Unes altres herbes (3era recepta)

Ara és el torn de Tià 'Guingaia' que té cura del costumari popular en relació a l'època. I el mes de maig, herbes. L'autor assegura que "diuen que com més prima és la Lluna, més propietats tenen els vegetals", així doncs per aquesta recepta d'herbes cal: "un parell de fulles de llimonera, noguer, herbasana, fonoll, vaumarosa, moraduix, herballuïsa, olivera, ulls tendres de romaguer, rotaboc, un brot de romaní, una clovella de taronja, un parell de cireres i grans de cafè, un brotet de pi, alfabeguera, murta, camamil·la, ginebró i canyella. Totes aquestes herbes dins una botella d'anís dolç o sec, al gust de cadascú, fan un suc molt bo". (FELANITX, núm 3585, 31 de maig 08). Biel.-

Cuina i Cinema

L'especialista en cuina del setmanari solleric, Juan A. Fernández Vila, esmenta algunes d'aquells films que d'una o altra manera uneixen "els arts de la cuina i el cinema: 'El festí de Babette', 'Com aigua per a xocolata', 'Xocolat', 'Super size Me', 'Vatel' o 'Ratatuille' (...), pel·lícules que han mostrat la cuina i l'alimentació des de múltiples punts de vista". En aquesta ocasió parla de dues obres de cine que "tenen com a nexe d'unió l'ofici de cuiners dels seus personatges protagonistes". Una és el documental 'El pollo, el pez y el cangrejo real' dirigida per José Luis López Linares que "mostra la feina i l'esforç de Jesús Alberto Almagro Morales, cuiner restaurant Larumbe de Madrid i actual campió de cuina d'Espanya, per guanyar el Bocuse d'Or, el premi gastronòmic més prestigiós del món, que es celebra cada dos anys a Lyon, França. L'altra, 'Fuera de carta', del director Nacho García Velilla, interpretada per Javier Cámara i Fernando Tejero, una pel·lícula "divertida per gaudir d'una història sobre l'intent de conjunció entre l'amor, la feina i la família" tot contant en ficció la vida de Maxi, propietari i xef d'un prestigiós restaurant a Madrid. Finalment, Fernández Vila encara fa una altra proposta: "la pel·licula / documental 'Fast Food Nation' (2006), del director Richard L. i basada en la novel·la, del mateix títol, d'Eric Schlosse (...) Com ja va fer la pel·lícula 'Super size Me' planteja una mirada crítica sobre els hàbits alimentaris i els menjars ràpids o preparats". (SÓLLER, núm 6320, 14 de juny 2008). Biel.-

RF - Maria Mayol, dona valenta i compromesa

Aquest és el títol del discurs que pronuncià l’historiador Joan Castanyer Sastre, la primera part del qual reprodueix el setmanari. Enmig d’altres consideracions sobre l’obra de l’escriptora sollerica, Castanyer remarca: “Possiblement ens caldria recordar i fer memòria –quelcom heroic en una societat com l’actual que es delecta en l’amnèsia- de certs aspectes de la vida de Maria Mayol. Alguns els trobareu ben explícits en els seus versos: els sentiments, els afectes, la sensibilitat...; altres els podem recuperar repassant la seva biografia: el pensament d’una dona progressista enmig d’una societat conservadora i ultracatòlica, el desagraïment i la deslleialtat que esclaten en el si de l’entitat de la que fou fundadora, el seu compromís cultural i polític amb la terra i el país, una gerra, una bogeria que ho destrueix tot i, finalment, el trànsit per un període d’exaltació de la ignorància”. Es pot resumir millor una trajectòria en poques paraules? (SÓLLER, núm 6332, 6 de setembre). BMM.- (Diari de Balears, 31 d'octubre 08)

RF - Com podem salvar la nostra llengua

La qüestió la planteja el filòleg Antoni Llull Martí i la respon dient “en primer lloc, tenint prou clar que la nostra llengua no és inferior al castellà, ni a l’anglès ni a qualsevol altra de les llengües cultes (...) Si sabem que serveix per a la literatura i per a la ciència en pla d’igualtat amb les més desenvolupades, que pot usar-se a tots els nivells de cultura i de vida quotidiana, i la feim servir normalment en totes les ocasions, ja tindrem molt guanyat”. Finalment suggereix que aquell que no pot fer més coses, en aquest cas “que sigui fidel a la llengua, que l’estimi, que la parli i que ajudi a transmetre-la als qui li vénen darrere”. Assenyats consells de mestre. (CENT PER CENT, núm 289, 12 de setembre. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 29 d'octubre 08)

RF - La tasca d’escriure una novel·la

Joan Mas i Vives (foto, http://www.escriptors.cat/autors/masj/ )

Quan demanen sobre aquesta qüestió a Joan Mas i Vives, autor d’ "Una vella cançó", respon “vaig estar escrivint uns set mesos de manera obsessiva, després varen ser més de dos anys d’anar reescrivint-la. Afegir personatges, posar-los en situacions que no havia pensat... He refet moltes coses fins arribar a la versió final. La primera versió és totalment diferent de la versió publicada”. Es tracta de la primera novel·la del professor de la UIB i president de la Fundació Teatre del Mar, que “juga molt amb la confrontació entre l’espai rural i l’espai urbà” que situa, sense nomenar peça al Molinar i a Maria de la Salut. (SA PLAÇA, núm 148, 5 de setembre. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 28 d'octubre 08)

RF - Blogs de cuina

(el blog de Juan Antonio... http://www.cuinant.com )

El cuiner Juan A. Fernández Vila, sempre atent des de la seva secció a les novetats gastronòmiques, parla en aquesta ocasió “de les planes web redactades a mode de diari personal on es poden trobar els més variats articles i comentaris de forma cronològica” que tenen relació amb la cuina. En destaca http://www.blogdecocina.com/ , amb una secció intitulada “Herramientas” on s’hi poden trobar esl estris de cuina més variats i llurs aplicacions. També http://www.deliciosadas.com/ “un ampli blog de cuina amb receptes i comentaris d’arreu del món”, així com http://www.afrodita.blogspot.com/ amb una secció de cuina afrodisíaca, tot seguint la idea que “la seducció comença a la cuina”. Encara parla de http://www.entrefogonsillibresdecuina.blogspot.com/ i http://www.baixagastronomia.blogspot.com/ , escrits ambdós en català i que ofereixen moltes receptes de cuina tradicional. Amb permís de Joan Antoni hi afegiré l’adreça http://ambpdeportula.googlepages.com/bojosperlacuina...ambpaladarfeliç , realitzada a Mallorca mateix amb diversitat de receptes d’aquí i d’arreu del món. (SÓLLER, núm 6331, 30 d’agost). BMM.- (Diari de Balears, 26 d'octubre 08)

RF - De poetes i poesia

Una tertúlia a tres bandes ens acosta als escriptors i poetes manacorins Hilari de Cara, Josep Lluís Aguiló i Jaume Mesquida. Aquest, parafrasejant Celaya defensa que “la poesia és una arma que fa servir la paraula (...) He de participar de la vida i ho faig amb la poesia i si he de fer una denúncia en un moment determinat faig una denúncia des dels meus versos”. De Cara, en general rompedor, considera que “la gràcia de la poesia és que en llegeix tan poca gent que pots dir el que et doni la gana i com et doni la gana”. Per la seva part, Aguiló parla del poema com a “hàbit higiènic, per desembossar (...) és una necessitat que s’ha convertit en costum”. Tants caps, tants barrets... (CENT PER CENT, núm 289, 12 de setembre. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 22 d'octubre 08)

Protagonistes dels Retalls. Actualització

( George SAND )

Antonio DIEGUEZ, polític. Surt en varis escrits Agrupació Artística Andritxola - AGARA, Andratx Aina AGUILÓ BENNÀSSAR, directora Museu Can Planes. Sa Pobla Aina FERRER TORRENTS, escriptora (Inca) Aina RADO, política Aina VERGARA, educadora social, (Sóller) - F Andreu ARBONA, escriptor, Sóller. Vegeu entrada vikipedio Andreu GENOVART, rector dels Dolors - Manacor Andreu OLIVER "Majoral", vinater. Algaida Anna RODRÍGUEZ, política, Santa Margalida Antoni CONTRERAS, investigador, (Manacor) Antoni MARIMON, historiador, (Sóller). Vegeu bibliografia Antoni PALOU "Gall", glosador, Pollença * Antoni RIERA, Manacor. Varis escrits, entrevistes i reportatges Antoni TUGORES, investigador, Manacor. * Antònia COLL (Inca) Antònia FERRER, monitora de patchwork, Sóller * Antònia FONT, Llucmajor Antònia MATAMALAS, associació Dones de Llevant. Manacor Antònia TORRES, naturòpata, Sineu Associació de Vi Primitiu, (Pollença) Baltasar PORCEL. Escriptor, Andratx * Bàrbara SUAU, Bunyola Bartomeu FIOL, poeta. (Montuïri) Bartomeu MARTÍNEZ, polític, Inca Bartomeu VICENS, polític Benet XVI, Papa de Roma * Bernat NADAL, Manacor * Biel AGUARELES, (Sóller) Biel BARCELÓ, polític Can Planes, Museu de sa Pobla Cafè COLON, Llucmajor Carl ORFF, músic * Carles JUAN MARTÍNEZ. (Manacor) Carlos DELGADO, polític, Calvià. Surt en varis escrits Catalina CLADERA. Madona possessió Aubarca. Lluc, Escorca.Dos escrits Catalina JULVE, política. Manacor Catalina RIERA, regidora d'Educació, Manacor - F * Cati M. SERRA, (sa Pobla) Climent GARAU, activista cultural Col·legi RAMON LLULL (Andratx) * Cristòfol CARRIÓ i SANXO (Llucmajor) * Damià QUETGLAS (Inca) * David CIFRE LEON, fitoterapeuta, (Pollença) Dones de LLEVANT, associació. Manacor Eduard RIUDAVETS, polític * En CALAIX i DESASTRE. Algaida Escola de Ball de Bunyola * Estel de Llevant. INFODIFUSIÓ. Manacor * Eva CERDÀ, Pollença F. FERRARI BILLOCH, escriptor, Manacor Francesc ANTICH, polític, Algaida. Surt en varis escrits Francesc CRESPI, músic. (Algaida) Francisca BERGAS FRAU, cuinera, (sa Pobla). Surt en varis escrits Fundació revista BELLPUIG, Artà * G. PUIGSERVER (Felanitx) * Gabriel FIOL i MATEU, Mancor de la Vall * Gabriel VENY, Manacor. Varis escrits Gaspar CABALLERO, agricultura ecològica a Costitx. Vegeu web - F George SAND, escriptora Guillem COLOM FERRÀ, poeta, Sóller * Guillem PUIG, Sóller. Té varis escrits Herboristeria des PLA, Sineu Horris Kamoi, grup musical. Felanitx Impremta GELABERT, sa Pobla Jaume CALDENTEY, poeta, Felanitx Jaume CANET ADROVER, escultor. Felanitx Jaume CARBONERO, conseller d'Habitatge (Campos). Vegeu Blog "a la contra" - F Jaume MAYOL AMENGUAL, investigador, Montuïri Jaume OLIVER, Can Pelín, Llucmajor Jean SERRA, poeta. Eivissa * Jerònia REYNÉS. Sóller. Varis escrits Joachim HUNOLD, germànic ignorant en matèria lingüística i ridículament potiner quant als drets de les persones de parla catalana * Joan CASTANYER, Sóller Joan FONT MASSOT, polític. Petra Joan GELABERT, impressor, sa Pobla Joan Manuel BARCELÓ ANTÚNEZ, músic. Felanitx Joan PONS i MARQUÊS, escriptor. Sóller * Joan VICENS. Sóller * Julián LACOMA, s'Arenal Llorenç BOSCH, polític. Manacor Llorenç COLL I COLL, Cafè Colon, Llucmajor * Lluc GARCIA, Sóller Llorenç JULIÀ, religiós Lluís LLACH, cantautor * Lluís SERVERA SITJAR (Montuïri) M. NAJERA, política Macià TOMÀS FRANCISCO, director Aires d'Andratx Magdalena CASTANYER PALOU, aficionada a la cuina, Sóller Marçal ISERN, investigador, Alaró Marcia BOÍ, biòloga UIB, (Sóller) * Margalida FONT BENNASSAR. Felanitx Margalida SOCIAS, periodista, sa Pobla - F Maria del Mar BONET, cantautora Maria Emília FERRAGUT GABILONDO, mestra d'escola. Alcúdia Maria José PERELLÓ, soprano, Bunyola. Vegeu web oficial - F Maria MATEU OLIVER, de Meià, pintora, Montuïri Maria MAYOL, escriptora, Sóller. Surten diversos escrits sobre ella - F Maria MORRO COLL, mestra d'escola. Lloseta Maria Rosa ALBIS FERRAGUT, investigadora. Pollença Marian SUAREZ, política Miquel ARBONA, escriptor, Sóller Miquel CARDELL, periodista i poeta, Llucmajor * Miquel LÓPEZ CRESPÍ (Sant Joan) Miquel MARQUÈS i COLL, escriptor, Sóller Miquel Monroig, acollida de saharians. Petra Miquel PONS, escriptor (Felanitx) Miquel PUJADÓ, escriptor Miquel SERRA PASTOR, escriptor, Sóller * Miquela FONT (Valldemossa) Museu de Ciències Naturals. Sóller Nofre Bisbal, assistent social i apicultor, Sóller * Onofre ARBONA, Montuïri. Surten varis escrits seus * P. VERA (Felanitx) Paca BUSQUETS, fotògrafa. Fornalutx Pedro PAYERAS, bioconstrucció i domòtica Pep BORRÀS, AGARA, Andratx Pere ANDREU "Pascola", músic, Felanitx Pere BONNÍN, músic i pianista, (Manacor) Pere Joan MARTORELL, polític, Lloseta. Vegeu fitxa biogràfica i literària - F Pere PALAU, polític Pere ROTGER, polític. Inca Pere SUREDA, historiador, Maria de la Salut PLINI. Geògraf romà Rafel NADAL, tennista, Manacor. Varis escrits * Rafel OLIVER GRAMMATICO, Andratx, Té varis escrits * Rafel SOCIES COMPANY (sa Pobla) Rosa ESTARAS, política ROSSINI, músic Sa RIBA, revista, Muro * Sebastià GELABERT (Andratx) Sebastià RIGO RIGO "Martina", contrabandista. Portopetro Shaul FRIBERG, rabí de Mallorca, (Pollença) - F Sílvia PIZARRO, directora Fundació Coll Bardolet, Valldemossa Storyville Jazzband (Llucmajor) STRAVINSKI, músic * Tià "Guingaia", Felanitx Tòfol ARBONA, bioconstrucció i domòtica Tomeu SERRA, tonedor, (Porto Cristo) Trio BIERDMEIER (Inca) * Vera - Puigserver, tàndem periodístic, (Felanitx) Vidauba, celler. Felanitx * Xisco NOVELLA, (Petra) Xisco ROMAN, gerent Residència, Pollença (*) Articulistes, cronistes i periodistes.

RF - Sant Joan, un ajuntament sectari

(foto, http://www.mallorcaquality.com/pueblos/sant_joan/sant_joan_fotos_01.htm )

Així ho asseguren des de l’editorial, en què acusen l’actual equip de govern santjoaner de mala educació i de manca de respecte institucional, fins al punt de considerar que “la crispació política a Sant Joan no havia estat mai tan forta”. Titllen la cap del consistori de “batlessa dels seus” i ho documenten amb diversos fets, el més cridaner dels quals és que celebren les reunions de la secció local d’Unió Mallorquina al mateix ajuntament. “No s’havia vist mai – assegura l’editorial- que un partit polític celebràs les seves reunions a la casa de tots. Aquest fet no indica altra cosa que el que hem anat repetint fins ara: la falta total de respecte cap a tots els santjoaners” i d’aquí conclouen que “un batle que no respecta una part important de la població del seu poble senzillament no és un bon batle”. (MEL I SUCRE, núm 337, juliol. Sant Joan). BMM.- (Diari de Balears, 19 d'octubre 08)

Dos DJ sollerics

(imatge, djuso.blogspot.es )

Els germans Vicenç i Lluís Reynés asseguren a l'entrevista amb Guillem Puig que "la música és l'unica droga de les nostres vides". S'introduïren professionalment en aquest món fa uns anys, tot i que un ha acabat Empresarials i l'altre vol començar Filologia Catalana. Pensen que l'al·licient per contractar DJ en comptes de grups en directe és "bàsicament perquè els Dj's són més econòmics i ofereixen un ventall de música més ample que no un grup que sol tenir un estil més marcat". El material imprescindible per fer aquesta feina consisteix en "pàgines de descàrrega de música legals, CD originals i vinils; després també fa falta una taula de mescles, un reproductor de CD, plats i altaveus". A més a més, Vicenç també fa música i un dels seus temes -'Sa Xeremia', mescla de música house amb el to de l'instrument popular- ja ha sonat a Flaix FM. ( VEU DE SÓLLER, núm 1004, 8 d’agost 08). Biel.-

Benet Vicens i la nova cuina ecològica

( www.benetvicens.com )

Fa poc s'ha posat en marxa l'Slow Food de Balears, "una entitat que promou la producció sostenible dels productes locals per a afavorir la biodiversitat", segons Laura Buades, la seva presidenta. Segons la Redacció del setmanari solleric aquesta nova associació "ha trobat la forma de la seva sabata en el prestigiós xef Benet Vicens, defensor de la cuina tradicional i fort impulsor dels productes de la seva terra". Voleu saber quin menú va fer mestre Benet en aquesta ocasió? Doncs, sota el títol 'Orgànic, cuina de la sinceritat' va treure "un trampó amb peix d'almadrava, sopes mallorquines, tempura de verdures, ciurons amb brou de gallina, fideuà de llagosta, peix amb porros tendres, mongetes fines amb anyell de l'illa, formatges i fruites, i ametlles amb préssecs". Altament suggestiu. (VEU DE SÓLLER, núm 1003, 1 d’agost 08). Biel.-

RF - Raquel Gelabert, poesia i escriptura

Quan Josep Pizà li demana en una entrevista si es considera poeta, Raquel –de 25 anys, llicenciada en Filologia Anglesa i a punt d’acabar Filologia Hispànica- respon “Em pos molt vermella quan em diuen poeta. El concepte que hi ha sota aquesta paraula significa molt per a mi i pens que tinc encara tant per aprendre que em costa considerar-me poeta. Crec que sempre dependrà dels altres que em considerin com a tal, mai del tot de mi mateixa, però és el més bonic que em poden dir”. En relació a la manera d’escriure d’un bon escriptor comenta “aquest concepte és en essència subjectiu (...) Penso que un bon escriptor és algú amb una gran capacitat per a l’experiència que sap treballar el llenguatge de tal manera que aconsegueix que transcedeixi a allò quotidià i s’obri a una infinitat de possibilitats de materialització. En altres paraules és, abans de res, un bon lector que aconsegueix transmetre emocions complexes de manera senzilla i evocativa. En una mà sosté un bolígraf; en l’altra, humil, el seu cor”. (N’ALÍ, núm 93, juny. Andratx). BMM.- (Diari de Balears, 16 d'octubre 08)

RF - El padrí músic parla del nét tennista

El mestre Rafel Nadal contesta algunes preguntes de Xisco Amor arran que el seu nét fos guardonat amb el premi Príncep d’Astúries. Entre d’altres coses el músic diu “Pens que ha contribuït a divulgar molt i bé el nom de Manacor (...) Estic realment molt orgullós del meu nét, però l’adjectiu s’ha de fer, perquè si hagués sortit pianista jo podria estar orgullós d’haver-lo iniciat, però amb el tennis no hi he tengut intervenció”. Quan li demana per la força que demostra respon “Realment no ho sé. Jo crec que és una cosa innata, perquè en realitat té unes connotacions molt especials. És un al·lot que conserva els mateixos amics de sempre, els de la seva infància sense fer cap xuleria, perquè jo l’he anat observant i aquí i tot mai xerra de tennis i mai xerra de tornejos ni res”. (7SETMANARI de Llevant, núm 1133, 5 de setembre. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 14 d'octubre 08)

Una altra recepta d'herbes

En aquesta ocasió aportada per Margalida Cortès a la seva secció 'La cuina de ca vostra'. Els ingredients per a una botella: "Un brotet d'herba lluïsa, tres bolletes de camomil·la, una fulla de llimoner, tres granets de cafè, herba sana, fonoll tendre, romaní, menta, moraduix, til·la, cost, un ullet de romeguer, tres cireres, tarongí, tim, fonoll marí, un poc de clovella de taronja, un trosset de garrova tendra, anís dolç i un poquet de sec". Per la preparació aconsella "es renten les herbes i es deixen eixugar, es tallen d'uns tres centímetres, totes menys el fonoll i l'herba sana, que es deixa més llarga; es fica tot dins una botella, si falta cap ingredient és igual, mentre no sigui l'herba sana o el fonoll que s'hi posa al darrer de tot perquè no surti el cafè ni les cireres. Per omplir la botella és millor amb anís dolç perquè la primera omplida sempre surt forta, després s'hi va afegint anís dolç o sec segons el gust, així com el vas bevent. Les herbes són millors com més vegades s'hi afegeix anís dolç o sec, la mateixa botella serveix per tot l'any". (CENT PER CENT, núm 276. Manacor, 23 de maig '08). Biel.-

Les ties de Sóller

Aina Mora i Vives aprofita el centenari de Catalina de can Codony, tia seva, per fer un repàs de totes aquelles dones ja desaparegudes, "totes aquelles ties que, altres i jo teníem en comú al nostre barri, aquelles que amb tota la innocència pensàvem que eren de la nostra família". Les recorda "amb els seus cabells blancs, els seus monyos i trunyelles , les seves mans rugoses però tan fines i suaus...". I ens ofereix un sucós repertori de malnoms d'època, a base d'enyorar "pronunciar els seus noms, aquells noms tan rars per a mi aleshores, que pareixien títols nobiliaris: [*] Catalina de can Bernat, Aina de can Carol, Nicolava de can Pereta, sa tia Siona, Antònia des Bosc, Maria casada a cas Serraller, Francisca de can Pere Joan, Rosa de cas Serraller o de ca na Quadrada, Catalina de can Pancuit, sa tia Socies, Juanita Moranta o de ca na Massaca, perquè també hi havia sa tia Joana de can Moranta, Aina des conco en Toni, Maria Lili, Rosa Carrerona, Bel Serrallera, Francisca d'es nins de cas Serraller. Bel de cas Serraller, Margalida, Magdalena i Catalina Blaves. Sa tia Mahonesa, Catalina des Mahonès, Juanita de cas Feo, Catalina de cas Sitrió, Rosa Melis, Antònia de can Tomàtiga. Sa tia Pepa, Maria de can Bajà, Antònia Prats, Rita de cas Rito, Marian de ca na Capitana, Aina de can Bielet, sa tia Fontaneta, Margalida i Maria de can Guillemó, Maria i Margalida de can Cardell. D'altres, que eren més joves, si la meva memòria fotogràfica i no contrastada no em falla, eren: Rosita i Maria de cas Rito, Queta de can Panteno, Francisca de can Pep Melis, Antònia de davant ca nostra, malgrat jo no hi havia viscut mai, davant ca seva. Joana de can Moranta, Anita de cas Serraller, Catalina Sitriona, Conchita de can Llaneres, Catalina des Bar Mallorca, Aina Moreno... També n'hi havia de nouvingudes com sa tia Remedios, sa tia Rosario, sa tia Eulogia, sa tia Lucía, sa tia Feliciana, sa tia Carmen i sa tia Pepa..." (VEU DE SÓLLER, núm 1002, 25 de juliol '08). Biel.-

[*] a l'escrit original inclou "sa tia" davant cada nom, extrem que dóna un to característic al text, però que servidor omet per raó d'economia d'espai, a no ser que vagi seguit simplement d'un nom

RF - Sentit canvi de cossiers

(El blog d'en Potti)

Després de quinze anys, els cossiers de Montuïri varen acomiadar-se per donar pas a una nova fornada. Ho feren “convençuts i emocionats, però sobretot orgullosos d’haver pogut ser Cossiers”. Varen aprofitar el manifest d’agraïment per reivindicar el sentiment de poble a través de la Música: “Flor de Murta, l’himne de Montuïri, és la cançó que millor representa els balls dels Cossiers i, per tant, el nostre poble. I no cal dir que un poble com el nostre el fan les persones, totes cada una d’elles. Des d’infants fins a padrins, des de jovent fins a pares. Les montuïreres i montuïrers són els que donen vida al poble, el fan bategar, ells són el cop sec del tamborino, que omplen el poble de vida al llarg de l’any i especialment en temps de celebracions”. Vistes així les coses, com bé diu Joan Socies en un altre escrit sobre el tema, “no pot existir Montuïri sense els Cossiers ni cossiers sense Montuïri”. (BONA PAU, núm 667, setembre. Montuïri). BMM.- (Diari de Balears, 12 d'octubre 08)

RF - Setmanarisoller.cat

setmanarisoller.cat

Heus ací l’adreça de l’edició digital del Sóller, recentment posada en marxa. Com diu la notícia de redacció “Fita històrica pel setmanari local més antic de l’illa, degà de la premsa forana de Mallorca”. El Sóller fou fundat l’any 1885 per Joan Marquès Arbona, de can Pinoi, i actualment fa part del Grup Serra. Segons expliquen des del mateix setmanari “aquesta edició digital adopta una imatge i una filosofia completament diferent a l’anterior plana web (...) per esdevenir un espai de relació amb el lector, totalment obert, així com una plataforma d’opinió sobre l’actualitat a Sóller i als pobles dels voltants, Fornalutx, Deià i Escorca”. La plana ha estat realitzada amb l’ajut del mateix equip que creà el disseny del nou Diari de Balears Digital, coordinat per Àngela Moreda. (SÓLLER, núm 6330, 23 d’agost). BMM.- (Diari de Balears, 11 d'octubre 08)

RF - Tianna Negre, nou celler binissalemer

Des de fa un any hi ha aquest nou celler inscrit a la D.O. Binissalem i que pertany a la família Morey-Garau, propietaris de les Herbes Túnel. El celler compta amb unes 10 hectàrees de vinya de les varietats Manto Negro, Callet, Syrah i Cabernet Sauvignon en negre, i Premsal i Moscatell de Frontignan en blanc. A la sala de criança disposen de 35 bótes de roure francès, 20 de roure americà i algunes més de roure centreuropeu. Els vins que elaboren són de les marques Randemar i Ses Nines. Tianna Negre s’afegeix als altres quatre cellers de Binissalem: Antoni Nadal Ros (Son Roig), J.L. Ferrer, Vins Nadal i Binigual Explotacions Agrícoles. (ARRÒS amb SALSETA 134, agost ’08. Binissalem). BMM.- (Diari de Balears, 9 d'octubre 08)

RF - El futur de Pina

En una interessant entrevista de Miquel Sastre a Bernat Servera de Can Miquelet, mestre recentment jubilat, aquest respon així a la qüestió ‘com voldries que fos Pina d’aquí trenta o quaranta anys?’: “Pina, quan jo era jove, era un poblet idíl·lic, amb plena activitat agrícola, amb carros amunt i avall, garbejant a principis d’estiu, amb les eres i casetes plenes de vida... tot això ho enyor. Ara s’ha convertit en un poble dormitori que de dia, no veus quasi ningú, i on la majoria són externs. S’han fet massa cases noves i d’aquests nous habitants, la majoria no s’integren; aquí fan la mateixa vida que feien a Ciutat, no hi fan vida de poble, no t’escometen. Per tant, d’aquí trenta o quaranta anys, només podem anar a pitjor.” (ES SAIG, núm 333, setembre. Algaida). BMM.- (Diari de Balears, 8 d'octubre 08)

RF - La síndrome de tricotiodistròfia

Es tracta d’una greu i rara malaltia de la qual tan sols hi ha documentats un vint casos. Entre d’altres característiques que poden presentar les persones afectades s’hi troben cabells escassos, catarates, retràs mental/psicomotor, sodera, talla petita / nanisme, problemes per caminar, manca d’equilibri. Sembla que la causa és una mutació dels gens que desemboca en un desgast de l’ADN, que pot acabar amb la vida de la persona afectada. Nadia Nerea és una nineta de tres anys, filla d’un treballador d’una bodega de Binissalem, que viu a Biniali i que està afectada per aquesta malaltia d’ençà que va néixer. La darrera opció que els queda és anar al Brasil, on hi ha una clínica especialitzada.. Per això han posat en marxa una campanya de solidaritat per tal d’aconseguir ajuts i poder allargar el màxim possible la vida de la petita. Les persones interessades poden posar-s’hi en contacte a través dels mòbils 696 045 225 – 660 691 651. (ARRÒS AMB SALSETA, núm 134, agost. Binissalem). BMM.- (Diari de Balears, 7 d'octubre 08)

Jardins d'altri

(foto, ziga-zaga)

El mensual santjoaner informa de la publicació d'aquesta obra de l'amic i professor universitari, Climent Picornell. Segons la revista "es tracta d'una part dels seus articles publicats al Diari de Balears, en els quals juga amb les paraules, inclou metàfores, oxímorons i altres formes lèxiques. Segons en Climent 'Jardins d'altri' són "devaneigs, coses que se'm van acudint, totes elles interrelacionades, en definitiva són cadenes entrellaçades d'idees i conceptes". L'autor qualifica l'obra com 'l'antillibre d'aforismes' i s'hi troben veritats tan certes com aquella que diu 'Mentre hi ha VISA hi ha esperança'. Totalment apte per incloure'l al Calideascopi. (MEL I SUCRE, núm 334, abril 08. Sant Joan). Biel.-

RF - Una època de manacorins irrepetibles

Parlant del mestre Francesc Ramis, arran d’haver-li dedicat una plaça a Porto Cristo, el músic i escriptor Tomeu Matamalas fa les següents consideracions: “Ja sé que totes les generacions produeixen personatges excepcionals; però tenc la sensació que el Manacor de l’època de mestre Ramis (...) en va produir alguns d’insubstituïbles. Som conscient que me’n deixaré un grapat, però, a més de pensar en mestre Ramis, pens també en Sebastià Rubí, Jaume Vadell, Bernadí Poncet, Andreu Frau, Toni Serrà, Toni Martí (de sa Música), Joan Gomis, Guillem d’Efack, Guillem Puerto, Tito Puerto, Nunci Elegido, Guillem Jaume, Joan Vidal, Guillem Vidal, Miquel Llabrés, Jaume Pinya, Llorenç Mola, Antoni Mus, Miquel Àngel Riera, Rafel Ferrer Massanet, Llorenç Femenies... Com trobar equivalents actuals a aquests personatges? Com reemplaçar-los? Amb ells va desaparéixer un Manacor contradictori i baralladís, però audaç, atrevít, coratjós, emprenedor i original, on de no res va sortir moltíssim. Un Manacor inquiet que emergia quasi miraculosament d’una sequera cultural imposada per les circumstàncies...” (PORTO CRISTO, núm 243, juliol-agost). BMM.- (Diari de Balears, 5 d'octubre 08)

RF - El setmanari felanitxer, exemple de premsa forana

L’amic Antoni Roca, des de la seva secció ‘Tombats a la molsa’ parla del 125è aniversari de la premsa local a Mallorca i en un moment determinat de l’article reflexiona: “Una publicació peròdica no pot existir sense lectors; un poble sense cap mitjà de comunicació propi sí que pot existir, però posant en perill la seva identitat si sols depèn dels mitjans de comunicació forans. Aquest setmanari crec que és un bon exemple del que és la premsa forana de Mallorca, nascuda i arrelada en les viles i pobles de la Part Forana, tot i les dificultats que suposa sobreviure a les publicacions periòdiques de Palma o de la Península, econòmicament molt més potents i amb més mitjans tècnics. Un dels grans mèrits del “Felanitx” probablement ha estat mantenir la seva fidelitat a la vila, estant al servei dels seus habitants, esdevenint la crònica escrita de tot un poble, la història viscuda una pila llarga d’anys”. Esplet de veritats com a punys. (FELANITX, núm 3595, 16 d’agost). BMM.- (Diari de Balears, 4 d'octubre 08)

RF - Pastor, un ofici que es perd

Cati Serra parla de la vida del pastor a través d’un reportatge sobre Xisco Pastor Puigserver, “la vida del qual fa més de quaranta anys que gira al voltant del cicle vital de les ovelles”. Ell en té 62 i des dels 16 anys està a So na Moixa i la seva vida, considerada feixuga i sobretot vocacional que “transcorre entre xiulets, els lladrucs i l’ajut del ca i el belar de les ovelles”. I no és un món tan llunyà, però com diu Cati “la majoria de nosaltres estam tan avesats a la vida urbana, que no ens aturam a pensar que a poca distància nostra tenim el plaer de contemplar un dels oficis ancestrals a punt de desaparéixer”. (CENT PER CENT, núm 287,22 d’agost. Manacor). BMM.-(Diari de Balears, 3 d'octubre 08)

RF - Publicitat sexista, món sexista

Lina Maria Riera es queixa, a través de ‘La veu del lector’ del masclisme imperant a la publicitat, a la vida en general i a la mateixa revista. “De què serveix retirar una campanya publicitària –es dol- si trobam DONES que netegen la cuina de ca seva amb el millor producte del món (...) DONES esculturals, vestides d’hivern i d’estiu amb una falda d’un pam i un escot fins a la cintura, que fan d’hostesses de programes presentats per homes; NORUEGUES en biquini que fan sortir els ulls a un rei en Jaume retornat a Mallorca 800 anys després, el qual es basa en la poca roba que duen les dones en l’actualitat per valorar les millores que hi ha hagut en aquesta part del món... Tanta sort del cavall, aquest sí que pensa!”. (CENT PER CENT, núm 287,22 d’agost. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 2 d'octubre 08)

RF - La catalanitat de l’Alguer, exemplar

En els seus ‘Quaderns d’Apunts’, Joan Castanyer, després d’envestir 'Rafa' Nadal perquè “Mallorca li queda tan petita com insignificants li semblen la cultura i la llengua del seu país” i assegurar que “no en té prou de negar-se a parlar en català, tampoc tolera que ningú el parli davant seu” explica que “els que sí semblen molt orgullosos de la seva catalanitat són els veïns de l’Alguer, a Sardenya. El diari de la ciutat té web en català (http://www.alguer.cat/) per a que tots els catalanoparlants ens poguem assabentar del que es cou per aquelles contrades. L’equip de futbol, el Poliesportiva Alghero, llueix la quatribarrada a la samarreta i els seus incondicionals mostren pancartes amb el lema ‘Orgoglio catalano’. Tot i tenir-ho prou difícil, demostren una autoestima que més d’un de per aquí hauria de mester”. (SÓLLER, núm 6329, 16 d’agost). BMM.- (Diari de Balears, 1 d'octubre 08)

RF - Les dones de Manacor i les perles

Segons la tesi doctoral de Sebastià Sansó, basada en la indústria de la perla a Manacor, abans d’entrar aquesta indústria “la major part de les dones del municipi treballaven al camp com a jornaleres, un 72% feien feina al camp a finals del segle XIX (...) Al llarg del temps les fàbriques de Manacor van arribar a ser les que tenien més dones contractades de Mallorca, fins al seu punt àlgid, quan al 1965 Majòrica tenia 775 dones en plantilla i només 56 homes. Hem de pensar que en aquell moment, aquesta xifra suposava més d’un 10% de la població femenina de Manacor (...) quan la majoria dels homes es dedicaven a feines agrícoles”. Fins aquí, perfecte, però... “Arribà fins a tal extrem aquesta situació que hi ha constància de treballadores nines de 8 i 9 anys”. (CENT PER CENT, núm 286, 8 d’agost. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 30 de setembre 08)

RF - Unamuno a Sóller

Ho conta l’amic Miquel Ferrà i Martorell. Unamuno vingué a Mallorca el juny de 1916 i s’allotjà a Manacor, Santa Maria del Camí i Valldemossa. Després de visitar la Vall dels Tarongers digué: “Sóller és com una altra illa dins l’illa (...) És dífícil el ramat de cases de Sóller, col·locades entre la verdor i a l’aixopluc dels penyalars. I llavors aquell petit port pacífic i somniador, també passejar per les muntanyes que des del punt més alt dels seus marges semblen no veure’n la bocana talment un llac (...) Per tot arreu de Sóller hom hi pot alenar un cert benestar. L’aurea mediocritas, la discreta fortuna, que s’ha colat entre tarongerars. És un poble on la gent es retreu a assaborir poc a poc el fruit de la seva feina”. (SÓLLER, núm 6329, 16 d’agost). BMM.- (Diari de Balears, 28 de setembre 08)

Seleni, l'antioxidant més important del cos

Així ho assegura l'apotecària M.Magdalena Cortès Ribot a partir de les aportacions de varis estudis científics. En base a aquests informes coneixem les funcions del seleni: "ajuda a mantenir els virus sota control, protegeix del càncer de pell, inhibeix el càncer de bufeta en exfumadors, pot ajudar a millorar la qualitat de l'esperma, pot ajudar a prevenir el càncer de mama, redueix el risc de càncer de pròstata, atrapa els metalls pesats com mercuri, plom o cadmi prevenint llur efecte verinós, inhibeix l'oxidació dels lípids sanguinis com el colesterol o els triglicèrids". Les millors fonts naturals de seleni que podem prendre són: peix i marisc, germen de blat, fetge i ronyons, brècol, all, arròs integral, cebes, nous del Brasil". (Perlas y Cuevas, núm 1221, 23 de maig 08. Manacor). Biel.-

L'art de fer herbes

Ho conta Guillem Negre Canals 'Real' a través de la ploma de Bàrbara Suau. Ell aprengué a fer les herbes dolces i seques de forma artesanal de mà del seu pare, Martí Negre Gamundí 'Real', el qual havia començat a fer-les quan tenia el cafè El Dia, al carrer Major, entre els anys 1930 i 1940. Després continuà elaborant-ne quan treballava a la Granja Colom i al cafè del cal Peller. Aquesta recepta és per a una botella d'un litre. Totes les plantes i fruits, excepte la flor de taronger, s'han de collir cap al final del mes de maig. Millor que siguin amb flor, però si alguna no en té, també s'hi pot posar. Els ingredients petits es posen els primers i després s'hi afegeixen els brotets de plantes. Si la botella és de coll estret, s'hi fan passar amb un bastonet.

Ingredients:

-Un poc de flor de taronger, la que poguem agafar amb la punta dels dits. Collida el mes d'abril.

-Un poc de til·la, fulles i flor, la que poguem agafar amb la punta dels dits.

-7 o 8 brotets de flor de camamil·la.

-7 o 8 grans de cafè.

-Un trosset de clovella de llimona.

-Una quarta part de nou verda, agafada pel maig.

-7 o 8 bolletes de llebrenissa, nom que a Bunyola donen a la ginebrissa o ginebre (Juniperus Communis), que fa ginebrons.

-Un brotet de cossiada florida (Globularia Alypun).

-Una fulla de noguer.

-Una fulla de llimonera.

-Un brotet de vauma rosa amb fulles i flor.

-Un brotet d'herba-sana.

-Un brotet de moraduix florit.

-Un brotet de senyorida florida (sajolida, Satureia Hortensis)

-Un brotet d'herba-lluïsa florida

-Dos brotets de fonoll, que posarem al final perquè serviran de colador i no permetran la sortida dels altres elements.

Guillem Negre acaba explicant que "si volem herbes DOLCES, podem omplir la botella només amb anís dolç o amb tres quartes parts d'anís dolç i una de cassalla (aiguardent). Si les volem SEQUES, omplirem la botella amb tres parts de cassalla i una d'anís dolç. Si volem herbes SEMI seques, mesclarem meitat d'anís i meitat de cassalla".

Acaba recomanant que es deixin reposar quatre o cinc mesos, "a partir dels quals es pot abocar el suc dins una altra botella i aprofitar les herbes per a fer nou licor. I si acabam el licor, podem tornar a omplir la botella, sense canviar-ne les herbes". (ES CASTELLET, núm 34, V-VI 08, Bunyola). Biel.-

-

RF - Les rondalles d’en Jordi des Racó, traduïdes

“En Pere de la bona roba”, “L’amor de les tres taronges” i “En Joanet de sa gerra” són algunes de les rondalles de Mn. Alcover que una sèrie de filòlogues txeques estan traduint al xec, al rus i al romanès. Són estudioses que s’han dedicat a la llengua catalana i compten amb una beca per dur a terme aquesta tasca. En la iniciativa hi ha participat la Fundació pública Antoni M. Alcover, el govern d’Andorra i les universitats txeques, romaneses i russes que imparteixen el català entre llurs matèries. (PERLAS Y CUEVAS, núm 1224, 8 d’agost. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 27 de setembre 08)

RF - De bars i restaurants

Un dels breus del quinzenal conta que, segons l’anuari de La Caixa, Manacor té 371 bars i restaurants, fet que suposa un promig de 102’33 habitants per cada establiment. I afegeix que el municipi mallorquí amb més bars i restaurants per habitant és Sant Llorenç des Cardassar, que en té 199 repartits cada un entre 40’68 habitant. És clar que no esmenta la xifra de població volant i de temporada que segurament deu fer baixar de manera espectacular els promigs esmentats a cada municipi. (PERLAS Y CUEVAS, núm 1224, 8 d’agost. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 26 de setembre 08)

RF - A don Gabriel Janer Manila

Aquest és el títol d’una carta signada per Antoni Gelabert, de Son Palanca de Sineu, en la qual, després d’expressar una determinada admiració per l’ex president de l’Institut d’Estudis Baleàrics li enfloca una sèrie de consideracions del tipus “el president Matas (polissó), anomena a don Gabriel Janer, un intel·lectual de prestigi reconegut, perquè en la feinada que sap que farà com home de paraula i compromès amb el país, l’aprofita i en fa utilització com a desactivador de possibles iniciatives més radicals, com a vàlvula d’escapament. L’amo que el va llogar a vostè, el qui li pagava el sou per tenir-lo enfeinat amb tasques ben intencionades i potser també utòpiques per Madrid i altres indrets. Aquesta mateixa persona al mateix temps que es dedicava a destruir la llengua, identitat, paisatge i a donar suport a batles corruptes del seu partit i càrrecs corruptes del seu govern”. Més envant afegeix “Vostè Sr. Janer ha col·laborat culturalment amb uns polítics que donaren suport a l’ocupació de l’Irak”. I, acaba exposant de forma seriosa “a vostè, don Gabriel, salvant la distancia, el context històric i la gravetat dels fets a la França alliberada de l’any 1945 (...) possiblement hauria estat sotmès a judici per col·laboracionista, tal com va passar amb molts de prestigiosos intel·lectuals, i qualcun de bona fe pot ser”. Malgrat tot, i de forma curiosa, acaba demanant-li perdó per l’atreviment i li envia “una forta abraçada”. (SA PLAÇA, núm 147, 23 de juliol. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 25 de setembre 08)

RF - El batle de Llucmajor, corrupte o incompetent

El mensual llucmajorer inicia l’editorial sobre el judici contra Lluc Tomàs, Joaquín Rabasco i Maria del Amor Aldao, tot dient “que quedi clar: qui és jutjat no és l’Ajuntament de Llucmajor, sinó el seu batle, Lluc Tomàs Munar”. Després de fer algunes consideracions sobre el desenvolupament del judici, comenta que “s’ha pogut veure un Rabasco a l’estil de sempre, nerviós i altiu (...) i els ciutadans de Llucmajor assistents han sentit vergonya de veure el seu batle que ha aguantat amb serenor només deu minuts escassos”. La conclusió editorial és contundent: “Si Lluc Tomàs va signar les factures sabent què feia, ha de partir per corrupte i si ho va fer sense saber-ho, ha de partir igualment, però per inepte. Més clar... aigua. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 301, juliol-agost). BMM.- (Diari de Balears, 24 de setembre 08)

RF - Reflexions sobre la crisi

L’editorial és dedicat a la crisi econòmica que hom pateix en aquests moments. Com a indicadors esmenta “promotors que fan fallida, immobiliàries que tanquen portes, constructors que presenten concurs de creditors, augment de l’atur, pujada de preus...” Malgrat tot asseguren que “de moment la gent al carrer segueix consumint oci a voler. Pocs es priven dels viatges d’estiu, els sopars de cap de setmana, els concerts...” i encara que es demanen si hom pot parlar d’efectes positius de la crisi –“era necessari alentir el ritme”, asseguren, referint-se sobre tot al “sector del totxo”- també és cert que esmenten que “per a un obrer que ha perdut la feina això deu semblar un insult”, tot i que proposen que “les mesures socials i econòmiques per donar una mà a aquesta gent –que no podrà satisfer el consum bàsic- han de ser una prioritat”. La reflexió final passa per la necessitat d’analitzar “el model econòmic i social que tenim, i per a articular un sistema més sostenible mediambientalment i més igualitari a nivell social”. (CENT PER CENT, núm 285, 25 de juliol. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 23 de setembre 08)

RF - El dinar com a testimoni de sana convivència

Terence Daum, anglès resident a Mancor de la Vall, explica que cada any un grup de veïnats puja al Massanella a cercar camamil·la i llavors dinen a Comafreda, convidats per l’amo en Jaume. Enguany, el menú, preparat per la madona, Catalina, i la cuinera Francisca va consistir en “arròs brut, formatge, productes de les matances, síndria, ensaïmada, nous i bombons”, acompanyat de vins i licors. “És com un dinar de noces” va comentar una gallega empadronada al poble. Daum indica que “qualsevol persona que pensi que la vida convivencial dels pobles ha mort hauria de fer-nos una visita” i remata el seu oferiment amb un prec agudíssim: “Però, per favor, que no venguin amb autobusos”. (DIJOUS, núm 1796, 7 d’agost. Inca). BMM.- (Diari de Balears, 20 de setembre 08)

RF - Quasi 1000 habitants de Lloseta són estrangers

Segons les dades del padró municipal consultades per la revista, a mitjan mes d’agost aquest poble del Raiguer tenia 6013 habitants, dels quals 952 –que representa el 16% de la població- són estrangers. Els residents de procedència nordafricana són 452, els sudamericans 235, els europeus 197, els africans 52 i n’hi ha 17 d’altres procedències (l’Índia, Líban, USA, Filipines...). Seria curiós saber quants dels 5061 restants realment són de Mallorca i de la mateixa Lloseta; l’article en qüestió no ho aclareix. (LLOSETA, núm 333, agost). BMM.- (Diari de Balears, 19 de setembre 08)

RF - De poetes i escriptors

(foto, www.editalter.com/escritores/jaumemesquida.htm)

El manacorí Jaume Mesquida va presentar a Santanyí el seu llibre de poemes “Arrels de llum”, guardonat amb el XXIII premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs. L’autor es va definir com “un poeta aspre i pessimista (...) que mai no he volgut ser poeta, però fou la poesia que es va apropiar de mi”. En relació a la seva trajectòria explicà “com el meu pare som fuster, no tenc títol de mestre, però una experiència de quaranta-cinc anys, que no és poc. Dic això perquè som una persona normal i corrent que escriu poesia”. Finalment, en relació a l’ofici d’escriure va remarcar: “Som poeta, que no escriptor. La diferència és que un escriptor inventa, imagina i es permet, fins i tot, sortir de la realitat. Un poeta escriu el que sent, plasma les seves vivències i els seus sentiments des de la seva veritat”. (MANACOR COMARCAL, núm 1145, 26 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 18 de setembre 08)

RF - El conseller Carbonero, novament qüestionat

(imatge, http://www.gaat.es/nk/html/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=33)

L’escriptor Miquel López Crespí torna a envestir contra el conseller d’Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, la tasca del qual considera plena de “follia i desbarats d’un mal planificador, un personatge, el conseller d’Habitatge, especialitzat en cometre errors que sempre van en perjudici dels interessos populars i, de retop dels de les forces progressistes”. Més envant assegura de Carbonero que “allà on intervé sempre hi ha problemes i sempre en perjudici de les forces progressistes que hem contribuït a foragitar del poder la dreta depredadora” i encara arriba a acusar-lo que “fa malbé la feina de suport a una política de l’acostumada encimentació desenvolupista, que fa perdre credibilitat al president Antich, al Bloc, als republicans que donen suport al pacte de governabilitat” per acabar amb una forta pregunta: “Quan deixarà de perjudicar-nos amb les seves bogeries sense sentit?”. (L’ESTEL, núm 632, 1 d’agost. Sant Joan). BMM.- (Diari de Balears, 17 de setembre 08)

RF - Fidelitat a la llengua i amor al país, el millor motiu de festa

(foto, ocbarta.wordpress.com)

Cosme Aguiló, santanyiner especialista en toponímia i doctor en filologia, va ser el primer pregoner de les festes de sa Ràpita. Joan Joan, delegat de cultura de l’ajuntament de Campos, el presentà, amb belles i justes paraules, com “un home entusiasta i segurament el més trescador per tanques, torrents, illots i cales i sempre amb un objectiu: conèixer de primera mà els topònims i tot allò que s’hi relaciona i també la cultura popular que ens ha deixat: llegendes, romanços, cançons, creences”. Per la seva part, Cosme acabà el seu pregó de forma clara i llampant: “que el blau resplendent d’aquesta mar seguesqui sent símbol del benestar, de goig infinit, d’acolliment amorós de nadius i externs, de solidaritat, d’integració, de fidelitat a l’única llengua d’aquí, d’amor al país i a la gent que, independentment del llinatge, dels orígens, del pigment de la pell i del color dels ulls es vol integrar en aquesta terra, fent-ne seu el català i totes les altres marques d’identitat. Sus!, que això ja és un bon motiu de festa”. (RESSÒ de Campos, núm 195, agost). BMM.- (Diari de Balears, 16 de setembre 08)

RF - 125 anys de premsa a Felanitx

El passat juliol va fer 125 anys que sortí el primer periòdic a aquesta població del Llevant. Es tractava d’ El Felanigense, aparegut l’any 1883 com a “Semanario de intereses locales y materiales”. La raó era clara, segons el setmanari actual “Felanitx vivia uns anys d’esplendor econòmic que mai no havia somniat i l’obsessió del progrés –científic i social- amarava l’enteniment d’aquells homes que s’havien lliurat a assolir, a través d’una explotació racional dels recursos naturals del país, unes condicions de vida molt millors per als seus conciutadans”. El Felanigense –que durant la República esdevingué El Felanitxer- durà fins l’any 1936, però el 1935 ja havia sortit el Felanitx, que encara dura. I per molts d’anys ! (FELANITX, núm 3592, 19 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 14 de setembre 08)

RF - Recordança de Sebastià Trias Mercant

La revista de Valldemossa dedica algunes planes a l’evocació d’aquest filòsof i antropòleg que dedicà gran part de la seva vida al conreu del lul·lisme i morí la passada primavera. Bernat Martí escriu que “del lul·lisme, n’hem trobat 30 treballs, i en els títols hi ha conceptes sobre el pensament i la paraula, l’ecologia del lul·lisme, la filosofia de l’educació (...) l’art i la ciència política” i encara d’altres. També dedica estudis a l’Arxiduc Lluís Salvador i les seves obres, a la història del pensament a Mallorca, a l’antropologia, etnografia i folklore de la nostra illa i a personatges de Valldemossa. Cal remarcar els seus estudis gastronòmics, entre els quals s’hi compten “cuina i eros, antropologia de la cuina mallorquina, la cuina lul·liana, la cuina de gourment o la bona cuina, aromes i sabors o l’alimentació i la dietètica a la literatura del beat Ramon”. (MIRAMAR, núm 76, juliol-agost-setembre. Valldemossa). BMM.- (Diari de Balears, 13 de setembre 08)

RF - Menjar especial per a celíacs

Antònia Suñer Mesquida és una malalta celíaca des dels 25 anys, això vol dir que “el seu cos reacciona al gluten, un tipus de proteïna que es troba en molts d’aliments”. Cal que mengin aliments com més naturals millor i que evitin totalment el gluten que contenen, per exemple, els cereals. Segons conta a l’entrevista amb M.Teresa Mena, fa uns anys que Antònia es va decidir a elaborar al seu bar de Manacor menjar preparat apte per a celíacs. I així explica que actualment els productes que tenen més demanda “són les panades i els donuts; i llavors els que no saben fer pa, en comanen a diari per tenir-lo congelat; els panets de magraneta, les bases de pizza...” En relació a les sopes mallorquines comenta que “molts celíacs mai han provat una sopa mallorquina, tot i que les especials per a celíacs són molt més gustoses que les de pa normal”. (7SETMANARI de Llevant, núm 1128, 1 d’agost. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 12 de setembre 08)

RF - La mosca collonera en versió humana

(anells de mosca, antidepresivo.net)

Des del seu ‘Espai per a la reflexió’ Josep Bonnín parla de les “mosques colloneres, ‘trepas’, ‘lameculos’, pilotes; persones que sense entendre de res opinen de tot i així, amb una tàctica paramilitar, van escalant fins arribar a càrrecs com president d’algunes associacions i de segons quins partits”. Aixímateix es refereix als “especialistes en llengües que intenten, des de la seva ignorància, donar lliçons als filòlegs, i es converteixen en inventors amb termes per a designar-les (Balear per exemple)”. Finalment, acaba per definir-los: “N’hi ha que són veuers, no periodistes, pagats per a difondre notícies manipulades. Especialistes en difondre titulars amb molta mala llet. Beats falsos i hipòcrites que llepen la mà del qui els paga. Provocadors de cops d’estat per ocupar el poder i que més tard bravejaran de ‘demócratas de toda la vida’ “. (SÓLLER, núm 6325, 19 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 11 de setembre 08)

Magdalena Rapinya, peixatera ambulant d'un temps

L'entrevista Joan Tur, el qual recorda "els nins jugàvem pels carrers, sense cap perill, a bolles, a petacos, a baldufes o a fer córrer es toc. De tant en tant sentíem un corn de peixatera, era na Magdalena que cornava de valent, a vegades es corn era de sa competència, perquè n'hi havia d'altres, o també podien ser els crits que feien tant en Xispa com en Mayol per vendre un polo, un frigo o un mantecado". Magdalena comenta que hi havia molta competència "moltíssima diria jo, pensa que llavors no existia el peix congelat, tot s'havia de vendre i hi havia molts de peixaters; llavors només es menjava peix fresc". En relació als peixos més sol·licitats respon "sobre tot es gerret, llavors vaig aprendre a escorxar es peix i es venien molt bé es gatons, ses rajades, es calamars de potera, es crancs reials, ses cranques, es rap..." El més barat era el gerret i el pop; el més car "el cap-roig, els galls i els calamars, però pensa que abans la gent no coneixia el peix tan bé com ara". Recorda com anècdota que "quan agafaven una tortuga els pescadors feien un bon aguiat i era costum convidar tot es port que volgués anar a dinar d'aguiat de tortuga". (PORTO CRISTO, núm 240, abril '08). Biel.-

Les necessitats del català, únic nom de la nostra llengua

Diu l'editorial del mensual santamarier: "La nostra llengua catalana, amb les nostres modalitats, necessita protecció. Necessita que l'allau de nouvinguts que sols parlen en castellà percebin ben clarament que han de menester la llengua del país que els acull i els dóna feina. Hem de recordar que els immigrants representen prop del 18% de la població de Mallorca. Un immigrant pot viure perfectament a Mallorca sense entendre ni usar el català; en canvi, si visqués a altres indrets d'Europa hauria de conèixer la llengua pròpia del territori. Aquest fet trastoca la situació sociolingüística del català; percentualment any rere any el parla menys gent. Per aquest motiu el català necessita ser més present, més visible, més perceptible, més necessari.

El cor de les persones sempre estarà a l'esquerra del nostre cos, com la nostra llengua sols té un nom: català". (COANEGRA, núm 264, abril 08. Santa Maria del Camí). Biel.-

RF - Els extints albercocs de Sant Joan

(Ana, recull de fruites i hortalisses)

Coincidint amb el comentaris sobre la minva de fruita i arbres fruiters, Miquel Company Florit presenta un treball d’investigació realitzat fa un quart de segle sobre els albercoquers al Pla i sudest de Mallorca. En relació a aquest cultiu i a la indústria del sequer a Sant Joan explica que “hi havia anys, que de les vendes obtingudes, podien fer petites compres de béns immobles. De fet, alguns dels qui feren sequer incrementaren part del seu patrimoni mobiliari amb les vendes de l’albercoc sec i pinyol, cosa impensable avui en dia”. Com a causes de la desaparició dels arbres un cop desapareguts els sequers, Company assenyala “arbres cada dia més vells, mercats més barats dels països de la costa mediterrània, etc, i la corresponent invasió del banyarriquer (concretament el 1969), entre d’altres”. (MEL I SUCRE, núm 336, juny. Sant Joan). BMM. (Diari de Balears, 10 de setembre 08)

RF - Degustar la pròpia obra des de l’allunyament

El poeta Jaume Oliver Ferrà –“d’ample currículum de premis literaris i més de deu llibres publicats”- confessa a Pere Colom arran de la publicació de ‘Nit de zàping’ la gratificació que li suposa que el llibre agradi als lectors i també “el gust de poder gaudir un llibre teu amb la feina acabada, ja només com a lector. I poder discutir-ne, xerrar-ne com una cosa externa, des de l’allunyament. Això és un veritable descans que tampoc no té preu”. (SÓLLER, núm 6325, 19 de juliol). BMM.- (Diari de Balears, 9 de setembre 08)