RF - Insults populars

Joan Llull Vives s’ha dedicat a fer “un recull dels insults verbals que més se senten –o se sentien fa poc”. Admet que no hi són tots perquè assegura que es tracta d’una “tasca gairebé impossible, ja que pràcticament cada dia n’apareixen de nous” i dóna l’adreça www.llenguacatalana.com/insults.html on se’n poden trobar més de dos mil. Entre el més novedós que aporta dins les dues planes del seu article cal fer menció al “budell de mè, dirigit per l’amo en Masset a un àrbitre dins el camp de futbol de Sant Llorenç”. Però aquells realment curiosos són els que provenen de l’època de rivalitat entre pobles veïnats: “granots” (Sant Llorenç), “paparres” (Son Carrió), “burregos” (Son Servera), “panets” o “llonguets” (Palma), “cabilenyos” (Montuïri), “índios” (Porreres), “panxes roges” (Alcúdia, Llubí, Campos, etc), “telecons” (Maria de la Salut), “bosquets” (Santa Margalida), “pataters” (sa Pobla), “senalletes” (Alaró), “cabildos” (Ciutadella)... Interessant mostra d’una tradició gairebé perduda. (FLOR DE CARD, núm 362, agost-setembre. Sant Llorenç des Cardassar). BMM.- (Diari de Balears, 6 de desembre 08)

RF - La tasca d’escriure una novel·la

Joan Mas i Vives (foto, http://www.escriptors.cat/autors/masj/ )

Quan demanen sobre aquesta qüestió a Joan Mas i Vives, autor d’ "Una vella cançó", respon “vaig estar escrivint uns set mesos de manera obsessiva, després varen ser més de dos anys d’anar reescrivint-la. Afegir personatges, posar-los en situacions que no havia pensat... He refet moltes coses fins arribar a la versió final. La primera versió és totalment diferent de la versió publicada”. Es tracta de la primera novel·la del professor de la UIB i president de la Fundació Teatre del Mar, que “juga molt amb la confrontació entre l’espai rural i l’espai urbà” que situa, sense nomenar peça al Molinar i a Maria de la Salut. (SA PLAÇA, núm 148, 5 de setembre. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 28 d'octubre 08)

RF - El setmanari felanitxer, exemple de premsa forana

L’amic Antoni Roca, des de la seva secció ‘Tombats a la molsa’ parla del 125è aniversari de la premsa local a Mallorca i en un moment determinat de l’article reflexiona: “Una publicació peròdica no pot existir sense lectors; un poble sense cap mitjà de comunicació propi sí que pot existir, però posant en perill la seva identitat si sols depèn dels mitjans de comunicació forans. Aquest setmanari crec que és un bon exemple del que és la premsa forana de Mallorca, nascuda i arrelada en les viles i pobles de la Part Forana, tot i les dificultats que suposa sobreviure a les publicacions periòdiques de Palma o de la Península, econòmicament molt més potents i amb més mitjans tècnics. Un dels grans mèrits del “Felanitx” probablement ha estat mantenir la seva fidelitat a la vila, estant al servei dels seus habitants, esdevenint la crònica escrita de tot un poble, la història viscuda una pila llarga d’anys”. Esplet de veritats com a punys. (FELANITX, núm 3595, 16 d’agost). BMM.- (Diari de Balears, 4 d'octubre 08)

RF - Consuelo Torres, pintora de festes

(Cavallets de Felanitx)

Va néixer a Algaida l’any 1955, va aprendre a l’escola de Xim Torrents Lladó i fa quatre anys que pinta festes populars de Mallorca, moment en què es va retrobar amb els cossiers del seu poble i també amb els de Montuïri. A partir d’aquí s’ha relacionat amb la Beata de Santa Margalida, la Beateta de Valldemossa, les Àguiles de Pollença, el Correfoc de Palma, els Dimonis de sa Pobla i els Moros i Cristians de Pollença. El darrer que ha pintat són els Cavallets de Felanitx. Segons explica a l’entrevista de M. Santelm “a mi els colors sempre m’han atret molt i les festes populars estan plenes de color. A les festes populars veig els colors com són: els blancs, els vermells... el sol que hi pega, la calor de sol i la calor de la gent, l’entusiasme de la gent...” (EL FELANITXER, núm 40, 11 de juliol. Felanitx). BMM.- (Diari de Balears, 3 de setembre 08)