RF - Les cisternes que desapareixen

La presentació del calendari anual dels Dimonis de sa Pedrera, dedicat a les cisternes de Muro, ofereix unes reflexions dignes de tenir en compte: “Les cisternes han estat, des de temps immemorial, el centre neuràlgic de la vida de les cases (...) Amb l’arribada de l’aigua corrent, les cisternes passaren a un segon pla i perderen la principal funció que tenien: abastir la casa d’aigua (...) D’aleshores ençà, el consum d’aigua augmentà de forma exponencial, alhora que la capacitat d’estalvi i emmagatzematge anava minvant fins a nivells preocupants”. Entre unes i altres coses, els usos actuals canvien totalment: “ No és gens estrany, avui en dia, veure com la majoria de canals de les teulades donen directament al carrer, sense la possibilitat de girar la canal cap a la cisterna”. Les diferències puntuals en el canvi temporal resulten paleses: “Antigament, la majoria de les cases tenien sovint una cisterna i un aljub. La cisterna es destinava a usos casolans, mentre que els aljubs es destinaven a l’abeuratge d’animals i a regar el corral, imponent a la majoria de cases”. Ara, el cor de les cases, que havia estat essència de la vida, resta sovint relegat, si no ha desaparegut del tot.
(SA RIBA, núm 33, novembre 08. Muro). BMM.-
(Diari de Balears, 20 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - La varietat de l’arquitectura popular

La posaren de relleu els estudiosos Cels Calviño i Joan Clar al pregó de les fires de Llucmajor, sobre tot en relació a la pedra en sec i especialment a les barraques. Gaudiu de la seva prosa en aquesta petita mostra de presentació: “De Campos a Son Verí hem anat agranant possessió per possessió, tanca per tanca, sementer per sementer i hem catalogat tot el que hi havia de pedra en sec. Tot el que sortia, que és molt, perquè tenim un patrimoni riquíssim, ho estudiàvem: forn de calç, basses, aljubs, cocons, sitges, barraques... fins a quinze funcionalitats de barraques hi hem trobat: de roter, de carboner, de trencador, de calciner... Algunes ja no hi són i d’altres, poques, s’han restaurat”. Els pregoners, lògicament, “volen alertar de la necessitat de protecció i conservació de tot aquest món que va desapareixent” alhora d’alertar els propietaris i les institucions perquè “s’adonin del valor etnològic d’aquestes construccions”, les conservin, protegeixin i en subvencionin la restauració. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 303, octubre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 18 de gener 09)

RF - Destrucció i progrés a Alaró

Marçal Isern fa referència, com altres vegades, a la memòria, del poble i de la gent, aquesta vegada com a resum del que li ha suposat conèixer determinades històries. En relació al canvi arquitectònic es dol d’aquesta manera: “Ara veig amb una mica de tristesa, com els edificis industrials, que en un temps donaren sentit a la vida en societat i una empenta econòmica al nostre poble, van desapareixent, donant pas a uns edificis plens de vida, però buits de memòria i records pels alaroners. Les fàbriques de sabates, altre temps símbol de riquesa i progrés, cauen esmicolades sota el feixuc plom del progrés; destruir per progressar, quina ironia!” (REVISTA DEL CERCLE, núm 200, març-maig. Alaró). BMM.- (Diari de Balears, 26 de juny)

Recull de retalls del 5 al 15 de juny '08

Arran de l’aniversari de Ferrari Billoch Bernat Nadal escriu amb motiu de l’efemèride de la mort d’aquest falangista manacorí, autor de ‘Mallorca contra los rojos’: “Manacor és la Ciutat dels Morts. La ciutat dels assassins. I també la de molts dels assassinats. Un estigma que hem de dur a sobre i que fa que, encara avui, molts dels moralment implicats considerin que no s’ha de tractar el tema. Els carnissers ja no són vius, o en queden pocs. Però varen tenir el suport d’algunes generacions: uns, que eren infants en temps de la guerra i després aprofitaren l’avinentesa per col·laborar amb el règim, ajudant a tapar desastres. Altres, col·laboraren fins i tot fent desaparèixer documents de la Sala... i més o menys se sap qui són. (...) Per moltes de lleis que es facin, els crims contra la humanitat no prescriuen mai. Els assassins poden ser indultats, però mai no seran innocents”. (MANACOR COMARCAL, 1134, 10 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 15 de juny) Traves burocràtiques per arreglar marges Lluc Garcia, director del setmanari Sóller, explica que les dificultats dels propietaris de marges de Sóller i Fornalutx per aconseguir els ajuts i subvencions de la conselleria de Medi Ambient a l’hora d’arreglar-los “poden ser tan llargues i complicades que molts ja s’afluixen de demanar-les i decideixen reparar els marges per compte seu o, simplement, deixar que continuï l’abandonament” A la mateixa plana podem llegir que, segons el Consell, “un 35% de les marjades d’ús agrícola estan en mal estat i necessiten reparacions urgents”. (SÓLLER, 6317, 24 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 14 de juny) Els 'elegits de Déu' de Pollença Xisco Roman, nou gerent de la Residència de Pollença, explica a M. Magdalena Tortella la seva relació amb aquest centre social, amb records de quan tenia cinc anys. El repàs acaba així: “Totes aquelles persones que treballem en l’àmbit dels serveis socials tenim el compromís de preservar el patrimoni social dels pobles, és a dir la seva gent, i especialment tenir cura d’aquells col·lectius que es puguin trobar amb certs desavantatges, com poden ser les persones majors, com deia ma mare, els elegits de Déu”. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 306, 16-31 de maig) BMM.- (Diari de Balears, 13 de juny) Sobre el fals debat del català En relació als postulats lingüístics del batle de Calvià, Coanegra comenta a l’editorial: “És com si un metge de dretes volgués que el cor estigués a la dreta, malgrat que la realitat és que està a l’esquerra, i que promulgàs un referèndum per decidir entre tots on està el cor; tots estarem d’acord que és un autèntic disbarat i dou com una catedral. Idò això és el que promulga aquest senyor, un disbarat penós que va en contra del que diu la ciència”. (COANEGRA, núm 264, abril. Santa Maria del Camí). BMM.- (Diari de Balears, 12 de juny) L’Ajuntament de Manacor vs la conselleria d’Educació “Catalina Riera, regidora d’Educació de Manacor, va denunciar la política en matèria d’escoletes que s’està duent a terme des del Govern Balear ja que donen el mateix valor puntual per a l’adquisició d’una plaça escolar a les escoletes municipals als nins i nines de pares i mares que viuen a Manacor i a aquells que simplement treballen al municipi (...) Per a Riera aquest criteri està molt bé si es considera que es concilia la vida familiar i laboral, però quan l’escoleta municipal està finançada en gran part per l’Ajuntament (44%) i l’aportació de la conselleria és únicament del 8% és coherent que es prioritzin els residents del poble i que tinguin vertaderament un avantatge pel que fa a altres alumnes que no resideixen a Manacor”. (7SETMANARI de Llevant, 1116, Manacor, 9 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 11 de juny) Hort ecològic a Costitx “Una veïnada de la localitat ha cedit un terreny, a prop del col·legi públic, perquè hom hi pugui crear un hort ecològic. L’Ajuntament l’ha adequat i ha tancat el recinte. El nou hort funcionarà amb el mètode Gaspar Caballero, a través del qual s’estalvia molta d’aigua. Per començar sembraran lletugues, remolatxa, cebes, porros, bledes, tomàtigues, pebres i albergínies”. (Flash comarcal. DIJOUS, 1783, Inca, 8 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 10 de juny) La revista Bellpuig d’Artà esdevé fundació “Fa poques dates que la revista Bellpuig ha sofert un canvi de restructuració interna. Des d’ara té el caràcter de fundació i el seu nom serà ‘Fundació Revista Bellpuig’. El desenvolupament de la revista seguirà com sempre. D’ara endavant tindrà un caràcter de més autonomia ia mb NIF propi. Ni el local social ni els components de la redacció no han sofert cap tipus de canvi. Els estatuts contemplen la composició d’un patronat del qual en serà president honorífic la figura del rector de la parròquia d’Artà, sigui el que sigui”. (BELLPUIG, núm 788, Artà, 25 d’abril). BMM.- (Diari de Balears, 8 de juny) Arquitectura i història D’una entrevista d’Onofre Arbona a Jaume Mayol Amengual, autor de la Història de la construcció de Ses Escoles de Montuïri. Davant la pregunta quines fonts documentals has utilitzat? Jaume contesta: “A Mallorca existeix un problema fonamental per a respondre aquesta pregunta. No hi ha cap institució preocupada en reunir els fons documentals d’aquells arquitectes que han fet història. Això segurament està relacionat amb el fet que l’illa no té escola d’arquitectura”. BONA PAU, 663 (Montuïri, maig). BMM.- (Diari de Balears, 7 de juny) Aigua de maig “Ni els més vells havien vist ploure tant en el mes de maig, en el mes de Maria. En aquest temps tothom ja havia anat a la platja. Però l’aigua de maig no és tan dolenta com és ara. El dia 3 del mateix mes és la festivitat de la Inventió de la Santa Creu: ‘l’aigua de Santa Creu té set virtuts i set gustos’.” Na Floquets. LLOSETA, 330 (maig). BMM.- (Diari de Balears, 6 de juny) L’Herboristeria des Pla, a Sineu “Regentada per la jove naturòpata Antònia Torres, és el punt de trobada de molts residents als pobles de Sineu, Costitx i Lloret, que cerquen productes ecològics per a llur consum o productes compatibles amb els règims alimentaris vegetarians. En pocs anys l’herboristeria s’ha convertit en un petit centre social, on a més de redescobrir nous productes, com les infusions de blat torrat, que fan a Sant Llorenç, també es fan cursets de cuina i s’apliquen mesures d’estalvi i consum sostenible”. Antònia Coll. SA PLAÇA, 141 (Inca i comarca, 25 d’abril). BMM.- (Diari de Balears, 5 de juny)