RF - Nou ball a Costitx

Ho podem llegir al “Flash Comarcal” del setmanari, dins la crònica de la fira anual de Costitx dedicada a la jardineria i a les flors que va tenir lloc el primer de maig. Entre les novetats d’enguany s’hi compta “l’estrena d’un nou ball que han titulat ‘Colla dels bous de Costitx’ amb tonada pròpia”. Sense més detalls hem de pensar que es tracta d’un invent relacionat amb els capgrossos en forma de bou prehistòric que hom va estrenar el passat mes de setembre com a figura representativa d’aquest poble del Pla de Mallorca. I si ens regim pel comentari del regidor de Cultura aparegut a la notícia de l’esmentada estrena publicada a DB, podrem deduir que aquest nou ball vol emular passes i tonades de cossiers, àguiles o cavallets. Segur que invocaran les arrels... (DIJOUS, núm 1835, 7 de maig 09. Inca). BMM.-
(Diari de Balears, 24 de maig 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - La importància de la Música

La pregonera de les Fires i Festes d’enguany fou Maria Isabel Torrents Artal, la qual feu un repàs a la cultura i activitats de la ciutat de Sóller durant els darrers quaranta anys. De manera especial va recórrer el fet musical des de l’època de la Nova Cançó. Recordà concerts a la Vall realitzats per Raimon, un llunyà 1964, Joan Manel Serrat, Joan Ramon i Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Jaume Sisa, Pau Riba, Joan Isaac, Lluís Llach. També esmentà el Concurs de Joves Intèrprets i repassà l’historial de les bandes de Música i de l’escola municipal d’aquesta matèria. Després de parlar de xeremiers, corals i agrupacions de ball de bot aprofità per a la reivindicació afirmant: “més de 500 persones es dediquen a la música amb un o altre estil i amb tot això el que es demanen és ‘Ens fa falta un auditori a Sóller? Jo diria que sí”. (SÓLLER, núm 6368, 9 de maig 09). BMM.-
(Diari de Balears, 17 de maig 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - La recuperació del mestre Joan Monserrat Parets

Miquel Monserrat explica que es va realitzar a Llucmajor, a través de l’edició d’un llibre realitzat per Rafel Garcerán Aulet, resident a València. Durant l’acte de presentació, Tomeu Garí, membre de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica “destacà la sorpresa que havia suposat per a ell descobrir tota l’obra de Monserrat i el paper jugat com a ciutadà, com a socialista i com a educador i demanà per a ell un reconeixement institucional”. Un nét del mestre centenari va contar “tot allò que havia suposat dins la família haver de viure, durant molts d’anys, amb l’estigma dels vençuts. Destacà el trauma de la seva padrina, les dificultats que travessà per poder tirar endavant, privada d’una justa viduïtat i obligada a viure amb el neguit de no poder saber quina havia estat el destí ni on reposaven les despulles del seu malhaurat espòs. Per la seva part, Rafel Garcerán indicà que “en principi, el motiu de la seva curiositat havia estat la polèmica que Joan Monserrat sostingué amb Francesc Mulet per l’escola dels socialistes; però aviat s’adonà de la trajectòria pública com a educador, polític i sobretot bon ciutadà”; d’aquí sorgí l’estudi i el posterior llibre. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 304, novembre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 25 d'abril 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Maria Antònia Salvà i Antònia Ordinas

Ho conta l’amic Maties Garcies a la seva secció mensual, també intitulada “Retalls”. Quan feren la publicació extraordinària dedicada al número 100 de la revista ‘Llucmajor de pinte en ample’, algú degué convidar “la dels doblers amagats en el pot de Cola-Cao més comentat de la història” a participar-hi i aquesta hi va aportar l’article “Maria Antònia Salvà: el batec de la natura”, consistent en “un elogi a la poesia pairalista lligada a l’entorn natural de l’escriptora de l’Allapassa”. Crida l’atenció una frase extreta del text pel comentarista: “És cert que hi ha massa gent que ha vist Mallorca tan sols com aquell miserable que denunciava el poeta: com un bosc per fer-ne llenya”. Trist, però real com la mateixa vida. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 304, novembre 08). BMM.-
(Diari de Balears, 15 d'abril 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - La mel ecològica de Son Figuerola

Segons conta Antoni Riera, el manacorí Carles Salas produeix mel a l’explotació de Son Figuerola, a prop de Muro. Per ser ecològica cal tenir en compte una sèrie de coses, entre les quals que “les abelles tenen un radi d’acció de devers tres quilòmetres i aquest espai no pot contenir usos no ecològics, ja que si les abelles prenen el nèctar de flors esquitxades deixarien de produir mel ecològica”. A aquesta explotació hi ha unes cent caseres, dins cada una de les quals “hi pot haver entre vint mil i setanta mil abelles que produeixen al voltant de mil quilos cada any”. Es fan dues collites, “la de primavera, bàsicament de flor de taronger i la de tardor, de flor de garrover”. Segons l’anyada es pot fer una collita pel març, de flor d’ametler. De tota manera a efectes legals la denominació de la mel és “de milflors”. Carles Salas acaba dient que fa feina amb abelles perquè “enganxa, igual que necessit música per viure, també necessit les abelles” i assegura que “la mel té més de mil propietats”. (CENT PER CENT, núm 299, 21 de novembre 08. Manacor). BMM.-
(Diari de Balears, 29 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RS - CARAGOLES DE PASTA AMB ALBERGÍNIA I MOZZARELLA

Ingredients:

-1 albergínia grossa
-1 ceba grossa
-350 grs. de tomàtiga pelada i tallada en daus (pot ser de llauna)
-125 grs. de mozzarella fresca
-4 cullerades de formatge parmesà ratllat
-oli d'oliva
-orenga
-sal i pebre bo
-1 paquet de pasta de caragoles (galet)



Preparació:

Netejau l'albergínia i tallau-la en rodanzes primes. Salau-la i posau-la a degotar dins un colador.

Coeu la pasta segons el temps indicat al paquet dins una olla amb aigua abundant. Treis-la del foc i colau-la quan estigui al dente. Reservau-la.

Fregiu les rodanxes d'albergínia per ambdós costats i posau-les tallades damunt paper absorbent un cop fregides per eliminar l'excés d'oli.

Tallau la ceba en juliana. Dins el mateix oli en què heu fregit les albergínies sofregiu la ceba fins que sigui daurada, a foc mitjà-baix. Incorporau ara els trossos de tomàtiga, l'orenga, la sal i el pebre bo i coeu el conjunt cinc minuts més a foc mitjà.

Mesclau ara la salsa amb la pasta i el formatge ratllat i començau a muntar el plat: col·locau una base de pasta amb salsa. Damunt, una capa d'albergínies. A sobre, una altra capa de pasta i, damunt, el formatge mozzarella tallat en rodanxes primes.

Enfornau a 200º fins que es dauri la superfície i serviu el plat ben calent.

(Recepta de la Setmana, RS-101, 20  IV  2010)
Recepta pròpia (c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç
Vegeu repertori d'altres plats agrupats segons ingredients
Vegeu la resta de la col·lecció de receptes

RF - Homenatge a un tenor manacorí del Romanticisme

Es tracta de Bartomeu Massanet Nadal (1856-1908), més conegut com l’Angel Massanet, cantant d’òpera de veu fascinant, del qual ha sortit la biografia gràcies als estudis i la ploma tant de Rafel Ferrer Massanet –que dissortadament no ha pogut veure la seva obra enllestida- com de Margalida Àlvarez-Ossorio Ferrer, que ha tengut la traça i l’humor d’acabar-la. La biografia, editada per l’Ajuntament de Manacor, mostra el caràcter i les eixides d’aquest personatge manacorí, famós i valorat al seu moment, que passejà la seva privilegiada veu pels millors teatres d’òpera de l’època. Una vida aventurera i amb multitud de facècies, gairebé de pel·lícula, que ara és a l’abast d’estudiosos i melòmans. Un il·lustre mallorquí, el record del qual restava condormit i ha reviscolat gràcies a l’esforç dels seus dos parents. Com bé diu la coautora a la presentació: “un dels tenors més grans de l’època i que per la dissort d’haver mort sol a Cuba i haver perdut la família el contacte amb el seu descendent directe, romania adormit, com un geni dins la profunditat de la memòria, aleshores era una oportunitat per a despertar-lo”.
(PERLAS Y CUEVAS, núm 1230, 14 de novembre 08. Manacor). BMM.
(Diari de Balears, 22 i 24 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Les cisternes que desapareixen

La presentació del calendari anual dels Dimonis de sa Pedrera, dedicat a les cisternes de Muro, ofereix unes reflexions dignes de tenir en compte: “Les cisternes han estat, des de temps immemorial, el centre neuràlgic de la vida de les cases (...) Amb l’arribada de l’aigua corrent, les cisternes passaren a un segon pla i perderen la principal funció que tenien: abastir la casa d’aigua (...) D’aleshores ençà, el consum d’aigua augmentà de forma exponencial, alhora que la capacitat d’estalvi i emmagatzematge anava minvant fins a nivells preocupants”. Entre unes i altres coses, els usos actuals canvien totalment: “ No és gens estrany, avui en dia, veure com la majoria de canals de les teulades donen directament al carrer, sense la possibilitat de girar la canal cap a la cisterna”. Les diferències puntuals en el canvi temporal resulten paleses: “Antigament, la majoria de les cases tenien sovint una cisterna i un aljub. La cisterna es destinava a usos casolans, mentre que els aljubs es destinaven a l’abeuratge d’animals i a regar el corral, imponent a la majoria de cases”. Ara, el cor de les cases, que havia estat essència de la vida, resta sovint relegat, si no ha desaparegut del tot.
(SA RIBA, núm 33, novembre 08. Muro). BMM.-
(Diari de Balears, 20 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Alguns records bunyolins

Els aporta Bàrbara Suau Font mitjançant la secció “Dones i bunyolines”, en aquesta ocasió dedicada a Catalina Quetgles “Pallussa” (Bunyola, 1888-1962). Entre d’altres coses, Catalina va néixer “al carrer del Forn”, filla de Sebastià “de cals Saboners”. De nina passaren a viure “al carrer dels Establidors o carreró de les Sopes”. Anà a escola a ca les Monges “amb sor Dulcina” i va ser triada per l’Ajuntament “per donar un ram de flors a Antoni Maura, que havia estat president del govern espanyol i que solia passar temporades a la possessió de l’Alqueria d’Avall”. Catalina ajudava el seu marit, Joan Nadal “Botigó, o Escolà”, a fer ciris i candeles. També solia tocar les campanes de l’església, que “era feina d’en Joan, però si ell era fora vila a fer marges i no podia arribar a temps, ella partia a tocar-les per salvar la pell de l’home”. En aquell moment hom tocava “Migdia (12:00 h), Vespres (13:30 h. a la primavera i tardor, 13:00 a l’hivern i 14:00 a l’estiu) o l’Ave Maria que es tocava quan els darrers raigs de sol deixaven el Castellet”. Eren altres temps.
(ES CASTELLET, núm 37, novembre-desembre 08. Bunyola). BMM.-
(Diari de Balears, 18 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Les carabasses de Muro

La Revetla d’Algebelí d’aquest poble vol recuperar la carabassa com a element identitari de Muro, que no de bades ja tenia fama de lloc carabasser. Segons explica la revista quinzenal de forma ben gràfica “talment una melonera o sindriera, la carabassa s’estén pel sementer de forma espectacular i, cadascuna, pot arribar a tenir vint o trenta carabasses de quatre o cinc quilos. Això sí, com més poques carabasses tengui, més grosses es faran. Sempre i quan estigui sembrada en una terra humida i forta”. A nivell culinari trobam especialment tres varietats que són la carabassa confitera o de cabell d’àngel –de la qual s’extreu un dels ingredients dels robiols pasquals-, la carabassa de vi, que servia per fer recipients de líquids i la carabassa patatera o de menjar, la més típica de Muro i considerada per excel·lència “la reina de la cuina amb llegums”. (SA PLAÇA, núm 152, 7 de novembre 08. Inca i comarca). BMM.-
(Diari de Balears, 17 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí