RF - El germà Llorenç de Binicanella

D’aquesta manera Climent Garau intitula el seu escrit dedicat a l’òbit d’un ermità d’Ariany posteriorment assimilat a monjo de Montserrat. El pitjor és que –pel motiu que sigui, confusió o mala informació- li fa la necrològica en vida, creient-lo erròniament mort recentment: “El germà Llorenç –diu l’ex apotecari bunyolí- havia estat un ermità ben particular, amb un gran desig de saber el dimoni on se colga i amb una especial atenció a la nostra literatura (...) A més era vegetarià radical, feia un pa amb farina integral, mai tan ben apropiat aquest terme, perquè en aquella farina hi entraven components ben naturals: llavors d’herbes del terròs, terra de bon de veres i qualque macolí. Duia una fal·lera grossa darrere les abelles, tenia un grapat de caeres i de tant en tant en treia la mel”. A l’hora de deixar Binicanella i entrar a Montserrat per fer vida entre la sagristia i la biblioteca, el germà Llorenç “de bona gana deixà en mans de la mare naturalesa les seves caeres, un sac que li quedava de farina ‘integral’, de la qual en sortia un pa que just amb vint-i-quatre hores es tornava més dur que la pedra blava i gaudia d’una clientela fidel per devers el carrer de Sant Jaume de Ciutat”. No és tothom que pugui llegir el que diran d’ell quan ja no hi sigui. Pel germà Llorenç, en el fons, suposa una sort, i segur que ho llegirà amb un somrís beatífic. (ES CASTELLET, núm 35, juliol-agost. Bunyola). BMM.- (Diari de Balears, 20 d'agost 08)