Aquest és el títol d’una carta oberta de Joan Llull Vives que deixa clares les diferències de la nostra terra a persones, sovint mal informades que vénen aquí i troben “una llengua i una cultura totalment diferents de les que s’imaginaven. Qui no ha hagut d’explicar més d’una vegada que aquí ni ballam sevillanes ni ens passam el dia a la plaça de toros o menjant ‘pescaíto frito’? Qui no ha hagut d’aclarir que aquí parlam una llengua diferent del castellà?”. Llull acusa directament Hunold per la seva mala disposició en relació a la llengua catalana: “Us posàreu al costat d’aquells intolerants que voldrien fer desaparéixer la nostra llengua –i per tant la nostra manera de ser-(...) Us sentiu superior a d’altres per parlar una modalitat ‘estàndard’, com n’hi ha que si senten pel color de la pell? (...) la vostra actitud us fa una persona ‘non grata’ per als mallorquins, a més de perillosa per als mateixos alemanys. Sortosament no tots són com vós”. (FLOR DE CARD, núm 360, juny. Sant Llorenç des Cardassar). BMM.- (Diari de Balears, 23 d'agost 08)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada