Les garroves, cultiu en decadència

En parla Guillem Puig al setmanari solleric indicant que està tan a la baixa que "les empreses que s'encarreguen de processar aquest producte a les nostres illes (Carob i Alimcarat) es varen veure obligades a importar garroves del Marroc ja que la producció illenca no era suficient per cobrir les expectatives industrials". I resulta curiós, perquè existeix una important demanda, ja que de la polpa de la garrova "se n'exporten grans quantitats a Escandinàvia per alimentar rens" mentre la goma del garroví "és un dels estabilitzadors alimentaris més nobles i coneguts". Igualment de la polpa "se'n fan aromatitzants per a les indústries tabaqueres i un succedani de la xocolata, mentre que la goma de garroví és utilitzada en l'elaboració de productes alimentaris com productes càrnics processats, productes de peix reestructurats (els coneguts 'garrotets' de cranc), flams i gelatines, gelats i sorbets (ja que evita la formació de cristalls de gel), confiteria, formatges per escampar, postres làctics, aliments infantils (els coneguts 'potets' en porten), melmelades industrials i salses de tot tipus". Sembla que els problemes vénen per la manca de mecanització i els baixos preus que assoleix al mercat. (VEU DE SÓLLER, núm 1012, 3 d’octubre 08). Biel.-