D'alous i censals (I)

El filòleg Antoni Llull Martí, tot parlant de Mallorca després de la Conquesta, ho explica d'aquesta manera: "Sobre les terres i finques en general es podia tenir el 'domini directe', és a dir, que aquell qui les tenia no estava obligat a pagar ni fer cap servei a ningú per aquest privilegi, exceptuades, si de cas, les càrregues fiscals decretades pel rei. Les finques tingudes sota aquest règim de propietat es deien 'alous', mot procedent del fràncic 'alôd', que significava 'propietat completa', i el seu senyor podia fer-ne el que volgués. Alguns venien el seu domini sense restriccions, però altres només en traspassaven el 'domini útil', que consistia en cedir-ne a perpetuïtat el dret d'explotar-les i de fer-hi totes les millores que aquell qui les havia adquirit hi volgués fer, normalment a canvi d'un capital inferior al preu de la finca, però amb l'obligació de satisfer al senyor un cens anual i, en alguns casos, de prestar-li alguns serveis, com uns jornals de feina en les seves finques". (CENT PER CENT, núm 279, 13 de juny 08. Manacor). Biel.-