La conta Joan Noguera tot dient que "de l'orquídia de la vainilla se'n coneixen 110 varietats, però només 14 o 15 produeixen l'essència de la vainilla i les més destacades són la vainilla planifòlia, la vainilla pompona i la vainilla tahitenais". La primera també és coneguda com a vainilla fragans o l'orquídia mexicana. Segons Noguera "la distingida i perfumada orquídia de la vainilla va ser molt avaluada per la població asteca de Centre Amèrica tant per les seves propietats terapèutiques medicinals com per la seva economia diària". Hom sap que els habitants de la costa de Mèxic cultivaven i recollien bajoques de la vainilla amb les quals pagaven llurs imposts. Quan arribà Hernán Cortés i la seva gent, l'any 1519, el governant asteca Moctezuma "els va saludar oferint una beguda del país composta de cacau i endolcida amb vainilla, la qual només bevia la gent rica, sempre en una tasseta d'or pur". Se'n podien arribar a beure fins a 50 tasses, confiant en les seves propietats afrodisíaques. Al seu retorn a Europa, els conqueridors espanyols "introduirïen les bajoques de la vainilla i, a través d'Europa, es donà a conèixer arreu del món". A partir de llavors s'utilitza en perfumeria, pastisseria i cuina. Després d'intents per conrar la vainilla fora de Mèxic, avui en dia "la millor vainilla coneguda procedeix de Madagascar, les illes Comores i les illes Seychelles". (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 308, 1-16 de juny 08). Biel.-
dissabte, 24 de gener del 2009
Història de la vainilla
La conta Joan Noguera tot dient que "de l'orquídia de la vainilla se'n coneixen 110 varietats, però només 14 o 15 produeixen l'essència de la vainilla i les més destacades són la vainilla planifòlia, la vainilla pompona i la vainilla tahitenais". La primera també és coneguda com a vainilla fragans o l'orquídia mexicana. Segons Noguera "la distingida i perfumada orquídia de la vainilla va ser molt avaluada per la població asteca de Centre Amèrica tant per les seves propietats terapèutiques medicinals com per la seva economia diària". Hom sap que els habitants de la costa de Mèxic cultivaven i recollien bajoques de la vainilla amb les quals pagaven llurs imposts. Quan arribà Hernán Cortés i la seva gent, l'any 1519, el governant asteca Moctezuma "els va saludar oferint una beguda del país composta de cacau i endolcida amb vainilla, la qual només bevia la gent rica, sempre en una tasseta d'or pur". Se'n podien arribar a beure fins a 50 tasses, confiant en les seves propietats afrodisíaques. Al seu retorn a Europa, els conqueridors espanyols "introduirïen les bajoques de la vainilla i, a través d'Europa, es donà a conèixer arreu del món". A partir de llavors s'utilitza en perfumeria, pastisseria i cuina. Després d'intents per conrar la vainilla fora de Mèxic, avui en dia "la millor vainilla coneguda procedeix de Madagascar, les illes Comores i les illes Seychelles". (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 308, 1-16 de juny 08). Biel.-
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada