RA - GREIXONERA D'ANDRATX

Ingredients: -Mig litre de llet -3 ous -3 o 4 cullerades de sucre -2 ensaïmades millor seques; o del dia -1/4 de canyella en rama -La clovella de 1/2 llimona -Mantega -Galeta picada Preparació: Posam a bullir la llet amb el sucre disolt, amb la canyella i la pell de llimona. En haver fet un bull, la retiram del foc, la deixam refredar i la colam. Triam una greixonera alta o un recipient de forn. L'untam de mantega i galeta picada. Mesclam els tres ous batuts amb la llet i també les ensaïmades ben esmicolades i tot, ben remenat, ho posam dins la greixonera. L'enfornam a 200º que llavors convé baixar a 180º. Es torbarà uns 40-45 minuts a ésser cuita, però hem de vigilar i provar el punt amb un escuradents. En estar a punt, treure-ho del forn i deixar-ho refredar. La recepta és de Barita Mas, ciutadana de Santa Catalina amb avantpassats andritxols. La transcripció és de Vicenç Sastre. (Receptes aportades per amics i amigues, RA-22, 24 VI 09) (c) Barita Mas, Palma. (c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç Vegeu receptari d'altres plats de dolç Vegeu repertori d'altres plats agrupats segons ingredients Vegeu la resta de la col·lecció de receptes

RF - Andratx: bonys i forats

(foto, joventutandratx.blogspot.com/ )

Així titula l’amic Rafel Oliver Grammatico el crític editorial dedicat a “forats, o sotracs, caramulls i caramulls de grans forats per tota l’orografia asfàltica de la vila, que converteixen el trànsit rodat en una peripècia constant” mentre els bonys fan referència a la “multitud de finques que han convertit la pell del bacallà [del qual parlava Porcel tot referint-se a Andratx] en una bonyerruda massa de carn de peix”. La visió final de l’editorialista és realment negra: “Bonys i forats pel terra, i finques com a bonys per tot, i forats econòmics produïts per la salvatgia urbanística que tots coneixem i patim encara”. (N’ALÍ, núm 92, maig. Andratx). BMM.- (Diari de Balears, 5 d'agost 08)

Recuperant més retalls inèdits

Apugen les matrícules escolars a Andratx

Sebastià Gelabert comenta a la ‘Tertúlia andritxola’: “La pujada d’uns 20 euros més de la matrícula del proper curs escolar del col·legi Ramon Llull ha desfermat nombroses protestes per part de pares i mares. Aquests creuen que paguen molt més del que els toca, tota vegada que el col·legi és subvencionat per l’estat. Per ventura, per posar fi a aquest embull, el millor seria constituir una associació de pares, amb la qual cosa segurament s’evitarien molts problemes”. (N’ALÍ, núm 91, abril. Andratx).

Desbarats lingüístics al plenari de Manacor “Parlant de Llorenç Bosch, el portaveu popular va sortir més que satisfet del Ple, i és que l’home ha creat escola. Vegeu si no la tirallonga de desbarats lingüístics de l’alumna boschiana Catalina Julve: “Aquesta carretera és un ‘escaparat’ i el senyor Garba (sic) mos ajudarà perquè disposa de tots els ‘parabienes’ tècnics i no el volem ‘ningunear’ perquè ‘ni pinxa ni corta’, ara que, ‘con la que cae’...” Res, que la cosa lingüística va creativa... “ (Xep-a-xep. CENT PER CENT, 274, 9 de maig. Manacor). Jornades d’Estudis Locals a Montuïri “La Vila de Montuïri celebrarà del 28 al 30 de novembre de 2008 les Primeres Jornades d’Estudis Locals, amb el subtítol Terres i gent. Estat de la qüestió. L’objectiu fonamental és estudiar des de diversos caires la nostra vila des de l’època prehistòrica fins avui, fent observar el que hi ha fet i el que falta per fer (...) Les ponències són geografia, patrimoni natural, patrimoni artístic, prehistòria, antic règim, onomàstica.” BONA PAU, 663 (Montuïri, maig 2008).

Biel.-

Pep Borràs i el grup teatral AGARA d'Andratx

La revista N'Alí editorialitza sobre el cinquantè aniversari de la creació de l'Agrupació Artística Andritxola, que estrenà el 17 de gener de 1958. Rafel Oliver diu, entre d'altres coses: "No hi ha cap família d'Andratx qeu no hagi tengut quclcú que hagi fet part del grup AGARA en tot aquest temps. L'agrupació ha tengut diferents etapes al llarg de la seva vida, i la persona que més temps ha duit endavant la nau, i que encara ho fa, és en Pep Borràs, al qual se li ha de tenir un agraïment especial, per ser el millor actor que hi ha hagut sempre a Andratx, i per tenir la paciència i constància de dur AGARA, sempre endavant". (N’ALÍ, núm 88, desembre '07. Andratx). Biel.-

Macià Tomàs Francisco, Agrupació Folklòrica Aires d'Andratx

Rafel Oliver Grammatico l'entrevista i explica que va néixer l'any 1975 a Andratx, és mestre d'escola i exerceix a Peguera. Es el director d'Aires d'Andratx des de 2004. Quant a la denominació del ball, Macià Tomàs comenta "cada poble ho diu d'una forma diferent. A Andratx li deim boleros; a altres llocs li diuen ball de pagès o ball de bot, bàsicament per diferenciar-ho del ball d'aferrat. Tots aquests balls que fem provenen de la península des dels temps de Napoleó, en què la gent fugí de la península i hi hagué una espanyolització de tot: jota, fandango, boleros. Bolero ve de les boles que duien els balladors, que era gent no afrancesada". A la pregunta què ha de tenir un bon ballador o balladora, Macià respon: "Sobretot sentit del ritme. I llavors la balladora és la que ha de dirigir el ball, amb els moviments, punts i mudances que ella vol, al moment que vol, i el ballador l'ha de seguir. És com un joc, com una espècie d'insinuació eròtica. En realitat és un ball matriarcal, la balladora comanda. Si el ballador no ho fa bé, en un temps passat se'l xiulava i tot. A Mallorca es diu que ballar és un joc de sensualitat". També parlen del mestre Pedro Porcel, fundador de l'agrupació, de la vestimenta, d'alguns balladors i balladores, de l'escola de ball i dels projectes futurs. (N’ALÍ, núm 87, novembre '07. Andratx). Biel.-

Les receptes de George Sand

Endemés de novel·lista, Aurore Dupin -George Sand dins la literatura- va ser una bona amfitriona que cuidava al detall els seus convidats a Nohant, amb els quals compartia gastronomia, tertúlia i sovint altres plaers. Endemés del seu estimat Chopin cal parlar de Liszt, Flaubert, Dumas fill, Balzac, Delacroix, Turgueniev i encara d'altres, tots ells representants del millor de la música, la literatura i les arts d'aquell vertiginós segle XIX. L'esposa del seu fill adoptiu Maurice, Christiane Sand, va replegar durant anys receptes, trucs i comentaris relacionats amb la cuina de la padrina que hom publicà amb el títol "A la table de George Sand". A partir d'aquest receptari L'Associació Cultural Sa Taronja, d'Andratx, ha organitzat una nit dedicada a la vessant gastronòmica de l'escriptora gala. El cuiner Gustavo Tempesta elabora algunes de les receptes de George-Aurora en unes vetlades que uneixen art i gastronomia, la següent de les quals està previst que sigui dedicada al genial Salvador Dalí. Biel.-