RF - “De sa Pobla... patates”

Aquest és el títol del llibre realitzat per la periodista poblera Margalida Socias. Consisteix en un recull de gloses i un receptari protagonitzat per la patata poblera, acompanyats de temes relacionats amb la història del tubercle, les feines del camp que s’hi relacionen i comentaris de mestres de la gastronomia local. Al quinzenal, Cati M. Serra interroga l’autora sobre els canvis a les receptes, i Socias respon “les receptes no s’han perdut, perquè han passat de generació en generació, però sí la manera d’elaborar aquestes receptes a causa dels productes que s’utilitzen. Antigament, els pagesos feien l’arròs de marjal. S’utilitzaven les verdures i hortalisses que un mateix tenia a la finca, aconseguint els sabors autèntics del camp. Ara, aquest arròs de marjal es fa a la casa particular i els productes que utilitzen no tenen el mateix gust ja que no són frescs i la majoria són importats”. (SA PLAÇA, núm 143, 23 de maig. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 22 de juliol 08)

RF - Llenguatge sexista i disquisicions teològiques

Xisco Novella, dins “Deixeu-me dir” denuncia “l’absurd del llenguatge duplicat” per raons sexistes, tot defensant que “la comunicació necessita de fluïdesa, lleugeresa i facilitat de comprensió”. En pla facècia i amb bon humor, acaba contant que fa uns dies “vaig escoltar com una monitora a l’església deia impassible que Déu era Pare i Mare. Vaja, no és que jo m’oposi a això, més encara, crec que la monitora tenia raó, de fet més d’un teòleg ha defensat aquesta conceptualització divina. Ara però permeteu-me una pregunta: Si Déu és Pare-Mare, la Marededéu és també Pare? Podem dir que Maria és la Mare-Pare de Déu?”. (UNA OLLA D’ARAM, núm 51, Primavera 2008. Petra). BMM.- (Diari de Balears, 20 de juliol 08)

RF - Reivindicació de Sant Antoni a Manacor

(foto, Sergi Argelés, naciodigital.cat)

Després de les festes de Primavera, l’editorial del setmanari ho exposa molt clar: “No serà la primera vegada, ni la darrera, que des d’aquest article reclamem una oficialitat per a un fet que oficiosament ja és una realitat: Sant Antoni és la festa més sentida dels manacorins, la que treu més gent al carrer, la que fa participar més gent activament, tant en la revetla com en les beneïdes, tan autèntiques i tradicionals (...) Defensarem de totes totes la fira del maig que hauríem de potenciar (...) La resta d’esforços que es fan a l’entorn d’aquesta festa són grandiosos, bàsicament perquè no reten. Perquè els falta sentiment i autenticitat”. (CENT PER CENT, núm 277, 30 de maig. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 19 de juliol 08)

RF - Maria Mayol, com a mostra de mallorquins il·lustres

Joan Castanyer, sempre agut i contundent en les seves observacions, a la seva secció Quadern d’apunts indica que “els homenatges a Maria Mayol són – o m’ho agradaria entendre- un tribut a tota una generació de mallorquins (no pocs d’ells sollerics) que van veure estroncada la seva trajectòria vital per la brutalitat de la repressió feixista del juliol de 1936. Pens en gent com Joan Pons i Marquès, Guillem Colom Ferrà, Miquel Serra Pastor, Miquel Marquès i Coll, Andreu i Miquel Arbona, i molts més. La millor generació d’homes i dones que mai tengué el nostre poble, condemnada a un dur i feixuc exili interior (...) Tot i les limitacions, cadascú al lloc que les circumstàncies permetien, anaren forjant una veritable resistència enmig de les adversitats, que mai agrairem prou i que avui ens ha permès recuperar la llengua, la cultura i el país”. (SÓLLER, núm 6319, 7 de juny 08). BMM.- (Diari de Balears, 18 de juliol 08)

Francesca Alomar, mezzosoprano, in memoriam

Francesca Alomar a l'acte de nomenament dels col·legiats d'Honor '08 (fotos, Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les I. Balears)

Fa unes hores el Mestre i Amic Baltasar Bibiloni m'ha fet arribar una mala nova: El traspàs de la mezzosoprano sineuera Francesca Alomar i Martorell, trobada morta a la cuina de ca seva per una familiar. En principi no es sap que tengués cap malaltia que fes imaginar aquest final, tot i que passava una mala temporada d'ençà que s'havia sotmès a una operació per aprimar-se. Vital i emprenedora, bona lectora i cinèfila, "Xisque" havia nascut a Sineu el 6 d'agost de 1957, li faltaven per tant uns dies per arribar als cinquanta-un. Es llicencià en Filosofia i Lletres per la UIB i exercí de professora al col·legi Sant Francesc, de Palma, però la seva gran passió fou la música: Estudià amb el mateix Baltasar Bibiloni, així com amb Montserrat Pueyo, i esdevingué professora de cant i de tècnica vocal, directora de corals i cantaire ella mateixa, especialitzada en cant operístic. Dirigí nombroses corals i participà en concerts, tant amb les agrupacions que dirigia com a solista, arreu de Mallorca i les altres illes, a Barcelona, Madrid, Bèlgica i altres indrets. El seu repertori abraçava òpera, sarsuela, oratori, lied, cançó popular i espirituals negres. Una de les seves darreres actuacions va tenir lloc el passat dia 17 d'abril a la sala d'actes del col·legi Sant Francesc, de Palma. Hi havia el nomenament de col·legiats d'Honor del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les I. Balears. A la cloenda de l'acte, durant el qual l'expresident Jordi Pujol oferí una conferència, Francesca va entonar el Gaudeamus Igitur, l'himne universitari L'Amic Joan Parets, director del Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca ens fa en exclusiva una primera valoració de la persona i obra de la finada: "Primer que m'ha afectat moltíssim perquè he conegut molt aquesta família quan vaig estar a Sineu. Cal dir que ha estat una dona que ha ensenyat Mallorca a vocalitzar, a saber cantar bé. I dins tots els estaments, tan corals, com cantaires, com particulars a nivell de logopeda. No parlem també de la gran feina que va fer amb els nins cantors, tant de Sant Francesc com els Blavets de Lluc. I també crec que per la música religiosa ha fet una gran tasca perquè sempre que l'hem haguda de mester ha estat ben present i ha ajudat a estimar el cant i la música, extrems que li hem d'agrair. En el Centre de Recerca tenim moltes coses que ella ha anat enviant de la seva biografia, així com les pautes per distingir les veus líriques". Descansa en pau, bella Amiga, i gaudeix dels sons inexplicables de la faç amagada de la Lluna. Biel.-

Protagonistes dels Retalls. Actualització

(Gaspar Caballero)

Aina FERRER TORRENTS, escriptora (Inca) Anna RODRÍGUEZ, política, Santa Margalida Antoni MARIMON, historiador, (Sóller). Vegeu bibliografia * Antònia COLL (Inca) Antònia TORRES, naturòpata, Sineu * Bàrbara SUAU, Bunyola Bartomeu MARTÍNEZ, polític, Inca * Bernat NADAL, Manacor Carlos DELGADO, polític, Calvià Catalina RIERA, regidora d'Educació, Manacor * Cristòfol CARRIÓ i SANXO (Llucmajor) * Damià QUETGLAS (Inca)

F. FERRARI BILLOCH, escriptor, Manacor Francesc ANTICH, polític, Algaida Fundació revista BELLPUIG, Artà * G. PUIGSERVER (Felanitx) * Gabriel FIOL i MATEU, Mancor de la Vall * Gabriel VENY, Manacor Gaspar CABALLERO, agricultura ecològica a Costitx. Vegeu web

Herboristeria des PLA, Sineu Jaume CALDENTEY, poeta, Felanitx Jaume CARBONERO, conseller d'Habitatge (Campos). Vegeu Blog "a la contra" Jaume MAYOL AMENGUAL, investigador, Montuïri Jaume OLIVER, Can Pelín, Llucmajor * Julián LACOMA, s'Arenal Llorenç COLL I COLL, Cafè Colon, Llucmajor * Lluc GARCIA, Sóller Marçal ISERN, investigador, Alaró Maria José PERELLÓ, soprano, Bunyola Maria MAYOL, escriptora, Sóller * Miquel LÓPEZ CRESPÍ (Sant Joan) Miquel PONS, escriptor (Felanitx) * Miquela FONT (Valldemossa) * Onofre ARBONA, Montuïri * P. VERA (Felanitx) Pere ANDREU "Pascola", músic, Felanitx Pere Joan MARTORELL, polític, Lloseta. Vegeu fitxa biogràfica i literària Pere SUREDA, historiador, Maria de la Salut Rafel NADAL, tennista, Manacor. Sílvia PIZARRO, directora Fundació Coll Bardolet, Valldemossa Storyville Jazzband (Llucmajor) Xisco ROMAN, gerent Residència, Pollença (*) Articulistes, cronistes i periodistes

RF - Les satisfaccions de la música

Pere Bonnín, músic i pianista, va participar en un cicle de musicoteràpia a Manacor, organitzat per l’associació Estel de Llevant. Els membres “d’Infodifusió” d’aquesta associació l’entrevistaren i aquesta és la resposta del músic a la qüestió sobre si la música és una solució a nivell econòmic: “La música no compensa de cap manera. Jo particularment crec que he tingut sort per ara, però tens altres satisfaccions personals que superen de molt les purament econòmiques. Si fas música per fer doblers, vas ben equivocat. De vegades, estic convençut que també s’han de fer qualque tipus d’activitats sense pensar només en aspectes econòmics. Dóna moltes satisfaccions poder fer música pels altres”. (PERLAS Y CUEVAS, núm 1222, 6 de juny. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 16 de juliol)

Consells per retenir la memòria

Aina Vergara (foto, Veu de Sóller)

Aina Vergara és educadora social a Sóller i té cura de la secció de foment de l'autonomia per a persones majors de l'IMAS. Entre d'altres coses organitza tallers d'habilitats socials i de memòria. Quan Guillem Puig li demana sobre les principals causes de la pèrdua de memòria, Aina diu: "El principal motiu de pèrdua de memòria és l'envelliment; seguit per l'acumulació d'estrés i preocupacions en determinats moments de la vida. Aquestes situacions estressants provoquen una davallada de memòria que és transitòria". Els consells més importants que dóna per retenir memòria "són llegir i tenir vida social. A part d'aquests dos sempre recomanam fer sudokus, mots encreuats, sopes de lletres i practicar molt l'escriptura. També són bàsiques totes les activitats que impliquin mantenir la concentració i l'atenció". (VEU DE SÓLLER, núm 986, 4 d’abril). Biel.-

RF - Margalida Mateu, pintora montuïrera

Margalida Mateu Oliver (1916-2008), de Meià, és fins ara l’única montuïrera de la qual tenim constància que al llarg del segle XX i el que va de l’actual XXI hagi destacat dins el món pictòric. Segons Onofre Arbona “la pintura, art del qual ella n’era una virtuosa, la començà a desenvolupar des que era nina la continuà perfeccionant fins a la seva mort, als 91 anys”. BONA PAU, 663 (Montuïri, maig 2008). BMM.-

(Diari de Balears, 15 de juliol)

RF - Miquel Cardell i la poesia

En un moment de l’entrevista que Antònia Font realitza al periodista i poeta llucmajorer Miquel Cardell arran de la publicació de la seva obra ‘Les terrasses d’Avalon’, aquest comenta: “A vegades he pensat, i més en aquest llibre, que la poesia és la darrera aventura que ens queda; ja no podem fer èpica perquè l’aventura que ens queda és anar a fer feina i viure i enamorar-te, aquestes coses, i potser aquí la poesia és una metàfora de l’aventura, o l’aventura i la metàfora són el mateix”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, 299, maig). BMM. (Diari de Balears, 11 de juliol)

RF - Nova etapa, vida nova... a la revista de Muro

Davall aquest titular, l’editorial de Sa Riba, ara bimestral, explica que ha modificat la capçalera i la periodicitat “amb l’objectiu d’oferir-vos una presentació més innovadora i acurada. Pel que fa a la informació serà tractada amb el major rigor possible i amb el compromís d’acostar-vos totes les qüestions informatives relacionades amb l’actualitat del poble.Però sense deixar de banda aquesta prioritat, també volem apropar-vos el que passa més enllà del nostre redol. Per això també apareixeran notícies que ens afecten a tots encara que no siguin pròpies de Muro”. (SA RIBA, núm 30, primavera. Muro). BMM.- (Diari de Balears, 10 de juliol)

Nofre Bisbal i la mel de Sóller

Es tracta d'un assistent social de la Vall, apassionat pel món de l'apicultura. A l'entrevista que li fa Guillem Puig, diu sobre el poc paper de la mel dins la marca 'Producte Balear': "Perquè la mel de Mallorca encara no està caracteritzada (...) per això actualment a la UIB un equip encapçalat per Marcia Boí ho està fent. Estan estudiant el gust, el color, l'olor i els pòl·lens que la formen".

En relació a la diferència entre el sucre o la sacarina, diu de la mel "la combinació de sucres, fructosa, sacarosa, pol·len i oligoelements fa que tengui unes característiques especials que la converteixen en beneficiosa per a moltes dolències, com per exemple ajuda a combatre al·lèrgies i puja la moral entre altres qualitats.

Finalment, Bisbal considera que la mel està ben valorada dins la nostra cultura culinària, considera que té molta qualitat i per això "la mel de Sóller va molt cercada, mai en tenim a bastament per als nostres clients". ( VEU DE SÓLLER, núm 984, 21 de març). Biel.-

RF - Temps de tondre

Temps de tondre als Llombards Arran de la celebració de la Festa des Tondre a la petita localitat felanitxera, Tià “Guingaia” ens ofereix una postal bucòlica d’aquesta activitat, il·lustrada amb vocabulari i fets avui gens usuals, que un temps “durava un parell de dies. Dies de molta feina i festa, amb tonades tranquil·les, com un vou-veri-vou, acompassades amb el ‘tsec-tsec’ de les tisores, perquè l’animal tornàs ximple. (...) Després de dinar, els bons tonedors acabaven de ‘brodar es xot’, i el jovent aplegava els vells de llana, que durant les llargues vetllades d’hivern, les dones, a força de fus i filosa, feien tornar fil sense berruga”. (FELANITX, núm 3582, 10 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 8 de juliol)

Les toses d’antany, encara L’amo en Tomeu Serra també parla de l’ambient que envoltava els dies dedicats a tondre dins la pagesia mallorquina abans que les màquines ajudassin a fer-ho tot en un dia: “Quan es començava la feina, no faltava el cafè, uns bunyols i damunt una taula improvisada ‘mesclat de cassalla’, tabac de pota i una pastilla de contraban. A mig matí, es berenava de freixura i llet formatjada amb ensaïmada. Les toses solien acabar damunt les tres de l’horabaixa i ens havíem de rentar i preparar per dinar. Com és de suposar, la madona, les filles i alguna convidada ho havien preparat tot amb molt d’esment. Arròs brut, aguiat de pilotes, porcella o me rostit, orellanes amb mel, brossat, ametlles torrades, fruita, cafè i suc del bo; i no hi faltaven els puros de l’Havana, ‘Habanos’ ”. (PORTO CRISTO, núm 241, maig). BMM.- (Diari de Balears, 9 de juliol)

Propietats de la canyella

El fitoterapeuta David Cifre León escriu en relació a la canyella, entre d'altres coses... "Aquesta espècie posseeix un delicat perfum de fusta i un sabor ben definit, fragant i càlid. La seva versatilitat a la cuina permet d'utilitzar-la en plats dolços i salats, així com per tal d'aromatitzar licors, sabons i perfums (...) Està indicada en casos de refredat, grip i bronquitis, per activar la circulació de la sang i reduir els dolors produïts per l'acumulació del fred. Els seus olis essencials són els responsables de normalitzar el bon funcionament de l'aparell digestiu, d'estimular la salivació i els sucs gàstrics, facilitant la disgregació dels aliments i la digestió. Aquestes propietats són de gran utilitat en el tractament del meteorisme, les digestions dificultoses, l'acidesa, la manca de gana, els vòmits o el singlot. Cal destacar, també, la seva utilització per a combatre l'anèmia, facilitar la recuperació després d'una convalescència, i en estats de debilitat i cansament (...) També té efectes antibiòtics davant determinats organismes. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 297, 1-15 de gener '08). Biel.-

Una sollerica aficionada a la cuina

Guillem Puig ens ofereix una entrevista amb Magdalena Castañer Palou, de 71 anys, veïna del carrer de la Lluna, on va regentar fins fa pocs anys l’emblemàtica bodega de Can Mora des Vi. Gaudeix del món de la cuina i aguia des de fa 47 anys, ja que abans ho feia la seva mare o la seva sogra. D’aquests inicis explica: “Si tens una mica de gust aviat hi ets, a la cuina. Record que quan va morir la meva sogra m’aixecava ben prest i abans de començar a fer feina i obrir la bodega jo ja tenia el dinar enllestit, i així només l’havia d’encalentir a darrera hora”. Pel que fa als seus gusts explica: “El que més m’agrada és recuperar receptes antigues, sobretot de cuina mallorquina, per això tenc una bona col·lecció de llibres del tema”. També explica la recepta d’una panada de peix... “En faig una de tonyina que me les solen alabar molt. La pasta la faig amb una tassa de llet, la mateixa tassa d’oli, una altra de margarina fosa i la farina que ens prengui. S’ha de tenir present que la farina ha de ser fluixa. I per al farciment hi pos porro i cebes tendres tallades molt fines, julivert i una llauna de tonyina; tot ben trempat amb pebre bo i pebre bord. Quan ja tenc les panades fetes les enforn al forn prèviament encalentit, i les hi tenc 30 minuts a 200 graus”. I quan li demanen quin és el pitjor defecte que pot tenir un menjar, respon amb final filosòfic... “Personalment pens que el pitjor és que et surti salat o massa coent. En la cuina –com en la vida en general- la mesura ho és tot”. ( VEU DE SÓLLER, núm 983, 14 de març). Biel.-

El patchwork, tècnica textil de moda

Biel Aguareles parla al quinzenal d’aquesta tècnica que la sollerica Antònia Ferrer va donar a conèixer al Casal de Cultura-Museu de Sóller. Segons l’article “el patchwork consisteix en cosir trossos de teles de diferents colors, dibuixos i fins i tot textures, amb la finalitat de crear un collage que es pot utilitzar com a roba de llit, per coixins o cobertors i també a mode decoratiu de làmpares. Les possibilitats de cada cop són més grans. Aquesta tècnica neix a l’Europa Central de principis del segle XVIII, i apareix en un context en el qual no abundaven les teles, i les cosidores aprofitaven les sobres de fàbrica per crear llençols i cobertors (...) El més difícil a l’hora de posar a la pràctica aquesta tècnica és trobar els instruments necessaris, com arauns motlles per retallar tela, un tallador especial o un suport on realitzar els talls i els dissenys”. ( VEU DE SÓLLER, núm 982, 7 de març). Biel.-

El rabí Shaul Friberg i els aliments kosher

Shaul Friberg és el rabí de Mallorca. Es suec i va viure a Israel. Ara és aquí "perquè així ho vaig escollir, no perquè m'hi destinassin". Va ser a Pollença per presidir la cata del vi kosher que organitzà l'Associació de Vi Primitiu. Eva Cerdà li demana que defineixi l'alimentació kosher... "Kosher vol dir apte per als jueus, o sigui coses que podem menjar sense renunciar als preceptes jueus". Quan li demana per les diferències entre el menjar i beguda kosher, el rabí respon: "Bàsicament, en el control d'aquest producte. De fet, un vi kosher no té unes característiques diferents a un vi que no és kosher, senzillament, la producció del primer ha estat supervisada per un rabí". Finalment, en relació a la producció kosher de Mallorca, Friberg comenta "aquí no es fan vins kosher, però se'n podrien fer. És més crec que també seria bo per a les bodegues mallorquines, perquè els Estats Units d'Amèrica és un mercat interessant per al vi kosher, un mercat que de cada dia és més gran". (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 298, 16-31 de gener). Biel.-

Antoni Palou 'Gall', glosador de Pollença

Al quinzenal pollencí li fan una entrevista amb motiu d'haver participat com a cantador al disc "Tonades i gloses de Sant Antoni". En relació a la vocació de glosador diu: "El padrí ja glosava, era un poc baina i sempre estava de festa. Abans s'usava, tothom cantava i... no ho sé, a mi me sortien sense que ningú me n'hagués ensenyat (...) Ma mare també era molt bona cantadora". Pel que fa a les condicions de bon glosador, considera que han de tenir "una bona memòria i ganes de compondre les gloses, més que tenir una bona veu. A més, no és el mateix ser glosador que ser cantador de gloses". (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 298, 16-31 de gener). Biel.-

RF - Dinar medieval a Manacor

Cinquanta persones el varen assaborir com a colofó d’un cicle de conferències organitzades per l’OCB a càrrec d’Antoni Contreras, investigador i gastrònom. El menú consistí en pastís d’albergínia amb salsa de bolets, guisat de sípia amb fruits secs, sofregit de be anomenat sardamone i neules amb piment, brossat amb mel i codonyat. Antoni Tugores, un dels cuiners artífexs del dinar explicà que “la cuina medieval era forta d’espècies, segurament per solapar gusts de menjars no agradables al paladar”, mentre el mateix Contreras sentencià que el dinar “ha estat massa bo, en aquell temps no menjaven tan fi”. (CENT PER CENT, 276, 23 de maig. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 6 de juliol)

Francisca Bergas i les sopes de Mallorca

Aquesta cuinera entrevistada a la revista Sa Plaça comenta quan li demanen per les sopes... "Les sopes totes són mallorquines, encara que per aquest nom només n'hi ha als restaurants. Hi ha moltes maneres de cuinar-les. Hi ha les sopes de matances que es preparaven amb ingredients procedents del porc i molta verdura. També hi ha les sopes de verdura, sense cap tipus de carn i que es solien cuinar a l'estació hivernal. Les sopes escaldades són a base de verdures i un ou al damunt. Amb les sopes torrades i qualsevol tipus de peix blanc ja tenies les sopes de peix. I per acabar hi ha les sopes solleriques, a base de verdures d'estiu, patates, mongetes, pebres vermells i sense carn". (SA PLAÇA, núm 134, 16 de gener. Inca i comarca). Biel.-

Plats oblidats i gusts que es poden haver esborrat del paladar...

La cuinera Francisca Bergas Frau considera que hi ha plats que no han desaparegut "però només es preparen a alguns pobles i preferentment a cases de gent ja major, com pot ser l'arròs 'de caseta', molt brouós, sense carn i amb les verdures que es tenguin a mà pel camp. Altre pot ser el bullit d'ossos, cuinat a partir dels ossos salats per les matances. Si aquests són freds no tenen el mateix gust. Hi ha també els cocarrois de patata i ceba, quasi exclusius de Maria, Búger i pocs pobles més. S'elaboren el primer mes de la recollida de la patata". Quant a altres plats oblidats Francisca Bergas comenta: "El frit bord, que es cuina de juliol a setembre i la base són patates, albergínies, pebrots i alls. Tot fregit al mateix temps i al final se li afegia pa esflorat. Les coques fregides que es feien amb la massa de pa que sobrava quan es feia a les cases, se les cubria de sucre i es fregien amb oli. També agradava molt als més petits el pa amb sobrassada i sucre, que era un menjar molt complet; en algunes cases enlloc de sucre s'hi posava mel". (SA PLAÇA, núm 134, 16 de gener. Inca i comarca). Biel.-

La dieta mediterrània està de moda; però hi ha plats mallorquins en perill

Això és el que diu Francisca Bergas Frau, cuinera que treballa a la Llar dels Ancians de Palma i a la residència d'Huyalfàs de sa Pobla, i que dedica part del setu temps a l'estudi i recuperació de la cuina tradicional mallorquina. En concret comenta "és cert que està molt ben considerada, però en l'àmbit de l'autèntica cuina, diguem pagesa, de l'interior de l'illa, hi ha un cert perill que alguns plats desapareixin per complet". Quan li demanen quins són els que més risc tenen, respon: "Sens dubte els de temporada, que eren la base de la cuina tradicional. S'elaboraven amb els productes de les distintes èpoques de l'any. Un exemple pot ser la col fregida, que és un segon plat complet que pràcticament ja no es cuina (...) és d'octubre a febrer. Els seus ingredients, a més de la col, solien procedir de les matances: porquim, botifarró i sobrassada. Es poden fregir amb saïm i alguns hi afegien panses. De març a maig es feia una fritura amb pèsols i se'ls hi afegia ou". (SA PLAÇA, núm 134, 16 de gener. Inca i comarca). Biel.-

Joan Gelabert, de sa Pobla, l'evolució de la impressió

Des de Sa Plaça entrevisten Joan Gelabert arran del 25è aniversari de la impremta Gelabert de sa Pobla, tot i que ell duu des dels 13 anys movent-se entre màquines, tintes i paper. Li demanen per l'evolució industrial i econòmica vista des del món de la impremta... "Als inicis fèiem molts talonaris i blocs per les fàbriques de calçat, amb les Minerves planes i manuals. Amb la crisi del sector del calçat començaren les comandes dels hotels, amb fulletons i rètols. Quan començàrem a can Gelabert fou el món de la marxa i les discoteques de la zona turística que ens donaren molta feina. Amb la Minerva automàtica vam poder fer molts de cartells per aquestes noves sales d'oci. També ens donà força la màquina Gestetner, que ens serví per fer etiques de productes com oli o vi. Actualment, la cartelleria, retolació i els plotters publicitaris, a més dels fulletons i revistes, omplen la major d'emanda d'impressió". (SA PLAÇA, núm 134, 16 de gener. Inca i comarca). Biel.-

Pep Borràs i el grup teatral AGARA d'Andratx

La revista N'Alí editorialitza sobre el cinquantè aniversari de la creació de l'Agrupació Artística Andritxola, que estrenà el 17 de gener de 1958. Rafel Oliver diu, entre d'altres coses: "No hi ha cap família d'Andratx qeu no hagi tengut quclcú que hagi fet part del grup AGARA en tot aquest temps. L'agrupació ha tengut diferents etapes al llarg de la seva vida, i la persona que més temps ha duit endavant la nau, i que encara ho fa, és en Pep Borràs, al qual se li ha de tenir un agraïment especial, per ser el millor actor que hi ha hagut sempre a Andratx, i per tenir la paciència i constància de dur AGARA, sempre endavant". (N’ALÍ, núm 88, desembre '07. Andratx). Biel.-

Macià Tomàs Francisco, Agrupació Folklòrica Aires d'Andratx

Rafel Oliver Grammatico l'entrevista i explica que va néixer l'any 1975 a Andratx, és mestre d'escola i exerceix a Peguera. Es el director d'Aires d'Andratx des de 2004. Quant a la denominació del ball, Macià Tomàs comenta "cada poble ho diu d'una forma diferent. A Andratx li deim boleros; a altres llocs li diuen ball de pagès o ball de bot, bàsicament per diferenciar-ho del ball d'aferrat. Tots aquests balls que fem provenen de la península des dels temps de Napoleó, en què la gent fugí de la península i hi hagué una espanyolització de tot: jota, fandango, boleros. Bolero ve de les boles que duien els balladors, que era gent no afrancesada". A la pregunta què ha de tenir un bon ballador o balladora, Macià respon: "Sobretot sentit del ritme. I llavors la balladora és la que ha de dirigir el ball, amb els moviments, punts i mudances que ella vol, al moment que vol, i el ballador l'ha de seguir. És com un joc, com una espècie d'insinuació eròtica. En realitat és un ball matriarcal, la balladora comanda. Si el ballador no ho fa bé, en un temps passat se'l xiulava i tot. A Mallorca es diu que ballar és un joc de sensualitat". També parlen del mestre Pedro Porcel, fundador de l'agrupació, de la vestimenta, d'alguns balladors i balladores, de l'escola de ball i dels projectes futurs. (N’ALÍ, núm 87, novembre '07. Andratx). Biel.-

RF - Apatia a Sant Llorenç des Cardassar

La manca de motivació o d’entusiasme que tant sol agradar a la classe política i que dóna títol a l’editorial de la revista llorencina es justifica “perquè sembla que a la gent no li preocupen gaire els aspectes comunitaris, que hi ha una certa separació emocional entre l’Ajuntament i el poble, com si només tengués interès per les coses que l’afecten personalment; com si l’individualisme s’hagués apoderat definitivament de la manera d’esser de la gran majoria dels llorencins, fent bo allò que ‘no sentim com a nostre allò que és de tots’. I dóna la sensació que a l’equip de govern ja li va bé que sigui així i que la gent els deixi fer, perquè d’aquesta manera no hi ha aldarulls que l’obliguin a actuar o donar explicacions sobre el que es fa o es deixa de fer”. (FLOR DE CARD, núm 359, maig. Sant Llorenç des Cardassar). BMM.- (Diari de Balears, 5 de juliol)

Inma Shara a Ràdio Marratxí

Arran d'un dels darrers concerts de temporada de l'Orquestra Simfònica de Balears des d' "Amb 'P' de Pòrtula" vàrem tenir l'ocasió -i el plaer i l'honor i el goig- de poder parlar amb una de les poques dones que es situen davant un grup orquestral com a directora, Inma Shara. Entre d'altres coses, aquesta artista dedicada a la música, de nom real Inmaculada Sarachaga, tot passió i tot caràcter, ens digué això...

(foto, www.elpais.com)

Sols treballar cada peça durant mesos... “La veritat és que quan dirigesc una obra, qualsevol obra que dirigeixi, per mi no ha de dirigir el braç, ha de dirigir l’esperit, ha de dirigir l’ànima i en definitiva ha d’emocionar el públic i emocionar l’orquestra, i motivar i apassionar. Si això no està dedins, dins l’esperit dins l’ànima de cada persona realment és dificil de transmetre-ho a l’orquestra. En aquest sentit quan dirigeixes t’impregnes totalment i cal un procés previ d’estudi, d’anàlisi, d’interiorització i de memorització de l’obra de manera que després flueixi de manera natural quan un dirigeix i tengui tot el conjunt, tota aquesta fantasia mental que se recrea de l’obra la tengui perfectament assimilada, interioritzada per dur-la a l’orquestra i l’orquestra rebi una interpretació realment que sigui fidel a la fantasia mental que una té”. Com veus l’Orquestra Simfònica de Balears? Què en destacaries? “Puc dir de veritat, en majúscules, que he trobat igual que el darrer pic que vaig estar amb ells, fa dos anys, una orquestra absolutament motivada, una orquestra molt bona, no només tècnicament parlant sinó humanament parlant i molt important és una gran família, amb una gran disponibilidat per treballar cada passatge, per depurar cada passatge tècnicament parlant i això es molt important, amèn d’aquestes ganes de tocar que tenen, d’aquesta passió que per mi és aclaparadora, no hi ha cosa més meravellosa que dirigir aquesta orquestra i veure realment una entrega absoluta des de cada instrument. Això podria destacar de l’orquestra: un gran grup no solament musicalment i professionalment parlant, sinó humanament parlant”. Com a directora-dona ja deus estar habituada a rompre motlles i esquemes... “Efectivament, però jo sempre dic que no és cap argument ni per la música ni per la direcció d’orquestra. El més important és tenir talent o no tenir-lo; quan un parla de música parla del llenguatge universal per excel·lència, parla del llenguatge del cor, del llenguatge de l’emoció i això no coneix de gèneres. Per això, que jo sigui una dona és una qüestió absolutament circumstancial. El més important és el que es projecta des de la persona, des de l’interior. Això és la vida, això és la música i en definitiva això és interpretar. És una màxima que tenc. Bé, les circumstàncies han donat que jo sigui una dona, però això és el que hi ha, jo estim aquesta professió i això és el que m’agrada”. Amb tot, sou poquíssimes dones al pòdium... “Efectivament, però no podria contestar de manera objectiva perquè realment no ho sé. Supòs que és una qüestió tradicional, igual que la incorporació de la dona a la plantilla orquestral ha estat un procés també lent i gradual. Aquesta pregunta en el futur no tendrà raó de ser. Crec que tant el public com les orquestres s’hauran habituat a veure una dona al pòdium. Insistesc que és una qüestió de talent sobre tot, de bo o dolent, de musicalitat, d’una cosa que no pertany per res a l’àmbit del que és el gènere, és a dir un home o una dona. Crec que els compositors no escriviren res al pròleg indicant quin determinat perfil de persona havia de dirigir l’orquestra. Per dirigir l’orquestra cal motivar, cal il·lusionar, cal il·lusionar-se i en definitiva donar el millor de nosaltres com a persones al públic. Aquesta és la nostra comesa: transmissors de sentiments”. Inma, segueixes identificada amb els compositors romàntics? “La veritat és que és una passió. Som absolutament romàntica. M’identific sobre tot, com artista, amb l’estil romàntic... però la música és música en qualsevol de les seves manifestacions, amb la qual cosa també m’emociona d’igual manera”.

Biel.-

RF - Les dones de Pollença, com les altres

Per si de cas algú podia tenir algun dubte sobre aquesta delicada qüestió, la secció de succeïts del quinzenal deixa ben clar que “les pollencines també pateixen violència de gènere, per més que sembli que aquest és un problema ‘dels altres’. Tant és així que durant aquestes setmanes passades, la PL de Pollença va procedir a la detenció d’un home que respon a les inicials T.V. acusat d’agredir la seva esposa. Aquelles dones que pateixen agressions per part de les seves parelles sentimentals han de saber que a través de la Policia Local o bé dels Serveis Socials de l’Ajuntament poden trobar informacio i ajuda per sortir d’aquesta indesitjable situació per a qualsevol persona”. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 307, 1-15 de juny). BMM.- (Diari de Balears, 3 de juliol)

Les receptes de George Sand

Endemés de novel·lista, Aurore Dupin -George Sand dins la literatura- va ser una bona amfitriona que cuidava al detall els seus convidats a Nohant, amb els quals compartia gastronomia, tertúlia i sovint altres plaers. Endemés del seu estimat Chopin cal parlar de Liszt, Flaubert, Dumas fill, Balzac, Delacroix, Turgueniev i encara d'altres, tots ells representants del millor de la música, la literatura i les arts d'aquell vertiginós segle XIX. L'esposa del seu fill adoptiu Maurice, Christiane Sand, va replegar durant anys receptes, trucs i comentaris relacionats amb la cuina de la padrina que hom publicà amb el títol "A la table de George Sand". A partir d'aquest receptari L'Associació Cultural Sa Taronja, d'Andratx, ha organitzat una nit dedicada a la vessant gastronòmica de l'escriptora gala. El cuiner Gustavo Tempesta elabora algunes de les receptes de George-Aurora en unes vetlades que uneixen art i gastronomia, la següent de les quals està previst que sigui dedicada al genial Salvador Dalí. Biel.-

RF - Homenatge a Maria Mayol, il·lustre feminista de Sóller

El departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca ha recordat amb diversos actes aquesta sollerica “revolucionària, feminista, política i escriptora”, filla il·lustre nascuda l’any 1883. Segons l’historiador Antoni Marimon “Mayol visqué l’exili a França, on havia estudiat per tornar a l’Illa i lluitar en favor de la cultura i els drets de la dona des d’una ideologia marcadament d’esquerres (...) Sens dubte, la intel·lectual feminista, sortadament avançada pel seu temps, deixà una important petjada dins la vida cultural del moment i el paper de la dona en la societat”. (SÓLLER, núm 6318, 31 de maig). BMM.- ( Diari de Balears, 2 de juliol)

El Volei Pòrtol fitxa Leandro Concina

L'argentí Leandro Concina (04.11.1984, Mendoza) és la cinquena incorporació del CV Pòrtol per a la propera temporada, després dels fitxages de Diego Stepanenko, Jorge Fernández, Juan Díaz Romeral y Juan Contreras. Ocuparà la posició de receptor atacant.

Segons l'entrenador, Marcelo Méndez, Concina "és un jugador molt complet tècnicament que realitza molt bé totes les fases del joc. Juntament amb Sevillano donarà molt d'equilibri a l'equip. Endemés és molt bon atacant".

Algunes curiositats al voltant de Simone Ortega

El llinatge real de Simone era Klein, però ella signava amb el del seu marit, que era fill del filòsof José Ortega i Gasset. Ortega i Gasset tenia un paladar molt fi; Simone li preparava de forma especial marmitako i bolets (en concret, "criadillas de tierra")

1080 receptes de cuina és el tercer llibre més difós en llengua espanyola, després de La Biblia i El Quijote.

La primera edició de 1080 receptes és de 1972. Va arribar a les 49 edicions, amb més de tres milions d'exemplars venuts de l'edició castellana.

Les vendes d'aquest llibre, a preu actual -uns 15 €- suposarien uns 5 milions d'euros en concepte de drets d'autor, mentre que en deixarien més de 20 per a editors i distribuïdors.

Simone era culta, refinada, de caràcter afable i discret. Hom la considera d'una gran dignitat, elegància i modèstia.

La gènesi de 1080 receptes són uns quaderns heretats de la seva padrina borgonyona en els quals hi anotava curosament els ingredients, les quantitats i els temps de cocció.

La preparació d'aquesta primera obra seva li va dur tres anys de feina. Simone va néixer a Barcelona però aviat passà a Madrid. També va viure a França i a Sant Sebastià.

Va fer feina d'infermera, regent d'un petit hotel, directora d'un taller de costura i volia obrir una llibreria quan decidí dedicar-se a la divulgació culinària.

S'havia casat als vint-i-pocs anys amb un enginyer que morí al cap de tres anys. Amb Ortega Spottorno va tenir tres fills: Inés, professora de francès que després agafaria el relleu de la tasca editora; José, traumatòleg, i Alfredo, periodista.

Presumia d'haver preparat totes les receptes almenys tres vegades.

Endemés d'altres distincions, li atorgaren la medalla de les Arts i les Lletres de la República Francesa. Biel.-

Més material sobre Simone Ortega ... >

RF - Els consells d’una soprano de Bunyola

La bunyolina Maria José Perelló viu a Barcelona des de 2001, on debutà el 2002 com a solista de la Missa en Do Major de Beethoven, a l’Auditori Nacional de Catalunya. Quan Bàrbara Suau li demana en una entrevista quins consells donaria als estudiants de música, la soprano respon: “Jo els diria que han d’intentar fer art, que la música no és només fer notes, sobretot és art. I fer art és arribar a la gent i commoure-la. I als que estudien cant, que és la part que més conec, els diria que tenguin molta paciència, que no tenguin pressa per posar-se a cantar. És molt important preparar-se bé. Tot arriba si un ho desitja de veres”. (ES CASTELLET, núm 34, maig-juny. Bunyola). BMM.- ( Diari de Balears, 30 de juny)

RF - Un músic comenta la situació de Felanitx

P. Vera i G. Puigserver entrevisten el músic Pere Andreu “Pascola” perquè la Federació Balear de Bandes i Associacions Musicals li va concedir el premi Antoni Llompart a tota una vida dedicada a la música. Nascut l’any 1926, Andreu començà a tocar la trompeta amb la Banda de Música de Felanitx fa 66 anys. Quan li demanen què li agrada menys de Felanitx respon: “que era una poble pioner i ha acabat que els pobles del voltant li han passat al davant; no sé el perquè ni es pot culpar ningú, però era l’únic poble que tenia banc propi, el Banc Felanitxer, hi havia fàbriques de tota classe, tots els oficis, la Cooperativa... Tot això en lloc d’anar a més ha anat desapareixent i el polígon, ara que l’han fet, està aturat”. (EL FELANITXER, núm 37, 23 de maig. Felanitx). BMM.- ( Diari de Balears, 29 de juny)

RF - Els poders polítics i Rafel Nadal

Gabriel Veny, director del setmanari, es demana a la secció “Sin rodeos” quins són els límits de Rafel Nadal i exposa que es pot tractar més de paciència que d’esport. Ara de total actualitat, després de criticar l’absurd del calendari de l’ATP, acaba dient “Cap ciutat del món que tingués un fill de la qualitat humana i esportiva de Rafel Nadal rebutjaria la seva valuosa aportació i el seu nom a un complex com el Centre de Tecnificació del Tennis. A tot el món i per a tothom, Rafel Nadal és vist com un símbol de Manacor, i despreciar-lo com fan els caps del Govern que presideix Francesc Antich, és propi d’ineptes, envejosos i mentalitats acalorades que anteposen manies polítiques als mereixements del tennista i a la devoció que l’aclaparadora majoria de manacorins senten per ell. Segur que si Nadal fos d’Algaida, bressol de l’actual president del Govern, un altre gall cantaria”. (MANACOR COMARCAL, 1134, 10 de maig). BMM.- (Diari de Balears, 28 de juny)

RF - Destrucció i progrés a Alaró

Marçal Isern fa referència, com altres vegades, a la memòria, del poble i de la gent, aquesta vegada com a resum del que li ha suposat conèixer determinades històries. En relació al canvi arquitectònic es dol d’aquesta manera: “Ara veig amb una mica de tristesa, com els edificis industrials, que en un temps donaren sentit a la vida en societat i una empenta econòmica al nostre poble, van desapareixent, donant pas a uns edificis plens de vida, però buits de memòria i records pels alaroners. Les fàbriques de sabates, altre temps símbol de riquesa i progrés, cauen esmicolades sota el feixuc plom del progrés; destruir per progressar, quina ironia!” (REVISTA DEL CERCLE, núm 200, març-maig. Alaró). BMM.- (Diari de Balears, 26 de juny)

Protagonistes dels Retalls. Actualització

Antoni MARIMON, historiador, (Sóller) Antònia TORRES, naturòpata, Sineu * Bàrbara SUAU, Bunyola * Bernat NADAL, Manacor Catalina RIERA, regidora d'Educació, Manacor * Cristòfol CARRIÓ i SANXO (Llucmajor) Fundació revista BELLPUIG, Artà * G. PUIGSERVER (Felanitx) Gaspar CABALLERO, agricultura ecològica a Costitx. Veure web Jaume CALDENTEY, poeta, Felanitx Jaume CARBONERO, conseller d'Habitatge (Campos). Veure Blog "a la contra" Jaume MAYOL AMENGUAL, investigador, Montuïri Jaume OLIVER, Can Pelín, Llucmajor * Julián LACOMA, s'Arenal Llorenç COLL I COLL, Cafè Colon, Llucmajor * Lluc GARCIA, Sóller Maria José PERELLÓ, soprano, Bunyola Maria MAYOL, escriptora, Sóller * Miquel LÓPEZ CRESPÍ (Sant Joan) Miquel PONS, escriptor (Felanitx) * Miquela FONT (Valldemossa) * Onofre ARBONA, Montuïri * P. VERA (Felanitx) Pere ANDREU "Pascola", músic, Felanitx Sílvia PIZARRO, directora Fundació Coll Bardolet, Valldemossa Storyville Jazzband (Llucmajor) Xisco ROMAN, gerent Residència, Pollença (*) Articulistes, cronistes i periodistes