diumenge, 30 de novembre del 2008

RF - La catalanitat de l’Alguer, exemplar

En els seus ‘Quaderns d’Apunts’, Joan Castanyer, després d’envestir 'Rafa' Nadal perquè “Mallorca li queda tan petita com insignificants li semblen la cultura i la llengua del seu país” i assegurar que “no en té prou de negar-se a parlar en català, tampoc tolera que ningú el parli davant seu” explica que “els que sí semblen molt orgullosos de la seva catalanitat són els veïns de l’Alguer, a Sardenya. El diari de la ciutat té web en català (http://www.alguer.cat/) per a que tots els catalanoparlants ens poguem assabentar del que es cou per aquelles contrades. L’equip de futbol, el Poliesportiva Alghero, llueix la quatribarrada a la samarreta i els seus incondicionals mostren pancartes amb el lema ‘Orgoglio catalano’. Tot i tenir-ho prou difícil, demostren una autoestima que més d’un de per aquí hauria de mester”. (SÓLLER, núm 6329, 16 d’agost). BMM.- (Diari de Balears, 1 d'octubre 08)

RF - Les dones de Manacor i les perles

Segons la tesi doctoral de Sebastià Sansó, basada en la indústria de la perla a Manacor, abans d’entrar aquesta indústria “la major part de les dones del municipi treballaven al camp com a jornaleres, un 72% feien feina al camp a finals del segle XIX (...) Al llarg del temps les fàbriques de Manacor van arribar a ser les que tenien més dones contractades de Mallorca, fins al seu punt àlgid, quan al 1965 Majòrica tenia 775 dones en plantilla i només 56 homes. Hem de pensar que en aquell moment, aquesta xifra suposava més d’un 10% de la població femenina de Manacor (...) quan la majoria dels homes es dedicaven a feines agrícoles”. Fins aquí, perfecte, però... “Arribà fins a tal extrem aquesta situació que hi ha constància de treballadores nines de 8 i 9 anys”. (CENT PER CENT, núm 286, 8 d’agost. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 30 de setembre 08)

RF - Unamuno a Sóller

Ho conta l’amic Miquel Ferrà i Martorell. Unamuno vingué a Mallorca el juny de 1916 i s’allotjà a Manacor, Santa Maria del Camí i Valldemossa. Després de visitar la Vall dels Tarongers digué: “Sóller és com una altra illa dins l’illa (...) És dífícil el ramat de cases de Sóller, col·locades entre la verdor i a l’aixopluc dels penyalars. I llavors aquell petit port pacífic i somniador, també passejar per les muntanyes que des del punt més alt dels seus marges semblen no veure’n la bocana talment un llac (...) Per tot arreu de Sóller hom hi pot alenar un cert benestar. L’aurea mediocritas, la discreta fortuna, que s’ha colat entre tarongerars. És un poble on la gent es retreu a assaborir poc a poc el fruit de la seva feina”. (SÓLLER, núm 6329, 16 d’agost). BMM.- (Diari de Balears, 28 de setembre 08)

dissabte, 29 de novembre del 2008

Seleni, l'antioxidant més important del cos

Així ho assegura l'apotecària M.Magdalena Cortès Ribot a partir de les aportacions de varis estudis científics. En base a aquests informes coneixem les funcions del seleni: "ajuda a mantenir els virus sota control, protegeix del càncer de pell, inhibeix el càncer de bufeta en exfumadors, pot ajudar a millorar la qualitat de l'esperma, pot ajudar a prevenir el càncer de mama, redueix el risc de càncer de pròstata, atrapa els metalls pesats com mercuri, plom o cadmi prevenint llur efecte verinós, inhibeix l'oxidació dels lípids sanguinis com el colesterol o els triglicèrids". Les millors fonts naturals de seleni que podem prendre són: peix i marisc, germen de blat, fetge i ronyons, brècol, all, arròs integral, cebes, nous del Brasil". (Perlas y Cuevas, núm 1221, 23 de maig 08. Manacor). Biel.-

divendres, 28 de novembre del 2008

L'art de fer herbes

Ho conta Guillem Negre Canals 'Real' a través de la ploma de Bàrbara Suau. Ell aprengué a fer les herbes dolces i seques de forma artesanal de mà del seu pare, Martí Negre Gamundí 'Real', el qual havia començat a fer-les quan tenia el cafè El Dia, al carrer Major, entre els anys 1930 i 1940. Després continuà elaborant-ne quan treballava a la Granja Colom i al cafè del cal Peller. Aquesta recepta és per a una botella d'un litre. Totes les plantes i fruits, excepte la flor de taronger, s'han de collir cap al final del mes de maig. Millor que siguin amb flor, però si alguna no en té, també s'hi pot posar. Els ingredients petits es posen els primers i després s'hi afegeixen els brotets de plantes. Si la botella és de coll estret, s'hi fan passar amb un bastonet.
Ingredients:
-Un poc de flor de taronger, la que poguem agafar amb la punta dels dits. Collida el mes d'abril.
-Un poc de til·la, fulles i flor, la que poguem agafar amb la punta dels dits.
-7 o 8 brotets de flor de camamil·la.
-7 o 8 grans de cafè.
-Un trosset de clovella de llimona.
-Una quarta part de nou verda, agafada pel maig.
-7 o 8 bolletes de llebrenissa, nom que a Bunyola donen a la ginebrissa o ginebre (Juniperus Communis), que fa ginebrons.
-Un brotet de cossiada florida (Globularia Alypun).
-Una fulla de noguer.
-Una fulla de llimonera.
-Un brotet de vauma rosa amb fulles i flor.
-Un brotet d'herba-sana.
-Un brotet de moraduix florit.
-Un brotet de senyorida florida (sajolida, Satureia Hortensis)
-Un brotet d'herba-lluïsa florida
-Dos brotets de fonoll, que posarem al final perquè serviran de colador i no permetran la sortida dels altres elements.
Guillem Negre acaba explicant que "si volem herbes DOLCES, podem omplir la botella només amb anís dolç o amb tres quartes parts d'anís dolç i una de cassalla (aiguardent). Si les volem SEQUES, omplirem la botella amb tres parts de cassalla i una d'anís dolç. Si volem herbes SEMI seques, mesclarem meitat d'anís i meitat de cassalla".
Acaba recomanant que es deixin reposar quatre o cinc mesos, "a partir dels quals es pot abocar el suc dins una altra botella i aprofitar les herbes per a fer nou licor. I si acabam el licor, podem tornar a omplir la botella, sense canviar-ne les herbes". (ES CASTELLET, núm 34, V-VI 08, Bunyola). Biel.-
-

RF - Les rondalles d’en Jordi des Racó, traduïdes

“En Pere de la bona roba”, “L’amor de les tres taronges” i “En Joanet de sa gerra” són algunes de les rondalles de Mn. Alcover que una sèrie de filòlogues txeques estan traduint al xec, al rus i al romanès. Són estudioses que s’han dedicat a la llengua catalana i compten amb una beca per dur a terme aquesta tasca. En la iniciativa hi ha participat la Fundació pública Antoni M. Alcover, el govern d’Andorra i les universitats txeques, romaneses i russes que imparteixen el català entre llurs matèries. (PERLAS Y CUEVAS, núm 1224, 8 d’agost. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 27 de setembre 08)

RF - De bars i restaurants

Un dels breus del quinzenal conta que, segons l’anuari de La Caixa, Manacor té 371 bars i restaurants, fet que suposa un promig de 102’33 habitants per cada establiment. I afegeix que el municipi mallorquí amb més bars i restaurants per habitant és Sant Llorenç des Cardassar, que en té 199 repartits cada un entre 40’68 habitant. És clar que no esmenta la xifra de població volant i de temporada que segurament deu fer baixar de manera espectacular els promigs esmentats a cada municipi. (PERLAS Y CUEVAS, núm 1224, 8 d’agost. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 26 de setembre 08)

RF - A don Gabriel Janer Manila

Aquest és el títol d’una carta signada per Antoni Gelabert, de Son Palanca de Sineu, en la qual, després d’expressar una determinada admiració per l’ex president de l’Institut d’Estudis Baleàrics li enfloca una sèrie de consideracions del tipus “el president Matas (polissó), anomena a don Gabriel Janer, un intel·lectual de prestigi reconegut, perquè en la feinada que sap que farà com home de paraula i compromès amb el país, l’aprofita i en fa utilització com a desactivador de possibles iniciatives més radicals, com a vàlvula d’escapament. L’amo que el va llogar a vostè, el qui li pagava el sou per tenir-lo enfeinat amb tasques ben intencionades i potser també utòpiques per Madrid i altres indrets. Aquesta mateixa persona al mateix temps que es dedicava a destruir la llengua, identitat, paisatge i a donar suport a batles corruptes del seu partit i càrrecs corruptes del seu govern”. Més envant afegeix “Vostè Sr. Janer ha col·laborat culturalment amb uns polítics que donaren suport a l’ocupació de l’Irak”. I, acaba exposant de forma seriosa “a vostè, don Gabriel, salvant la distancia, el context històric i la gravetat dels fets a la França alliberada de l’any 1945 (...) possiblement hauria estat sotmès a judici per col·laboracionista, tal com va passar amb molts de prestigiosos intel·lectuals, i qualcun de bona fe pot ser”. Malgrat tot, i de forma curiosa, acaba demanant-li perdó per l’atreviment i li envia “una forta abraçada”. (SA PLAÇA, núm 147, 23 de juliol. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 25 de setembre 08)

dilluns, 24 de novembre del 2008

RF - El batle de Llucmajor, corrupte o incompetent

El mensual llucmajorer inicia l’editorial sobre el judici contra Lluc Tomàs, Joaquín Rabasco i Maria del Amor Aldao, tot dient “que quedi clar: qui és jutjat no és l’Ajuntament de Llucmajor, sinó el seu batle, Lluc Tomàs Munar”. Després de fer algunes consideracions sobre el desenvolupament del judici, comenta que “s’ha pogut veure un Rabasco a l’estil de sempre, nerviós i altiu (...) i els ciutadans de Llucmajor assistents han sentit vergonya de veure el seu batle que ha aguantat amb serenor només deu minuts escassos”. La conclusió editorial és contundent: “Si Lluc Tomàs va signar les factures sabent què feia, ha de partir per corrupte i si ho va fer sense saber-ho, ha de partir igualment, però per inepte. Més clar... aigua. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 301, juliol-agost). BMM.- (Diari de Balears, 24 de setembre 08)

RF - Reflexions sobre la crisi

L’editorial és dedicat a la crisi econòmica que hom pateix en aquests moments. Com a indicadors esmenta “promotors que fan fallida, immobiliàries que tanquen portes, constructors que presenten concurs de creditors, augment de l’atur, pujada de preus...” Malgrat tot asseguren que “de moment la gent al carrer segueix consumint oci a voler. Pocs es priven dels viatges d’estiu, els sopars de cap de setmana, els concerts...” i encara que es demanen si hom pot parlar d’efectes positius de la crisi –“era necessari alentir el ritme”, asseguren, referint-se sobre tot al “sector del totxo”- també és cert que esmenten que “per a un obrer que ha perdut la feina això deu semblar un insult”, tot i que proposen que “les mesures socials i econòmiques per donar una mà a aquesta gent –que no podrà satisfer el consum bàsic- han de ser una prioritat”. La reflexió final passa per la necessitat d’analitzar “el model econòmic i social que tenim, i per a articular un sistema més sostenible mediambientalment i més igualitari a nivell social”. (CENT PER CENT, núm 285, 25 de juliol. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 23 de setembre 08)

dijous, 20 de novembre del 2008

RF - El dinar com a testimoni de sana convivència

Terence Daum, anglès resident a Mancor de la Vall, explica que cada any un grup de veïnats puja al Massanella a cercar camamil·la i llavors dinen a Comafreda, convidats per l’amo en Jaume. Enguany, el menú, preparat per la madona, Catalina, i la cuinera Francisca va consistir en “arròs brut, formatge, productes de les matances, síndria, ensaïmada, nous i bombons”, acompanyat de vins i licors. “És com un dinar de noces” va comentar una gallega empadronada al poble. Daum indica que “qualsevol persona que pensi que la vida convivencial dels pobles ha mort hauria de fer-nos una visita” i remata el seu oferiment amb un prec agudíssim: “Però, per favor, que no venguin amb autobusos”. (DIJOUS, núm 1796, 7 d’agost. Inca). BMM.- (Diari de Balears, 20 de setembre 08)

RF - Quasi 1000 habitants de Lloseta són estrangers

Segons les dades del padró municipal consultades per la revista, a mitjan mes d’agost aquest poble del Raiguer tenia 6013 habitants, dels quals 952 –que representa el 16% de la població- són estrangers. Els residents de procedència nordafricana són 452, els sudamericans 235, els europeus 197, els africans 52 i n’hi ha 17 d’altres procedències (l’Índia, Líban, USA, Filipines...). Seria curiós saber quants dels 5061 restants realment són de Mallorca i de la mateixa Lloseta; l’article en qüestió no ho aclareix. (LLOSETA, núm 333, agost). BMM.- (Diari de Balears, 19 de setembre 08)

dimarts, 18 de novembre del 2008

RF - De poetes i escriptors

El manacorí Jaume Mesquida va presentar a Santanyí el seu llibre de poemes “Arrels de llum”, guardonat amb el XXIII premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs. L’autor es va definir com “un poeta aspre i pessimista (...) que mai no he volgut ser poeta, però fou la poesia que es va apropiar de mi”. En relació a la seva trajectòria explicà “com el meu pare som fuster, no tenc títol de mestre, però una experiència de quaranta-cinc anys, que no és poc. Dic això perquè som una persona normal i corrent que escriu poesia”. Finalment, en relació a l’ofici d’escriure va remarcar: “Som poeta, que no escriptor. La diferència és que un escriptor inventa, imagina i es permet, fins i tot, sortir de la realitat. Un poeta escriu el que sent, plasma les seves vivències i els seus sentiments des de la seva veritat”. (MANACOR COMARCAL, núm 1145, 26 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 18 de setembre 08)

RF - El conseller Carbonero, novament qüestionat

L’escriptor Miquel López Crespí torna a envestir contra el conseller d’Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, la tasca del qual considera plena de “follia i desbarats d’un mal planificador, un personatge, el conseller d’Habitatge, especialitzat en cometre errors que sempre van en perjudici dels interessos populars i, de retop dels de les forces progressistes”. Més envant assegura de Carbonero que “allà on intervé sempre hi ha problemes i sempre en perjudici de les forces progressistes que hem contribuït a foragitar del poder la dreta depredadora” i encara arriba a acusar-lo que “fa malbé la feina de suport a una política de l’acostumada encimentació desenvolupista, que fa perdre credibilitat al president Antich, al Bloc, als republicans que donen suport al pacte de governabilitat” per acabar amb una forta pregunta: “Quan deixarà de perjudicar-nos amb les seves bogeries sense sentit?”. (L’ESTEL, núm 632, 1 d’agost. Sant Joan). BMM.- (Diari de Balears, 17 de setembre 08)

RF - Fidelitat a la llengua i amor al país, el millor motiu de festa

Cosme Aguiló, santanyiner especialista en toponímia i doctor en filologia, va ser el primer pregoner de les festes de sa Ràpita. Joan Joan, delegat de cultura de l’ajuntament de Campos, el presentà, amb belles i justes paraules, com “un home entusiasta i segurament el més trescador per tanques, torrents, illots i cales i sempre amb un objectiu: conèixer de primera mà els topònims i tot allò que s’hi relaciona i també la cultura popular que ens ha deixat: llegendes, romanços, cançons, creences”. Per la seva part, Cosme acabà el seu pregó de forma clara i llampant: “que el blau resplendent d’aquesta mar seguesqui sent símbol del benestar, de goig infinit, d’acolliment amorós de nadius i externs, de solidaritat, d’integració, de fidelitat a l’única llengua d’aquí, d’amor al país i a la gent que, independentment del llinatge, dels orígens, del pigment de la pell i del color dels ulls es vol integrar en aquesta terra, fent-ne seu el català i totes les altres marques d’identitat. Sus!, que això ja és un bon motiu de festa”. (RESSÒ de Campos, núm 195, agost). BMM.- (Diari de Balears, 16 de setembre 08)

dimarts, 11 de novembre del 2008

RF - 125 anys de premsa a Felanitx

El passat juliol va fer 125 anys que sortí el primer periòdic a aquesta població del Llevant. Es tractava d’ El Felanigense, aparegut l’any 1883 com a “Semanario de intereses locales y materiales”. La raó era clara, segons el setmanari actual “Felanitx vivia uns anys d’esplendor econòmic que mai no havia somniat i l’obsessió del progrés –científic i social- amarava l’enteniment d’aquells homes que s’havien lliurat a assolir, a través d’una explotació racional dels recursos naturals del país, unes condicions de vida molt millors per als seus conciutadans”. El Felanigense –que durant la República esdevingué El Felanitxer- durà fins l’any 1936, però el 1935 ja havia sortit el Felanitx, que encara dura. I per molts d’anys ! (FELANITX, núm 3592, 19 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 14 de setembre 08)

dilluns, 10 de novembre del 2008

RF - Recordança de Sebastià Trias Mercant

La revista de Valldemossa dedica algunes planes a l’evocació d’aquest filòsof i antropòleg que dedicà gran part de la seva vida al conreu del lul·lisme i morí la passada primavera. Bernat Martí escriu que “del lul·lisme, n’hem trobat 30 treballs, i en els títols hi ha conceptes sobre el pensament i la paraula, l’ecologia del lul·lisme, la filosofia de l’educació (...) l’art i la ciència política” i encara d’altres. També dedica estudis a l’Arxiduc Lluís Salvador i les seves obres, a la història del pensament a Mallorca, a l’antropologia, etnografia i folklore de la nostra illa i a personatges de Valldemossa. Cal remarcar els seus estudis gastronòmics, entre els quals s’hi compten “cuina i eros, antropologia de la cuina mallorquina, la cuina lul·liana, la cuina de gourment o la bona cuina, aromes i sabors o l’alimentació i la dietètica a la literatura del beat Ramon”. (MIRAMAR, núm 76, juliol-agost-setembre. Valldemossa). BMM.- (Diari de Balears, 13 de setembre 08)

dissabte, 8 de novembre del 2008

RF - Menjar especial per a celíacs

Antònia Suñer Mesquida és una malalta celíaca des dels 25 anys, això vol dir que “el seu cos reacciona al gluten, un tipus de proteïna que es troba en molts d’aliments”. Cal que mengin aliments com més naturals millor i que evitin totalment el gluten que contenen, per exemple, els cereals. Segons conta a l’entrevista amb M.Teresa Mena, fa uns anys que Antònia es va decidir a elaborar al seu bar de Manacor menjar preparat apte per a celíacs. I així explica que actualment els productes que tenen més demanda “són les panades i els donuts; i llavors els que no saben fer pa, en comanen a diari per tenir-lo congelat; els panets de magraneta, les bases de pizza...” En relació a les sopes mallorquines comenta que “molts celíacs mai han provat una sopa mallorquina, tot i que les especials per a celíacs són molt més gustoses que les de pa normal”. (7SETMANARI de Llevant, núm 1128, 1 d’agost. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 12 de setembre 08)

diumenge, 2 de novembre del 2008

RF - La mosca collonera en versió humana

(anells de mosca, antidepresivo.net)
Des del seu ‘Espai per a la reflexió’ Josep Bonnín parla de les “mosques colloneres, ‘trepas’, ‘lameculos’, pilotes; persones que sense entendre de res opinen de tot i així, amb una tàctica paramilitar, van escalant fins arribar a càrrecs com president d’algunes associacions i de segons quins partits”. Aixímateix es refereix als “especialistes en llengües que intenten, des de la seva ignorància, donar lliçons als filòlegs, i es converteixen en inventors amb termes per a designar-les (Balear per exemple)”. Finalment, acaba per definir-los: “N’hi ha que són veuers, no periodistes, pagats per a difondre notícies manipulades. Especialistes en difondre titulars amb molta mala llet. Beats falsos i hipòcrites que llepen la mà del qui els paga. Provocadors de cops d’estat per ocupar el poder i que més tard bravejaran de ‘demócratas de toda la vida’ “. (SÓLLER, núm 6325, 19 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 11 de setembre 08)

dissabte, 1 de novembre del 2008

Magdalena Rapinya, peixatera ambulant d'un temps

L'entrevista Joan Tur, el qual recorda "els nins jugàvem pels carrers, sense cap perill, a bolles, a petacos, a baldufes o a fer córrer es toc. De tant en tant sentíem un corn de peixatera, era na Magdalena que cornava de valent, a vegades es corn era de sa competència, perquè n'hi havia d'altres, o també podien ser els crits que feien tant en Xispa com en Mayol per vendre un polo, un frigo o un mantecado". Magdalena comenta que hi havia molta competència "moltíssima diria jo, pensa que llavors no existia el peix congelat, tot s'havia de vendre i hi havia molts de peixaters; llavors només es menjava peix fresc". En relació als peixos més sol·licitats respon "sobre tot es gerret, llavors vaig aprendre a escorxar es peix i es venien molt bé es gatons, ses rajades, es calamars de potera, es crancs reials, ses cranques, es rap..." El més barat era el gerret i el pop; el més car "el cap-roig, els galls i els calamars, però pensa que abans la gent no coneixia el peix tan bé com ara". Recorda com anècdota que "quan agafaven una tortuga els pescadors feien un bon aguiat i era costum convidar tot es port que volgués anar a dinar d'aguiat de tortuga". (PORTO CRISTO, núm 240, abril '08). Biel.-