diumenge, 20 de juliol de 2008

RF - Temps de tondre

Temps de tondre als Llombards Arran de la celebració de la Festa des Tondre a la petita localitat felanitxera, Tià “Guingaia” ens ofereix una postal bucòlica d’aquesta activitat, il·lustrada amb vocabulari i fets avui gens usuals, que un temps “durava un parell de dies. Dies de molta feina i festa, amb tonades tranquil·les, com un vou-veri-vou, acompassades amb el ‘tsec-tsec’ de les tisores, perquè l’animal tornàs ximple. (...) Després de dinar, els bons tonedors acabaven de ‘brodar es xot’, i el jovent aplegava els vells de llana, que durant les llargues vetllades d’hivern, les dones, a força de fus i filosa, feien tornar fil sense berruga”. (FELANITX, núm 3582, 10 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 8 de juliol)
Les toses d’antany, encara L’amo en Tomeu Serra també parla de l’ambient que envoltava els dies dedicats a tondre dins la pagesia mallorquina abans que les màquines ajudassin a fer-ho tot en un dia: “Quan es començava la feina, no faltava el cafè, uns bunyols i damunt una taula improvisada ‘mesclat de cassalla’, tabac de pota i una pastilla de contraban. A mig matí, es berenava de freixura i llet formatjada amb ensaïmada. Les toses solien acabar damunt les tres de l’horabaixa i ens havíem de rentar i preparar per dinar. Com és de suposar, la madona, les filles i alguna convidada ho havien preparat tot amb molt d’esment. Arròs brut, aguiat de pilotes, porcella o me rostit, orellanes amb mel, brossat, ametlles torrades, fruita, cafè i suc del bo; i no hi faltaven els puros de l’Havana, ‘Habanos’ ”. (PORTO CRISTO, núm 241, maig). BMM.- (Diari de Balears, 9 de juliol)