Una sollerica aficionada a la cuina

Guillem Puig ens ofereix una entrevista amb Magdalena Castañer Palou, de 71 anys, veïna del carrer de la Lluna, on va regentar fins fa pocs anys l’emblemàtica bodega de Can Mora des Vi. Gaudeix del món de la cuina i aguia des de fa 47 anys, ja que abans ho feia la seva mare o la seva sogra. D’aquests inicis explica: “Si tens una mica de gust aviat hi ets, a la cuina. Record que quan va morir la meva sogra m’aixecava ben prest i abans de començar a fer feina i obrir la bodega jo ja tenia el dinar enllestit, i així només l’havia d’encalentir a darrera hora”. Pel que fa als seus gusts explica: “El que més m’agrada és recuperar receptes antigues, sobretot de cuina mallorquina, per això tenc una bona col·lecció de llibres del tema”. També explica la recepta d’una panada de peix... “En faig una de tonyina que me les solen alabar molt. La pasta la faig amb una tassa de llet, la mateixa tassa d’oli, una altra de margarina fosa i la farina que ens prengui. S’ha de tenir present que la farina ha de ser fluixa. I per al farciment hi pos porro i cebes tendres tallades molt fines, julivert i una llauna de tonyina; tot ben trempat amb pebre bo i pebre bord. Quan ja tenc les panades fetes les enforn al forn prèviament encalentit, i les hi tenc 30 minuts a 200 graus”. I quan li demanen quin és el pitjor defecte que pot tenir un menjar, respon amb final filosòfic... “Personalment pens que el pitjor és que et surti salat o massa coent. En la cuina –com en la vida en general- la mesura ho és tot”. ( VEU DE SÓLLER, núm 983, 14 de març). Biel.-