RF - L’amo en Xesc de Son Cloquis, músic popular

De nom Francesc Mas Mestre, de 94 anys fets el passat novembre, nascut a Ariany i casat i resident a Maria de la Salut. A l’entrevista d’Antoni Fiol i Joan Gelabert els explica que era sonador de guitarra dels balls “que es feien per sa Raval, sobretot per les matances”. Va aprendre a tocar de Pep ‘Gurilla’ i de l’amo en Rafel ‘Juanaino’ i un moment determinat acompanyà el cantador Biel ‘Caragol’ i l’amo en Gori ‘de sa Serra’. Ho recorda així: “Per devers Son Cloquis amb en Biel que cantava i l’amo en Gori que tocava el pandero ens ajuntàrem tots tres i anàrem set o vuit anys per Sineu, per Maria i pels pobles dels voltants a sonar, cantar i ballar. També hi venien les filles d’en Biel ‘Caragol’ que sortien a ballar”. També anà a tocar i cantar a un certamen a Alemanya, on aconseguí el primer premi: “Érem trenta-tres els mallorquins que hi anàrem, i jo tot sol, damunt d’un escenari, enmig d’un camp de futbol. Va ser l’any vuitanta-cinc. Vaig pujar amb la ximbomba i els altres m’acompanyaven. Jo davant cantant i ells fent d’acompanyants”. En altres ocasions també actuà a Menorca, Sicília i París. (FENT CARRERANY, núm 267, novembre. Maria de la Salut). BMM.-
(Diari de Balears, 15 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Eulària Arlés, llegidora i intèrpret del text

( foto, Pep Rosselló )

Resident a Maria, es dedica a la lectura, tot llegint per als demés i explica que aquest tipus d’activitat “entronca amb una tradició molt antiga: monestirs, corts de reis i emperadors, lectures públiques per a la gent que no dominava la lectura, lectures familiars en veu alta...” Treballa per a biblioteques, escoles, aules d’institut, residències de persones majors i domicilis particulars, llegint en castellà i català tant per a persones majors com per a nins. Eulària es considera “una intèrpret del text, un pont entre les paraules i la gent que escolta, cada text té el seu so”. (SA PLAÇA, núm 149, 19 de setembre. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 7 de desembre 08)

RF - Insults populars

Joan Llull Vives s’ha dedicat a fer “un recull dels insults verbals que més se senten –o se sentien fa poc”. Admet que no hi són tots perquè assegura que es tracta d’una “tasca gairebé impossible, ja que pràcticament cada dia n’apareixen de nous” i dóna l’adreça www.llenguacatalana.com/insults.html on se’n poden trobar més de dos mil. Entre el més novedós que aporta dins les dues planes del seu article cal fer menció al “budell de mè, dirigit per l’amo en Masset a un àrbitre dins el camp de futbol de Sant Llorenç”. Però aquells realment curiosos són els que provenen de l’època de rivalitat entre pobles veïnats: “granots” (Sant Llorenç), “paparres” (Son Carrió), “burregos” (Son Servera), “panets” o “llonguets” (Palma), “cabilenyos” (Montuïri), “índios” (Porreres), “panxes roges” (Alcúdia, Llubí, Campos, etc), “telecons” (Maria de la Salut), “bosquets” (Santa Margalida), “pataters” (sa Pobla), “senalletes” (Alaró), “cabildos” (Ciutadella)... Interessant mostra d’una tradició gairebé perduda. (FLOR DE CARD, núm 362, agost-setembre. Sant Llorenç des Cardassar). BMM.- (Diari de Balears, 6 de desembre 08)

RF - La tasca d’escriure una novel·la

Joan Mas i Vives (foto, http://www.escriptors.cat/autors/masj/ )

Quan demanen sobre aquesta qüestió a Joan Mas i Vives, autor d’ "Una vella cançó", respon “vaig estar escrivint uns set mesos de manera obsessiva, després varen ser més de dos anys d’anar reescrivint-la. Afegir personatges, posar-los en situacions que no havia pensat... He refet moltes coses fins arribar a la versió final. La primera versió és totalment diferent de la versió publicada”. Es tracta de la primera novel·la del professor de la UIB i president de la Fundació Teatre del Mar, que “juga molt amb la confrontació entre l’espai rural i l’espai urbà” que situa, sense nomenar peça al Molinar i a Maria de la Salut. (SA PLAÇA, núm 148, 5 de setembre. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 28 d'octubre 08)

Plats oblidats i gusts que es poden haver esborrat del paladar...

La cuinera Francisca Bergas Frau considera que hi ha plats que no han desaparegut "però només es preparen a alguns pobles i preferentment a cases de gent ja major, com pot ser l'arròs 'de caseta', molt brouós, sense carn i amb les verdures que es tenguin a mà pel camp. Altre pot ser el bullit d'ossos, cuinat a partir dels ossos salats per les matances. Si aquests són freds no tenen el mateix gust. Hi ha també els cocarrois de patata i ceba, quasi exclusius de Maria, Búger i pocs pobles més. S'elaboren el primer mes de la recollida de la patata". Quant a altres plats oblidats Francisca Bergas comenta: "El frit bord, que es cuina de juliol a setembre i la base són patates, albergínies, pebrots i alls. Tot fregit al mateix temps i al final se li afegia pa esflorat. Les coques fregides que es feien amb la massa de pa que sobrava quan es feia a les cases, se les cubria de sucre i es fregien amb oli. També agradava molt als més petits el pa amb sobrassada i sucre, que era un menjar molt complet; en algunes cases enlloc de sucre s'hi posava mel". (SA PLAÇA, núm 134, 16 de gener. Inca i comarca). Biel.-

RF - Recull de RETALLS del 17 al 25 de juny '08

Caramel·lers, republicans de Maria Fent referència a la presentació d’aquest llibre de Pere Sureda, editat i prologat per l’amic periodista Damià Quetglas, la crònica comenta que el mateix autor “volgué remarcar que aquell llibre era per a ell un deure moral, per retornar, en certa manera, la veu a aquells que en un moment determinat de les seves vides es veieren obligats a callar i a sofrir la violència dels totalitaris. Molts d’ells, desgraciadament, moriren sense veure satisfet el retorn de la seva dignitat en forma de restitució i reconeixement públic”. (FENT CARRERANY, núm 261, maig. Maria de la Salut). BMM.- (Diari de Balears, 25 de juny) El llenguatge de l’escriptora Aina Ferrer En l’entrevista múltiple a varis escriptors, Aina Ferrer Torrents, autora dels llibres de poemes ‘Exilis per a dues ales’ i ‘Perspectiva de pronoms’, entre d’altres, respon així quan li demanen si sempre ha volgut ser escriptora: “No m’ho he plantejat. Simplement hi ha una sèrie de coses i una realitat que veus, perceps, sents i que necessites conèixer-la, i contant-la, la coneixes més. És la indagació a partir de les paraules, dins d’un camí que de vegades no saps fins on el podràs dur. És com una necessitat, utilitzar el llenguatge d’allò que em pertany”. (INCA AVUI, núm 16, abril). BMM.- (Diari de Balears, 24 de juny) Pintades desproporcionades a Mancor A la secció ‘Crònica’, de Gabriel Fiol i Mateu, hi podem llegir el següent apunt, el millor del qual és el comentari que acompanya la notícia: “Dia 20, durant la nit, es feren pintades antifeixistes a una casa del carrer de Massanella. El motiu era protestar per una placa que està col·locada en aquesta casa indicant que es feu amb ajuda de l’antic ‘Ministerio de la Vivienda’, on apareixen el jou i les fletxes de l’escut falangista. Una acció desproporcionada considerant el petit tamany de la placa i l’absència a Mancor de seguidors de la ‘Falange’, ja que en les darreres eleccions no obtingueren cap vot”. (MONTAURA, núm 83, primer trimestre 2008. Mancor de la Vall). BMM.-(Retalls Forans. Publicat al Diari de Balears, 23 de juny) Suma de sous dels polítics Després de l’increment de les dietes als consellers sense dedicació plena o sense cartera “el sou dels polítics sembla que “s’ha dignificat” segons els mateixos beneficiats (...) que sols cobraven 900 euros per anar al ple del Consell i ara en cobraran 1500. Però, aquest no és l’únic sou que cobren la majoria. Així, Pere Joan Martorell cobra d’altres dues institucions públiques, el Govern (3000 €) i l’Ajuntament de Lloseta (400 €). També es beneficien de dietes múltiples els consellers populars com Anna Rodríguez, que en cobra uns 2700 més com a regidora d’Hisenda de Santa Margalida, fent-se un sou mensual d’uns 4000 euros. Un sou similar també percep el conseller del PP i regidor de Cultura d’Inca, Bartomeu Martínez”. (SA PLAÇA, 141, Inca i comarca, 25 d’abril). BMM.- (Diari de Balears, 22 de juny) Nou anys de jazz a Llucmajor A Can Pelín fa nou anys que cada dijous, de 21 a 24 h, hi toca una banda de Dixie, la Storyville Jazzband, integrada en gran part per alemanys. Quan Julián Lacoma demana a Jaume Oliver com pot aconseguir rendabilitat a aquesta mostra musical, el propietari del local li respon: “Això no es pot fer per guanyar doblers, únicament si ets melòman i altruista pots fer-ho durant tant de temps. Ells ho fan per afició i passen una vidriola, on els espectadors poden dipositar una propina, que hom suggereix que sigui de 5 euros, encara que molts no donen ni aquesta quantitat”. (S’UNIÓ DE S’ARENAL, núm 252, maig). BMM.- (Diari de Balears, 21 de juny) El conseller d’Habitatge, pressumptament incompetent L’escriptor Miquel López Crespí dedica dues planes senceres del quinzenal a criticar, envestir i posar de volta i mitja el conseller d’Habitatge, Jaume Carbonero, especialment per la fallida llei que proposà i pel creixement desmesurat de Campos. Entre d’altres coses, el novel·lista escriu: “No cal dir que, vists i comprovats els continuats errors d’una persona que mai no escolta la societat civil i, per a evitar la continuada erosió política que la seva mala gestió produeix als diversos governs progressistes, seria convenient el cessament o la dimissió d’un conseller tan provadament incompetent”. (L’ESTEL, núm 627, 15 de maig. Sant Joan). BMM.- (Diari de Balears, 20 de juny) La Fundació Coll Bardolet i Valldemossa Sílvia Pizarro, directora de la Fundació Coll Bardolet, comenta a Miquela Font sobre Valldemossa: “El primer que em va sorprendre quan vaig arribar fou l’escassa oferta cultural que tenia un poble que, en canvi, era tan emblemàtic com a residència de grans artistes, tan conegut des del punt de vista turístic i amb un patrimoni paisatgístic i arquitectònic tan important. Em va xocar que no hi havia cap sala municipal. Crec que faltava un centre d’activitat cultural (...) Em vaig proposar interactuar en tres cercles: Valldemossa, les Illes i el món. És a dir, oferir un espai cultural als valldemossins sense renunciar a aprofitar la gran afluència de visitants que passen per aquí”. (MIRAMAR, núm 75, abril-maig-juny. Valldemossa). BMM.- (Diari de Balears, 19 de juny) L’evolució de les begudes En un reportatge de Cristòfol Carrió i Sanxo de sobre l’històric Cafè Colon, de la plaça de Llucmajor, el propietari, Llorenç Coll i Coll, explica de quina manera han canviat licors i refrescs al llarg del temps: “Anys enrere es limitava a la cassalla, conyacs, anís, palo i herbes, tot a granel fet a destil·leries de Llucmajor (...) Els refrescs pinya, gasosa, taronjada, llimonada, llet freda i, especialment, per refrescar-se de debò els cartutxos de magnèsia anomenats citrats. Avui dia, la varietat tan en licors com en refrescs és molt ampla”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, 299, maig). BMM.-(Diari de Balears, 18 de juny) Llibre de poemes de Jaume Caldentey “A la Casa de Cultura, el poeta Jaume Caldentey presentà el seu darrer llibre ‘Tavernaris. De garrigues i tavernes’. En Miquel Pons n’oferí una petita radiografia, revelà les seves impressions personals. Entre admirat i desconcertat desgranà paraules i imatges de la taverna/garriga que en Jaume ha preservat del contenidor de reciclatge i ha fixat en el llibre. (...) El volum està format per tres baules: Tavernari, Rossegons i un apèndix que recull poemes dedicats a persones diverses i uns mots i altres expressions de correspondència dels al·ludits”. (FELANITX, 3579, 26 d’abril). BMM.-(Diari de Balears, 17 de juny) Si voleu veure altres continguts podeu anar a... http://ambpdeportula.googlepages.com/home Gràcies pel vostre interès!