diumenge, 27 de juliol del 2008
Francesca Alomar, mezzosoprano, in memoriam
Fa unes hores el Mestre i Amic Baltasar Bibiloni m'ha fet arribar una mala nova: El traspàs de la mezzosoprano sineuera Francesca Alomar i Martorell, trobada morta a la cuina de ca seva per una familiar. En principi no es sap que tengués cap malaltia que fes imaginar aquest final, tot i que passava una mala temporada d'ençà que s'havia sotmès a una operació per aprimar-se.
Vital i emprenedora, bona lectora i cinèfila, "Xisque" havia nascut a Sineu el 6 d'agost de 1957, li faltaven per tant uns dies per arribar als cinquanta-un. Es llicencià en Filosofia i Lletres per la UIB i exercí de professora al col·legi Sant Francesc, de Palma, però la seva gran passió fou la música: Estudià amb el mateix Baltasar Bibiloni, així com amb Montserrat Pueyo, i esdevingué professora de cant i de tècnica vocal, directora de corals i cantaire ella mateixa, especialitzada en cant operístic.
Dirigí nombroses corals i participà en concerts, tant amb les agrupacions que dirigia com a solista, arreu de Mallorca i les altres illes, a Barcelona, Madrid, Bèlgica i altres indrets. El seu repertori abraçava òpera, sarsuela, oratori, lied, cançó popular i espirituals negres.
Una de les seves darreres actuacions va tenir lloc el passat dia 17 d'abril a la sala d'actes del col·legi Sant Francesc, de Palma. Hi havia el nomenament de col·legiats d'Honor del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les I. Balears. A la cloenda de l'acte, durant el qual l'expresident Jordi Pujol oferí una conferència, Francesca va entonar el Gaudeamus Igitur, l'himne universitari
L'Amic Joan Parets, director del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca ens fa en exclusiva una primera valoració de la persona i obra de la finada:
"Primer que m'ha afectat moltíssim perquè he conegut molt aquesta família quan vaig estar a Sineu. Cal dir que ha estat una dona que ha ensenyat Mallorca a vocalitzar, a saber cantar bé. I dins tots els estaments, tan corals, com cantaires, com particulars a nivell de logopeda. No parlem també de la gran feina que va fer amb els nins cantors, tant de Sant Francesc com els Blavets de Lluc. I també crec que per la música religiosa ha fet una gran tasca perquè sempre que l'hem haguda de mester ha estat ben present i ha ajudat a estimar el cant i la música, extrems que li hem d'agrair. En el Centre de Recerca tenim moltes coses que ella ha anat enviant de la seva biografia, així com les pautes per distingir les veus líriques".
Descansa en pau, bella Amiga, i gaudeix dels sons inexplicables de la faç amagada de la Lluna.
Biel.-
Etiquetes de comentaris:
Cant coral,
Mallorca,
Música,
Necrologia,
Sineu
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Una dona espectacular.
Record les divertides classes de logopèdia. Entre rialles i confessions, amb ella, vaig aprendre a parlar.
Gràcies, Francisca.
Moltes gràcies! Han passat lolts d’anys, pero ara ho he vist. Som la seva fillola i li agraesc molt les seves paraules.
Publica un comentari a l'entrada