RF - La importància de la Música

La pregonera de les Fires i Festes d’enguany fou Maria Isabel Torrents Artal, la qual feu un repàs a la cultura i activitats de la ciutat de Sóller durant els darrers quaranta anys. De manera especial va recórrer el fet musical des de l’època de la Nova Cançó. Recordà concerts a la Vall realitzats per Raimon, un llunyà 1964, Joan Manel Serrat, Joan Ramon i Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Jaume Sisa, Pau Riba, Joan Isaac, Lluís Llach. També esmentà el Concurs de Joves Intèrprets i repassà l’historial de les bandes de Música i de l’escola municipal d’aquesta matèria. Després de parlar de xeremiers, corals i agrupacions de ball de bot aprofità per a la reivindicació afirmant: “més de 500 persones es dediquen a la música amb un o altre estil i amb tot això el que es demanen és ‘Ens fa falta un auditori a Sóller? Jo diria que sí”. (SÓLLER, núm 6368, 9 de maig 09). BMM.-
(Diari de Balears, 17 de maig 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Sa Vinateria d’es Port

Es tracta d’una nova botiga de vins i licors, oberta per Biel Rosselló i Raquel Calvo, al carrer de sa Lluna, de Sóller. Gràcies a l’entrevista de Jerònia Reynés sabem que fa 17 que comerciaven vins i es varen plantejar la possibilitat d’oferir al públic els productes que tenien tancats dins el magatzem. Entre d’altres objectius volen “destacar, des del primer moment, els vins mallorquins, doncs en tenim 118 diferents en totes les seves varietats de rosat, blanc i negre, des dels que passen per 2 euros, als que es venen a més de 40 euros la botella”. Així mateix també compten “amb una petita representació dels vins d’importació més anomenats, entre caves, champagnes, licors i herbes i vi en garrafes com a complement de l’oferta vinícola”. Finalment, també ofereixen als restaurants un servei de formació dels cambrers en relació als vins que serveixen. (SÓLLER, núm 6340, 1 de novembre 08). BMM.- (Diari de Balears, 27 de gener 09)

Andreu Magraner, xeremier de Sóller

Com diu Guillem Puig "Andreu Magraner Brunet és un enamorat del so del flabiol", fa part dels Xeremiers de Sóller des de 2001 i recentment es va presentar com a gerent del Consorci de la Música, la Dansa i l'Art de Sóller; en fou l'únic aspirant i creu que el seu càrrec "es dedicarà a centralitzar tota la vida de l'Escola de Música a nivell de contactes i a efectes administratius".

Andreu no tenia cap casta de coneixement musical i va elegir el flabiol i el tamborino "perquè mon pare ja el tocava i tota la meva vida he jugat amb flabiols i tambors. Ara bé, també he de reconèixer que en un principi l'aspecte econòmic també hi influí. Has de pensar que quan un comença no sap si aquesta afició li agradarà, i un flabiol sempre és més econòmic que no una xeremia". Finalment explica que els entesos recomanen que és millor assajar 20 minuts diaris que no tres hores de cop a la setmana "sobretot per agafar agilitat amb els dits".

( VEU DE SÓLLER, núm 1021, 5 de desembre 08). Biel.-

Per la conservació del patrimoni cultural i documental

El balanç que el Grup de Recerca i Estudis Sollerics (GRES) va fer sobre les III Jornades d'Estudis Locals resulta un bon punt de referència en relació a qüestions referides al patrimoni cultural, en gran part extrapolable a altres indrets. Així, el GRES fa una llista de temes que els preocupen i que consideren necessaris per protegir i divulgar l'esmentat patrimoni. Es tracta de: -Recuperar el patrimoni documental solleric -Estudiar un grau de protecció per als voltants del centre històric de la població que són exemple del desenvolupament social i econòmic de Sóller a principis del segle XX. -Catalogar i restaurar les teules pintades de la localitat. -Recuperar el projecte de la Història de Sóller. -Aconseguir una col·lecció completa del setmanari Sóller. -Millorar el fons local de la biblioteca municipal. Endemés destaquen que les Jornades han servit per treure a llum la gran quantitat de documentació privada que hi a la Vall i, en aquest aspecte, volen donar "una rellevància especial a la conservació i recuperació dels arxius, els documents, les fotografies, la correspondència, els objectes, etc. de tipus privat. El qual ens pot oferir molta informació per conèixer millor la cultura, el patrimoni i la història del nostre poble".

( VEU DE SÓLLER, núm 1020, 28 de novembre 08). Biel.-

Dieta personalitzada a la carta

(restaurant Airecel)

Així talment ho assegura Lluc García al seu escrit sobre el restaurant Airecel, "el primer del Port [de Sóller] que ofereix la possibilitat de comanar plats elaborats amb criteris dietètics". La iniciativa és, sens dubte, lloable. Aquest establiment, ubicat a l'hotel Aimia i regentat pels germans Cati, Cristina i Sebastià Alcover, "ho ha fet possible gràcies a la col·laboració entre el xef, Carlos Barrera, i la dietista Cristina Delgado", la qual recorda que la O.M.S. "recomana per a una dieta sana i equilibrada en persones sanes de mitjana edat una ingesta diària de 2.200 quilo calories en les dones i 3.300 en homes, de les quals entre un 10 i un 15% han d'esser proteïnes, entre un 30 i un 60% hidrats de carboni i un 30% de greixos". La tesi d'aquesta iniciativa parteix de la idea que "seguir una dieta no té perquè esser sinònim d'estar malalt o massa gras, simplement es pot fer per menjar sà i equilibrat". Tot un encert culinari! (SÓLLER, núm 6322, 28 de juny 08). Biel.-

Adéu a Miquel Ballester, científic i músic

Com bé diu el setmanari solleric a la necrològica, Miquel Ballester (1919-2008) va ser un reconegut científic i musicòleg que posseia un currículum impressionant: "Doctor en Ciències Físiques i meteoròleg, va estudiar a Barcelona, Madrid i Cambridge, i va ser catedràtic a les dues primeres; professor emèrit de la Universitat Complutense de Madrid i membre de la Reial Acadèmia de les Ciències. També va prestar servei a l'Institut Nacional de Meteorologia, com a subdirector". Però la seva passió va ser la Música, "heretada del seu pare; des de fa uns anys s'encarregava d'inculcar a les noves generacions l'amor per la música a través de l'organització del Certamen Miquel Ballester i Serra". La portada del setmanari informa "Sóller perd Miquel Ballester, fill il·lustre"; particularment hi afegiria que també el varen perdre Mallorca, la Ciència, la Música... El país i la Cultura, en definitiva. (VEU DE SÓLLER, núm 1018, 14 de novembre 08). Biel.-

RF - Per comprovar la frescor del peix

El cuiner Juan A. Fernández ho explica a la seva secció ‘Parlem de cuina’, tot i que ho concreta en el gerret. Diu entre d’altres coses: “El gerret s’ha de consumir fresc i la millor manera de comprovar la frescor del peix és que a l’hora de comprar-lo us fixeu en el color, que ha d’ésser viu i brillant; les ganyes han d’ésser ben vermelles i sanguinolentes, l’olor ha d’ésser agradable i la textura de la carn ha d’ésser dura a la pressió del dit”. Parla després de la condimentació, a base de “llimona, all o fins i tot vinagre. Desaconsell el pebre bo negre per a qualsevol tipus de peix”. El cuiner ens recorda que a Sóller tendrà lloc la Fira de l’Oli i del Gerret la propera setmana, els dies 28 i 29 de novembre. (SÓLLER, núm 6334, 20 de setembre). BMM.- (Diari de Balears, 23 de novembre 08)

Les garroves, cultiu en decadència

En parla Guillem Puig al setmanari solleric indicant que està tan a la baixa que "les empreses que s'encarreguen de processar aquest producte a les nostres illes (Carob i Alimcarat) es varen veure obligades a importar garroves del Marroc ja que la producció illenca no era suficient per cobrir les expectatives industrials". I resulta curiós, perquè existeix una important demanda, ja que de la polpa de la garrova "se n'exporten grans quantitats a Escandinàvia per alimentar rens" mentre la goma del garroví "és un dels estabilitzadors alimentaris més nobles i coneguts". Igualment de la polpa "se'n fan aromatitzants per a les indústries tabaqueres i un succedani de la xocolata, mentre que la goma de garroví és utilitzada en l'elaboració de productes alimentaris com productes càrnics processats, productes de peix reestructurats (els coneguts 'garrotets' de cranc), flams i gelatines, gelats i sorbets (ja que evita la formació de cristalls de gel), confiteria, formatges per escampar, postres làctics, aliments infantils (els coneguts 'potets' en porten), melmelades industrials i salses de tot tipus". Sembla que els problemes vénen per la manca de mecanització i els baixos preus que assoleix al mercat. (VEU DE SÓLLER, núm 1012, 3 d’octubre 08). Biel.-

RF - Consells sobre el gerret

Arran de la Fira de l’Oli i del Gerret, que tendrà lloc a Sóller la setmana que ve, la secció del cuiner Juan A. Fernández ja parlava d’aquest peix fa unes setamanes. Segons diu “un dels principals handicaps del gerret és la seva petita mida (10-12 cm) i les seves espines gruixudes, que fan que sigui mal de consumir si el volem presentar torrat, escabetxat o en una altra elaboració amb presentació sencera. Per això el millor consell que us puc donar, per a aquells que ‘no volen menjar peix perquè té espines’ és que us animeu a desespinar els exemplars més petits abans de cuinar, operació que amb un poc de pràctica es pot realitzar en pocs segons i que garanteix ja d’entrada una satisfacció alta del resultat final. El gerret també és excel·lent per a fer un bon brou, elaboració que no precisa desespinar-lo prèviament”. (SÓLLER, núm 6334, 20 de setembre). BMM.- (Diari de Balears, 21 de novembre 08)

RF - La força de la pintura

Ho explica Loren Martín Alomar, pintor solleric que ha realitzat la primera exposició, tot responent les preguntes de Jerònia Reynés: “Pintar sempre m’ha relaxat i m’ha ajudat a desconnectar del que en aquell moment sento que m’he d’allunyar. Sovint he passat hores davant d’un full en blanc on hi ha plasmat les meves quimeres, les meves preocupacions o les meves necessitats. Per a mi, la pintura sempre ha estat una força per tirar endavant i fer front als mals moments”. (SÓLLER, núm 6333, 13 de setembre). BMM.- (Diari de Balears, 18 de novembre 08)

RF - Maria Mayol, dona valenta i compromesa

Aquest és el títol del discurs que pronuncià l’historiador Joan Castanyer Sastre, la primera part del qual reprodueix el setmanari. Enmig d’altres consideracions sobre l’obra de l’escriptora sollerica, Castanyer remarca: “Possiblement ens caldria recordar i fer memòria –quelcom heroic en una societat com l’actual que es delecta en l’amnèsia- de certs aspectes de la vida de Maria Mayol. Alguns els trobareu ben explícits en els seus versos: els sentiments, els afectes, la sensibilitat...; altres els podem recuperar repassant la seva biografia: el pensament d’una dona progressista enmig d’una societat conservadora i ultracatòlica, el desagraïment i la deslleialtat que esclaten en el si de l’entitat de la que fou fundadora, el seu compromís cultural i polític amb la terra i el país, una gerra, una bogeria que ho destrueix tot i, finalment, el trànsit per un període d’exaltació de la ignorància”. Es pot resumir millor una trajectòria en poques paraules? (SÓLLER, núm 6332, 6 de setembre). BMM.- (Diari de Balears, 31 d'octubre 08)

Dos DJ sollerics

(imatge, djuso.blogspot.es )

Els germans Vicenç i Lluís Reynés asseguren a l'entrevista amb Guillem Puig que "la música és l'unica droga de les nostres vides". S'introduïren professionalment en aquest món fa uns anys, tot i que un ha acabat Empresarials i l'altre vol començar Filologia Catalana. Pensen que l'al·licient per contractar DJ en comptes de grups en directe és "bàsicament perquè els Dj's són més econòmics i ofereixen un ventall de música més ample que no un grup que sol tenir un estil més marcat". El material imprescindible per fer aquesta feina consisteix en "pàgines de descàrrega de música legals, CD originals i vinils; després també fa falta una taula de mescles, un reproductor de CD, plats i altaveus". A més a més, Vicenç també fa música i un dels seus temes -'Sa Xeremia', mescla de música house amb el to de l'instrument popular- ja ha sonat a Flaix FM. ( VEU DE SÓLLER, núm 1004, 8 d’agost 08). Biel.-

Benet Vicens i la nova cuina ecològica

( www.benetvicens.com )

Fa poc s'ha posat en marxa l'Slow Food de Balears, "una entitat que promou la producció sostenible dels productes locals per a afavorir la biodiversitat", segons Laura Buades, la seva presidenta. Segons la Redacció del setmanari solleric aquesta nova associació "ha trobat la forma de la seva sabata en el prestigiós xef Benet Vicens, defensor de la cuina tradicional i fort impulsor dels productes de la seva terra". Voleu saber quin menú va fer mestre Benet en aquesta ocasió? Doncs, sota el títol 'Orgànic, cuina de la sinceritat' va treure "un trampó amb peix d'almadrava, sopes mallorquines, tempura de verdures, ciurons amb brou de gallina, fideuà de llagosta, peix amb porros tendres, mongetes fines amb anyell de l'illa, formatges i fruites, i ametlles amb préssecs". Altament suggestiu. (VEU DE SÓLLER, núm 1003, 1 d’agost 08). Biel.-

Les ties de Sóller

Aina Mora i Vives aprofita el centenari de Catalina de can Codony, tia seva, per fer un repàs de totes aquelles dones ja desaparegudes, "totes aquelles ties que, altres i jo teníem en comú al nostre barri, aquelles que amb tota la innocència pensàvem que eren de la nostra família". Les recorda "amb els seus cabells blancs, els seus monyos i trunyelles , les seves mans rugoses però tan fines i suaus...". I ens ofereix un sucós repertori de malnoms d'època, a base d'enyorar "pronunciar els seus noms, aquells noms tan rars per a mi aleshores, que pareixien títols nobiliaris: [*] Catalina de can Bernat, Aina de can Carol, Nicolava de can Pereta, sa tia Siona, Antònia des Bosc, Maria casada a cas Serraller, Francisca de can Pere Joan, Rosa de cas Serraller o de ca na Quadrada, Catalina de can Pancuit, sa tia Socies, Juanita Moranta o de ca na Massaca, perquè també hi havia sa tia Joana de can Moranta, Aina des conco en Toni, Maria Lili, Rosa Carrerona, Bel Serrallera, Francisca d'es nins de cas Serraller. Bel de cas Serraller, Margalida, Magdalena i Catalina Blaves. Sa tia Mahonesa, Catalina des Mahonès, Juanita de cas Feo, Catalina de cas Sitrió, Rosa Melis, Antònia de can Tomàtiga. Sa tia Pepa, Maria de can Bajà, Antònia Prats, Rita de cas Rito, Marian de ca na Capitana, Aina de can Bielet, sa tia Fontaneta, Margalida i Maria de can Guillemó, Maria i Margalida de can Cardell. D'altres, que eren més joves, si la meva memòria fotogràfica i no contrastada no em falla, eren: Rosita i Maria de cas Rito, Queta de can Panteno, Francisca de can Pep Melis, Antònia de davant ca nostra, malgrat jo no hi havia viscut mai, davant ca seva. Joana de can Moranta, Anita de cas Serraller, Catalina Sitriona, Conchita de can Llaneres, Catalina des Bar Mallorca, Aina Moreno... També n'hi havia de nouvingudes com sa tia Remedios, sa tia Rosario, sa tia Eulogia, sa tia Lucía, sa tia Feliciana, sa tia Carmen i sa tia Pepa..." (VEU DE SÓLLER, núm 1002, 25 de juliol '08). Biel.-

[*] a l'escrit original inclou "sa tia" davant cada nom, extrem que dóna un to característic al text, però que servidor omet per raó d'economia d'espai, a no ser que vagi seguit simplement d'un nom

RF - Setmanarisoller.cat

setmanarisoller.cat

Heus ací l’adreça de l’edició digital del Sóller, recentment posada en marxa. Com diu la notícia de redacció “Fita històrica pel setmanari local més antic de l’illa, degà de la premsa forana de Mallorca”. El Sóller fou fundat l’any 1885 per Joan Marquès Arbona, de can Pinoi, i actualment fa part del Grup Serra. Segons expliquen des del mateix setmanari “aquesta edició digital adopta una imatge i una filosofia completament diferent a l’anterior plana web (...) per esdevenir un espai de relació amb el lector, totalment obert, així com una plataforma d’opinió sobre l’actualitat a Sóller i als pobles dels voltants, Fornalutx, Deià i Escorca”. La plana ha estat realitzada amb l’ajut del mateix equip que creà el disseny del nou Diari de Balears Digital, coordinat per Àngela Moreda. (SÓLLER, núm 6330, 23 d’agost). BMM.- (Diari de Balears, 11 d'octubre 08)

RF - Unamuno a Sóller

Ho conta l’amic Miquel Ferrà i Martorell. Unamuno vingué a Mallorca el juny de 1916 i s’allotjà a Manacor, Santa Maria del Camí i Valldemossa. Després de visitar la Vall dels Tarongers digué: “Sóller és com una altra illa dins l’illa (...) És dífícil el ramat de cases de Sóller, col·locades entre la verdor i a l’aixopluc dels penyalars. I llavors aquell petit port pacífic i somniador, també passejar per les muntanyes que des del punt més alt dels seus marges semblen no veure’n la bocana talment un llac (...) Per tot arreu de Sóller hom hi pot alenar un cert benestar. L’aurea mediocritas, la discreta fortuna, que s’ha colat entre tarongerars. És un poble on la gent es retreu a assaborir poc a poc el fruit de la seva feina”. (SÓLLER, núm 6329, 16 d’agost). BMM.- (Diari de Balears, 28 de setembre 08)

RF - Fira del gerret a Sóller

Tendrà lloc el darrer dissabte de novembre “a fi de potenciar el consum d’aquest popular peix de difícil comercialització i contribuir d’aquesta manera a la dinamització econòmica del sector pesquer”, segons explica la crònica de Lluc Garcia. La nova fira tendrà lloc juntament amb la de l’Oli, que ja du algunes edicions en marxa. Com a novetat destaca que “totes les activitats gastronòmiques i comercials no es faran al centre sinó que es traslladaran a la zona on hi ha les dues tafones de Sóller, la de can Det i la de la Cooperativa Agrícola”. Pel que fa al gerret “es presentaran preparacions culinàries elaborades amb oli d’oliva com el tradicional gerret fregit o escabetxat, però també altres propostes”. (SÓLLER, núm 6324, 12 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 21 d'agost 08)

Plana web de bolets de les Balears

Es diu Fungibalear i està elaborada per la secció micològica del Museu de Ciències Naturals de Sóller per tal de donar a conèixer quins són els principals bolets que podem trobar a les nostres illes. Segons la crònica del setmanari "a més d'una completa informació sobre el món dels fongs i el seu hàbitat, aquest portal també ens ofereix una acurada classificació dels bolets de la nostra contrada. Així mateix hi trobarem unes interessants normes que ens aconsellaran sobre la seva recol·lecció, que va seguit d'un interessant receptari sobre la cuina dels bolets". També inclou una sèrie de passatemps. ( VEU DE SÓLLER, núm 996, 13 de juny). Biel.-

Les herbes dels 'Caragols a la Sollerica'

Guillem Puig ens recrea ment i esperit esmentant "l'aroma que lenta però de manera perceptible va envaint les cases, els carrers i qualsevol carrer de la contrada: ha arribat l'hora de cuinar i menjar caragols!". Es refereix a Sóller, però la sensació es pot traslladar a qualsevol altre racó de Mallorca quan també s'olora "la suma de flaires de les diferents herbes que serveixen per condimentar i aromatitzar aquest plat". Més envant ens explica que "tot i que cada casa té el seu estil de fer els caragols (...) els caragols a la sollerica tenen unes herbes 'bàsiques' el gust i l'aroma de les quals no hi pot faltar. Aquestes herbes són el fonoll, l'herba-sana, el moraduix, el cost, el tarongí, la senyorida i la menta". (VEU DE SÓLLER, núm 991, 9 de maig). Biel.-

Els caragols a la Fira de Sóller

Arran de la Fira '08, on el caragol és "el bé més preciat de gastronomia culinària", Joan Vicens ens explica que "els caragols ja eren una exquisita proposta culinària fa més de 2.000 anys" i també diu que segons Plini, l'any 50 abans de Crist "els caragols eren engreixats amb vi i segó". Com a mode de preparació, el mateix Plini parlava dels caragols "rostits, degustats amb vi i servits com a entreteniment dels grans menjars que els romans servien als seus convidats". Vicens segueix dient que "una altra de les èpoques d'apogeu del consum de caragols fou l'edat mitjana (...) entre d'altres raons perquè aquesta 'carn' era apta per a l'abstinència quaresmal. Es menjaven frits amb oli i ceba, en brotxetes o bollits". (VEU DE SÓLLER, núm 991, 9 de maig). Biel.-