RF - Maria Antònia Salvà, la lliçó sempre oberta

Amb aquest títol, el pedagog llucmajorer Jaume Oliver Jaume reivindica diverses facetes de la poetessa de sa Llapassa. Es refereix de forma especial a la seva qualitat de mestra i formadora, ja que “malgrat mai no cursàs els estudis de magisteri –possibilitat que hauria tingut a la Puresa, on hi havia també l’Escola de Magisteri femenina dirigida per la mateixa Alberta Jiménez-, al llarg de la seva vida i durant els cinquanta anys transcorreguts des de la seva mort sempre ha exercit aquest paper en l’àmbit cultural, literari i cívic. L’autora de tants i tants de poemes i d’algunes obres en prosa autobiogràfiques o de viatges, encara ens ha d’ensenyar més coses, moltes coses. Encara té molt per dir-nos”. Alhora Oliver aprofita per demanar “la divulgació de les seves obres completes i la bibliografia sobre l’univers mariantonià, publicant els epistolaris fins ara inèdits i altres materials en aquests moments propietat del Consell de Mallorca, la convocatòria de jornades, estudis o beques, la iniciació de noves perspectives de recerca, la instal·lació d’un museu o exposició permanent sobre la seva vida i obra, la creació i repartiment de material didàctic...” La qüestió, tanmateix, és que la figura cabdal d’aquesta poetessa no quedi arraconada després de la commemoració del cinquantenari. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 303, octubre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 7 de gener 09)