Sion Mascaró, un home popular i polifacètic

Així el defineix Antoni Tugores tot comentant que el passat 14 de juny ens deixava per sempre als 75 anys d'edat.

Sion Mascaró, diu Tugores, "per una banda , era un cuiner conegut i reconegut, que havia exercit de tal a restaurants i hotels de la nostra illa. Precisament dins la vessant gastronòmica escriví dos llibres per tal de compartir uns coneixements que abastaven les ensenyances apreses durant la seva infància, a la possessió de Son Real o a sa Canova -sobretot de sa mare- i tot un món d'experimentació pròpia. Els llibres publicats van ser 'Manual de cocina por Sion Mascaró Gelabert' (1998) i 'Cocinar con verduras, legumbres y hortalizas' (2002). Un i altre llibre tengueren un notable èxit. Dins el mateix àmbit - la gastronomia- en Sion impartí nombrosos cursos a diferents indrets de l'illa en els quals combinava sempre la teoria amb la pràctica. També va fer col·laboracions a la premsa local i programes a Televisió Manacor".

D'altra part, tenia una activa vida associativa, especialment al Patronat de Sant Antoni, era aficionat a l'excursionisme i es preocupava per la supervivència i millora de les races autòctones. (MANACOR COMARCAL, núm 1140, 21 de juny 08). Biel.-

RF - Per comprovar la frescor del peix

El cuiner Juan A. Fernández ho explica a la seva secció ‘Parlem de cuina’, tot i que ho concreta en el gerret. Diu entre d’altres coses: “El gerret s’ha de consumir fresc i la millor manera de comprovar la frescor del peix és que a l’hora de comprar-lo us fixeu en el color, que ha d’ésser viu i brillant; les ganyes han d’ésser ben vermelles i sanguinolentes, l’olor ha d’ésser agradable i la textura de la carn ha d’ésser dura a la pressió del dit”. Parla després de la condimentació, a base de “llimona, all o fins i tot vinagre. Desaconsell el pebre bo negre per a qualsevol tipus de peix”. El cuiner ens recorda que a Sóller tendrà lloc la Fira de l’Oli i del Gerret la propera setmana, els dies 28 i 29 de novembre. (SÓLLER, núm 6334, 20 de setembre). BMM.- (Diari de Balears, 23 de novembre 08)

Protagonistes dels Retalls. Actualització

Air Berlin. Diversos escrits relacionats * Antoni GELABERT MAS (Maria de la Salut) Antonio DIEGUEZ, polític. Surt en varis escrits Agrupació Artística Andritxola - AGARA, Andratx Aina AGUILÓ BENNÀSSAR, directora Museu Can Planes. Sa Pobla Aina FERRER TORRENTS, escriptora (Inca) Aina RADO, política - F Aina VERGARA, educadora social, (Sóller) - F Andreu ARBONA, escriptor, Sóller. Vegeu entrada vikipedio Andreu GENOVART, rector dels Dolors - Manacor Andreu OLIVER "Majoral", vinater. Algaida Anna RODRÍGUEZ, política, Santa Margalida Antoni CONTRERAS, investigador, (Manacor) Antoni MARIMON, historiador, (Sóller). Vegeu bibliografia - F Antoni PALOU "Gall", glosador, Pollença * Antoni RIERA, Manacor. Varis escrits, entrevistes i reportatges Antoni TUGORES, investigador, Manacor. * Antònia COLL (Inca) Antònia FERRER, monitora de patchwork, Sóller * Antònia FONT, Llucmajor Antònia MATAMALAS, associació Dones de Llevant. Manacor Antònia TORRES, naturòpata, Sineu Associació de Vi Primitiu, (Pollença) AVITE, Associació persones amb talidomida Baltasar PORCEL. Escriptor, Andratx - F * Bàrbara SUAU, Bunyola Bartomeu FIOL, poeta. (Montuïri) Bartomeu MARTÍNEZ, polític, Inca Bartomeu VICENS, polític Benet XVI, Papa de Roma * Bernat NADAL, Manacor * Biel AGUARELES, (Sóller) Biel BARCELÓ, polític Can Planes, Museu de sa Pobla Cafè COLON, Llucmajor Can Det, tafona. Sóller Carl ORFF, músic - F * Carles JUAN MARTÍNEZ. (Manacor) Carlos DELGADO, polític, Calvià. Surt en varis escrits Catalina CLADERA. Madona possessió Aubarca. Lluc, Escorca.Dos escrits Catalina JULVE, política. Manacor - F Catalina RIERA, regidora d'Educació, Manacor - F * Cati M. SERRA, (sa Pobla) Charles DARWIN, científic Climent GARAU, activista cultural Club ES PISTÓ (S'Arenal) Col·legi RAMON LLULL (Andratx) Consuelo TORRES, pintora. Algaida Cooperativa Agrícola, tafona. Sóller * Cristòfol CARRIÓ i SANXO (Llucmajor) * Damià QUETGLAS (Inca) * David CIFRE LEON, fitoterapeuta, (Pollença) Dones de LLEVANT, associació. Manacor Eduard RIUDAVETS, polític * En CALAIX i DESASTRE. Algaida Escola de Ball de Bunyola * Estel de Llevant. INFODIFUSIÓ. Manacor * Eva CERDÀ, Pollença. Varis escrits F. FERRARI BILLOCH, escriptor, Manacor * Fernando RAMON (S'Arenal) Francesc ANTICH, polític, Algaida. Surt en varis escrits Francesc CRESPI, músic. (Algaida) Francisca BERGAS FRAU, cuinera, (sa Pobla). Surt en varis escrits Fundació revista BELLPUIG, Artà * G. PUIGSERVER (Felanitx) Gabriel BENNÀSSAR ROIG, fotògraf. Felanitx * Gabriel FIOL i MATEU, Mancor de la Vall * Gabriel VENY, Manacor. Varis escrits Gaspar CABALLERO, agricultura ecològica a Costitx. Vegeu web - F George SAND, escriptora Guillem COLOM FERRÀ, poeta, Sóller * Guillem PUIG, Sóller. Té varis escrits Herboristeria des PLA, Sineu Horris Kamoi, grup musical. Felanitx Impremta GELABERT, sa Pobla Jaume CALDENTEY, poeta, Felanitx Jaume CANET ADROVER, escultor. Felanitx Jaume CARBONERO, conseller d'Habitatge (Campos). Vegeu Blog "a la contra" - F Jaume MAYOL AMENGUAL, investigador, Montuïri Jaume OLIVER, Can Pelín, Llucmajor Jaume OLIVER FERRÀ, poeta. Sóller Jaume PERELLÓ MORAGUES, polític. Muro Jean SERRA, poeta. Eivissa * Jerònia REYNÉS. Sóller. Varis escrits * Joan LLULL VIVES (Sant Llorenç) Joachim HUNOLD, germànic ignorant en matèria lingüística i ridículament potiner quant als drets de les persones de parla catalana. Varis escrits en contra * Joan CASTANYER, Sóller Joan FONT MASSOT, polític. Petra Joan GELABERT, impressor, sa Pobla Joan Manuel BARCELÓ ANTÚNEZ, músic. Felanitx Joan MESQUIDA, polític Joan PONS, baríton (Pollença) Joan PONS i MARQUÊS, escriptor. Sóller * Joan VICENS. Sóller * Julián LACOMA, s'Arenal Llorenç BOSCH, polític. Manacor Llorenç COLL I COLL, Cafè Colon, Llucmajor * Llorenç FEMENIAS (Manacor) * Lluc GARCIA, Sóller. Varis escrits Llorenç JULIÀ, religiós Lluís LLACH, cantautor - F * Lluís SERVERA SITJAR (Montuïri) M. NAJERA, política * M. SANTELM (Felanitx) Macià TOMÀS FRANCISCO, director Aires d'Andratx Magdalena CASTANYER PALOU, aficionada a la cuina, Sóller Magdalena ESTELRICH, AVITE. Manacor Marçal ISERN, investigador, Alaró Marcia BOÍ, biòloga UIB, (Sóller) Marga LLOBERA, professora de dansa. Artà * Margalida FONT BENNASSAR. Felanitx Margalida SOCIAS, periodista, sa Pobla - F Maria del Mar BONET, cantautora - F Maria Emília FERRAGUT GABILONDO, mestra d'escola. Alcúdia Maria José PERELLÓ, soprano, Bunyola. Vegeu web oficial - F Maria MATEU OLIVER, de Meià, pintora, Montuïri Maria MAYOL, escriptora, Sóller. Diversos escrits relacionats - F Maria MORRO COLL, mestra d'escola. Lloseta Maria Rosa ALBIS FERRAGUT, investigadora. Pollença Marian SUAREZ, política * Miquel Àngel TORTELL (Muro) Miquel ARBONA, escriptor, Sóller Miquel CARDELL, periodista i poeta, Llucmajor * Miquel COMPANY FLORIT, Sant Joan * Miquel LÓPEZ CRESPÍ (Sant Joan) Miquel MARQUÈS i COLL, escriptor, Sóller Miquel Monroig, acollida de saharians. Petra Miquel PONS, escriptor (Felanitx) Miquel PUJADÓ, escriptor * Miquel SERRA (Manacor) Miquel SERRA PASTOR, escriptor, Sóller * Miquela FONT (Valldemossa) Muro, plaça Major Museu de Ciències Naturals. Sóller Nofre Bisbal, assistent social i apicultor, Sóller * Onofre ARBONA, Montuïri. Surten varis escrits seus * P. VERA (Felanitx) Paca BUSQUETS, fotògrafa. Fornalutx * Pau QUINA (Sant Llorenç) Pedro PAYERAS, bioconstrucció i domòtica Pep BORRÀS, AGARA, Andratx Pere ANDREU "Pascola", músic, Felanitx Pere BONNÍN, músic i pianista, (Manacor) * Pere COLOM, Sóller Pere Joan MARTORELL, polític, Lloseta. Vegeu fitxa biogràfica i literària - F Pere PALAU, polític Pere ROTGER, polític. Inca Pere SUREDA, historiador, Maria de la Salut PLINI. Geògraf romà Rafel NADAL, tennista, Manacor. Varis escrits relacionats * Rafel OLIVER GRAMMATICO, Andratx, Té varis escrits * Rafel SOCIES COMPANY (sa Pobla) Roger HODGSON, músic (Pollença) Rosa ESTARAS, política ROSSINI, músic Sa Ferreria Encesa, espai de dansa. Artà Sa RIBA, revista, Muro Sant SALVADOR, Felanitx. Varis escrits * Sebastià GELABERT (Andratx) Sebastià RIGO RIGO "Martina", contrabandista. Portopetro Shaul FRIBERG, rabí de Mallorca, (Pollença) - F Sílvia PIZARRO, directora Fundació Coll Bardolet, Valldemossa Son BOSC, lloc natural. Muro Storyville Jazzband (Llucmajor) STRAVINSKI, músic - F * Tià "Guingaia", Felanitx Tòfol ARBONA, bioconstrucció i domòtica Tomeu SERRA, tonedor, (Porto Cristo) Trio BIERDMEIER (Inca) * Vera - Puigserver, tàndem periodístic, (Felanitx) Vidauba, celler. Felanitx * Xisco NOVELLA, (Petra) Xisco ROMAN, gerent Residència, Pollença (*) Articulistes, cronistes i periodistes.

RF - Centre cultural internacional de fotografia a Llucmajor

(fotografia de Toni Catany)

Segons informa el mensual llucmajorer aquesta ciutat “podria comptar d’aquí a a un temps amb un important centre cultural internacional dedicat a l’estudi, la creació i la promoció de la fotografia” pel que es desprén de la intenció d’algunes institucions encapçalades pel Consell de Mallorca. Ja s’ha fet públic que el Govern ha aprovat una subvenció de fons europeus “que permetran l’adquisició de la casa que va ser del precursor de la fotografia a Llucmajor, Tomàs Monserrat, ‘el capellà del Rafalet’. Hom fa comptes que el fotògraf Toni Catany participi en el projecte. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 302, setembre). BMM.- (Diari de Balears, 22 de novembre 08)

Les garroves, cultiu en decadència

En parla Guillem Puig al setmanari solleric indicant que està tan a la baixa que "les empreses que s'encarreguen de processar aquest producte a les nostres illes (Carob i Alimcarat) es varen veure obligades a importar garroves del Marroc ja que la producció illenca no era suficient per cobrir les expectatives industrials". I resulta curiós, perquè existeix una important demanda, ja que de la polpa de la garrova "se n'exporten grans quantitats a Escandinàvia per alimentar rens" mentre la goma del garroví "és un dels estabilitzadors alimentaris més nobles i coneguts". Igualment de la polpa "se'n fan aromatitzants per a les indústries tabaqueres i un succedani de la xocolata, mentre que la goma de garroví és utilitzada en l'elaboració de productes alimentaris com productes càrnics processats, productes de peix reestructurats (els coneguts 'garrotets' de cranc), flams i gelatines, gelats i sorbets (ja que evita la formació de cristalls de gel), confiteria, formatges per escampar, postres làctics, aliments infantils (els coneguts 'potets' en porten), melmelades industrials i salses de tot tipus". Sembla que els problemes vénen per la manca de mecanització i els baixos preus que assoleix al mercat. (VEU DE SÓLLER, núm 1012, 3 d’octubre 08). Biel.-

RF - Consells sobre el gerret

Arran de la Fira de l’Oli i del Gerret, que tendrà lloc a Sóller la setmana que ve, la secció del cuiner Juan A. Fernández ja parlava d’aquest peix fa unes setamanes. Segons diu “un dels principals handicaps del gerret és la seva petita mida (10-12 cm) i les seves espines gruixudes, que fan que sigui mal de consumir si el volem presentar torrat, escabetxat o en una altra elaboració amb presentació sencera. Per això el millor consell que us puc donar, per a aquells que ‘no volen menjar peix perquè té espines’ és que us animeu a desespinar els exemplars més petits abans de cuinar, operació que amb un poc de pràctica es pot realitzar en pocs segons i que garanteix ja d’entrada una satisfacció alta del resultat final. El gerret també és excel·lent per a fer un bon brou, elaboració que no precisa desespinar-lo prèviament”. (SÓLLER, núm 6334, 20 de setembre). BMM.- (Diari de Balears, 21 de novembre 08)

RF - Faran presó?

Aquest és el títol de l’editorial, en referència al cas Rabasco-Tomàs, que aquests dies ha reprès actualitat en conèixer-se la sentència. El mensual llucmajorer es demanava, dos mesos enrere: “Com hem arribat a aquesta situació? És que en Lluc no sabia què signava? Per què, si ja era imputat, es va tornar presentar com a cap de llista? Aniran a la presó, o ‘pagant Sant Pere canta’ ?”. I encara afegia per deixar les coses clares: “Sembla que s’ha destapat la ‘caixa dels trons’ i que les espurnes arriben lluny. Els ciutadans de Llucmajor, fins i tot els votants del PP a les darreres eleccions, senten vergonya i aquesta ben pròpia, ja que haver de veure el batle a ‘la barra’ és una situació no només incòmoda sinó escandalosa”. I acabava sentenciant... “La Justícia farà la seva feina i en acabar comptarem. Cap poble no és digne d’uns governants corruptes i uns governants corruptes no són dignes de gaudir de llibertat”. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 302, setembre). BMM.- (Diari de Balears, 20 de novembre 08)

D'alous i censals (I)

El filòleg Antoni Llull Martí, tot parlant de Mallorca després de la Conquesta, ho explica d'aquesta manera: "Sobre les terres i finques en general es podia tenir el 'domini directe', és a dir, que aquell qui les tenia no estava obligat a pagar ni fer cap servei a ningú per aquest privilegi, exceptuades, si de cas, les càrregues fiscals decretades pel rei. Les finques tingudes sota aquest règim de propietat es deien 'alous', mot procedent del fràncic 'alôd', que significava 'propietat completa', i el seu senyor podia fer-ne el que volgués. Alguns venien el seu domini sense restriccions, però altres només en traspassaven el 'domini útil', que consistia en cedir-ne a perpetuïtat el dret d'explotar-les i de fer-hi totes les millores que aquell qui les havia adquirit hi volgués fer, normalment a canvi d'un capital inferior al preu de la finca, però amb l'obligació de satisfer al senyor un cens anual i, en alguns casos, de prestar-li alguns serveis, com uns jornals de feina en les seves finques". (CENT PER CENT, núm 279, 13 de juny 08. Manacor). Biel.-

La jubilació d'una mestra

(Bunyola des de l'aire)

Coloma Ferretjans, llucmajorera que ha exercit de mestra a Bunyola des de 1975, ara s'ha jubilat. En una llarga entrevista li conta a Guillem Puig en relació al canvi de valors de l'alumnat: "Eren diferents, no millors ni pitjors. Ens havien inculcat uns valors, com l'esforç, la constància, el valor de les coses... que, encara que, actualment a l'escola es treballin molt, són difícils d'assolir. En canvi la joventut actual té uns altres valors, com la sinceritat, la despreocupació per les aparences i el que diran, ... que abans no s'estilaven gaire". Entre els records dels seus anys de docència destaca "l'alegria de veure com uns infants anaven madurant al seu nivell, aprenien a prendre decisions responsables davant la feina i la rutina diària, experimentaven la inquietud d'aprendre coses noves..." ( VEU DE SÓLLER, núm 1010, 19 de setembre 08). Biel.-

RF - Verdures singulars

Ho conta el quinzenal a la secció de notícies: a la finca d’es Vidrier de can Pamboli, on hi fa d’hortolà Sebastià Sastre, espòs de Maria Pambòlia, hereva de la finca, recentment varen fer una carabassa de 72 quilos. Però allò curiós és la relació d’altres vegetals que s’han distingit anys enrere: “llimones emparellades, patates disforges, moniatos de molts quilos, nombroses tomàtecs de menjar i de ramellet, bledes voluminoses i un llarg etc”. El comentarista afegeix amb tota la raó del món: “No ens cansarem de dir i afirmar que la pagesia sempre ens sorprèn amb extravagàncies pròpies de la mare terra”. (BELLPUIG, núm 795, 12 de setembre. Artà). BMM.- (Diari de Balears, 19 de novembre 08)

La patata, estrella d'un altre llibre (*)

(espai Xesc Reina)

Es tracta d'un llibre de Xesc Reina -mestre artesà xarcuter català, afincat a sa Pobla des de fa uns anys- editat per ASAJA que inclou una quarantena de receptes, amb propostes que passen per primers plats, segons i postres. Hi trobam propostes agosarades, diferents i novedoses, incloses dins una obra d'excel·lent presentació. Tant les diferents presentacions, com la mescla d'ingredients i acabats surten de les receptes clàssiques tot i que, tot sovint, es basen en la gastronomia tradicional. Les receptes són simples d'exposició, clares i bones d'assolir; fàcils de realitzar en general.

Alguns exemples de plats: Patates escabetxades, truites de colors, patatons i coses tallades també amb bacallà esmicolat, patates i botifarró picant, patates bullides amb infusió de menta, truita de patates amb berberetxos, patates amb oli de ceps, lassanya de patates amb sobrassada... I les postres: Patates i avellanes, gratinat de figues amb formatge i mel, gelat de patata amb iogur, crema cremada de patata i vainilla, sorbet de patata i moniatos. Llegim a la contraportada: "Qui dubta que les persones menjam per la vista? Formes, colors, textures, composicions... Per què limitar-nos al gust si podem potenciar-ho amb la vista? La patata, protagonista d'aquesta obra, ens brinda de la mà experta de Xesc Reina esquisides i lúdiques oportunitats". De l'entrevista mantinguda des del nostre programa (**) amb Biel Company, president d'ASAJA, sobre aquest llibre de patates destacam dues frases: "Creim que és una forma novedosa i divertida, així com ho ha fet Xisco Reina, de defensar el cultiu de la patata" "Es un camí que l'hem d'explorar per altres productes, és veritat que el cost és alt però val la pena perquè és una altra manera de promocionar els nostres productes"

--- la fitxa "Patatas, formas, colores y otras gastronomías posibles"

Xesc REINA

Asaja Balears

2008

119 pgs

(*) Cal recordar que darrerament va sortir "De sa Pobla... patates" de Margalida Socias, editada per Inforaiguer; al cap i a la fi 2008 fou declarat Any Internacional de la Patata

(**) Amb P de Pòrtula, núm 47, 28 II 09

Biel.-