RF - Maria Antònia Salvà i Antònia Ordinas

Ho conta l’amic Maties Garcies a la seva secció mensual, també intitulada “Retalls”. Quan feren la publicació extraordinària dedicada al número 100 de la revista ‘Llucmajor de pinte en ample’, algú degué convidar “la dels doblers amagats en el pot de Cola-Cao més comentat de la història” a participar-hi i aquesta hi va aportar l’article “Maria Antònia Salvà: el batec de la natura”, consistent en “un elogi a la poesia pairalista lligada a l’entorn natural de l’escriptora de l’Allapassa”. Crida l’atenció una frase extreta del text pel comentarista: “És cert que hi ha massa gent que ha vist Mallorca tan sols com aquell miserable que denunciava el poeta: com un bosc per fer-ne llenya”. Trist, però real com la mateixa vida. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 304, novembre 08). BMM.-
(Diari de Balears, 15 d'abril 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Maria Antònia Salvà, la lliçó sempre oberta

Amb aquest títol, el pedagog llucmajorer Jaume Oliver Jaume reivindica diverses facetes de la poetessa de sa Llapassa. Es refereix de forma especial a la seva qualitat de mestra i formadora, ja que “malgrat mai no cursàs els estudis de magisteri –possibilitat que hauria tingut a la Puresa, on hi havia també l’Escola de Magisteri femenina dirigida per la mateixa Alberta Jiménez-, al llarg de la seva vida i durant els cinquanta anys transcorreguts des de la seva mort sempre ha exercit aquest paper en l’àmbit cultural, literari i cívic. L’autora de tants i tants de poemes i d’algunes obres en prosa autobiogràfiques o de viatges, encara ens ha d’ensenyar més coses, moltes coses. Encara té molt per dir-nos”. Alhora Oliver aprofita per demanar “la divulgació de les seves obres completes i la bibliografia sobre l’univers mariantonià, publicant els epistolaris fins ara inèdits i altres materials en aquests moments propietat del Consell de Mallorca, la convocatòria de jornades, estudis o beques, la iniciació de noves perspectives de recerca, la instal·lació d’un museu o exposició permanent sobre la seva vida i obra, la creació i repartiment de material didàctic...” La qüestió, tanmateix, és que la figura cabdal d’aquesta poetessa no quedi arraconada després de la commemoració del cinquantenari. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 303, octubre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 7 de gener 09)

RF - Miquel Àngel Riera, outsider

Aquesta és l’opinió de Pere Rosselló, curador de l’obra narrativa de l’escriptor manacorí, quan és entrevistat per Antoni Riera. Quan aquest li demana si Riera es pot incloure en algun corrent literari català o europeu, Rosselló respon que “crec que realment era un outsider, anava per lliure. Ara, que la seva obra està relacionada amb autors europeus i occidentals com Proust o Mann...” Segons el curador, que també ha prologat el volum, “l’únic que l’uneix als seus companys de generació és el tema de la guerra, molt freqüent en els anys setanta i vuitanta”. Rosselló aprofita per tornar demanar a l’ajuntament de Manacor que faci fill il·lustre “d’una vegada” Miquel Àngel Riera. (CENT PER CENT, núm 294, 17 d’octubre. Manacor). BMM.-

(Diari de Balears, 30 de desembre 08)

RF - Espipellades literàries

(Jeroni Salom)

Una nova iniciativa d’Inforaiguer, editora d’aquesta publicació quinzenal, consistent “en una petita lectura, escrita per autors novells o consagrats, molts d’ells col·laboradors i articulistes de la revista, que a poc a poc s’han animat a escriure un parell més de quatre ratlles. Han perdut les pors al paper en blanc i s’han vist amb coratge de contar històries vives i que arriben a la gent, d’aquí que pugui resultar engrescadora la seva lectura”. Els volumets, de caràcter mensual que se distribueixen de forma gratuïta amb el número de la segona quinzena de la revista, s’han encetat amb el títol “El meu patrimoni humà”, del binissalemer Jeroni Salom. (SA PLAÇA, núm 149, 19 de setembre. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 25 de novembre 08)

RF - La tasca d’escriure una novel·la

Joan Mas i Vives (foto, http://www.escriptors.cat/autors/masj/ )

Quan demanen sobre aquesta qüestió a Joan Mas i Vives, autor d’ "Una vella cançó", respon “vaig estar escrivint uns set mesos de manera obsessiva, després varen ser més de dos anys d’anar reescrivint-la. Afegir personatges, posar-los en situacions que no havia pensat... He refet moltes coses fins arribar a la versió final. La primera versió és totalment diferent de la versió publicada”. Es tracta de la primera novel·la del professor de la UIB i president de la Fundació Teatre del Mar, que “juga molt amb la confrontació entre l’espai rural i l’espai urbà” que situa, sense nomenar peça al Molinar i a Maria de la Salut. (SA PLAÇA, núm 148, 5 de setembre. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 28 d'octubre 08)

RF - De poetes i poesia

Una tertúlia a tres bandes ens acosta als escriptors i poetes manacorins Hilari de Cara, Josep Lluís Aguiló i Jaume Mesquida. Aquest, parafrasejant Celaya defensa que “la poesia és una arma que fa servir la paraula (...) He de participar de la vida i ho faig amb la poesia i si he de fer una denúncia en un moment determinat faig una denúncia des dels meus versos”. De Cara, en general rompedor, considera que “la gràcia de la poesia és que en llegeix tan poca gent que pots dir el que et doni la gana i com et doni la gana”. Per la seva part, Aguiló parla del poema com a “hàbit higiènic, per desembossar (...) és una necessitat que s’ha convertit en costum”. Tants caps, tants barrets... (CENT PER CENT, núm 289, 12 de setembre. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 22 d'octubre 08)

RF - Raquel Gelabert, poesia i escriptura

Quan Josep Pizà li demana en una entrevista si es considera poeta, Raquel –de 25 anys, llicenciada en Filologia Anglesa i a punt d’acabar Filologia Hispànica- respon “Em pos molt vermella quan em diuen poeta. El concepte que hi ha sota aquesta paraula significa molt per a mi i pens que tinc encara tant per aprendre que em costa considerar-me poeta. Crec que sempre dependrà dels altres que em considerin com a tal, mai del tot de mi mateixa, però és el més bonic que em poden dir”. En relació a la manera d’escriure d’un bon escriptor comenta “aquest concepte és en essència subjectiu (...) Penso que un bon escriptor és algú amb una gran capacitat per a l’experiència que sap treballar el llenguatge de tal manera que aconsegueix que transcedeixi a allò quotidià i s’obri a una infinitat de possibilitats de materialització. En altres paraules és, abans de res, un bon lector que aconsegueix transmetre emocions complexes de manera senzilla i evocativa. En una mà sosté un bolígraf; en l’altra, humil, el seu cor”. (N’ALÍ, núm 93, juny. Andratx). BMM.- (Diari de Balears, 16 d'octubre 08)

RF - De poetes i escriptors

(foto, www.editalter.com/escritores/jaumemesquida.htm)

El manacorí Jaume Mesquida va presentar a Santanyí el seu llibre de poemes “Arrels de llum”, guardonat amb el XXIII premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs. L’autor es va definir com “un poeta aspre i pessimista (...) que mai no he volgut ser poeta, però fou la poesia que es va apropiar de mi”. En relació a la seva trajectòria explicà “com el meu pare som fuster, no tenc títol de mestre, però una experiència de quaranta-cinc anys, que no és poc. Dic això perquè som una persona normal i corrent que escriu poesia”. Finalment, en relació a l’ofici d’escriure va remarcar: “Som poeta, que no escriptor. La diferència és que un escriptor inventa, imagina i es permet, fins i tot, sortir de la realitat. Un poeta escriu el que sent, plasma les seves vivències i els seus sentiments des de la seva veritat”. (MANACOR COMARCAL, núm 1145, 26 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 18 de setembre 08)

RF - Degustar la pròpia obra des de l’allunyament

El poeta Jaume Oliver Ferrà –“d’ample currículum de premis literaris i més de deu llibres publicats”- confessa a Pere Colom arran de la publicació de ‘Nit de zàping’ la gratificació que li suposa que el llibre agradi als lectors i també “el gust de poder gaudir un llibre teu amb la feina acabada, ja només com a lector. I poder discutir-ne, xerrar-ne com una cosa externa, des de l’allunyament. Això és un veritable descans que tampoc no té preu”. (SÓLLER, núm 6325, 19 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 9 de setembre 08)

RF - Miquel Cardell i la poesia

En un moment de l’entrevista que Antònia Font realitza al periodista i poeta llucmajorer Miquel Cardell arran de la publicació de la seva obra ‘Les terrasses d’Avalon’, aquest comenta: “A vegades he pensat, i més en aquest llibre, que la poesia és la darrera aventura que ens queda; ja no podem fer èpica perquè l’aventura que ens queda és anar a fer feina i viure i enamorar-te, aquestes coses, i potser aquí la poesia és una metàfora de l’aventura, o l’aventura i la metàfora són el mateix”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, 299, maig). BMM. (Diari de Balears, 11 de juliol)

Les receptes de George Sand

Endemés de novel·lista, Aurore Dupin -George Sand dins la literatura- va ser una bona amfitriona que cuidava al detall els seus convidats a Nohant, amb els quals compartia gastronomia, tertúlia i sovint altres plaers. Endemés del seu estimat Chopin cal parlar de Liszt, Flaubert, Dumas fill, Balzac, Delacroix, Turgueniev i encara d'altres, tots ells representants del millor de la música, la literatura i les arts d'aquell vertiginós segle XIX. L'esposa del seu fill adoptiu Maurice, Christiane Sand, va replegar durant anys receptes, trucs i comentaris relacionats amb la cuina de la padrina que hom publicà amb el títol "A la table de George Sand". A partir d'aquest receptari L'Associació Cultural Sa Taronja, d'Andratx, ha organitzat una nit dedicada a la vessant gastronòmica de l'escriptora gala. El cuiner Gustavo Tempesta elabora algunes de les receptes de George-Aurora en unes vetlades que uneixen art i gastronomia, la següent de les quals està previst que sigui dedicada al genial Salvador Dalí. Biel.-

RF - Recull de RETALLS del 17 al 25 de juny '08

Caramel·lers, republicans de Maria Fent referència a la presentació d’aquest llibre de Pere Sureda, editat i prologat per l’amic periodista Damià Quetglas, la crònica comenta que el mateix autor “volgué remarcar que aquell llibre era per a ell un deure moral, per retornar, en certa manera, la veu a aquells que en un moment determinat de les seves vides es veieren obligats a callar i a sofrir la violència dels totalitaris. Molts d’ells, desgraciadament, moriren sense veure satisfet el retorn de la seva dignitat en forma de restitució i reconeixement públic”. (FENT CARRERANY, núm 261, maig. Maria de la Salut). BMM.- (Diari de Balears, 25 de juny) El llenguatge de l’escriptora Aina Ferrer En l’entrevista múltiple a varis escriptors, Aina Ferrer Torrents, autora dels llibres de poemes ‘Exilis per a dues ales’ i ‘Perspectiva de pronoms’, entre d’altres, respon així quan li demanen si sempre ha volgut ser escriptora: “No m’ho he plantejat. Simplement hi ha una sèrie de coses i una realitat que veus, perceps, sents i que necessites conèixer-la, i contant-la, la coneixes més. És la indagació a partir de les paraules, dins d’un camí que de vegades no saps fins on el podràs dur. És com una necessitat, utilitzar el llenguatge d’allò que em pertany”. (INCA AVUI, núm 16, abril). BMM.- (Diari de Balears, 24 de juny) Pintades desproporcionades a Mancor A la secció ‘Crònica’, de Gabriel Fiol i Mateu, hi podem llegir el següent apunt, el millor del qual és el comentari que acompanya la notícia: “Dia 20, durant la nit, es feren pintades antifeixistes a una casa del carrer de Massanella. El motiu era protestar per una placa que està col·locada en aquesta casa indicant que es feu amb ajuda de l’antic ‘Ministerio de la Vivienda’, on apareixen el jou i les fletxes de l’escut falangista. Una acció desproporcionada considerant el petit tamany de la placa i l’absència a Mancor de seguidors de la ‘Falange’, ja que en les darreres eleccions no obtingueren cap vot”. (MONTAURA, núm 83, primer trimestre 2008. Mancor de la Vall). BMM.-(Retalls Forans. Publicat al Diari de Balears, 23 de juny) Suma de sous dels polítics Després de l’increment de les dietes als consellers sense dedicació plena o sense cartera “el sou dels polítics sembla que “s’ha dignificat” segons els mateixos beneficiats (...) que sols cobraven 900 euros per anar al ple del Consell i ara en cobraran 1500. Però, aquest no és l’únic sou que cobren la majoria. Així, Pere Joan Martorell cobra d’altres dues institucions públiques, el Govern (3000 €) i l’Ajuntament de Lloseta (400 €). També es beneficien de dietes múltiples els consellers populars com Anna Rodríguez, que en cobra uns 2700 més com a regidora d’Hisenda de Santa Margalida, fent-se un sou mensual d’uns 4000 euros. Un sou similar també percep el conseller del PP i regidor de Cultura d’Inca, Bartomeu Martínez”. (SA PLAÇA, 141, Inca i comarca, 25 d’abril). BMM.- (Diari de Balears, 22 de juny) Nou anys de jazz a Llucmajor A Can Pelín fa nou anys que cada dijous, de 21 a 24 h, hi toca una banda de Dixie, la Storyville Jazzband, integrada en gran part per alemanys. Quan Julián Lacoma demana a Jaume Oliver com pot aconseguir rendabilitat a aquesta mostra musical, el propietari del local li respon: “Això no es pot fer per guanyar doblers, únicament si ets melòman i altruista pots fer-ho durant tant de temps. Ells ho fan per afició i passen una vidriola, on els espectadors poden dipositar una propina, que hom suggereix que sigui de 5 euros, encara que molts no donen ni aquesta quantitat”. (S’UNIÓ DE S’ARENAL, núm 252, maig). BMM.- (Diari de Balears, 21 de juny) El conseller d’Habitatge, pressumptament incompetent L’escriptor Miquel López Crespí dedica dues planes senceres del quinzenal a criticar, envestir i posar de volta i mitja el conseller d’Habitatge, Jaume Carbonero, especialment per la fallida llei que proposà i pel creixement desmesurat de Campos. Entre d’altres coses, el novel·lista escriu: “No cal dir que, vists i comprovats els continuats errors d’una persona que mai no escolta la societat civil i, per a evitar la continuada erosió política que la seva mala gestió produeix als diversos governs progressistes, seria convenient el cessament o la dimissió d’un conseller tan provadament incompetent”. (L’ESTEL, núm 627, 15 de maig. Sant Joan). BMM.- (Diari de Balears, 20 de juny) La Fundació Coll Bardolet i Valldemossa Sílvia Pizarro, directora de la Fundació Coll Bardolet, comenta a Miquela Font sobre Valldemossa: “El primer que em va sorprendre quan vaig arribar fou l’escassa oferta cultural que tenia un poble que, en canvi, era tan emblemàtic com a residència de grans artistes, tan conegut des del punt de vista turístic i amb un patrimoni paisatgístic i arquitectònic tan important. Em va xocar que no hi havia cap sala municipal. Crec que faltava un centre d’activitat cultural (...) Em vaig proposar interactuar en tres cercles: Valldemossa, les Illes i el món. És a dir, oferir un espai cultural als valldemossins sense renunciar a aprofitar la gran afluència de visitants que passen per aquí”. (MIRAMAR, núm 75, abril-maig-juny. Valldemossa). BMM.- (Diari de Balears, 19 de juny) L’evolució de les begudes En un reportatge de Cristòfol Carrió i Sanxo de sobre l’històric Cafè Colon, de la plaça de Llucmajor, el propietari, Llorenç Coll i Coll, explica de quina manera han canviat licors i refrescs al llarg del temps: “Anys enrere es limitava a la cassalla, conyacs, anís, palo i herbes, tot a granel fet a destil·leries de Llucmajor (...) Els refrescs pinya, gasosa, taronjada, llimonada, llet freda i, especialment, per refrescar-se de debò els cartutxos de magnèsia anomenats citrats. Avui dia, la varietat tan en licors com en refrescs és molt ampla”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, 299, maig). BMM.-(Diari de Balears, 18 de juny) Llibre de poemes de Jaume Caldentey “A la Casa de Cultura, el poeta Jaume Caldentey presentà el seu darrer llibre ‘Tavernaris. De garrigues i tavernes’. En Miquel Pons n’oferí una petita radiografia, revelà les seves impressions personals. Entre admirat i desconcertat desgranà paraules i imatges de la taverna/garriga que en Jaume ha preservat del contenidor de reciclatge i ha fixat en el llibre. (...) El volum està format per tres baules: Tavernari, Rossegons i un apèndix que recull poemes dedicats a persones diverses i uns mots i altres expressions de correspondència dels al·ludits”. (FELANITX, 3579, 26 d’abril). BMM.-(Diari de Balears, 17 de juny) Si voleu veure altres continguts podeu anar a... http://ambpdeportula.googlepages.com/home Gràcies pel vostre interès!