Adéu a Miquel Ballester, científic i músic

Com bé diu el setmanari solleric a la necrològica, Miquel Ballester (1919-2008) va ser un reconegut científic i musicòleg que posseia un currículum impressionant: "Doctor en Ciències Físiques i meteoròleg, va estudiar a Barcelona, Madrid i Cambridge, i va ser catedràtic a les dues primeres; professor emèrit de la Universitat Complutense de Madrid i membre de la Reial Acadèmia de les Ciències. També va prestar servei a l'Institut Nacional de Meteorologia, com a subdirector". Però la seva passió va ser la Música, "heretada del seu pare; des de fa uns anys s'encarregava d'inculcar a les noves generacions l'amor per la música a través de l'organització del Certamen Miquel Ballester i Serra". La portada del setmanari informa "Sóller perd Miquel Ballester, fill il·lustre"; particularment hi afegiria que també el varen perdre Mallorca, la Ciència, la Música... El país i la Cultura, en definitiva. (VEU DE SÓLLER, núm 1018, 14 de novembre 08). Biel.-

RF - El germà Llorenç de Binicanella

D’aquesta manera Climent Garau intitula el seu escrit dedicat a l’òbit d’un ermità d’Ariany posteriorment assimilat a monjo de Montserrat. El pitjor és que –pel motiu que sigui, confusió o mala informació- li fa la necrològica en vida, creient-lo erròniament mort recentment: “El germà Llorenç –diu l’ex apotecari bunyolí- havia estat un ermità ben particular, amb un gran desig de saber el dimoni on se colga i amb una especial atenció a la nostra literatura (...) A més era vegetarià radical, feia un pa amb farina integral, mai tan ben apropiat aquest terme, perquè en aquella farina hi entraven components ben naturals: llavors d’herbes del terròs, terra de bon de veres i qualque macolí. Duia una fal·lera grossa darrere les abelles, tenia un grapat de caeres i de tant en tant en treia la mel”. A l’hora de deixar Binicanella i entrar a Montserrat per fer vida entre la sagristia i la biblioteca, el germà Llorenç “de bona gana deixà en mans de la mare naturalesa les seves caeres, un sac que li quedava de farina ‘integral’, de la qual en sortia un pa que just amb vint-i-quatre hores es tornava més dur que la pedra blava i gaudia d’una clientela fidel per devers el carrer de Sant Jaume de Ciutat”. No és tothom que pugui llegir el que diran d’ell quan ja no hi sigui. Pel germà Llorenç, en el fons, suposa una sort, i segur que ho llegirà amb un somrís beatífic. (ES CASTELLET, núm 35, juliol-agost. Bunyola). BMM.- (Diari de Balears, 20 d'agost 08)

Francesca Alomar, mezzosoprano, in memoriam

Francesca Alomar a l'acte de nomenament dels col·legiats d'Honor '08 (fotos, Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les I. Balears)

Fa unes hores el Mestre i Amic Baltasar Bibiloni m'ha fet arribar una mala nova: El traspàs de la mezzosoprano sineuera Francesca Alomar i Martorell, trobada morta a la cuina de ca seva per una familiar. En principi no es sap que tengués cap malaltia que fes imaginar aquest final, tot i que passava una mala temporada d'ençà que s'havia sotmès a una operació per aprimar-se. Vital i emprenedora, bona lectora i cinèfila, "Xisque" havia nascut a Sineu el 6 d'agost de 1957, li faltaven per tant uns dies per arribar als cinquanta-un. Es llicencià en Filosofia i Lletres per la UIB i exercí de professora al col·legi Sant Francesc, de Palma, però la seva gran passió fou la música: Estudià amb el mateix Baltasar Bibiloni, així com amb Montserrat Pueyo, i esdevingué professora de cant i de tècnica vocal, directora de corals i cantaire ella mateixa, especialitzada en cant operístic. Dirigí nombroses corals i participà en concerts, tant amb les agrupacions que dirigia com a solista, arreu de Mallorca i les altres illes, a Barcelona, Madrid, Bèlgica i altres indrets. El seu repertori abraçava òpera, sarsuela, oratori, lied, cançó popular i espirituals negres. Una de les seves darreres actuacions va tenir lloc el passat dia 17 d'abril a la sala d'actes del col·legi Sant Francesc, de Palma. Hi havia el nomenament de col·legiats d'Honor del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les I. Balears. A la cloenda de l'acte, durant el qual l'expresident Jordi Pujol oferí una conferència, Francesca va entonar el Gaudeamus Igitur, l'himne universitari L'Amic Joan Parets, director del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca ens fa en exclusiva una primera valoració de la persona i obra de la finada: "Primer que m'ha afectat moltíssim perquè he conegut molt aquesta família quan vaig estar a Sineu. Cal dir que ha estat una dona que ha ensenyat Mallorca a vocalitzar, a saber cantar bé. I dins tots els estaments, tan corals, com cantaires, com particulars a nivell de logopeda. No parlem també de la gran feina que va fer amb els nins cantors, tant de Sant Francesc com els Blavets de Lluc. I també crec que per la música religiosa ha fet una gran tasca perquè sempre que l'hem haguda de mester ha estat ben present i ha ajudat a estimar el cant i la música, extrems que li hem d'agrair. En el Centre de Recerca tenim moltes coses que ella ha anat enviant de la seva biografia, així com les pautes per distingir les veus líriques". Descansa en pau, bella Amiga, i gaudeix dels sons inexplicables de la faç amagada de la Lluna. Biel.-