Joan Castanyer, sempre agut i contundent en les seves observacions, a la seva secció Quadern d’apunts indica que “els homenatges a Maria Mayol són – o m’ho agradaria entendre- un tribut a tota una generació de mallorquins (no pocs d’ells sollerics) que van veure estroncada la seva trajectòria vital per la brutalitat de la repressió feixista del juliol de 1936. Pens en gent com Joan Pons i Marquès, Guillem Colom Ferrà, Miquel Serra Pastor, Miquel Marquès i Coll, Andreu i Miquel Arbona, i molts més. La millor generació d’homes i dones que mai tengué el nostre poble, condemnada a un dur i feixuc exili interior (...) Tot i les limitacions, cadascú al lloc que les circumstàncies permetien, anaren forjant una veritable resistència enmig de les adversitats, que mai agrairem prou i que avui ens ha permès recuperar la llengua, la cultura i el país”. (SÓLLER, núm 6319, 7 de juny 08). BMM.- (Diari de Balears, 18 de juliol 08)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada