Les ties de Sóller

Aina Mora i Vives aprofita el centenari de Catalina de can Codony, tia seva, per fer un repàs de totes aquelles dones ja desaparegudes, "totes aquelles ties que, altres i jo teníem en comú al nostre barri, aquelles que amb tota la innocència pensàvem que eren de la nostra família". Les recorda "amb els seus cabells blancs, els seus monyos i trunyelles , les seves mans rugoses però tan fines i suaus...". I ens ofereix un sucós repertori de malnoms d'època, a base d'enyorar "pronunciar els seus noms, aquells noms tan rars per a mi aleshores, que pareixien títols nobiliaris: [*] Catalina de can Bernat, Aina de can Carol, Nicolava de can Pereta, sa tia Siona, Antònia des Bosc, Maria casada a cas Serraller, Francisca de can Pere Joan, Rosa de cas Serraller o de ca na Quadrada, Catalina de can Pancuit, sa tia Socies, Juanita Moranta o de ca na Massaca, perquè també hi havia sa tia Joana de can Moranta, Aina des conco en Toni, Maria Lili, Rosa Carrerona, Bel Serrallera, Francisca d'es nins de cas Serraller. Bel de cas Serraller, Margalida, Magdalena i Catalina Blaves. Sa tia Mahonesa, Catalina des Mahonès, Juanita de cas Feo, Catalina de cas Sitrió, Rosa Melis, Antònia de can Tomàtiga. Sa tia Pepa, Maria de can Bajà, Antònia Prats, Rita de cas Rito, Marian de ca na Capitana, Aina de can Bielet, sa tia Fontaneta, Margalida i Maria de can Guillemó, Maria i Margalida de can Cardell. D'altres, que eren més joves, si la meva memòria fotogràfica i no contrastada no em falla, eren: Rosita i Maria de cas Rito, Queta de can Panteno, Francisca de can Pep Melis, Antònia de davant ca nostra, malgrat jo no hi havia viscut mai, davant ca seva. Joana de can Moranta, Anita de cas Serraller, Catalina Sitriona, Conchita de can Llaneres, Catalina des Bar Mallorca, Aina Moreno... També n'hi havia de nouvingudes com sa tia Remedios, sa tia Rosario, sa tia Eulogia, sa tia Lucía, sa tia Feliciana, sa tia Carmen i sa tia Pepa..." (VEU DE SÓLLER, núm 1002, 25 de juliol '08). Biel.-

[*] a l'escrit original inclou "sa tia" davant cada nom, extrem que dóna un to característic al text, però que servidor omet per raó d'economia d'espai, a no ser que vagi seguit simplement d'un nom