RF - “De sa Pobla... patates”

Aquest és el títol del llibre realitzat per la periodista poblera Margalida Socias. Consisteix en un recull de gloses i un receptari protagonitzat per la patata poblera, acompanyats de temes relacionats amb la història del tubercle, les feines del camp que s’hi relacionen i comentaris de mestres de la gastronomia local. Al quinzenal, Cati M. Serra interroga l’autora sobre els canvis a les receptes, i Socias respon “les receptes no s’han perdut, perquè han passat de generació en generació, però sí la manera d’elaborar aquestes receptes a causa dels productes que s’utilitzen. Antigament, els pagesos feien l’arròs de marjal. S’utilitzaven les verdures i hortalisses que un mateix tenia a la finca, aconseguint els sabors autèntics del camp. Ara, aquest arròs de marjal es fa a la casa particular i els productes que utilitzen no tenen el mateix gust ja que no són frescs i la majoria són importats”. (SA PLAÇA, núm 143, 23 de maig. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 22 de juliol 08)

RF - Llenguatge sexista i disquisicions teològiques

Xisco Novella, dins “Deixeu-me dir” denuncia “l’absurd del llenguatge duplicat” per raons sexistes, tot defensant que “la comunicació necessita de fluïdesa, lleugeresa i facilitat de comprensió”. En pla facècia i amb bon humor, acaba contant que fa uns dies “vaig escoltar com una monitora a l’església deia impassible que Déu era Pare i Mare. Vaja, no és que jo m’oposi a això, més encara, crec que la monitora tenia raó, de fet més d’un teòleg ha defensat aquesta conceptualització divina. Ara però permeteu-me una pregunta: Si Déu és Pare-Mare, la Marededéu és també Pare? Podem dir que Maria és la Mare-Pare de Déu?”. (UNA OLLA D’ARAM, núm 51, Primavera 2008. Petra). BMM.- (Diari de Balears, 20 de juliol 08)

RF - Reivindicació de Sant Antoni a Manacor

(foto, Sergi Argelés, naciodigital.cat)

Després de les festes de Primavera, l’editorial del setmanari ho exposa molt clar: “No serà la primera vegada, ni la darrera, que des d’aquest article reclamem una oficialitat per a un fet que oficiosament ja és una realitat: Sant Antoni és la festa més sentida dels manacorins, la que treu més gent al carrer, la que fa participar més gent activament, tant en la revetla com en les beneïdes, tan autèntiques i tradicionals (...) Defensarem de totes totes la fira del maig que hauríem de potenciar (...) La resta d’esforços que es fan a l’entorn d’aquesta festa són grandiosos, bàsicament perquè no reten. Perquè els falta sentiment i autenticitat”. (CENT PER CENT, núm 277, 30 de maig. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 19 de juliol 08)

RF - Maria Mayol, com a mostra de mallorquins il·lustres

Joan Castanyer, sempre agut i contundent en les seves observacions, a la seva secció Quadern d’apunts indica que “els homenatges a Maria Mayol són – o m’ho agradaria entendre- un tribut a tota una generació de mallorquins (no pocs d’ells sollerics) que van veure estroncada la seva trajectòria vital per la brutalitat de la repressió feixista del juliol de 1936. Pens en gent com Joan Pons i Marquès, Guillem Colom Ferrà, Miquel Serra Pastor, Miquel Marquès i Coll, Andreu i Miquel Arbona, i molts més. La millor generació d’homes i dones que mai tengué el nostre poble, condemnada a un dur i feixuc exili interior (...) Tot i les limitacions, cadascú al lloc que les circumstàncies permetien, anaren forjant una veritable resistència enmig de les adversitats, que mai agrairem prou i que avui ens ha permès recuperar la llengua, la cultura i el país”. (SÓLLER, núm 6319, 7 de juny 08). BMM.- (Diari de Balears, 18 de juliol 08)

Francesca Alomar, mezzosoprano, in memoriam

Francesca Alomar a l'acte de nomenament dels col·legiats d'Honor '08 (fotos, Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les I. Balears)

Fa unes hores el Mestre i Amic Baltasar Bibiloni m'ha fet arribar una mala nova: El traspàs de la mezzosoprano sineuera Francesca Alomar i Martorell, trobada morta a la cuina de ca seva per una familiar. En principi no es sap que tengués cap malaltia que fes imaginar aquest final, tot i que passava una mala temporada d'ençà que s'havia sotmès a una operació per aprimar-se. Vital i emprenedora, bona lectora i cinèfila, "Xisque" havia nascut a Sineu el 6 d'agost de 1957, li faltaven per tant uns dies per arribar als cinquanta-un. Es llicencià en Filosofia i Lletres per la UIB i exercí de professora al col·legi Sant Francesc, de Palma, però la seva gran passió fou la música: Estudià amb el mateix Baltasar Bibiloni, així com amb Montserrat Pueyo, i esdevingué professora de cant i de tècnica vocal, directora de corals i cantaire ella mateixa, especialitzada en cant operístic. Dirigí nombroses corals i participà en concerts, tant amb les agrupacions que dirigia com a solista, arreu de Mallorca i les altres illes, a Barcelona, Madrid, Bèlgica i altres indrets. El seu repertori abraçava òpera, sarsuela, oratori, lied, cançó popular i espirituals negres. Una de les seves darreres actuacions va tenir lloc el passat dia 17 d'abril a la sala d'actes del col·legi Sant Francesc, de Palma. Hi havia el nomenament de col·legiats d'Honor del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les I. Balears. A la cloenda de l'acte, durant el qual l'expresident Jordi Pujol oferí una conferència, Francesca va entonar el Gaudeamus Igitur, l'himne universitari L'Amic Joan Parets, director del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca ens fa en exclusiva una primera valoració de la persona i obra de la finada: "Primer que m'ha afectat moltíssim perquè he conegut molt aquesta família quan vaig estar a Sineu. Cal dir que ha estat una dona que ha ensenyat Mallorca a vocalitzar, a saber cantar bé. I dins tots els estaments, tan corals, com cantaires, com particulars a nivell de logopeda. No parlem també de la gran feina que va fer amb els nins cantors, tant de Sant Francesc com els Blavets de Lluc. I també crec que per la música religiosa ha fet una gran tasca perquè sempre que l'hem haguda de mester ha estat ben present i ha ajudat a estimar el cant i la música, extrems que li hem d'agrair. En el Centre de Recerca tenim moltes coses que ella ha anat enviant de la seva biografia, així com les pautes per distingir les veus líriques". Descansa en pau, bella Amiga, i gaudeix dels sons inexplicables de la faç amagada de la Lluna. Biel.-

Protagonistes dels Retalls. Actualització

(Gaspar Caballero)

Aina FERRER TORRENTS, escriptora (Inca) Anna RODRÍGUEZ, política, Santa Margalida Antoni MARIMON, historiador, (Sóller). Vegeu bibliografia * Antònia COLL (Inca) Antònia TORRES, naturòpata, Sineu * Bàrbara SUAU, Bunyola Bartomeu MARTÍNEZ, polític, Inca * Bernat NADAL, Manacor Carlos DELGADO, polític, Calvià Catalina RIERA, regidora d'Educació, Manacor * Cristòfol CARRIÓ i SANXO (Llucmajor) * Damià QUETGLAS (Inca)

F. FERRARI BILLOCH, escriptor, Manacor Francesc ANTICH, polític, Algaida Fundació revista BELLPUIG, Artà * G. PUIGSERVER (Felanitx) * Gabriel FIOL i MATEU, Mancor de la Vall * Gabriel VENY, Manacor Gaspar CABALLERO, agricultura ecològica a Costitx. Vegeu web

Herboristeria des PLA, Sineu Jaume CALDENTEY, poeta, Felanitx Jaume CARBONERO, conseller d'Habitatge (Campos). Vegeu Blog "a la contra" Jaume MAYOL AMENGUAL, investigador, Montuïri Jaume OLIVER, Can Pelín, Llucmajor * Julián LACOMA, s'Arenal Llorenç COLL I COLL, Cafè Colon, Llucmajor * Lluc GARCIA, Sóller Marçal ISERN, investigador, Alaró Maria José PERELLÓ, soprano, Bunyola Maria MAYOL, escriptora, Sóller * Miquel LÓPEZ CRESPÍ (Sant Joan) Miquel PONS, escriptor (Felanitx) * Miquela FONT (Valldemossa) * Onofre ARBONA, Montuïri * P. VERA (Felanitx) Pere ANDREU "Pascola", músic, Felanitx Pere Joan MARTORELL, polític, Lloseta. Vegeu fitxa biogràfica i literària Pere SUREDA, historiador, Maria de la Salut Rafel NADAL, tennista, Manacor. Sílvia PIZARRO, directora Fundació Coll Bardolet, Valldemossa Storyville Jazzband (Llucmajor) Xisco ROMAN, gerent Residència, Pollença (*) Articulistes, cronistes i periodistes

RF - Les satisfaccions de la música

Pere Bonnín, músic i pianista, va participar en un cicle de musicoteràpia a Manacor, organitzat per l’associació Estel de Llevant. Els membres “d’Infodifusió” d’aquesta associació l’entrevistaren i aquesta és la resposta del músic a la qüestió sobre si la música és una solució a nivell econòmic: “La música no compensa de cap manera. Jo particularment crec que he tingut sort per ara, però tens altres satisfaccions personals que superen de molt les purament econòmiques. Si fas música per fer doblers, vas ben equivocat. De vegades, estic convençut que també s’han de fer qualque tipus d’activitats sense pensar només en aspectes econòmics. Dóna moltes satisfaccions poder fer música pels altres”. (PERLAS Y CUEVAS, núm 1222, 6 de juny. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 16 de juliol)

Consells per retenir la memòria

Aina Vergara (foto, Veu de Sóller)

Aina Vergara és educadora social a Sóller i té cura de la secció de foment de l'autonomia per a persones majors de l'IMAS. Entre d'altres coses organitza tallers d'habilitats socials i de memòria. Quan Guillem Puig li demana sobre les principals causes de la pèrdua de memòria, Aina diu: "El principal motiu de pèrdua de memòria és l'envelliment; seguit per l'acumulació d'estrés i preocupacions en determinats moments de la vida. Aquestes situacions estressants provoquen una davallada de memòria que és transitòria". Els consells més importants que dóna per retenir memòria "són llegir i tenir vida social. A part d'aquests dos sempre recomanam fer sudokus, mots encreuats, sopes de lletres i practicar molt l'escriptura. També són bàsiques totes les activitats que impliquin mantenir la concentració i l'atenció". (VEU DE SÓLLER, núm 986, 4 d’abril). Biel.-

RF - Margalida Mateu, pintora montuïrera

Margalida Mateu Oliver (1916-2008), de Meià, és fins ara l’única montuïrera de la qual tenim constància que al llarg del segle XX i el que va de l’actual XXI hagi destacat dins el món pictòric. Segons Onofre Arbona “la pintura, art del qual ella n’era una virtuosa, la començà a desenvolupar des que era nina la continuà perfeccionant fins a la seva mort, als 91 anys”. BONA PAU, 663 (Montuïri, maig 2008). BMM.-

(Diari de Balears, 15 de juliol)

RF - Miquel Cardell i la poesia

En un moment de l’entrevista que Antònia Font realitza al periodista i poeta llucmajorer Miquel Cardell arran de la publicació de la seva obra ‘Les terrasses d’Avalon’, aquest comenta: “A vegades he pensat, i més en aquest llibre, que la poesia és la darrera aventura que ens queda; ja no podem fer èpica perquè l’aventura que ens queda és anar a fer feina i viure i enamorar-te, aquestes coses, i potser aquí la poesia és una metàfora de l’aventura, o l’aventura i la metàfora són el mateix”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, 299, maig). BMM. (Diari de Balears, 11 de juliol)