Consells per retenir la memòria

Aina Vergara (foto, Veu de Sóller)

Aina Vergara és educadora social a Sóller i té cura de la secció de foment de l'autonomia per a persones majors de l'IMAS. Entre d'altres coses organitza tallers d'habilitats socials i de memòria. Quan Guillem Puig li demana sobre les principals causes de la pèrdua de memòria, Aina diu: "El principal motiu de pèrdua de memòria és l'envelliment; seguit per l'acumulació d'estrés i preocupacions en determinats moments de la vida. Aquestes situacions estressants provoquen una davallada de memòria que és transitòria". Els consells més importants que dóna per retenir memòria "són llegir i tenir vida social. A part d'aquests dos sempre recomanam fer sudokus, mots encreuats, sopes de lletres i practicar molt l'escriptura. També són bàsiques totes les activitats que impliquin mantenir la concentració i l'atenció". (VEU DE SÓLLER, núm 986, 4 d’abril). Biel.-

RF - Margalida Mateu, pintora montuïrera

Margalida Mateu Oliver (1916-2008), de Meià, és fins ara l’única montuïrera de la qual tenim constància que al llarg del segle XX i el que va de l’actual XXI hagi destacat dins el món pictòric. Segons Onofre Arbona “la pintura, art del qual ella n’era una virtuosa, la començà a desenvolupar des que era nina la continuà perfeccionant fins a la seva mort, als 91 anys”. BONA PAU, 663 (Montuïri, maig 2008). BMM.-

(Diari de Balears, 15 de juliol)

RF - Miquel Cardell i la poesia

En un moment de l’entrevista que Antònia Font realitza al periodista i poeta llucmajorer Miquel Cardell arran de la publicació de la seva obra ‘Les terrasses d’Avalon’, aquest comenta: “A vegades he pensat, i més en aquest llibre, que la poesia és la darrera aventura que ens queda; ja no podem fer èpica perquè l’aventura que ens queda és anar a fer feina i viure i enamorar-te, aquestes coses, i potser aquí la poesia és una metàfora de l’aventura, o l’aventura i la metàfora són el mateix”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, 299, maig). BMM. (Diari de Balears, 11 de juliol)

RF - Nova etapa, vida nova... a la revista de Muro

Davall aquest titular, l’editorial de Sa Riba, ara bimestral, explica que ha modificat la capçalera i la periodicitat “amb l’objectiu d’oferir-vos una presentació més innovadora i acurada. Pel que fa a la informació serà tractada amb el major rigor possible i amb el compromís d’acostar-vos totes les qüestions informatives relacionades amb l’actualitat del poble.Però sense deixar de banda aquesta prioritat, també volem apropar-vos el que passa més enllà del nostre redol. Per això també apareixeran notícies que ens afecten a tots encara que no siguin pròpies de Muro”. (SA RIBA, núm 30, primavera. Muro). BMM.- (Diari de Balears, 10 de juliol)

Nofre Bisbal i la mel de Sóller

Es tracta d'un assistent social de la Vall, apassionat pel món de l'apicultura. A l'entrevista que li fa Guillem Puig, diu sobre el poc paper de la mel dins la marca 'Producte Balear': "Perquè la mel de Mallorca encara no està caracteritzada (...) per això actualment a la UIB un equip encapçalat per Marcia Boí ho està fent. Estan estudiant el gust, el color, l'olor i els pòl·lens que la formen".

En relació a la diferència entre el sucre o la sacarina, diu de la mel "la combinació de sucres, fructosa, sacarosa, pol·len i oligoelements fa que tengui unes característiques especials que la converteixen en beneficiosa per a moltes dolències, com per exemple ajuda a combatre al·lèrgies i puja la moral entre altres qualitats.

Finalment, Bisbal considera que la mel està ben valorada dins la nostra cultura culinària, considera que té molta qualitat i per això "la mel de Sóller va molt cercada, mai en tenim a bastament per als nostres clients". ( VEU DE SÓLLER, núm 984, 21 de març). Biel.-

RF - Temps de tondre

Temps de tondre als Llombards Arran de la celebració de la Festa des Tondre a la petita localitat felanitxera, Tià “Guingaia” ens ofereix una postal bucòlica d’aquesta activitat, il·lustrada amb vocabulari i fets avui gens usuals, que un temps “durava un parell de dies. Dies de molta feina i festa, amb tonades tranquil·les, com un vou-veri-vou, acompassades amb el ‘tsec-tsec’ de les tisores, perquè l’animal tornàs ximple. (...) Després de dinar, els bons tonedors acabaven de ‘brodar es xot’, i el jovent aplegava els vells de llana, que durant les llargues vetllades d’hivern, les dones, a força de fus i filosa, feien tornar fil sense berruga”. (FELANITX, núm 3582, 10 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 8 de juliol)

Les toses d’antany, encara L’amo en Tomeu Serra també parla de l’ambient que envoltava els dies dedicats a tondre dins la pagesia mallorquina abans que les màquines ajudassin a fer-ho tot en un dia: “Quan es començava la feina, no faltava el cafè, uns bunyols i damunt una taula improvisada ‘mesclat de cassalla’, tabac de pota i una pastilla de contraban. A mig matí, es berenava de freixura i llet formatjada amb ensaïmada. Les toses solien acabar damunt les tres de l’horabaixa i ens havíem de rentar i preparar per dinar. Com és de suposar, la madona, les filles i alguna convidada ho havien preparat tot amb molt d’esment. Arròs brut, aguiat de pilotes, porcella o me rostit, orellanes amb mel, brossat, ametlles torrades, fruita, cafè i suc del bo; i no hi faltaven els puros de l’Havana, ‘Habanos’ ”. (PORTO CRISTO, núm 241, maig). BMM.- (Diari de Balears, 9 de juliol)

Propietats de la canyella

El fitoterapeuta David Cifre León escriu en relació a la canyella, entre d'altres coses... "Aquesta espècie posseeix un delicat perfum de fusta i un sabor ben definit, fragant i càlid. La seva versatilitat a la cuina permet d'utilitzar-la en plats dolços i salats, així com per tal d'aromatitzar licors, sabons i perfums (...) Està indicada en casos de refredat, grip i bronquitis, per activar la circulació de la sang i reduir els dolors produïts per l'acumulació del fred. Els seus olis essencials són els responsables de normalitzar el bon funcionament de l'aparell digestiu, d'estimular la salivació i els sucs gàstrics, facilitant la disgregació dels aliments i la digestió. Aquestes propietats són de gran utilitat en el tractament del meteorisme, les digestions dificultoses, l'acidesa, la manca de gana, els vòmits o el singlot. Cal destacar, també, la seva utilització per a combatre l'anèmia, facilitar la recuperació després d'una convalescència, i en estats de debilitat i cansament (...) També té efectes antibiòtics davant determinats organismes. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 297, 1-15 de gener '08). Biel.-

Una sollerica aficionada a la cuina

Guillem Puig ens ofereix una entrevista amb Magdalena Castañer Palou, de 71 anys, veïna del carrer de la Lluna, on va regentar fins fa pocs anys l’emblemàtica bodega de Can Mora des Vi. Gaudeix del món de la cuina i aguia des de fa 47 anys, ja que abans ho feia la seva mare o la seva sogra. D’aquests inicis explica: “Si tens una mica de gust aviat hi ets, a la cuina. Record que quan va morir la meva sogra m’aixecava ben prest i abans de començar a fer feina i obrir la bodega jo ja tenia el dinar enllestit, i així només l’havia d’encalentir a darrera hora”. Pel que fa als seus gusts explica: “El que més m’agrada és recuperar receptes antigues, sobretot de cuina mallorquina, per això tenc una bona col·lecció de llibres del tema”. També explica la recepta d’una panada de peix... “En faig una de tonyina que me les solen alabar molt. La pasta la faig amb una tassa de llet, la mateixa tassa d’oli, una altra de margarina fosa i la farina que ens prengui. S’ha de tenir present que la farina ha de ser fluixa. I per al farciment hi pos porro i cebes tendres tallades molt fines, julivert i una llauna de tonyina; tot ben trempat amb pebre bo i pebre bord. Quan ja tenc les panades fetes les enforn al forn prèviament encalentit, i les hi tenc 30 minuts a 200 graus”. I quan li demanen quin és el pitjor defecte que pot tenir un menjar, respon amb final filosòfic... “Personalment pens que el pitjor és que et surti salat o massa coent. En la cuina –com en la vida en general- la mesura ho és tot”. ( VEU DE SÓLLER, núm 983, 14 de març). Biel.-

El patchwork, tècnica textil de moda

Biel Aguareles parla al quinzenal d’aquesta tècnica que la sollerica Antònia Ferrer va donar a conèixer al Casal de Cultura-Museu de Sóller. Segons l’article “el patchwork consisteix en cosir trossos de teles de diferents colors, dibuixos i fins i tot textures, amb la finalitat de crear un collage que es pot utilitzar com a roba de llit, per coixins o cobertors i també a mode decoratiu de làmpares. Les possibilitats de cada cop són més grans. Aquesta tècnica neix a l’Europa Central de principis del segle XVIII, i apareix en un context en el qual no abundaven les teles, i les cosidores aprofitaven les sobres de fàbrica per crear llençols i cobertors (...) El més difícil a l’hora de posar a la pràctica aquesta tècnica és trobar els instruments necessaris, com arauns motlles per retallar tela, un tallador especial o un suport on realitzar els talls i els dissenys”. ( VEU DE SÓLLER, núm 982, 7 de març). Biel.-

El rabí Shaul Friberg i els aliments kosher

Shaul Friberg és el rabí de Mallorca. Es suec i va viure a Israel. Ara és aquí "perquè així ho vaig escollir, no perquè m'hi destinassin". Va ser a Pollença per presidir la cata del vi kosher que organitzà l'Associació de Vi Primitiu. Eva Cerdà li demana que defineixi l'alimentació kosher... "Kosher vol dir apte per als jueus, o sigui coses que podem menjar sense renunciar als preceptes jueus". Quan li demana per les diferències entre el menjar i beguda kosher, el rabí respon: "Bàsicament, en el control d'aquest producte. De fet, un vi kosher no té unes característiques diferents a un vi que no és kosher, senzillament, la producció del primer ha estat supervisada per un rabí". Finalment, en relació a la producció kosher de Mallorca, Friberg comenta "aquí no es fan vins kosher, però se'n podrien fer. És més crec que també seria bo per a les bodegues mallorquines, perquè els Estats Units d'Amèrica és un mercat interessant per al vi kosher, un mercat que de cada dia és més gran". (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 298, 16-31 de gener). Biel.-