RF - Oficis femenins a inicis del segle XX

Encara faig referència a la “Història de dones” de la Pollença de 1925 aportada per Maria Rosa Albis. La investigadora ens diu que “els oficis femenins que apareixen són: 19 emblanquinadores –es tracta de dones que van a jornal, n’hi ha de totes les edats i de tots els estats civils-, 28 brodadores –aquestes treballen a casa i per encàrrec, moltes d’elles són germanes-, 6 fan calça, una és cuinera, una comare, una fa cortines, 277 són costureres, 3 fan graneres, una és espartera, una altra regenta una fonda, 54 són bugaderes, hi ha 2 mestres nacionals, una modista, 31 dones són propietàries –fadrines velles o vídues- i 22 són propietàries casades, 41 són religioses –totes tenen estudis-, 70 dones són teixidores, hi ha 3 botigueres –totes tres vídues, una és Francisca Aguiló Cortès, de 49 anys, té el títol de Magisteri, va ésser una de les primeres al·lotes de Pollença amb estudis superiors- i 101 dones fan de criada”. Albis afirma que “el grau d’educació femenina és bàsic o nul” i ho documenta dient que “de les 2.501 dones sense ofici i en edat activa 1.973 són analfabetes, un 80%” mentre que, de les dones amb ofici, els grups que saben llegir i escriure són les brodadores i les que fan calça, la gran majoria de les propietàries i un 50% de les costureres i de les teixidores. Tot plegat una història apassionant a través de la qual Albis vol demostrar “que la Història de Pollença també es pot escriure amb nom de dona”. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 317, 1-15 de novembre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 3 de febrer 09)