RF - La força de la pintura

Ho explica Loren Martín Alomar, pintor solleric que ha realitzat la primera exposició, tot responent les preguntes de Jerònia Reynés: “Pintar sempre m’ha relaxat i m’ha ajudat a desconnectar del que en aquell moment sento que m’he d’allunyar. Sovint he passat hores davant d’un full en blanc on hi ha plasmat les meves quimeres, les meves preocupacions o les meves necessitats. Per a mi, la pintura sempre ha estat una força per tirar endavant i fer front als mals moments”. (SÓLLER, núm 6333, 13 de setembre). BMM.- (Diari de Balears, 18 de novembre 08)

RF - Les peticions escolars de Totogalpa

(església de Totogalpa)

Mateu Llodrà Sansaloni anà a Nicaragua el passat mes de juny en representació de l’Associació per l’Agermanament d’Artà amb Totogalpa –Niu de les aus, en llengua autòctona-, municipi d’uns 12.000 habitants, a la província de Madriz (*), al nord del país i una de les seves zones més pobres. A les escoles, que compten amb beques recaptades des d’Artà per a 150 escolars, li feren les següents peticions, per ordre de prioritat: “continuar rebent beques, un berenar diari, un alberg perquè els alumnes de les comunitats puguin quedar a dormir, vitamines i medicaments, un sostre per la casa d’un becari, i alguns jocs com pilotes i bats de beisbol”. (BELLPUIG, núm 795, 12 de setembre. Artà). BMM.- (Diari de Balears, 16 de novembre 08) (*) Forma correcta del topònim americà

Història de la vainilla

(imatge i més informació sobre la vainilla, www.indalokarat.com)

La conta Joan Noguera tot dient que "de l'orquídia de la vainilla se'n coneixen 110 varietats, però només 14 o 15 produeixen l'essència de la vainilla i les més destacades són la vainilla planifòlia, la vainilla pompona i la vainilla tahitenais". La primera també és coneguda com a vainilla fragans o l'orquídia mexicana. Segons Noguera "la distingida i perfumada orquídia de la vainilla va ser molt avaluada per la població asteca de Centre Amèrica tant per les seves propietats terapèutiques medicinals com per la seva economia diària". Hom sap que els habitants de la costa de Mèxic cultivaven i recollien bajoques de la vainilla amb les quals pagaven llurs imposts. Quan arribà Hernán Cortés i la seva gent, l'any 1519, el governant asteca Moctezuma "els va saludar oferint una beguda del país composta de cacau i endolcida amb vainilla, la qual només bevia la gent rica, sempre en una tasseta d'or pur". Se'n podien arribar a beure fins a 50 tasses, confiant en les seves propietats afrodisíaques. Al seu retorn a Europa, els conqueridors espanyols "introduirïen les bajoques de la vainilla i, a través d'Europa, es donà a conèixer arreu del món". A partir de llavors s'utilitza en perfumeria, pastisseria i cuina. Després d'intents per conrar la vainilla fora de Mèxic, avui en dia "la millor vainilla coneguda procedeix de Madagascar, les illes Comores i les illes Seychelles". (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 308, 1-16 de juny 08). Biel.-

RF - Emblanquinar ja no s’usa

Com bé diu la secció ‘Imatges d’ahir’ gairebé ja es tracta “d’una feina oblidada”. Segons Gabriel Pocoví Pou “la solien fer les dones, i consistia en fer les cases netes una vegada a l’any o passat més temps. També ho solien fer quan havien tengut alguna desgràcia per la mort d’algun familiar” . El procés “consistia en fondre les pedres de calç amb aigua, per donar blanc a les parets i corbades; les bigues normalment eren vistes i de fusta que es feien netes i s’untaven de gasoil”. Com a sistema sanitari “també servia per desinfectar les cases dels microbis”. Sembla que avui, aquesta antiga activitat que, com la resta de feines de la casa o del camp tenia les seves cançons i tonades pròpies, és feina exclusiva dels professionals de la pintura. (MONTAURA, núm 84, segon trimestre 2008. Mancor de la Vall). BMM.- (Diari de Balears, 13 de novembre 08)

RF - Joan Alzamora “Metxo”, artesà de la ximbomba

(imatge, Club Pollença )

Aquest personatge artanenc acaba de complir 80 anys i segons conta Cristòfol Carrió i Sanxo en el seu article “es sent satisfet d’haver desenvolupat activitats culturals de manera altruista i pedagògica”. La seva principal aportació foren els “instruments musicals de temps primer, com el ‘trac a trac’, els ‘ferreguins’, el ‘xòrrec’ i la popular ximbomba”. El mateix Metxo ens il·lustra el procediment d’aquest darrer instrument: “els materials bàsics per aconseguir una bona ximbomba són un objecte voluminós, de test, com pot ésser una gerra, però el que va millor, i és la més típica és amb caduf, que antigament servia per treuna aigua de la sínia (...) Aleshores es necessita un tros de pell, que la millor és la de cabrit, ben tensada amb una corda i, naturalment, no pot faltar la canyeta”. (BELLPUIG, núm 795, 12 de setembre. Artà). BMM.- (Diari de Balears, 12 de novembre 08)

RF - El col·lectiu Zero a Sis

Es tracta, segons informa Caterina Ramon Bordoy “d’una associació de pares i mares amb infants petits i professionals relacionats amb la petita infància”. Aquesta associació sense ànim de lucre nascuda al terme de Felanitx té com a objectius generals, entre d’altres “vetllar pels drets de la primera infància i contribuir a la conscienciació social de la importància de la primera infància com a base del desenvolupament integral de la persona”. Qui vulgui més informació o estigui interessat en participar-hi pot contactar-hi a través dels 655 02 58 22 o 696 07 70 93. (EL FELANITXER, núm 45, 26 de setembre. Felanitx). BMM.- (Diari de Balears, 11 de novembre 08)

RF - Foc i Fum a Sant Joan

(Mateu Joan)

Mateu Joan “Marió” dedica la seva columna a parlar de diversos pobles del Pla de Mallorca. Diu meravelles de Costitx, Llorito, Vilafranca i Petra. Però en arribar a Sant Joan –que és el seu poble nadiu i de residència- comenta sense cap trava: “No tenim centre de dia pels vells ni cap casal pels joves. L’associació de tercera edat és una dictadura comandada per un tinent coronell de l’exèrcit espanyol. La piscina està a un lloc tan petit que no hi ha lloc per tombar-se i prendre el sol. Molts pocs fusters i ferrers, i llavors justifiquen el pacte UM-PP dient que Sant Joan és un poble conservador. Conservador de què? De la misèria? Dels vells que cobren pensions mínimes d’autònoms i de joves que han de sortir a fer feina fora? Conservadors d’una dependència d’Espanya que ens roba tot allò que vol?”. Acaba parlant de Pollença, que qualifica com “un dels pobles més bells i dinàmics de Mallorca”. (L’ESTEL, núm 636, 1 d’octubre 08. Sant Joan). BMM.- (Diari de Balears, 9 de novembre 08)

Joves de Mallorca per la Llengua

El coordinador d'aquesta associació, Sebastià Maimó, explica en una entrevista amb Catalina Font i Coloma Julià que "Joves de Mallorca per la Llengua va néixer per fomentar la normalització lingüística en tots els àmbits de la societat, sempre des d'un caire juvenil i dirigit als joves. En aquest sentit les nostres activitats sempre hem intentat que a part del component reivindicatiu, tenguin un caire festiu on els joves puguin passar-s'ho bé". A part de dues grans activitats, com són l'Acampallengua o el Correllengua també editen postals per mostrar paraules als nouvinguts, fan un concurs de música per promocionar els grups que canten en català i també maratons fotogràfiques. Maimó considera que "les complicacions més grosses que tenim per norma general és la falta de temps de la gent". Res que no coneguem a qualsevol altre àmbit. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 300, juny 08). Biel.-

RF - La crisi també hauria d’afectar els privilegis polítics

La secció “Sin rodeos” del director del setmanari, Gabriel Veny, tracta de la crisi econòmica per a la qual proposa una sèrie de mesures d’obra pública per crear llocs de treball. Però també afica el dit dins la llaga política quan apunta “i si les administracions públiques han de retallar llocs i càrrecs creats per col·locar amiguets disfressats d’assessors i vicesecretaris, que ho facin. Un bon control de la despesa pública i de les targes de crèdit que alguns polítics inclouen en el privilegiat capítol d’ ‘afers propis’ podria permetre la reducció d’imposts en lloc d’augmentar-los any rere any”. Finalment conclou “la despesa pública pot reduir-se moltíssim, sense que això impliqui menors prestacions dels serveis públics al ciutadà. En temps de crisi no queda més remei que estrènyer-nos el cinturó. Però tots. No únicament els de sempre”. (MANACOR COMARCAL, núm 1154, 27 de setembre 08). BMM.- (Diari de Balears, 8 de novembre 08)

RF - La vida d’un blauet de Lluc

( http://www.lluc.net/ )

Ho explica Joan Comas, director de la residència de Lluc: “El dia comença a les 7’10 del matí, s’aixequen, fan el llit i es vesteixen. Llavors berenen i les classes comencen a les 8. A les 11 s’aturen per anar a cantar la primera Salve i a les 11’30 es reprenen les classes fins a les 13’30. A aquesta hora dinen i després d’un temps lliure inicien les classes de música. A les 14’30 toca instrument, a les 15’30 assaig, a les 16’45 canten la segona Salve i a les 17 h. berenen. Entre les 18 i les 18’45 és temps per a dutxar-se. A continuació disposen d’un temps per a estudi que acaba a les 20’15 en què hi ha sopar i temps lliure abans d’anar a dormir que és a les 21’30”. Cal dir que en un altre apartat especifica que “tot s’adapta a les edats dels infants, ja que no és igual un nin de 8 anys que un al·lot de 12”, consideració que suposa tot un conhort. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 314, 16-30 de setembre 08). BMM.- (Diari de Balears, 6 de novembre 08)

RF - La congelació dels sous dels polítics

Miquel Pieras tracta aquesta qüestió i considera que la veritable notícia, en pla d’efectivitat real per fer front a la crisi, seria que es baixassin un 30% el sou o que evitassin malgastar doblers gràcies a una bona gestió o que eliminassin el 90% d’alts càrrecs i assessors. Altres interessants mesures que proposa són que “tots els polítics que s’equivoquin pagaran de la seva butxaca errors que cometin gestionant les institucions públiques” i que “els polítics deixaran de tenir cotxe oficial i oferiran el cost d’aquest privilegi a persones amb dificultats de mobilitat”. Però, parlam de la nostra casta política? Doncs, tranquils, hom també viu d’il·lusió... (DIJOUS, núm 1801, 11 de setembre 08. Inca). BMM.- (Diari de Balears, 5 de novembre 08)

RF - Requisits per ser blauets

Joan Comas, mestre pollencí, és el director de la residència de Lluc i respon Eva Cerdà pel que fa a les condicions per poder ser blauets: “Lluc és més que una escola, és una escolania; o sigui una escola convencional i una escola de música. Per ser Blauet es demanen unes aptituds musicals, això és oïda, veu i memòria musical per fer les proves d’accés. Si l’infant supera aquesta prova, és acceptat a l’escolania i pot escollir si queda com a intern o com a extern a Lluc, mentre que, si no la supera, només té l’opció d’estudiar a Lluc com a extern i, per tant, pujar i baixar cada dia”. Endemés, per ser blauet s’ha de pagar una quota mensual d’aproximadament 250 euros que inclou classes de música (instrument, llenguatge musical i cant coral), residència, manutenció i transport setmanal amb Inca. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 314, 16-30 de setembre 08). BMM.- (Diari de Balears, 4 de novembre 08)

RF - Heptaseven, nova editorial

(Heptaseven)

Segons la Redacció, aquesta empresa editora de Cala d’Or neix “amb la voluntat d’omplir el buit que hi ha en aquest sector a Santanyí sense, de cap manera restringir el seu àmbit a l’estrictament regional”. Editaran en català, espanyol, anglès i alemany. Inclouen set premisses editorials, alguna mostra de les quals no deixa de ser curiosa: “no ens agraden ni els poetes oficials, ni els escriptors que envolten pels abeuradors del poder. Encara que si algun d’ells és capaç de recobrar la seva dignitat i tornar a pasturar als seus aires, estarem encantats de tenir-lo entre nosaltres” ... “Hem vingut vora la mar perquè creiem en el concepte ‘Mediterraneïtat’ com a base de bellesa, harmonia i sensibilitat. I així ens agradaria que fossin les nostres edicions” ... “Seguim creient que un llibre és una arma. Encara que, com que som pacifistes, ens conformem amb que sigui com una coça a l’os de la cama o una mosca collonera”. Llarga vida, esperem. (DIES I COSES, núm 125, juliol-agost. Calonge). BMM.- (Diari de Balears, 2 de novembre 08)

RF - Com es feien les revistes casolanes anys enrere

Ho explica Miquel Morey Mas -membre de l’Associació Cultural Fent Carrerany i col·laborador des dels inicis de la revista- durant el pregó de festes del 2007, que la publicació reprodueix enguany. Ho deixa així de clar: “Res té a veure amb l’actualitat la maquetació de la revista, la manera de fer-la. Al principi, cada cap de setmana que muntàvem hi havia un grapat de col·laboradors per picar articles a l’ordinador en tiretes de paper que no podien passar d’uns determinats centímetres, altres les tallaven amb les tisores i les aferràvem amb cola damunt la plantilla. I si ens equivocàvem havien de tornar-ho escriure i enganxar-ho al damunt. Les fotos s’aferraven directament damunt aquesta plantilla i els titulars i dibuixos fets a retolador també. Encara no havíem sentit parlar de càmeres digitals ni de programes d’autoedició. Després, cap a Petra, a la impremta dels frares i en estar llesta, els mateixos que havien dedicat tot el cap de setmana i alguns vespres a confeccionar la revista, la repartien casa per casa i quasi ja tornava ser hora de posar-se a fer feina per la del mes següent”. (FENT CARRERANY, núm 265, setembre. Maria de la Salut). BMM.- (Diari de Balears, 1 de novembre 08)