dissabte, 1 de novembre de 2008

Magdalena Rapinya, peixatera ambulant d'un temps

L'entrevista Joan Tur, el qual recorda "els nins jugàvem pels carrers, sense cap perill, a bolles, a petacos, a baldufes o a fer córrer es toc. De tant en tant sentíem un corn de peixatera, era na Magdalena que cornava de valent, a vegades es corn era de sa competència, perquè n'hi havia d'altres, o també podien ser els crits que feien tant en Xispa com en Mayol per vendre un polo, un frigo o un mantecado". Magdalena comenta que hi havia molta competència "moltíssima diria jo, pensa que llavors no existia el peix congelat, tot s'havia de vendre i hi havia molts de peixaters; llavors només es menjava peix fresc". En relació als peixos més sol·licitats respon "sobre tot es gerret, llavors vaig aprendre a escorxar es peix i es venien molt bé es gatons, ses rajades, es calamars de potera, es crancs reials, ses cranques, es rap..." El més barat era el gerret i el pop; el més car "el cap-roig, els galls i els calamars, però pensa que abans la gent no coneixia el peix tan bé com ara". Recorda com anècdota que "quan agafaven una tortuga els pescadors feien un bon aguiat i era costum convidar tot es port que volgués anar a dinar d'aguiat de tortuga". (PORTO CRISTO, núm 240, abril '08). Biel.-