RF - Una època de manacorins irrepetibles

Parlant del mestre Francesc Ramis, arran d’haver-li dedicat una plaça a Porto Cristo, el músic i escriptor Tomeu Matamalas fa les següents consideracions: “Ja sé que totes les generacions produeixen personatges excepcionals; però tenc la sensació que el Manacor de l’època de mestre Ramis (...) en va produir alguns d’insubstituïbles. Som conscient que me’n deixaré un grapat, però, a més de pensar en mestre Ramis, pens també en Sebastià Rubí, Jaume Vadell, Bernadí Poncet, Andreu Frau, Toni Serrà, Toni Martí (de sa Música), Joan Gomis, Guillem d’Efack, Guillem Puerto, Tito Puerto, Nunci Elegido, Guillem Jaume, Joan Vidal, Guillem Vidal, Miquel Llabrés, Jaume Pinya, Llorenç Mola, Antoni Mus, Miquel Àngel Riera, Rafel Ferrer Massanet, Llorenç Femenies... Com trobar equivalents actuals a aquests personatges? Com reemplaçar-los? Amb ells va desaparéixer un Manacor contradictori i baralladís, però audaç, atrevít, coratjós, emprenedor i original, on de no res va sortir moltíssim. Un Manacor inquiet que emergia quasi miraculosament d’una sequera cultural imposada per les circumstàncies...” (PORTO CRISTO, núm 243, juliol-agost). BMM.- (Diari de Balears, 5 d'octubre 08)