RF - Les cisternes que desapareixen

La presentació del calendari anual dels Dimonis de sa Pedrera, dedicat a les cisternes de Muro, ofereix unes reflexions dignes de tenir en compte: “Les cisternes han estat, des de temps immemorial, el centre neuràlgic de la vida de les cases (...) Amb l’arribada de l’aigua corrent, les cisternes passaren a un segon pla i perderen la principal funció que tenien: abastir la casa d’aigua (...) D’aleshores ençà, el consum d’aigua augmentà de forma exponencial, alhora que la capacitat d’estalvi i emmagatzematge anava minvant fins a nivells preocupants”. Entre unes i altres coses, els usos actuals canvien totalment: “ No és gens estrany, avui en dia, veure com la majoria de canals de les teulades donen directament al carrer, sense la possibilitat de girar la canal cap a la cisterna”. Les diferències puntuals en el canvi temporal resulten paleses: “Antigament, la majoria de les cases tenien sovint una cisterna i un aljub. La cisterna es destinava a usos casolans, mentre que els aljubs es destinaven a l’abeuratge d’animals i a regar el corral, imponent a la majoria de cases”. Ara, el cor de les cases, que havia estat essència de la vida, resta sovint relegat, si no ha desaparegut del tot.
(SA RIBA, núm 33, novembre 08. Muro). BMM.-
(Diari de Balears, 20 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Alguns records bunyolins

Els aporta Bàrbara Suau Font mitjançant la secció “Dones i bunyolines”, en aquesta ocasió dedicada a Catalina Quetgles “Pallussa” (Bunyola, 1888-1962). Entre d’altres coses, Catalina va néixer “al carrer del Forn”, filla de Sebastià “de cals Saboners”. De nina passaren a viure “al carrer dels Establidors o carreró de les Sopes”. Anà a escola a ca les Monges “amb sor Dulcina” i va ser triada per l’Ajuntament “per donar un ram de flors a Antoni Maura, que havia estat president del govern espanyol i que solia passar temporades a la possessió de l’Alqueria d’Avall”. Catalina ajudava el seu marit, Joan Nadal “Botigó, o Escolà”, a fer ciris i candeles. També solia tocar les campanes de l’església, que “era feina d’en Joan, però si ell era fora vila a fer marges i no podia arribar a temps, ella partia a tocar-les per salvar la pell de l’home”. En aquell moment hom tocava “Migdia (12:00 h), Vespres (13:30 h. a la primavera i tardor, 13:00 a l’hivern i 14:00 a l’estiu) o l’Ave Maria que es tocava quan els darrers raigs de sol deixaven el Castellet”. Eren altres temps.
(ES CASTELLET, núm 37, novembre-desembre 08. Bunyola). BMM.-
(Diari de Balears, 18 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Les carabasses de Muro

La Revetla d’Algebelí d’aquest poble vol recuperar la carabassa com a element identitari de Muro, que no de bades ja tenia fama de lloc carabasser. Segons explica la revista quinzenal de forma ben gràfica “talment una melonera o sindriera, la carabassa s’estén pel sementer de forma espectacular i, cadascuna, pot arribar a tenir vint o trenta carabasses de quatre o cinc quilos. Això sí, com més poques carabasses tengui, més grosses es faran. Sempre i quan estigui sembrada en una terra humida i forta”. A nivell culinari trobam especialment tres varietats que són la carabassa confitera o de cabell d’àngel –de la qual s’extreu un dels ingredients dels robiols pasquals-, la carabassa de vi, que servia per fer recipients de líquids i la carabassa patatera o de menjar, la més típica de Muro i considerada per excel·lència “la reina de la cuina amb llegums”. (SA PLAÇA, núm 152, 7 de novembre 08. Inca i comarca). BMM.-
(Diari de Balears, 17 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - L’amo en Xesc de Son Cloquis, músic popular

De nom Francesc Mas Mestre, de 94 anys fets el passat novembre, nascut a Ariany i casat i resident a Maria de la Salut. A l’entrevista d’Antoni Fiol i Joan Gelabert els explica que era sonador de guitarra dels balls “que es feien per sa Raval, sobretot per les matances”. Va aprendre a tocar de Pep ‘Gurilla’ i de l’amo en Rafel ‘Juanaino’ i un moment determinat acompanyà el cantador Biel ‘Caragol’ i l’amo en Gori ‘de sa Serra’. Ho recorda així: “Per devers Son Cloquis amb en Biel que cantava i l’amo en Gori que tocava el pandero ens ajuntàrem tots tres i anàrem set o vuit anys per Sineu, per Maria i pels pobles dels voltants a sonar, cantar i ballar. També hi venien les filles d’en Biel ‘Caragol’ que sortien a ballar”. També anà a tocar i cantar a un certamen a Alemanya, on aconseguí el primer premi: “Érem trenta-tres els mallorquins que hi anàrem, i jo tot sol, damunt d’un escenari, enmig d’un camp de futbol. Va ser l’any vuitanta-cinc. Vaig pujar amb la ximbomba i els altres m’acompanyaven. Jo davant cantant i ells fent d’acompanyants”. En altres ocasions també actuà a Menorca, Sicília i París. (FENT CARRERANY, núm 267, novembre. Maria de la Salut). BMM.-
(Diari de Balears, 15 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Aplec d’usos de cuina del Pla de Mallorca

Aquest és el títol d’un llibre gastronòmic aparegut l’any 1999 i que recentment s’ha reeditat. L’autor, el polifacètic llubiner Biel Frontera –malauradament desaparegut fa unes setmanes- recollí més d’un centenar de receptes culinàries “des de les més tradicionals i pageses als plats més selectes de la cuina de Mallorca, tot per retre homenatge a la cuina que va aprendre de les seves padrines”. El llibre es complementa amb recomanacions i comentaris “que fan que esdevengui una aproximació etnològica de les maneres de viure de la Mallorca d’un temps. Un recorregut pel temps viscut per aquest llubiner”. Com a curiositat, la primera edició del llibre era rodó “dissenyat com un llibre objecte en forma de plat de test perquè no es deixàs al prestatge, que fos pràctic i bo de manejar”. La nova edició, en canvi, torna al format clàssic, quadrat, i s’hi han incorporat traduccions en espanyol, anglès i alemany. (SA PLAÇA, núm 152, 7 de novembre 08. Inca i comarca). BMM.-
(Diari de Balears, 11 de març 09)


Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RF - Baltasar Bibiloni o el llenguatge del ritme

D’aquesta manera, Bernat Martí encapçala una aproximació biogràfica al compositor binissalemer, músic i Mestre de músics. Entre d’altres coses escriu del Mestre Bibiloni: “segurament tenia l’ànima desperta als sons; podien ser els de les campanes, dels rellotges, dels ocells de la ruralia, del vent, de la tempesta, de les veus dels nins (...) Hauria descobert el món musical i viuria comptant amb ell com es compta amb l’aire per respirar (...) En tota la litúrgia d’aquell temps, la mújsica tenia un lloc prominent i l’estudi del llenguatge musical era inevitable. El jove que tengués aptituds per descobrir i valorar els sons i el seu ritme havia de descobrir aquí el camí de la seva vertadera vocació”. Belles paraules per emmarcar els inicis musicals d’aquest benvolgut personatge, conrador de l’harmonia popular i promotor de la puixança de l’activitat coral a la Mallorca d’avui.
(ARRÒS AMB SALSETA, núm 136, octubre 08. Binissalem). BMM.-
(Diari de Balears, 1 de març 09)


L'anterior retall forà fou penjat dia 23 V '09... ahir? fa dos dies? ... fa un any? ... Que n'hi ha d'alternàncies, entrades i sortides, pujades i davallades, dins la nostra existència!

Biel.-
RF - Retalls Forans
Estampes portolanes - Estampes marratxineres - Tot Marratxí 
Marratxiner/e/s
Pòrtula, informació de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

             Patrocinat per...

Pòrtula, informació de Marratxí

RS - CONILL AMB CEBA

Ingredients:
-1 quilo de conill trossejat
-2 quilos de ceba tallada en juliana
-4 alls pelats i laminats
-2 fulles de llorer
-1 brot de moraduix
-oli d'oliva
-sal i pebre bo



Preparació:
Dins una pella de base ampla posau oli d'oliva a encalentir. En ser calent, tirau-hi la carn, la ceba i l'all. Salpebrau. Incorporau les fulles de llorer i el brot de moraduix. Feis coure, primer a foc mitjà durant deu minuts, i després, al mínim tot el temps fins que sigui cuit. Necessitarà més d'una hora per coure. Sabreu que és a punt quan la ceba sigui melosa i la carn daurada i tendra al tacte. És important no fer-se enfora de la pella, perquè s'ha de remenar sovint sovint, a fi que es cogui el conjunt de manera uniforme i no s'aferri al fons de la pella.

Nota:
De totd'una sembla que la quantitat de ceba és excessiva, però poc a poc, així com es va confitant, minva moltíssim. Per això recoman posar-hi doble quantitat de ceba que de carn.

(Recepta de la Setmana, RS-100, 14  IV  2010)
Recepta pròpia (c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç
Vegeu repertori d'altres plats agrupats segons ingredients
Vegeu la resta de la col·lecció de receptes

RS - CAPSETES

Ingredients:
-3 blancs d'ou

-200 grs. de sucre

-1/4 de quilo d'ametlles pelades, laminades i torrades

-la pell de ½ llimona ratllada




Preparació:

Necessitareu capsetes com les que es fan servir per fer magdalenes (jo he utilitzat les que es venen per fer els quartos, però crec que van millor les de magdalena, rodones i més petites).

Pujau els blancs. Quan ja estan més de mig pujats, anau afegint-hi el sucre, de mica en mica, i continuau batent el conjunt fins que us quedi una merenga molt ferma. Incorporau-hi ara la pell de llimona ratllada i les ametlles. Mesclau bé amb una cullera de fusta.

Enceneu el forn i programau-lo a 180º.

Untau les capsetes de paper amb mantega fosa ajudant-vos d'un pinzell de cuina. Ompliu-les amb la preparació i enfornau-les a la temperatura indicada durant 15-20 minuts, fins que vegeu que la superfície és daurada.

Deixau refredar les capsetes del tot abans de consumir-les.

Nota:

Aquesta és una adaptació de la recepta de les capsetes de La cuina de les terres de l'Ebre. Receptes tradicionals del Baix Ebre, del Montsià i de la Terra Alta, de M. Carme Queralt Tomàs, de Cossetània Edicions.

També es diuen ametllats, i són unes de les postres més típiques de festa major a molts de pobles de les Terres de l'Ebre.

(Recepta de la Setmana, RS-99, 7  IV  2010)
Recepta pròpia (c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç
Vegeu repertori d'altres plats agrupats segons ingredients
Vegeu la resta de la col·lecció de receptes

RS - TRUITA PRIMAVERA

Ingredients:
(per a 4 persones)

-4 carxofes
-200 grs. de pèsols de bullir
-1 manat de grells
-mig manat d'espàrrecs
-8 ous
-sal
-oli d'oliva


Preparació:

Eliminau les fulles exteriors de les carxofes i eliminau-ne les parts que no són tendres. Xapau-les per la meitat i llavors tallau cada meitat en tres o quatre trossos. Deixau-les en remull amb aigua i un poc de suc de llimona.

Netejau els espàrrecs i eliminau-ne la part del tronc que és llenyosa. Tallau-los ara en trossos regulars. Posau una olla al foc amb aigua i, en bullir, tirau-hi els espàrrecs. Al cap de 3 minuts, colau-los i reservau-los.

Netejau els grells, eliminau-ne la capa més exterior i les parts verdes més seques dels extrems. Tallau-los en rodanxes primetes.
Netejau els pèsols de bullir. Eliminau-ne els capolls i els fils dels dos costats i tallau-los en tres parts.
Posau oli dins una pella. Sofregiu les carxofes, els pèsols de bullir i els grells, tot junt. Mentrestant, bateu els ous dins un bol. Abocau dins el bol les verdures fregides, incorporau els espàrrecs i salau el conjunt al vostre gust.

Eliminau l'oli sobrer de la pella (però deixau-n'hi un poc per coure la truita) i posau-la al foc de bell nou. Abocau-hi les verdures amb l'ou. Remenau amb una cullera de fusta al principi. Abaixau el foc i sacsau un poc la pella per assegurar-vos que no s'aferri. Girau-la truita amb un plat i coeu-la de l'altre costat, primer a foc viu i llavors a foc suau. Girau-la i ja la teniu a punt per servir.

(Recepta de la Setmana, RS-98, 30  III  2010)
Recepta pròpia (c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç
Vegeu repertori d'altres plats agrupats segons ingredients
Vegeu la resta de la col·lecció de receptes

RS - ROBIOLS

Ingredients:
De la pasta:
-250 grs. de saïm
-250 grs. de sucre
-4 vermells d'ou
-750 grs. de farina
-1/2 tasseta (de les de cafè) de suc de taronja
-1/2 tasseta de xerès dolç i d'oli d'oliva, a parts iguals


Alternatives de farciment:
-Confitura de cabell d'àngel
-Confitura d'albercoc
-Crema
-Codonyat
-Brossat (ensucrat i mesclat amb un vermell d'ou i pell de llimona ratllada)
-…


Preparació:

Per fer la pasta, posau dins un bol el saïm (no ha de ser fred de gelera, sinó a temperatura ambient) amb el sucre i mesclau bé amb les mans. Afegiu-hi ara els vermells d'ou, el suc de taronja, el xerès i l'oli i remenau fins que la preparació sigui homogènia. Anau incorporant la farina i pastant. No n'afegiu més fins que s'hagi begut l'anterior. Quan hagueu incorporat tota la farina us quedarà una pasta fina i manejable. Feis-ne una bolla i deixau-la reposar una hora a temperatura ambient.

Per muntar cada robiol, agafau un tros de paper sulfuritzat, preniu un tros de pasta i aprimau-lo amb l'aprimador fins que sigui d'un gruix com el que es veu a la fotografia. Amb un motlle rodó per tallar pastes, formau el cercle. Farciu-lo del que us agradi. Doblegau la pasta amb ajuda del full de paper. Segellau les voreres perquè no surti el farciment i col·locau-lo damunt una llauna folrada amb paper sulfuritzat. Quan tengueu una llaunada a punt, enceneu el forn a 170º i coeu-los durant 25-35 minuts, fins que siguin dauradets.

Treis la llauna del forn i deixau-los refredar. No els tragueu de la llauna fins que siguin ben freds. En el moment de servir-los, ensucrau-los amb sucre en pols.

Nota:
Amb aquesta quantitat de pasta i d'aquesta mida (ni massa grans, ni massa petits), us en sortiran devers 28 (dues llaunades).


(Recepta de la Setmana, RS-97, 24  III  2010)
Recepta pròpia (c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç
Vegeu repertori d'altres plats agrupats segons ingredients
Vegeu la resta de la col·lecció de receptes