RF - Els funerals i la condició social

(L'al·lota no és de Sineu... la carrossa, tampoc)

En parla Antoni “Mariner” sota el títol “la figuera del morts”, tot referint-se a una que es trobava a la sortida de Sineu, allà on, temps enrere, s’aturava la comitiva funerària i el capellà solia cantar un responsori. Parla de tres tipus de funerals: “de quatre atxes –gairebé tots-, de sis –pocs-, de vuit –qualcun-“ en funció dels homes que anaven a cada costat del carro fúnebre portant un ciri gruixat. Com més atxes, més ornaments, més capellans i més escolans. Però, ai las, també esmenta el “funeral de cap atxa: ni cavall, ni carro, ni cotxer, ni capellans, ni escolà gran ni petit, ni responsos”. Es refereix al mort a les mines “que eren transportats pels mateixos companys de feina al damunt d’una escala tapats amb una manta vella i bruta” i també els morts en circumstàncies especials. Mariner acaba dient que es tractava d’un testimoni “de com es tractaven els conceptes de dignitat i condició social per part de les autoritats civils i l’estament eclesiàstic, en un llarg període de postguerra i dictadura franquista”. (SA PLAÇA, núm 151, 24 d’octubre 08. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 20 de gener 09)

RF - Els mormons a Manacor

(Per si de cas... no aneu a Manacor a cercar-la: No la hi trobareu...)

Resulta que a Manacor hi ha set persones d’aquesta religió i Antoni Riera entrevista dos nordamericans que duen set setmanes a Mallorca, exercint de missioners. Li conten que la seva feina “són dos anys de voluntariat per transmetre missatge sobre Déu, com si fos una feina normal de nou a cinc” i també que “el que ens fa cristians és la creença en Déu. Nosaltres tenim dos llibres que llegim cada dia: la Bíblia i El llibre del Mormó, que ens ensenya sobre les altres parts del món”. També aclareixen que “Mormó era un dels profetes americans, de les antigues amèriques. El llibre del Mormó és una recopilació de profetes i els seus escrits”. Expliquen la diferència entre mormons i catòlics tot dient que “els principis són els mateixos (...) però nosaltres creim en una restauració. Creim en Jesucrist i en dotze apòstols. Ara mateix hi ha dotze apòstols, que són vius, i ens ensenyen. No estan amagats. Mitjançant l’esperit sant i el sentiment es pot aprendre. A les nostres esglésies no tenim la creu”. Conten que són pobres, es casen amb una sola dona i fan reunions sagramentals, on sopen, mengen i beuen aigua; no beuen vi perquè no beuen alcohol. Gusts per a tot. (CENT PER CENT, núm 294, 17 d’octubre. Manacor). BMM.-

(Diari de Balears, 26 de desembre 08)

RF - El germà Llorenç de Binicanella

D’aquesta manera Climent Garau intitula el seu escrit dedicat a l’òbit d’un ermità d’Ariany posteriorment assimilat a monjo de Montserrat. El pitjor és que –pel motiu que sigui, confusió o mala informació- li fa la necrològica en vida, creient-lo erròniament mort recentment: “El germà Llorenç –diu l’ex apotecari bunyolí- havia estat un ermità ben particular, amb un gran desig de saber el dimoni on se colga i amb una especial atenció a la nostra literatura (...) A més era vegetarià radical, feia un pa amb farina integral, mai tan ben apropiat aquest terme, perquè en aquella farina hi entraven components ben naturals: llavors d’herbes del terròs, terra de bon de veres i qualque macolí. Duia una fal·lera grossa darrere les abelles, tenia un grapat de caeres i de tant en tant en treia la mel”. A l’hora de deixar Binicanella i entrar a Montserrat per fer vida entre la sagristia i la biblioteca, el germà Llorenç “de bona gana deixà en mans de la mare naturalesa les seves caeres, un sac que li quedava de farina ‘integral’, de la qual en sortia un pa que just amb vint-i-quatre hores es tornava més dur que la pedra blava i gaudia d’una clientela fidel per devers el carrer de Sant Jaume de Ciutat”. No és tothom que pugui llegir el que diran d’ell quan ja no hi sigui. Pel germà Llorenç, en el fons, suposa una sort, i segur que ho llegirà amb un somrís beatífic. (ES CASTELLET, núm 35, juliol-agost. Bunyola). BMM.- (Diari de Balears, 20 d'agost 08)

RF - El pecat de la tristesa

El rector de la parròquia dels Dolors de Manacor, Andreu Genovart, té una secció setmanal d’opinió que, en aquesta ocasió, utilitza per esmenar la plana al Papa Benet XVI en el sentit que troba que a la llista dels nous pecats que va donar a conèixer fa uns mesos –riqueses, drogues, manipulació genètica, injustícia social, fer malbé l’ambient...- també hi hauria d’haver inclòs la tristesa. Segons mn. Genovart “l’alegria és una qualitat ben pròpia d’un cristià perquè és un do de l’Esperit (...) Per què, doncs, no som uns cascavells d’alegria? De l’alegria profunda, la que prové del cor (...) La nostra església i la societat en general necessiten aquesta alegria. Si tenim l’alegria desterrarem el malhumor, pessimisme, negativitat, crítiques, agressivitat...” (MANACOR COMARCAL, núm 1139, 14 de juny). BMM.- (Diari de Balears, 7 d'agost 08)

Recuperant alguns retalls inèdits

Els sous dels polítics “Aquestes darreres setmanes els polítics del Consell Insular no han tengut mirament, sols han tengut la barra davant els ciutadans de cobrar per un dia de feina 1500 euros, una quantitat astronòmica tenint present un sou normal. I això sí, els imposts han seguit pujant. Difícil resulta per un simple ciutadà creure que els polítics no va a la política pels diners. Els fets per ara demostren que és així”. Joan Pons, mestre i periodista. SA PLAÇA, 141 (Inca i comarca, 25 d’abril) Organització interfamiliar “Sota el lema Xarxa col·lectiva de suport mutu i local de Costitx s’ha anat integrant un grup de persones que cada setmana es topaven a una o vàries de les diferents tendes de productes ecològics que hi ha a la contrada, entre d’altres Sa Teulera de Petra, o Son Barrina de Llubí. ‘Cada dissabte ens vèiem al mateix lloc, fins que poc a apoc vam decidir que si tots anàvem a comprar allà mateix, ben bé podíem estalviar-nos despeses i viatges si la compra la feia sempre una família en concret. Així vàrem començar a organitzar-nos per tal de fer torns per anar a comprar’.” Antònia Coll. SA PLAÇA, 141 (Inca i comarca, 25 d’abril) Mesquita a Montuïri “Es parla molt seriosament de la instal·lació a Montuïri d’una mesquita per als musulmans que tendrà la seu al carrer de Palma i que no serà sols per als que viuen aquí, sinó també per als dels pobles confrontants. Sembla que les gestions estan pràcticament enllestides.” Secció “S’ha dit que...” En Xerrim. BONA PAU, 663 (Montuïri, maig 2008) Biel.-

RF - Llenguatge sexista i disquisicions teològiques

Xisco Novella, dins “Deixeu-me dir” denuncia “l’absurd del llenguatge duplicat” per raons sexistes, tot defensant que “la comunicació necessita de fluïdesa, lleugeresa i facilitat de comprensió”. En pla facècia i amb bon humor, acaba contant que fa uns dies “vaig escoltar com una monitora a l’església deia impassible que Déu era Pare i Mare. Vaja, no és que jo m’oposi a això, més encara, crec que la monitora tenia raó, de fet més d’un teòleg ha defensat aquesta conceptualització divina. Ara però permeteu-me una pregunta: Si Déu és Pare-Mare, la Marededéu és també Pare? Podem dir que Maria és la Mare-Pare de Déu?”. (UNA OLLA D’ARAM, núm 51, Primavera 2008. Petra). BMM.- (Diari de Balears, 20 de juliol 08)

El rabí Shaul Friberg i els aliments kosher

Shaul Friberg és el rabí de Mallorca. Es suec i va viure a Israel. Ara és aquí "perquè així ho vaig escollir, no perquè m'hi destinassin". Va ser a Pollença per presidir la cata del vi kosher que organitzà l'Associació de Vi Primitiu. Eva Cerdà li demana que defineixi l'alimentació kosher... "Kosher vol dir apte per als jueus, o sigui coses que podem menjar sense renunciar als preceptes jueus". Quan li demana per les diferències entre el menjar i beguda kosher, el rabí respon: "Bàsicament, en el control d'aquest producte. De fet, un vi kosher no té unes característiques diferents a un vi que no és kosher, senzillament, la producció del primer ha estat supervisada per un rabí". Finalment, en relació a la producció kosher de Mallorca, Friberg comenta "aquí no es fan vins kosher, però se'n podrien fer. És més crec que també seria bo per a les bodegues mallorquines, perquè els Estats Units d'Amèrica és un mercat interessant per al vi kosher, un mercat que de cada dia és més gran". (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 298, 16-31 de gener). Biel.-