dissabte, 12 de juliol de 2008

Inma Shara a Ràdio Marratxí

Arran d'un dels darrers concerts de temporada de l'Orquestra Simfònica de Balears des d' "Amb 'P' de Pòrtula" vàrem tenir l'ocasió -i el plaer i l'honor i el goig- de poder parlar amb una de les poques dones que es situen davant un grup orquestral com a directora, Inma Shara. Entre d'altres coses, aquesta artista dedicada a la música, de nom real Inmaculada Sarachaga, tot passió i tot caràcter, ens digué això...
Sols treballar cada peça durant mesos... “La veritat és que quan dirigesc una obra, qualsevol obra que dirigeixi, per mi no ha de dirigir el braç, ha de dirigir l’esperit, ha de dirigir l’ànima i en definitiva ha d’emocionar el públic i emocionar l’orquestra, i motivar i apassionar. Si això no està dedins, dins l’esperit dins l’ànima de cada persona realment és dificil de transmetre-ho a l’orquestra. En aquest sentit quan dirigeixes t’impregnes totalment i cal un procés previ d’estudi, d’anàlisi, d’interiorització i de memorització de l’obra de manera que després flueixi de manera natural quan un dirigeix i tengui tot el conjunt, tota aquesta fantasia mental que se recrea de l’obra la tengui perfectament assimilada, interioritzada per dur-la a l’orquestra i l’orquestra rebi una interpretació realment que sigui fidel a la fantasia mental que una té”. Com veus l’Orquestra Simfònica de Balears? Què en destacaries? “Puc dir de veritat, en majúscules, que he trobat igual que el darrer pic que vaig estar amb ells, fa dos anys, una orquestra absolutament motivada, una orquestra molt bona, no només tècnicament parlant sinó humanament parlant i molt important és una gran família, amb una gran disponibilidat per treballar cada passatge, per depurar cada passatge tècnicament parlant i això es molt important, amèn d’aquestes ganes de tocar que tenen, d’aquesta passió que per mi és aclaparadora, no hi ha cosa més meravellosa que dirigir aquesta orquestra i veure realment una entrega absoluta des de cada instrument. Això podria destacar de l’orquestra: un gran grup no solament musicalment i professionalment parlant, sinó humanament parlant”. Com a directora-dona ja deus estar habituada a rompre motlles i esquemes... “Efectivament, però jo sempre dic que no és cap argument ni per la música ni per la direcció d’orquestra. El més important és tenir talent o no tenir-lo; quan un parla de música parla del llenguatge universal per excel·lència, parla del llenguatge del cor, del llenguatge de l’emoció i això no coneix de gèneres. Per això, que jo sigui una dona és una qüestió absolutament circumstancial. El més important és el que es projecta des de la persona, des de l’interior. Això és la vida, això és la música i en definitiva això és interpretar. És una màxima que tenc. Bé, les circumstàncies han donat que jo sigui una dona, però això és el que hi ha, jo estim aquesta professió i això és el que m’agrada”. Amb tot, sou poquíssimes dones al pòdium... “Efectivament, però no podria contestar de manera objectiva perquè realment no ho sé. Supòs que és una qüestió tradicional, igual que la incorporació de la dona a la plantilla orquestral ha estat un procés també lent i gradual. Aquesta pregunta en el futur no tendrà raó de ser. Crec que tant el public com les orquestres s’hauran habituat a veure una dona al pòdium. Insistesc que és una qüestió de talent sobre tot, de bo o dolent, de musicalitat, d’una cosa que no pertany per res a l’àmbit del que és el gènere, és a dir un home o una dona. Crec que els compositors no escriviren res al pròleg indicant quin determinat perfil de persona havia de dirigir l’orquestra. Per dirigir l’orquestra cal motivar, cal il·lusionar, cal il·lusionar-se i en definitiva donar el millor de nosaltres com a persones al públic. Aquesta és la nostra comesa: transmissors de sentiments”. Inma, segueixes identificada amb els compositors romàntics? “La veritat és que és una passió. Som absolutament romàntica. M’identific sobre tot, com artista, amb l’estil romàntic... però la música és música en qualsevol de les seves manifestacions, amb la qual cosa també m’emociona d’igual manera”.
Biel.-

1 comentari:

Anònim ha dit...

Yes undoubtedly, in some moments I can say that I acquiesce in with you, but you may be inasmuch as other options.
to the article there is quiet a definitely as you did in the downgrade publication of this solicitation www.google.com/ie?as_q=regrun security suite gold edition 5.7.5.873 ?
I noticed the phrase you suffer with not used. Or you functioning the dark methods of helping of the resource. I take a week and do necheg