RF - Baltasar Bibiloni o el llenguatge del ritme

D’aquesta manera, Bernat Martí encapçala una aproximació biogràfica al compositor binissalemer, músic i Mestre de músics. Entre d’altres coses escriu del Mestre Bibiloni: “segurament tenia l’ànima desperta als sons; podien ser els de les campanes, dels rellotges, dels ocells de la ruralia, del vent, de la tempesta, de les veus dels nins (...) Hauria descobert el món musical i viuria comptant amb ell com es compta amb l’aire per respirar (...) En tota la litúrgia d’aquell temps, la mújsica tenia un lloc prominent i l’estudi del llenguatge musical era inevitable. El jove que tengués aptituds per descobrir i valorar els sons i el seu ritme havia de descobrir aquí el camí de la seva vertadera vocació”. Belles paraules per emmarcar els inicis musicals d’aquest benvolgut personatge, conrador de l’harmonia popular i promotor de la puixança de l’activitat coral a la Mallorca d’avui.
(ARRÒS AMB SALSETA, núm 136, octubre 08. Binissalem). BMM.-
(Diari de Balears, 1 de març 09)


L'anterior retall forà fou penjat dia 23 V '09... ahir? fa dos dies? ... fa un any? ... Que n'hi ha d'alternàncies, entrades i sortides, pujades i davallades, dins la nostra existència!

Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RB - FRIT DE XOT / Ruta del Vi

En Pere Calafat és santamarier, vitivinicultor, del celler Jaume de Puntiró. Actualment ostenta la presidència de la Denominació d'origen Binissalem. Amb ell -al programa de dia 27 de maig- vàrem parlar dels vins mallorquins, varietats i qualitats, passat, present i futur. Com no podia ésser d'altra manera, Pere Calafat ens deixà escrita al llibre de signatures de 'Paladar feliç' la recepta de Peres al vi, que podreu trobar en aques mateix blog. Però sobretot ens vàrem dedicar a comentar el llibre 'Ruta del vi' que recentment han tret des de la Denominació d'origen (D.O.). Es tracta precisament d'això, d'una ruta -amb plànol inclòs- pels cinc pobles que integren la D.O: Binissalem, Consell, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí i Sencelles, amb textos del mateix Pere, de Margarida Amat i dels cellers que es troben a cada localitat. De cada poble hom fa una presentació general, s'esmenten els llocs d'interès, la gastronomia destacable, les singularitats, algunes excursions, els mercats, fires i festes, i els restaurants i hotels rurals, si n'hi ha. De cada celler hom n'explica un poc la història i es destaquen els vins que per llurs característiques entren dins la normativa de la D.O. Aquesta és la relació de cellers de cada municipi, completada amb la de restaurants: - Binissalem Albaflor-Vins Nadal (971 51 10 58) Bodega Biniagual (51 15 24) Bodegas A. Nadal (639 66 09 45) Bodegas J.L. Ferrer (51 10 50) Celler Tianna Negre (88 68 26) Celler Sa Vinya (51 13 73) Can Arabí (51 22 11) Es Molinot (88 61 26) Ca s'Hereu (88 68 73) Can Sito (51 16 98) Robines (51 11 36) S'Olivera (51 12 55) - Consell No hi consta cap celler malgrat la guia indica que és un poble "on el cultiu de la vinya i l'elaboració de vi han esdevingut molt importants" . Ca'n Ramon (62 30 70) Rustic Cafè (62 26 44) Cas Torrer (60 22 80) - Santa Eugènia Vinya Taujana (14 44 94) S'Entrada (14 41 16) Ca na Cantona (14 40 31) Sa Torre (14 40 11) Bistro l'Escargot (14 45 35) - Santa Maria del Camí Bodegues Macià Batle (14 00 14) Celler Sebastià Pastor (62 03 58) Celler Ramanyà (680 41 79 29) Jaume de Puntiró (62 00 23) Sa Sini (62 02 52) Es Molí des Torrent (14 05 03) Can Calet (62 01 73) Hostals (14 09 65) Sa Font (62 03 02) - Sencelles Bodegues Jaume Bennàssar (61 51 53) Celler Can Ramis (87 24 18) Celler Ca sa Padrina (686 93 39 91) Son Massià de Biniali (675 31 12 82) Sa Cuina de n'Aina (87 29 92) Ca s'Escolà (87 20 82) Cafè Can Paris (87 22 88) Reproduïm la recepta del frit mallorquí, o de xot, que surt com a típica de Sencelles, tot i que realment està escampada per tota la geografia illenca. Ingredients: .La freixura amb el cor, els pulmons i el fetge del xot .Sang de xot .Fonoll tendre (les tiges verdes) .Pebre de cirereta .Alls .Pebre bord .Llorer .Patates tallades a quadrets petitons .Pebre vermell .Carxofes a làmines fines .Sofrits .Pèsols (Elaboració: Es tallen tots els ingredients i es van fregint per tongades. Es reserven dins una greixonera, conservant la calentor. Millor si es serveix sense haver de rescalfar). Nota: També es pot elaborar amb porc, i es coneix com a frit de matances

El llibre: D.O.Binissalem Ruta del vi Binissalem-Mallorca. Denominació d'Origen (Mallorca, 2008) 62 pàg.

(Receptes i ressenyes bibliogràfiques, RB-2, 30 V 09) Transcripció i comentaris: Biel Massot i Muntaner.- (c) D.O.Binissalem

Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç Vegeu receptari d'altres plats de carn

Vegeu receptari d'altres plats de verdura Vegeu repertori d'altres plats agrupats segons ingredients Vegeu la resta de la col·lecció de receptes

RF - Espipellades literàries

(Jeroni Salom)

Una nova iniciativa d’Inforaiguer, editora d’aquesta publicació quinzenal, consistent “en una petita lectura, escrita per autors novells o consagrats, molts d’ells col·laboradors i articulistes de la revista, que a poc a poc s’han animat a escriure un parell més de quatre ratlles. Han perdut les pors al paper en blanc i s’han vist amb coratge de contar històries vives i que arriben a la gent, d’aquí que pugui resultar engrescadora la seva lectura”. Els volumets, de caràcter mensual que se distribueixen de forma gratuïta amb el número de la segona quinzena de la revista, s’han encetat amb el títol “El meu patrimoni humà”, del binissalemer Jeroni Salom. (SA PLAÇA, núm 149, 19 de setembre. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 25 de novembre 08)

RF - Tianna Negre, nou celler binissalemer

Des de fa un any hi ha aquest nou celler inscrit a la D.O. Binissalem i que pertany a la família Morey-Garau, propietaris de les Herbes Túnel. El celler compta amb unes 10 hectàrees de vinya de les varietats Manto Negro, Callet, Syrah i Cabernet Sauvignon en negre, i Premsal i Moscatell de Frontignan en blanc. A la sala de criança disposen de 35 bótes de roure francès, 20 de roure americà i algunes més de roure centreuropeu. Els vins que elaboren són de les marques Randemar i Ses Nines. Tianna Negre s’afegeix als altres quatre cellers de Binissalem: Antoni Nadal Ros (Son Roig), J.L. Ferrer, Vins Nadal i Binigual Explotacions Agrícoles. (ARRÒS amb SALSETA 134, agost ’08. Binissalem). BMM.- (Diari de Balears, 9 d'octubre 08)

RF - La síndrome de tricotiodistròfia

Es tracta d’una greu i rara malaltia de la qual tan sols hi ha documentats un vint casos. Entre d’altres característiques que poden presentar les persones afectades s’hi troben cabells escassos, catarates, retràs mental/psicomotor, sodera, talla petita / nanisme, problemes per caminar, manca d’equilibri. Sembla que la causa és una mutació dels gens que desemboca en un desgast de l’ADN, que pot acabar amb la vida de la persona afectada. Nadia Nerea és una nineta de tres anys, filla d’un treballador d’una bodega de Binissalem, que viu a Biniali i que està afectada per aquesta malaltia d’ençà que va néixer. La darrera opció que els queda és anar al Brasil, on hi ha una clínica especialitzada.. Per això han posat en marxa una campanya de solidaritat per tal d’aconseguir ajuts i poder allargar el màxim possible la vida de la petita. Les persones interessades poden posar-s’hi en contacte a través dels mòbils 696 045 225 – 660 691 651. (ARRÒS AMB SALSETA, núm 134, agost. Binissalem). BMM.- (Diari de Balears, 7 d'octubre 08)

RF - Volta al Pla de Mallorca amb Mobylette

Segons conta Fernando Ramon la dugueren a terme varis socis del Club es Pistó, en concret sis pilotant un Vespino Brisa de 1970, un Mobylette de 1968 i un altre de 1969, una Osita de 1965, una Derbi “paleta” de 1975 i, el més antic, un Mobylette de 1958. Sortiren de Festival i anaren pel camí vell de Muro, passant aprop de Santa Maria, Consell i Binissalem fins arribar a Llubí on varen fer un variat. D’allà a Maria, Petra, Vilafranca, Porreres i Felanitx, des d’on pujaren a Sant Salvador, lloc on dinaren de paella. El retorn, com sempre, resultà més ràpid. (S’UNIÓ DE S’ARENAL, núm 254, juliol). BMM.- (Diari de Balears, 5 de setembre 08)