diumenge, 14 de desembre del 2008

Una altra recepta d'herbes

En aquesta ocasió aportada per Margalida Cortès a la seva secció 'La cuina de ca vostra'. Els ingredients per a una botella: "Un brotet d'herba lluïsa, tres bolletes de camomil·la, una fulla de llimoner, tres granets de cafè, herba sana, fonoll tendre, romaní, menta, moraduix, til·la, cost, un ullet de romeguer, tres cireres, tarongí, tim, fonoll marí, un poc de clovella de taronja, un trosset de garrova tendra, anís dolç i un poquet de sec". Per la preparació aconsella "es renten les herbes i es deixen eixugar, es tallen d'uns tres centímetres, totes menys el fonoll i l'herba sana, que es deixa més llarga; es fica tot dins una botella, si falta cap ingredient és igual, mentre no sigui l'herba sana o el fonoll que s'hi posa al darrer de tot perquè no surti el cafè ni les cireres. Per omplir la botella és millor amb anís dolç perquè la primera omplida sempre surt forta, després s'hi va afegint anís dolç o sec segons el gust, així com el vas bevent. Les herbes són millors com més vegades s'hi afegeix anís dolç o sec, la mateixa botella serveix per tot l'any". (CENT PER CENT, núm 276. Manacor, 23 de maig '08). Biel.-

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agradaria saber es nom cientific d'aquesta herba que se diu cost... però no el trob enlloc.

Anònim ha dit...

Realment l'has cercat per tot?

Gustosament...

COST m.
Herba molt aromàtica de la família de les compostes, de l'espècie Chrysanthemum balsamita L. (Mall., Men.); cast. hierba de Santa María, balsamita, costo hortense. Té les fulles amples amb puntetes; és molt usada en els guisats, i diuen que bullida té virtut contra les picades de paparra, d'aranya i d'altres animalons (Men.). «En anar an es Castellot, | un ramell t'enviaré, | i enmig hi posaré | tres fuies de cost que cost» (cançó pop. Manacor). Sien mesclats los dits enguents, e sia-y mès un quart de cost, e un quart de alforbi, MS. Klag. segle XIV, 17. Medicaments aperitius... axí com... cost, cinamòmum, Cauliach Coll., ll. 2, d. 2a, c. 2.
Fon.: kɔ̞́st (Mall., Men.).
Etim.: del llatí costum, nom d'una herba aromàtica i medicinal.

(DCVB)