dimarts, 16 de desembre de 2008

RF - Raquel Gelabert, poesia i escriptura

Quan Josep Pizà li demana en una entrevista si es considera poeta, Raquel –de 25 anys, llicenciada en Filologia Anglesa i a punt d’acabar Filologia Hispànica- respon “Em pos molt vermella quan em diuen poeta. El concepte que hi ha sota aquesta paraula significa molt per a mi i pens que tinc encara tant per aprendre que em costa considerar-me poeta. Crec que sempre dependrà dels altres que em considerin com a tal, mai del tot de mi mateixa, però és el més bonic que em poden dir”. En relació a la manera d’escriure d’un bon escriptor comenta “aquest concepte és en essència subjectiu (...) Penso que un bon escriptor és algú amb una gran capacitat per a l’experiència que sap treballar el llenguatge de tal manera que aconsegueix que transcedeixi a allò quotidià i s’obri a una infinitat de possibilitats de materialització. En altres paraules és, abans de res, un bon lector que aconsegueix transmetre emocions complexes de manera senzilla i evocativa. En una mà sosté un bolígraf; en l’altra, humil, el seu cor”. (N’ALÍ, núm 93, juny. Andratx). BMM.- (Diari de Balears, 16 d'octubre 08)