RF - La recuperació del mestre Joan Monserrat Parets

Miquel Monserrat explica que es va realitzar a Llucmajor, a través de l’edició d’un llibre realitzat per Rafel Garcerán Aulet, resident a València. Durant l’acte de presentació, Tomeu Garí, membre de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica “destacà la sorpresa que havia suposat per a ell descobrir tota l’obra de Monserrat i el paper jugat com a ciutadà, com a socialista i com a educador i demanà per a ell un reconeixement institucional”. Un nét del mestre centenari va contar “tot allò que havia suposat dins la família haver de viure, durant molts d’anys, amb l’estigma dels vençuts. Destacà el trauma de la seva padrina, les dificultats que travessà per poder tirar endavant, privada d’una justa viduïtat i obligada a viure amb el neguit de no poder saber quina havia estat el destí ni on reposaven les despulles del seu malhaurat espòs. Per la seva part, Rafel Garcerán indicà que “en principi, el motiu de la seva curiositat havia estat la polèmica que Joan Monserrat sostingué amb Francesc Mulet per l’escola dels socialistes; però aviat s’adonà de la trajectòria pública com a educador, polític i sobretot bon ciutadà”; d’aquí sorgí l’estudi i el posterior llibre. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 304, novembre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 25 d'abril 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Maria Antònia Salvà i Antònia Ordinas

Ho conta l’amic Maties Garcies a la seva secció mensual, també intitulada “Retalls”. Quan feren la publicació extraordinària dedicada al número 100 de la revista ‘Llucmajor de pinte en ample’, algú degué convidar “la dels doblers amagats en el pot de Cola-Cao més comentat de la història” a participar-hi i aquesta hi va aportar l’article “Maria Antònia Salvà: el batec de la natura”, consistent en “un elogi a la poesia pairalista lligada a l’entorn natural de l’escriptora de l’Allapassa”. Crida l’atenció una frase extreta del text pel comentarista: “És cert que hi ha massa gent que ha vist Mallorca tan sols com aquell miserable que denunciava el poeta: com un bosc per fer-ne llenya”. Trist, però real com la mateixa vida. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 304, novembre 08). BMM.-
(Diari de Balears, 15 d'abril 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Montuïri a dues veus

Aquest és el títol d’un poemari de Martha Elena Valiente presentat per Miquel Àngel Lladó. Diu l’amic poeta i marratxiner: “Montuïri: municipi del Pla de Mallorca, pressentiment de llar. Limita, a llevant, amb el terme de Sant Joan; a migjorn, amb el de Porreres; a llebeig, amb el de Llucmajor; a ponent, amb el d’Algaida i a tramuntana, amb el de Lloret de Vistalegre. Aquestes serien diguem-ne les coordenades físiques”. Però també s’entretén parlant de les latituds interiors ja que considera que la poetessa, a través d’elements com “el paisatge, la gent, la fesomia de la sovint esquerpa i àrida fora vila” arribarà a conformar “un tot semblant a un òrgan vital del qual ja no podrà prescindir, una mena de pulmó o apèndix del propi cos que la sustenta i li injecta l’energia necessària per a sobreviure”. Lladó acaba assegurant que aquest recull poètic l’ha fet gaudir molt. (BONA PAU, núm 669, novembre 08. Montuïri). BMM.-

(Diari de Balears, 24 de gener 09)

RF - La varietat de l’arquitectura popular

La posaren de relleu els estudiosos Cels Calviño i Joan Clar al pregó de les fires de Llucmajor, sobre tot en relació a la pedra en sec i especialment a les barraques. Gaudiu de la seva prosa en aquesta petita mostra de presentació: “De Campos a Son Verí hem anat agranant possessió per possessió, tanca per tanca, sementer per sementer i hem catalogat tot el que hi havia de pedra en sec. Tot el que sortia, que és molt, perquè tenim un patrimoni riquíssim, ho estudiàvem: forn de calç, basses, aljubs, cocons, sitges, barraques... fins a quinze funcionalitats de barraques hi hem trobat: de roter, de carboner, de trencador, de calciner... Algunes ja no hi són i d’altres, poques, s’han restaurat”. Els pregoners, lògicament, “volen alertar de la necessitat de protecció i conservació de tot aquest món que va desapareixent” alhora d’alertar els propietaris i les institucions perquè “s’adonin del valor etnològic d’aquestes construccions”, les conservin, protegeixin i en subvencionin la restauració. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 303, octubre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 18 de gener 09)

RF - Maria Antònia Salvà, la lliçó sempre oberta

Amb aquest títol, el pedagog llucmajorer Jaume Oliver Jaume reivindica diverses facetes de la poetessa de sa Llapassa. Es refereix de forma especial a la seva qualitat de mestra i formadora, ja que “malgrat mai no cursàs els estudis de magisteri –possibilitat que hauria tingut a la Puresa, on hi havia també l’Escola de Magisteri femenina dirigida per la mateixa Alberta Jiménez-, al llarg de la seva vida i durant els cinquanta anys transcorreguts des de la seva mort sempre ha exercit aquest paper en l’àmbit cultural, literari i cívic. L’autora de tants i tants de poemes i d’algunes obres en prosa autobiogràfiques o de viatges, encara ens ha d’ensenyar més coses, moltes coses. Encara té molt per dir-nos”. Alhora Oliver aprofita per demanar “la divulgació de les seves obres completes i la bibliografia sobre l’univers mariantonià, publicant els epistolaris fins ara inèdits i altres materials en aquests moments propietat del Consell de Mallorca, la convocatòria de jornades, estudis o beques, la iniciació de noves perspectives de recerca, la instal·lació d’un museu o exposició permanent sobre la seva vida i obra, la creació i repartiment de material didàctic...” La qüestió, tanmateix, és que la figura cabdal d’aquesta poetessa no quedi arraconada després de la commemoració del cinquantenari. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 303, octubre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 7 de gener 09)

RF - Centre cultural internacional de fotografia a Llucmajor

(fotografia de Toni Catany)

Segons informa el mensual llucmajorer aquesta ciutat “podria comptar d’aquí a a un temps amb un important centre cultural internacional dedicat a l’estudi, la creació i la promoció de la fotografia” pel que es desprén de la intenció d’algunes institucions encapçalades pel Consell de Mallorca. Ja s’ha fet públic que el Govern ha aprovat una subvenció de fons europeus “que permetran l’adquisició de la casa que va ser del precursor de la fotografia a Llucmajor, Tomàs Monserrat, ‘el capellà del Rafalet’. Hom fa comptes que el fotògraf Toni Catany participi en el projecte. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 302, setembre). BMM.- (Diari de Balears, 22 de novembre 08)

RF - Faran presó?

Aquest és el títol de l’editorial, en referència al cas Rabasco-Tomàs, que aquests dies ha reprès actualitat en conèixer-se la sentència. El mensual llucmajorer es demanava, dos mesos enrere: “Com hem arribat a aquesta situació? És que en Lluc no sabia què signava? Per què, si ja era imputat, es va tornar presentar com a cap de llista? Aniran a la presó, o ‘pagant Sant Pere canta’ ?”. I encara afegia per deixar les coses clares: “Sembla que s’ha destapat la ‘caixa dels trons’ i que les espurnes arriben lluny. Els ciutadans de Llucmajor, fins i tot els votants del PP a les darreres eleccions, senten vergonya i aquesta ben pròpia, ja que haver de veure el batle a ‘la barra’ és una situació no només incòmoda sinó escandalosa”. I acabava sentenciant... “La Justícia farà la seva feina i en acabar comptarem. Cap poble no és digne d’uns governants corruptes i uns governants corruptes no són dignes de gaudir de llibertat”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 302, setembre). BMM.- (Diari de Balears, 20 de novembre 08)

La jubilació d'una mestra

(Bunyola des de l'aire)

Coloma Ferretjans, llucmajorera que ha exercit de mestra a Bunyola des de 1975, ara s'ha jubilat. En una llarga entrevista li conta a Guillem Puig en relació al canvi de valors de l'alumnat: "Eren diferents, no millors ni pitjors. Ens havien inculcat uns valors, com l'esforç, la constància, el valor de les coses... que, encara que, actualment a l'escola es treballin molt, són difícils d'assolir. En canvi la joventut actual té uns altres valors, com la sinceritat, la despreocupació per les aparences i el que diran, ... que abans no s'estilaven gaire". Entre els records dels seus anys de docència destaca "l'alegria de veure com uns infants anaven madurant al seu nivell, aprenien a prendre decisions responsables davant la feina i la rutina diària, experimentaven la inquietud d'aprendre coses noves..." ( VEU DE SÓLLER, núm 1010, 19 de setembre 08). Biel.-

RF - El batle de Llucmajor, corrupte o incompetent

El mensual llucmajorer inicia l’editorial sobre el judici contra Lluc Tomàs, Joaquín Rabasco i Maria del Amor Aldao, tot dient “que quedi clar: qui és jutjat no és l’Ajuntament de Llucmajor, sinó el seu batle, Lluc Tomàs Munar”. Després de fer algunes consideracions sobre el desenvolupament del judici, comenta que “s’ha pogut veure un Rabasco a l’estil de sempre, nerviós i altiu (...) i els ciutadans de Llucmajor assistents han sentit vergonya de veure el seu batle que ha aguantat amb serenor només deu minuts escassos”. La conclusió editorial és contundent: “Si Lluc Tomàs va signar les factures sabent què feia, ha de partir per corrupte i si ho va fer sense saber-ho, ha de partir igualment, però per inepte. Més clar... aigua. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 301, juliol-agost). BMM.- (Diari de Balears, 24 de setembre 08)

RF - Miquel Cardell i la poesia

En un moment de l’entrevista que Antònia Font realitza al periodista i poeta llucmajorer Miquel Cardell arran de la publicació de la seva obra ‘Les terrasses d’Avalon’, aquest comenta: “A vegades he pensat, i més en aquest llibre, que la poesia és la darrera aventura que ens queda; ja no podem fer èpica perquè l’aventura que ens queda és anar a fer feina i viure i enamorar-te, aquestes coses, i potser aquí la poesia és una metàfora de l’aventura, o l’aventura i la metàfora són el mateix”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, 299, maig). BMM. (Diari de Balears, 11 de juliol)

RF - Recull de RETALLS del 17 al 25 de juny '08

Caramel·lers, republicans de Maria Fent referència a la presentació d’aquest llibre de Pere Sureda, editat i prologat per l’amic periodista Damià Quetglas, la crònica comenta que el mateix autor “volgué remarcar que aquell llibre era per a ell un deure moral, per retornar, en certa manera, la veu a aquells que en un moment determinat de les seves vides es veieren obligats a callar i a sofrir la violència dels totalitaris. Molts d’ells, desgraciadament, moriren sense veure satisfet el retorn de la seva dignitat en forma de restitució i reconeixement públic”. (FENT CARRERANY, núm 261, maig. Maria de la Salut). BMM.- (Diari de Balears, 25 de juny) El llenguatge de l’escriptora Aina Ferrer En l’entrevista múltiple a varis escriptors, Aina Ferrer Torrents, autora dels llibres de poemes ‘Exilis per a dues ales’ i ‘Perspectiva de pronoms’, entre d’altres, respon així quan li demanen si sempre ha volgut ser escriptora: “No m’ho he plantejat. Simplement hi ha una sèrie de coses i una realitat que veus, perceps, sents i que necessites conèixer-la, i contant-la, la coneixes més. És la indagació a partir de les paraules, dins d’un camí que de vegades no saps fins on el podràs dur. És com una necessitat, utilitzar el llenguatge d’allò que em pertany”. (INCA AVUI, núm 16, abril). BMM.- (Diari de Balears, 24 de juny) Pintades desproporcionades a Mancor A la secció ‘Crònica’, de Gabriel Fiol i Mateu, hi podem llegir el següent apunt, el millor del qual és el comentari que acompanya la notícia: “Dia 20, durant la nit, es feren pintades antifeixistes a una casa del carrer de Massanella. El motiu era protestar per una placa que està col·locada en aquesta casa indicant que es feu amb ajuda de l’antic ‘Ministerio de la Vivienda’, on apareixen el jou i les fletxes de l’escut falangista. Una acció desproporcionada considerant el petit tamany de la placa i l’absència a Mancor de seguidors de la ‘Falange’, ja que en les darreres eleccions no obtingueren cap vot”. (MONTAURA, núm 83, primer trimestre 2008. Mancor de la Vall). BMM.-(Retalls Forans. Publicat al Diari de Balears, 23 de juny) Suma de sous dels polítics Després de l’increment de les dietes als consellers sense dedicació plena o sense cartera “el sou dels polítics sembla que “s’ha dignificat” segons els mateixos beneficiats (...) que sols cobraven 900 euros per anar al ple del Consell i ara en cobraran 1500. Però, aquest no és l’únic sou que cobren la majoria. Així, Pere Joan Martorell cobra d’altres dues institucions públiques, el Govern (3000 €) i l’Ajuntament de Lloseta (400 €). També es beneficien de dietes múltiples els consellers populars com Anna Rodríguez, que en cobra uns 2700 més com a regidora d’Hisenda de Santa Margalida, fent-se un sou mensual d’uns 4000 euros. Un sou similar també percep el conseller del PP i regidor de Cultura d’Inca, Bartomeu Martínez”. (SA PLAÇA, 141, Inca i comarca, 25 d’abril). BMM.- (Diari de Balears, 22 de juny) Nou anys de jazz a Llucmajor A Can Pelín fa nou anys que cada dijous, de 21 a 24 h, hi toca una banda de Dixie, la Storyville Jazzband, integrada en gran part per alemanys. Quan Julián Lacoma demana a Jaume Oliver com pot aconseguir rendabilitat a aquesta mostra musical, el propietari del local li respon: “Això no es pot fer per guanyar doblers, únicament si ets melòman i altruista pots fer-ho durant tant de temps. Ells ho fan per afició i passen una vidriola, on els espectadors poden dipositar una propina, que hom suggereix que sigui de 5 euros, encara que molts no donen ni aquesta quantitat”. (S’UNIÓ DE S’ARENAL, núm 252, maig). BMM.- (Diari de Balears, 21 de juny) El conseller d’Habitatge, pressumptament incompetent L’escriptor Miquel López Crespí dedica dues planes senceres del quinzenal a criticar, envestir i posar de volta i mitja el conseller d’Habitatge, Jaume Carbonero, especialment per la fallida llei que proposà i pel creixement desmesurat de Campos. Entre d’altres coses, el novel·lista escriu: “No cal dir que, vists i comprovats els continuats errors d’una persona que mai no escolta la societat civil i, per a evitar la continuada erosió política que la seva mala gestió produeix als diversos governs progressistes, seria convenient el cessament o la dimissió d’un conseller tan provadament incompetent”. (L’ESTEL, núm 627, 15 de maig. Sant Joan). BMM.- (Diari de Balears, 20 de juny) La Fundació Coll Bardolet i Valldemossa Sílvia Pizarro, directora de la Fundació Coll Bardolet, comenta a Miquela Font sobre Valldemossa: “El primer que em va sorprendre quan vaig arribar fou l’escassa oferta cultural que tenia un poble que, en canvi, era tan emblemàtic com a residència de grans artistes, tan conegut des del punt de vista turístic i amb un patrimoni paisatgístic i arquitectònic tan important. Em va xocar que no hi havia cap sala municipal. Crec que faltava un centre d’activitat cultural (...) Em vaig proposar interactuar en tres cercles: Valldemossa, les Illes i el món. És a dir, oferir un espai cultural als valldemossins sense renunciar a aprofitar la gran afluència de visitants que passen per aquí”. (MIRAMAR, núm 75, abril-maig-juny. Valldemossa). BMM.- (Diari de Balears, 19 de juny) L’evolució de les begudes En un reportatge de Cristòfol Carrió i Sanxo de sobre l’històric Cafè Colon, de la plaça de Llucmajor, el propietari, Llorenç Coll i Coll, explica de quina manera han canviat licors i refrescs al llarg del temps: “Anys enrere es limitava a la cassalla, conyacs, anís, palo i herbes, tot a granel fet a destil·leries de Llucmajor (...) Els refrescs pinya, gasosa, taronjada, llimonada, llet freda i, especialment, per refrescar-se de debò els cartutxos de magnèsia anomenats citrats. Avui dia, la varietat tan en licors com en refrescs és molt ampla”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, 299, maig). BMM.-(Diari de Balears, 18 de juny) Llibre de poemes de Jaume Caldentey “A la Casa de Cultura, el poeta Jaume Caldentey presentà el seu darrer llibre ‘Tavernaris. De garrigues i tavernes’. En Miquel Pons n’oferí una petita radiografia, revelà les seves impressions personals. Entre admirat i desconcertat desgranà paraules i imatges de la taverna/garriga que en Jaume ha preservat del contenidor de reciclatge i ha fixat en el llibre. (...) El volum està format per tres baules: Tavernari, Rossegons i un apèndix que recull poemes dedicats a persones diverses i uns mots i altres expressions de correspondència dels al·ludits”. (FELANITX, 3579, 26 d’abril). BMM.-(Diari de Balears, 17 de juny) Si voleu veure altres continguts podeu anar a... http://ambpdeportula.googlepages.com/home Gràcies pel vostre interès!