar, que en té 199 repartits cada un entre 40’68 habitant. És clar que no esmenta la xifra de població volant i de temporada que segurament deu fer baixar de manera espectacular els promigs esmentats a cada municipi. (PERLAS Y CUEVAS, núm 1224, 8 d’agost. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 26 de setembre 08)

RF - Reflexions sobre la crisi

L’editorial és dedicat a la crisi econòmica que hom pateix en aquests moments. Com a indicadors esmenta “promotors que fan fallida, immobiliàries que tanquen portes, constructors que presenten concurs de creditors, augment de l’atur, pujada de preus...” Malgrat tot asseguren que “de moment la gent al carrer segueix consumint oci a voler. Pocs es priven dels viatges d’estiu, els sopars de cap de setmana, els concerts...” i encara que es demanen si hom pot parlar d’efectes positius de la crisi –“era necessari alentir el ritme”, asseguren, referint-se sobre tot al “sector del totxo”- també és cert que esmenten que “per a un obrer que ha perdut la feina això deu semblar un insult”, tot i que proposen que “les mesures socials i econòmiques per donar una mà a aquesta gent –que no podrà satisfer el consum bàsic- han de ser una prioritat”. La reflexió final passa per la necessitat d’analitzar “el model econòmic i social que tenim, i per a articular un sistema més sostenible mediambientalment i més igualitari a nivell social”. (CENT PER CENT, núm 285, 25 de juliol. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 23 de setembre 08)

RF - La fruita que desapareix

(Els pebres penjats es podien veure a Pòrtol; a sa Cabaneta no consta que n'hi hagués)

Així titula Miquel Serra la seva secció ‘Terra fosca’ i ho argumenta dient que “aquelles grans plantacions de pomeres per Orient, tarongers a Sóller, melicotoners i pruneres per Búger, sa Pobla, Muro, albercoquers a Porreres... tot això està desapareixent a ulls vista. Algunes d’aquestes plantacions, tan profitoses fa dues dècades, són pràcticament una ruïna avui, i surt més a compte arrabassar que mantenir-ho. Les importacions de fruita de tot el món han estat decisives”. Més endavant torna reblar el clau quant a les desaparicions vegetals i, per extensió, visuals i socioeconòmiques: “Pensau en les figues seques i els sequers als terrats de les possessions, els enfilalls de pebre de tap de curtir a les façanes de Pòrtol i sa Cabaneta [sic], les oliveres de la serra, les tàperes de Llubí i Campos, etc, productes que, és igual si s’exportaven o quedaven per nosaltres, donaven un sentit al camp i, sobretot, bona economia al pagès”. (CENT PER CENT, núm 284, 18 de juliol. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 7 de setembre 08)

La casta política... cobra...

Què fan els polítics i polítiques? Cobren. Això segur. Endemés pot ser que n'hi hagi que també resolguin temes que interessen a la ciutadania.

Aquí teniu la relació dels càrrecs millor remunerats del panorama polític balear segons es desprén del reportatge de Laura Moyà inclòs a la Ultima Hora del 10 d'agost.

• Presidència del Govern (F. Antich): 72.0000 € (bruts a l'any en 14 mensualitats)
• Vicepresidents del Parlament (Aina Rado, Pere Rotger): 72.627 €
• Secretaris del Parlament (Eduard Riudavets, Pere Palau): 72.627 €
• Portaveus dels grups a la Cambra (Rosa Estaràs, Antonio Diéguez, Biel Barceló, Bartomeu Vicens, Marian Suárez): 72.627 €
• Secretari general de la Sindicatura de Comptes: 75.472 €
• Presidència del Parlament (M.A. Munar): 87.729 €
• Cap del Departament d'Estudis Jurídics: 88.131 €
• Cap del Departament de l'àrea Contenciosa i Constitucional: 88.131 €
• Cap del Departament d'assessoria del president: 88.131 €
• Cap del Departament de coordinació dels Serveis Jurídics de les conselleries i dels Ens Instrumentals: 88.131 €
• Batlia de Calvià (C. Delgado): 90.000 €
• Director de l'abogacia de la Comunitat: 91.618 €
• Cap del Departament de l'àrea Consultiva: 91. 696
• Síndic de comptes: 97.096 €

Finalment, afegeix que, malgrat tenir el sou més baix, al president de la Comunitat cal afegir-li les dietes que percep com a diputat que estan prefixades en funció de l'estimació d'actes parlamentaris que es duen a terme durant un any i que són de 25.226 €. Així, sumant els dos conceptes, els seus ingressos apugen la quantitat de 97.297 €, extrem que el converteix en el polític més ben pagat.

Un interrogant que sorgeix és si els demés càrrecs parlamentaris esmentats en l'anterior relació també cobren aquestes dietes i si estan incloses dins el sou que s'indica.

Sigui com sigui, entre unes coses i altres -relació feina-sou, rendiment, preparació, equiparació, idoneïtat, conveniència, criteri, ideologia...- torna sortir la qüestió del desfasament entre la teoria i la realitat de moltes persones i la percepció que la ciutadania té de la qualitat de privilegiats i de l'aprofitament retributiu de la casta política i de llurs càrrecs públics, teòricament al servei del poble. Molt per discutir, sens dubte...

Joan Gelabert, de sa Pobla, l'evolució de la impressió

Des de Sa Plaça entrevisten Joan Gelabert arran del 25è aniversari de la impremta Gelabert de sa Pobla, tot i que ell duu des dels 13 anys movent-se entre màquines, tintes i paper. Li demanen per l'evolució industrial i econòmica vista des del món de la impremta... "Als inicis fèiem molts talonaris i blocs per les fàbriques de calçat, amb les Minerves planes i manuals. Amb la crisi del sector del calçat començaren les comandes dels hotels, amb fulletons i rètols. Quan començàrem a can Gelabert fou el món de la marxa i les discoteques de la zona turística que ens donaren molta feina. Amb la Minerva automàtica vam poder fer molts de cartells per aquestes noves sales d'oci. També ens donà força la màquina Gestetner, que ens serví per fer etiques de productes com oli o vi. Actualment, la cartelleria, retolació i els plotters publicitaris, a més dels fulletons i revistes, omplen la major d'emanda d'impressió". (SA PLAÇA, núm 134, 16 de gener. Inca i comarca). Biel.-