RF - El centenari d’un naturalista mallorquí

El setmanari solleric recorda l’efemèride del pare Francesc Bonafè, botànic, religiós i professor nascut l’any 1908 a Biniamar. Segons Lluc Garcia “molts són els que recorden les classes de Ciències Naturals del pare Barceló i, sobretot, les nombroses i memorables excursions botàniques que aquest naturalista apassionat –i també poeta, folklorista i defensor de la nostra llengua- organitzava per apropar els al·lots al món de la natura compartint amb ells la seva vocacional dedicació a la botànica que el convertí en el millor coneixedor de la flora balear de mitjans del segle XX”. Tot i haver publicat “Flora de Mallorca”, el pare Bonafè “no només destacà en botànica, sinó també pels seus estudis folklòrics essent autor del ‘Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia’ i altres obres de caire poètic com ‘El vol de l’oreneta’ “. (SÓLLER, núm 6341, 8 de novembre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 10 de febrer 09)

RF - Verdures singulars

Ho conta el quinzenal a la secció de notícies: a la finca d’es Vidrier de can Pamboli, on hi fa d’hortolà Sebastià Sastre, espòs de Maria Pambòlia, hereva de la finca, recentment varen fer una carabassa de 72 quilos. Però allò curiós és la relació d’altres vegetals que s’han distingit anys enrere: “llimones emparellades, patates disforges, moniatos de molts quilos, nombroses tomàtecs de menjar i de ramellet, bledes voluminoses i un llarg etc”. El comentarista afegeix amb tota la raó del món: “No ens cansarem de dir i afirmar que la pagesia sempre ens sorprèn amb extravagàncies pròpies de la mare terra”. (BELLPUIG, núm 795, 12 de setembre. Artà). BMM.- (Diari de Balears, 19 de novembre 08)

Benet Vicens i la nova cuina ecològica

( www.benetvicens.com )

Fa poc s'ha posat en marxa l'Slow Food de Balears, "una entitat que promou la producció sostenible dels productes locals per a afavorir la biodiversitat", segons Laura Buades, la seva presidenta. Segons la Redacció del setmanari solleric aquesta nova associació "ha trobat la forma de la seva sabata en el prestigiós xef Benet Vicens, defensor de la cuina tradicional i fort impulsor dels productes de la seva terra". Voleu saber quin menú va fer mestre Benet en aquesta ocasió? Doncs, sota el títol 'Orgànic, cuina de la sinceritat' va treure "un trampó amb peix d'almadrava, sopes mallorquines, tempura de verdures, ciurons amb brou de gallina, fideuà de llagosta, peix amb porros tendres, mongetes fines amb anyell de l'illa, formatges i fruites, i ametlles amb préssecs". Altament suggestiu. (VEU DE SÓLLER, núm 1003, 1 d’agost 08). Biel.-

Les herbes dels 'Caragols a la Sollerica'

Guillem Puig ens recrea ment i esperit esmentant "l'aroma que lenta però de manera perceptible va envaint les cases, els carrers i qualsevol carrer de la contrada: ha arribat l'hora de cuinar i menjar caragols!". Es refereix a Sóller, però la sensació es pot traslladar a qualsevol altre racó de Mallorca quan també s'olora "la suma de flaires de les diferents herbes que serveixen per condimentar i aromatitzar aquest plat". Més envant ens explica que "tot i que cada casa té el seu estil de fer els caragols (...) els caragols a la sollerica tenen unes herbes 'bàsiques' el gust i l'aroma de les quals no hi pot faltar. Aquestes herbes són el fonoll, l'herba-sana, el moraduix, el cost, el tarongí, la senyorida i la menta". (VEU DE SÓLLER, núm 991, 9 de maig). Biel.-

Recull de retalls del 5 al 15 de juny '08

Arran de l’aniversari de Ferrari Billoch Bernat Nadal escriu amb motiu de l’efemèride de la mort d’aquest falangista manacorí, autor de ‘Mallorca contra los rojos’: “Manacor és la Ciutat dels Morts. La ciutat dels assassins. I també la de molts dels assassinats. Un estigma que hem de dur a sobre i que fa que, encara avui, molts dels moralment implicats considerin que no s’ha de tractar el tema. Els carnissers ja no són vius, o en queden pocs. Però varen tenir el suport d’algunes generacions: uns, que eren infants en temps de la guerra i després aprofitaren l’avinentesa per col·laborar amb el règim, ajudant a tapar desastres. Altres, col·laboraren fins i tot fent desaparèixer documents de la Sala... i més o menys se sap qui són. (...) Per moltes de lleis que es facin, els crims contra la humanitat no prescriuen mai. Els assassins poden ser indultats, però mai no seran innocents”. (MANACOR COMARCAL, 1134, 10 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 15 de juny) Traves burocràtiques per arreglar marges Lluc Garcia, director del setmanari Sóller, explica que les dificultats dels propietaris de marges de Sóller i Fornalutx per aconseguir els ajuts i subvencions de la conselleria de Medi Ambient a l’hora d’arreglar-los “poden ser tan llargues i complicades que molts ja s’afluixen de demanar-les i decideixen reparar els marges per compte seu o, simplement, deixar que continuï l’abandonament” A la mateixa plana podem llegir que, segons el Consell, “un 35% de les marjades d’ús agrícola estan en mal estat i necessiten reparacions urgents”. (SÓLLER, 6317, 24 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 14 de juny) Els 'elegits de Déu' de Pollença Xisco Roman, nou gerent de la Residència de Pollença, explica a M. Magdalena Tortella la seva relació amb aquest centre social, amb records de quan tenia cinc anys. El repàs acaba així: “Totes aquelles persones que treballem en l’àmbit dels serveis socials tenim el compromís de preservar el patrimoni social dels pobles, és a dir la seva gent, i especialment tenir cura d’aquells col·lectius que es puguin trobar amb certs desavantatges, com poden ser les persones majors, com deia ma mare, els elegits de Déu”. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 306, 16-31 de maig) BMM.- (Diari de Balears, 13 de juny) Sobre el fals debat del català En relació als postulats lingüístics del batle de Calvià, Coanegra comenta a l’editorial: “És com si un metge de dretes volgués que el cor estigués a la dreta, malgrat que la realitat és que està a l’esquerra, i que promulgàs un referèndum per decidir entre tots on està el cor; tots estarem d’acord que és un autèntic disbarat i dou com una catedral. Idò això és el que promulga aquest senyor, un disbarat penós que va en contra del que diu la ciència”. (COANEGRA, núm 264, abril. Santa Maria del Camí). BMM.- (Diari de Balears, 12 de juny) L’Ajuntament de Manacor vs la conselleria d’Educació “Catalina Riera, regidora d’Educació de Manacor, va denunciar la política en matèria d’escoletes que s’està duent a terme des del Govern Balear ja que donen el mateix valor puntual per a l’adquisició d’una plaça escolar a les escoletes municipals als nins i nines de pares i mares que viuen a Manacor i a aquells que simplement treballen al municipi (...) Per a Riera aquest criteri està molt bé si es considera que es concilia la vida familiar i laboral, però quan l’escoleta municipal està finançada en gran part per l’Ajuntament (44%) i l’aportació de la conselleria és únicament del 8% és coherent que es prioritzin els residents del poble i que tinguin vertaderament un avantatge pel que fa a altres alumnes que no resideixen a Manacor”. (7SETMANARI de Llevant, 1116, Manacor, 9 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 11 de juny) Hort ecològic a Costitx “Una veïnada de la localitat ha cedit un terreny, a prop del col·legi públic, perquè hom hi pugui crear un hort ecològic. L’Ajuntament l’ha adequat i ha tancat el recinte. El nou hort funcionarà amb el mètode Gaspar Caballero, a través del qual s’estalvia molta d’aigua. Per començar sembraran lletugues, remolatxa, cebes, porros, bledes, tomàtigues, pebres i albergínies”. (Flash comarcal. DIJOUS, 1783, Inca, 8 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 10 de juny) La revista Bellpuig d’Artà esdevé fundació “Fa poques dates que la revista Bellpuig ha sofert un canvi de restructuració interna. Des d’ara té el caràcter de fundació i el seu nom serà ‘Fundació Revista Bellpuig’. El desenvolupament de la revista seguirà com sempre. D’ara endavant tindrà un caràcter de més autonomia ia mb NIF propi. Ni el local social ni els components de la redacció no han sofert cap tipus de canvi. Els estatuts contemplen la composició d’un patronat del qual en serà president honorífic la figura del rector de la parròquia d’Artà, sigui el que sigui”. (BELLPUIG, núm 788, Artà, 25 d’abril). BMM.- (Diari de Balears, 8 de juny) Arquitectura i història D’una entrevista d’Onofre Arbona a Jaume Mayol Amengual, autor de la Història de la construcció de Ses Escoles de Montuïri. Davant la pregunta quines fonts documentals has utilitzat? Jaume contesta: “A Mallorca existeix un problema fonamental per a respondre aquesta pregunta. No hi ha cap institució preocupada en reunir els fons documentals d’aquells arquitectes que han fet història. Això segurament està relacionat amb el fet que l’illa no té escola d’arquitectura”. BONA PAU, 663 (Montuïri, maig). BMM.- (Diari de Balears, 7 de juny) Aigua de maig “Ni els més vells havien vist ploure tant en el mes de maig, en el mes de Maria. En aquest temps tothom ja havia anat a la platja. Però l’aigua de maig no és tan dolenta com és ara. El dia 3 del mateix mes és la festivitat de la Inventió de la Santa Creu: ‘l’aigua de Santa Creu té set virtuts i set gustos’.” Na Floquets. LLOSETA, 330 (maig). BMM.- (Diari de Balears, 6 de juny) L’Herboristeria des Pla, a Sineu “Regentada per la jove naturòpata Antònia Torres, és el punt de trobada de molts residents als pobles de Sineu, Costitx i Lloret, que cerquen productes ecològics per a llur consum o productes compatibles amb els règims alimentaris vegetarians. En pocs anys l’herboristeria s’ha convertit en un petit centre social, on a més de redescobrir nous productes, com les infusions de blat torrat, que fan a Sant Llorenç, també es fan cursets de cuina i s’apliquen mesures d’estalvi i consum sostenible”. Antònia Coll. SA PLAÇA, 141 (Inca i comarca, 25 d’abril). BMM.- (Diari de Balears, 5 de juny)