RS - SOUFFLÉ DE FORMATGE

Ingredients: .1 litre de beixamel de consistència una mica més espessa que una crema anglesa. .6 ous i dos blancs més.

.500 grs de formatge ratllat. La combinació que jo hi pos és la següent: .150 grs. de formatge holandès.

.50 grs de parmesà.

.200 grs. d'emmental.

.100 grs. d'ibèric

.mantega

.nou noscada.

.sal.

Preparació: Una vegada preparada la beixamel, afegir-hi els vermells d'ou i els diferents formatges ratllats.

Encalentir el forn a 220º-

Muntar els blancs a punt de neu amb un polsim de sal. Afegir a la preparació anterior amb moviments suaus de baix a dalt, amb cullera de fusta.

Comprovar el punt de sal i si cal, afegir-n'hi una mica (S'ha d'anar amb molt de compte, perquè el formatge quan es fon dóna gust salat per ell mateix).

Afegir nou noscada ratllada i pebre bo al gust.

Untar un motlle alt de pyrex per a soufflés, d'aproximadament 25 cm. de diàmetre , amb mantega i empolvorar amb parmesà ratllat.

Abocar la preparació dins el motlle i empolvorar la superfície amb parmesà.

Enfornar a 220º durant 25 minuts. Passat aquest temps,vetllar que la superfície no estigui ja daurada a bastament. En aquest cas, tapar amb paper d'alumini per seguir amb la cocció.

Abaixar la temperatura a 180º durant uns 40 minuts més.

Comprovar el punt de cocció obrint el forn i punxant el soufflé amb una agulla o escuradents. Ha de sortir eixut. Si no és així, mantenir dins el forn a la temperatura indicada fins que l'agulla surti eixuta.

Quan sigui cuit, deixar cinc minuts dins el forn amb la porta entreoberta. Passat aquest temps ja es pot servir.

(Recepta de la Setmana, RS-5, VII 08)

Recepta pròpia (c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç

Vegeu la resta de la col·lecció de receptes

RS - CROQUETES DE POLLASTRE

Ingredients: .Un pollastre tallat a quartos .(Verdures per al brou) .Farina .Llet .2 cebes grossetes .Oli d'oliva per fregir .Nou noscada ratllada .Canyella (un polsim) .Pebre bo .Dos ous sencers .Galeta picada Preparació: Feis un brou amb la carn i les verdures que heu escollit (pastanaga, porro, ceba, api....).Quan la carn sigui ben cuita, desossau-la icapolau-la amb el robot de cuina. No gairefina si us agrada trobar-hi els trossets de carn. Capolau les dues cebes i sofregiu-les una bona estona al mínim amb una tapadora perquè suïn. Afegiu el pollastre capolat, remenau un poc permesclar bé amb la ceba. Afegiu cinc cullerades de farina i mesclau amb una cullera de fusta finsque s'hagi incorporat a la preparació. Ara anau abocant llet sense deixar de remenar fins queveieu que s'ha format una pasta que es desferrade les parets de la paella. Retirau del foc, salpebrau i afegiu nou noscada ratllada al vostre gust. Abocau dins un recipient de base ampla i cobriu amb un plàstic. Conservau a la gelera durant 24 hores. Passat aquest temps, formau les croquetes agafant porcions de pasta amb una cullereta i donant-los la forma amb les mans. Passau-les per ou batut i arrebossau-les de galeta picada. Podeu utilitzar-les de seguida o congelar-les per fregir un altre dia. Es poden fregir sense descongelar prèviament (només augmentau una mica el temps de cocció i minvau la potència) o descongelades. Les podeu acompanyar de tempura de verdures (com a la fotografia: ceba, pastanaga i carabassó), de patates fregides o puré. Les podeu servir també soles com a aperitiu. (Recepta de la Setmana, RS-4, VI 08) Recepta pròpia (c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç Vegeu la resta de la col·lecció de receptes

RS - PASTÍS DE CÍTRICS AMB MERENGA

Ingredients: .Pasta brisa (podeu trobar la fórmula en qualsevol llibre de rebosteria o comprar-la ja feta) .5 ous sencers. .mig tassó de suc de llimona .el suc d'una taronja grossa .la ratlladura d'una llimona .200 grs. de sucre en pols. .100 grs. de mantega fosa .4 blancs d'ou i un poc de sucre (merenga) Preparació: Primer heu de folrar el fons i les parets d' un motlle desmuntable amb la pasta brisa. Punxau-la pertot arreu amb una forqueta. Ara esteneu un paper de cuina i a sobre abocau-hi algun pes damunt (per exemple llenties o altra llegum). Enceneu el forn a 180º i enfornau durant vint o vint-i-cinc minuts (en tot cas fins que veieu que pren color). Aleshores, treis el motlle del forn i eliminau el que heu fet servir per pes i el paper de cuina. Ara mesclau amb la batedora elèctrica tots els altres ingredients excepte els blancs i el sucre de la merenga. Abocau la preparació amb molta cura dins el motlle i enfornau a la mateixa temperatura fins que el pastís hagi cuallat (punxau el centre al cap de 30 minuts per comprovar-ho). Bateu els blancs de la merenga a punt de neu. Afegiu-hi un poc de sucre quan estiguin ja quasi a punt. Abocau sobre el pastís de llimona. Enceneu el gratinador del forn i manteniu el pastís al forn fins que es dauri la superfície de la merenga. No us feu enfora del forn, perquè es crema de seguida si un es despista un poc.

(Recepta de la Setmana, RS-3, VI 08) Recepta pròpia (c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç

Vegeu receptari d'altres plats de dolç Vegeu repertori d'altres plats agrupats segons ingredients

Vegeu la resta de la col·lecció de receptes

RS - PANELLETS TRADICIONALS I PANELLETS DE COCO

Aquí teniu la recepta dels panellets tradicionals i de la varietat de coco. La base és la mateixa, com veureu. Pasta base. Ingredients: .500 grs d'ametlla crua mòlta .100 grs. de patata (o moniato)bullida amb pell .400 grs de sucre en pols .1 vermell d'ou .La pell d'una llimona ratllada. .Per als tradicionals, a més: pinyons i 1 vermell. .Per als de coco, a més: 120 grs de coco i sucre.

Preparació: Mesclau amb les mans tots els ingredients de la pasta base. Formau una bolla i guardau-la a la gelera durant 24 hores. L'endemà, separau la pasta en dues parts. Preneu una part i formau bolletes per als panellets tradicionals. Arrebossau-los amb pinyons, prement amb els dits perquè hi quedin adherits. Remenau el vermell d'ou i pintau-los amb un pinzell de cuina. Enfornau-los a 180º durant uns 10-15 minuts, fins que es daurin una mica. Treis-los del forn. Per als de coco, preneu l'altra part de la pasta, mesclau-la amb el coco fins que hi quedi ben incorporat. Formau cons i arrebossau-los amb sucre normal. Enfornau-los a la mateixa temperatura per un període similar, fins que la punteta prengui color. Treis-los del forn i deixau-los refredar. Es poden conservar durant una bona partida de dies. (Recepta de la Setmana, RS-2, VI 08) Recepta pròpia (c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç

Vegeu receptari d'altres plats de dolç Vegeu repertori d'altres plats agrupats segons ingredients

Vegeu la resta de la col·lecció de receptes

RS - BROWNIE DE XOCOLATA

Vet aquí un dels pastissos amb més èxit entre els meus convidats. Podeu preparar-lo en la versió més simple, sense cobertura ( que és més fàcil i amb menys calories, clar) ; o amb la cobertura, que sempre queda més vistós i també més saborós per als més llépols. Una altra opció és preparar la recepta base ( que es pot congelar i no perd qualitat), dividir-la en racions en ser cuita i decorar-les de forma individual amb la cobertura. Aquí teniu la recepta que faig servir: Ingredients del pastís: .200 grs. de xocolata Nestlé Postres dissolta en mig tassó de llet. .220 grs. de mantega. .200 grs. de sucre. .350 grs. de nous pelades i picades (no gaire fines). .4 ous sencers (blanc i vermell). .1/2 sobre de llevat Royal. .100 grs. de farina. Ingredients de la cobertura: .200 grs. de xocolata Nestlé Postres. .200 grs. de nata líquida. .100 grs. de mantega. .Algunes nous senceres per decorar. Preparació: Bateu els ous amb el sucre, afegiu la mantega fosa (no ha de bullir mai) i la xocolata dissolta en la llet (ha de ser tèbia, si fos massa calenta esperau que refredi un poc). Remenau amb una cullera de fusta o batedora manual. Incorporau les nous picades. Mesclau la farina amb el llevat i feis-la caure en forma de pluja damunt la preparació anterior. Remenau fins que vegeu que la pasta és homogènia. Untau un motlle baix quadrat o rectangular amb mantega i empolvorau-lo amb farina. Enceneu el forn a 180º i en arribar a aquesta temperatura, enfornau el pastís. El temps de cocció oscil.la entre els 20 i els 40 minuts. Per comprovar si és cuit, punxau el centre amb un escuradents. Ha de sortir-ne eixut. Quan sigui cuit, retirau-lo del forn i deixau-lo refredar completament. Destmotllau-lo amb molta cura. Fins aquí la versió senzilla. Ara, si voleu que us quedi com a la fotografia, disposau-vos a preparar la cobertura i decorar-lo com us indicaré tot seguit. Agafau la xocolata de la cobertura, dividiu-la en trossos amb les mans, mesclau-la amb la mantega a trossets i la nata líquida i ficau la mescla al microones (o al bany Maria) fins que es desfacin la xocolata i la mantega. Anau amb compte amb el temps si feis servir el microones, perquè si arriba a bullir, s'espatlla la preparació. És millor programar un temps reduït ,anar comprovant el punt i afegint més temps si és necessari. Remenau bé fins que quedi una mescla homogènia i brillant. Ara heu de deixar que la preparació es refredi, remenant de tant en tant, fins que adquireixi una consistència que permeti manejar-la. Perquè m'entengueu, el moment en què està a punt per decorar el brownie és quan ha adquirit una espessor semblant a la Nocilla a l'estiu. Agafau una espàtula (o un ganivet que no tengui serra) i untau tota la superfície i els costats del pastís amb una capa generosa de cobertura. Decorau amb les nous senceres. Si l'heu de guardar molts dies, ficau-lo a la gelera. Però traieu-lo sempre una bona estona abans si n'heu de consumir perquè tengui la textura ideal.

(Recepta de la Setmana, RS-1, VI 08) Recepta pròpia (c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç

Vegeu receptari d'altres plats de dolç Vegeu repertori d'altres plats agrupats segons ingredients

Vegeu la resta de la col·lecció de receptes

RS - CONILL AMB TOMÀTIGA i ALFABEGUERA

Ingredients: .1 conill trossejat.

.4 tomàtigues de mida mitjana. .2 pebres vermells.

.1 llesqueta de pa (de barra) per comensal.

.5 alls sencers.

.Sal, pebre bo.

.3 brots d'alfabeguera.

.Oli per fregir.

Preparació: Torrau els pebres dins el forn. Pelau-los i tallau-los en tiretes llargues.

Pelau els alls i posau-los dins una olleta petita amb aigua. Feu-los bullir 7 minuts i treis-los de l'olla. Aixafau-los dins el murter i reservau-los.

Salpebrau les tallades de conill i sofregiu-les dins una pella. Quan tenguin color de tots els costats, treis-les del foc i posau-les a degotar damunt paper absorbent.

Feis la salsa de tomàtiga: posau tres cullerades d'oli dins una pella i sofregiu la tomàtiga (pelada i triturada) fins que tengui un color ben brillant. Picau l'alfabeguera i afegiu-la a la salsa. Ara, afegiu també els alls aixafats. Remenau bé perquè es mescli tot.

Posau el conill dins una greixonera de parets baixes, regau-lo amb la salsa i posau la greixonera al foc. Tapau-la i feis bullir la preparació a poc foc, remenant de tant en tant per assegurar-vos que no s'aferri. Al cap de mitja horeta, si veis que el líquid ha minvat molt, afegiu-hi un tassonet d'aigua i feis bullir ara amb la greixonera destapada, però sempre al mínim fins que punxant una tallada vegeu que la carn és fluixa. Col.locau les tires de pebres torrrats per damunt i donau-li un darrer bull.

Mentrestant, sofregiu les llesquetes de pa de barra i posau-les a degotar damunt paper absorbent.

Col.locau-les llesquetes als cantons de la greixonera, com a la fotografia i serviu.

Nota: Aquest plat queda igual de bé fet amb pollastre.

(Recepta de la Setmana, RS-49, 29 IV 09)

Recepta pròpia (c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar Feliç

Vegeu la resta de la col·lecció de receptes

RF - Oficis femenins a inicis del segle XX

Encara faig referència a la “Història de dones” de la Pollença de 1925 aportada per Maria Rosa Albis. La investigadora ens diu que “els oficis femenins que apareixen són: 19 emblanquinadores –es tracta de dones que van a jornal, n’hi ha de totes les edats i de tots els estats civils-, 28 brodadores –aquestes treballen a casa i per encàrrec, moltes d’elles són germanes-, 6 fan calça, una és cuinera, una comare, una fa cortines, 277 són costureres, 3 fan graneres, una és espartera, una altra regenta una fonda, 54 són bugaderes, hi ha 2 mestres nacionals, una modista, 31 dones són propietàries –fadrines velles o vídues- i 22 són propietàries casades, 41 són religioses –totes tenen estudis-, 70 dones són teixidores, hi ha 3 botigueres –totes tres vídues, una és Francisca Aguiló Cortès, de 49 anys, té el títol de Magisteri, va ésser una de les primeres al·lotes de Pollença amb estudis superiors- i 101 dones fan de criada”. Albis afirma que “el grau d’educació femenina és bàsic o nul” i ho documenta dient que “de les 2.501 dones sense ofici i en edat activa 1.973 són analfabetes, un 80%” mentre que, de les dones amb ofici, els grups que saben llegir i escriure són les brodadores i les que fan calça, la gran majoria de les propietàries i un 50% de les costureres i de les teixidores. Tot plegat una història apassionant a través de la qual Albis vol demostrar “que la Història de Pollença també es pot escriure amb nom de dona”. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 317, 1-15 de novembre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 3 de febrer 09)

Protagonistes dels Retalls. Actualització

Air Berlin. Diversos escrits relacionats * Antoni GELABERT MAS (Maria de la Salut) Antonio DIEGUEZ, polític. Surt en varis escrits Agrupació Artística Andritxola - AGARA, Andratx Aina AGUILÓ BENNÀSSAR, directora Museu Can Planes. Sa Pobla Aina FERRER TORRENTS, escriptora (Inca) Aina RADO, política - F Aina VERGARA, educadora social, (Sóller) - F Andreu ARBONA, escriptor, Sóller. Vegeu entrada vikipedio Andreu GENOVART, rector dels Dolors - Manacor Andreu OLIVER "Majoral", vinater. Algaida Anna RODRÍGUEZ, política, Santa Margalida Antoni CONTRERAS, investigador, (Manacor) * Antoni GELABERT, Son Palanca, Sineu. Antoni M. ALCOVER, filòleg. Manacor Antoni MARIMON, historiador, (Sóller). Vegeu bibliografia - F Antoni PALOU "Gall", glosador, Pollença * Antoni RIERA, Manacor. Varis escrits, entrevistes i reportatges Antoni TUGORES, investigador, Manacor. * Antònia COLL (Inca) Antònia FERRER, monitora de patchwork, Sóller * Antònia FONT, Llucmajor Antònia MATAMALAS, associació Dones de Llevant. Manacor Antònia SUÑER MESQUIDA, celíaca i regent d'un bar. Manacor Antònia TORRES, naturòpata, Sineu Associació de Vi Primitiu, (Pollença) AVITE, Associació persones amb talidomida Baltasar PORCEL. Escriptor, Andratx - F * Bàrbara SUAU, Bunyola. Diversos escrits Bartomeu FIOL, poeta. (Montuïri) Bartomeu MARTÍNEZ, polític, Inca Bartomeu VICENS, polític Benet XVI, Papa de Roma * Bernat MARTÍ. (Valldemossa) * Bernat NADAL, Manacor * Biel AGUARELES, (Sóller) Biel BARCELÓ, polític Can Planes, Museu de sa Pobla Cafè COLON, Llucmajor Can Det, tafona. Sóller Carl ORFF, músic - F * Carles JUAN MARTÍNEZ. (Manacor) Carlos DELGADO, polític, Calvià. Surt en varis escrits Catalina CLADERA. Madona possessió Aubarca. Lluc, Escorca.Dos escrits Catalina JULVE, política. Manacor - F Catalina RIERA, regidora d'Educació, Manacor - F * Cati M. SERRA, (sa Pobla) Charles DARWIN, científic Climent GARAU, activista cultural Club ES PISTÓ (S'Arenal) Col·legi RAMON LLULL (Andratx) Comafreda, amo, madona, cuinera i dinar Consuelo TORRES, pintora. Algaida Cooperativa Agrícola, tafona. Sóller Cosme AGUILÓ, filòleg especialista en toponímia. Santanyí * Cristòfol CARRIÓ i SANXO (Llucmajor) * Damià QUETGLAS (Inca) * David CIFRE LEON, fitoterapeuta, (Pollença) Dones de LLEVANT, associació. Manacor Eduard RIUDAVETS, polític El Felanigense, 125 anys * En CALAIX i DESASTRE. Algaida Escola de Ball de Bunyola * Estel de Llevant. INFODIFUSIÓ. Manacor * Eva CERDÀ, Pollença. Varis escrits F. FERRARI BILLOCH, escriptor, Manacor Felanitx, setmanari; aniversari * Fernando RAMON (S'Arenal) Francesc ANTICH, polític, Algaida. Varis escrits relacionats Francesc CRESPI, músic. (Algaida) Francisca BERGAS FRAU, cuinera, (sa Pobla). Varis escrits relacionats Fundació Pública Antoni M. Alcover. Manacor Fundació revista BELLPUIG, Artà * G. PUIGSERVER (Felanitx) Gabriel BENNÀSSAR ROIG, fotògraf. Felanitx * Gabriel FIOL i MATEU, Mancor de la Vall Gabriel JANER MANILA, escriptor. Algaida * Gabriel VENY, Manacor. Varis escrits Gaspar CABALLERO, agricultura ecològica a Costitx. Vegeu web - F George SAND, escriptora Guillem COLOM FERRÀ, poeta, Sóller Guillem NEGRE CANALS, cafeter. Bunyola * Guillem PUIG, Sóller. Té varis escrits Herboristeria des PLA, Sineu Horris Kamoi, grup musical. Felanitx Impremta GELABERT, sa Pobla Jaume CALDENTEY, poeta, Felanitx Jaume CANET ADROVER, escultor. Felanitx Jaume CARBONERO, conseller d'Habitatge (Campos). Diversos escrits relacionsts. Vegeu Blog "a la contra" - F Jaume MATAS, ex polític. Palma Jaume MAYOL AMENGUAL, investigador, Montuïri Jaume MESQUIDA, poeta. Manacor Jaume OLIVER, Can Pelín, Llucmajor Jaume OLIVER FERRÀ, poeta. Sóller Jaume PERELLÓ MORAGUES, polític. Muro Jean SERRA, poeta. Eivissa * Jerònia REYNÉS. Sóller. Varis escrits Joan JOAN, polític. Campos * Joan LLULL VIVES (Sant Llorenç) Joachim Hunold, germànic ignorant en matèria lingüística i ridículament potiner quant als drets de les persones de parla catalana. Varis escrits en contra * Joan CASTANYER, Sóller. Diversos escrits Joan FONT MASSOT, polític. Petra Joan GELABERT, impressor, sa Pobla Joan Manuel BARCELÓ ANTÚNEZ, músic. Felanitx Joan MESQUIDA, polític Joan PONS, baríton (Pollença) Joan PONS i MARQUÊS, escriptor. Sóller * Joan TUR. Porto Cristo * Joan VICENS. Sóller Joaquín Rabasco, polític corrupte (Llucmajor) * Josep BONNÍN. Sóller * Julián LACOMA, s'Arenal Llorenç BOSCH, polític. Manacor Llorenç COLL I COLL, Cafè Colon, Llucmajor * Llorenç FEMENIAS (Manacor) * Lluc GARCIA, Sóller. Varis escrits Lluc Tomàs, polític corrupte i/o incompetent. Llucmajor Llorenç JULIÀ, religiós Lluís LLACH, cantautor - F * Lluís SERVERA SITJAR (Montuïri) M. NAJERA, política * M. SANTELM (Felanitx) Macià TOMÀS FRANCISCO, director Aires d'Andratx Magdalena CASTANYER PALOU, aficionada a la cuina, Sóller Magdalena ESTELRICH, AVITE. Manacor Magdalena RAPINYA, peixatera ambulant (Porto Cristo) Marçal ISERN, investigador, Alaró Marcia BOÍ, biòloga UIB, (Sóller) Marga LLOBERA, professora de dansa. Artà * Margalida FONT BENNASSAR. Felanitx Margalida SOCIAS, periodista, sa Pobla - F Maria del Amor Aldao, acusada de corrupció. (Llucmajor) Maria del Mar BONET, cantautora - F Maria Emília FERRAGUT GABILONDO, mestra d'escola. Alcúdia Maria José PERELLÓ, soprano, Bunyola. Vegeu web oficial - F Maria Magdalena CORTÈS RIBOT, apotecària. (Manacor) Maria MATEU OLIVER, de Meià, pintora, Montuïri Maria MAYOL, escriptora, Sóller. Diversos escrits relacionats - F Maria MORRO COLL, mestra d'escola. Lloseta Maria Rosa ALBIS FERRAGUT, investigadora. Pollença * M. Teresa MENA. Manacor Marian SUAREZ, política Miguel de UNAMUNO, filòsof i escriptor * Miquel Àngel TORTELL (Muro) Miquel ARBONA, escriptor, Sóller Miquel CARDELL, periodista i poeta, Llucmajor * Miquel COMPANY FLORIT, Sant Joan * Miquel FERRÀ i MARTORELL. Sóller * Miquel LÓPEZ CRESPÍ (Sant Joan). Diversos escrits Miquel MARQUÈS i COLL, escriptor, Sóller Miquel Monroig, acollida de saharians. Petra Miquel PONS, escriptor (Felanitx) Miquel PUJADÓ, escriptor * Miquel SERRA (Manacor) Miquel SERRA PASTOR, escriptor, Sóller * Miquela FONT (Valldemossa) Muro, plaça Major Museu de Ciències Naturals. Sóller Nofre Bisbal, assistent social i apicultor, Sóller * Onofre ARBONA, Montuïri. Surten varis escrits seus * P. VERA (Felanitx) Paca BUSQUETS, fotògrafa. Fornalutx * Pau QUINA (Sant Llorenç) Pedro PAYERAS, bioconstrucció i domòtica Pep BORRÀS, AGARA, Andratx Pere ANDREU "Pascola", músic, Felanitx Pere BONNÍN, músic i pianista, (Manacor) * Pere COLOM, Sóller Pere Joan MARTORELL, polític, Lloseta. Vegeu fitxa biogràfica i literària - F Pere PALAU, polític Pere ROTGER, polític. Inca Pere SUREDA, historiador, Maria de la Salut PLINI. Geògraf romà Rafel NADAL, tennista, Manacor. Varis escrits relacionats * Rafel OLIVER GRAMMATICO, Andratx, Té varis escrits * Rafel SOCIES COMPANY (sa Pobla) Roger HODGSON, músic (Pollença) Rosa ESTARAS, política ROSSINI, músic Sa Ferreria Encesa, espai de dansa. Artà Sa RIBA, revista, Muro Sant SALVADOR, Felanitx. Varis escrits * Sebastià GELABERT (Andratx) Sebastià RIGO RIGO "Martina", contrabandista. Portopetro Sebastià SANSÓ, investigador. Manacor Sebastià TRIAS MERCANT, filòsof i antropòleg. Valldemossa Shaul FRIBERG, rabí de Mallorca, (Pollença) - F Sílvia PIZARRO, directora Fundació Coll Bardolet, Valldemossa Son BOSC, lloc natural. Muro Storyville Jazzband (Llucmajor) STRAVINSKI, músic - F Terence DAUM, anglès resident a Mancor de la Vall * Tià "Guingaia", Felanitx Tòfol ARBONA, bioconstrucció i domòtica Tomeu SERRA, tonedor, (Porto Cristo) Trio BIERDMEIER (Inca) * Vera - Puigserver, tàndem periodístic, (Felanitx) Vidauba, celler. Felanitx * Xisco NOVELLA, (Petra) Xisco ROMAN, gerent Residència, Pollença (*) Articulistes, cronistes i periodistes.

RF - Una història de dones

( www.culturapollensa.com/)

La conta Maria Rosa Albis Ferragut a partir del Padró municipal de Pollença de 1925, quan és “un poble eminentment agrari”. Ens trobam amb 8.092 habitants, dels quals 4.165 són dones i, d’aquestes, 3.158 estan en edat de treballar, encara que 2.501 consten sense cap ofici, “sempre seguint la documentació” com indica Albis. Apareixen 650 dones –el 21%- amb un ofici, mentre el 79% de la població activa femenina apareix com a “doméstica”, “faenas de la casa”, “sus labores” i “las de casa”. Maria Rosa Albis reivindica la feina –la gran feina- que fan aquestes dones: “Perquè qui sinó ella és la que realitza les tasques de la casa, com fer els llits, netejar, fer la bugada, fer el sabó, fer i coure el pa, fer el formatge, anar a cercar aigua a la font, preparar el dinar, escurar, cosir, planxar... i també qui sinó ella ‘ajuda’ el seu home petit propietari a fer les feines del camp, com collir les ametlles, les garrofes, donar menjar als porcs, a les gallines, dur l’hort, sembrar, segar, moldre... són les ‘llauradores’. També és ella la que ‘ajuda’ el seu home a dur la taverna, a regentar la fonda, a dur la fleca, a despatxar a la botiga de robes, a la carnisseria, a la botiga de comestibles... A més no oblidem les dones que van a jornal, les jornaleres que es lloguen a les possessions durant la temporada de collir aglans, figues, olives... que van a fer herba”. Tota una història, secularment poc o gens tenguda en compte i encara menys valorada. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 317, 1-15 de novembre 08). BMM.- (Diari de Balears, 1 de febrer 09)

RF - Sa Vinateria d’es Port

Es tracta d’una nova botiga de vins i licors, oberta per Biel Rosselló i Raquel Calvo, al carrer de sa Lluna, de Sóller. Gràcies a l’entrevista de Jerònia Reynés sabem que fa 17 que comerciaven vins i es varen plantejar la possibilitat d’oferir al públic els productes que tenien tancats dins el magatzem. Entre d’altres objectius volen “destacar, des del primer moment, els vins mallorquins, doncs en tenim 118 diferents en totes les seves varietats de rosat, blanc i negre, des dels que passen per 2 euros, als que es venen a més de 40 euros la botella”. Així mateix també compten “amb una petita representació dels vins d’importació més anomenats, entre caves, champagnes, licors i herbes i vi en garrafes com a complement de l’oferta vinícola”. Finalment, també ofereixen als restaurants un servei de formació dels cambrers en relació als vins que serveixen. (SÓLLER, núm 6340, 1 de novembre 08). BMM.- (Diari de Balears, 27 de gener 09)

Andreu Magraner, xeremier de Sóller

Com diu Guillem Puig "Andreu Magraner Brunet és un enamorat del so del flabiol", fa part dels Xeremiers de Sóller des de 2001 i recentment es va presentar com a gerent del Consorci de la Música, la Dansa i l'Art de Sóller; en fou l'únic aspirant i creu que el seu càrrec "es dedicarà a centralitzar tota la vida de l'Escola de Música a nivell de contactes i a efectes administratius".

Andreu no tenia cap casta de coneixement musical i va elegir el flabiol i el tamborino "perquè mon pare ja el tocava i tota la meva vida he jugat amb flabiols i tambors. Ara bé, també he de reconèixer que en un principi l'aspecte econòmic també hi influí. Has de pensar que quan un comença no sap si aquesta afició li agradarà, i un flabiol sempre és més econòmic que no una xeremia". Finalment explica que els entesos recomanen que és millor assajar 20 minuts diaris que no tres hores de cop a la setmana "sobretot per agafar agilitat amb els dits".

( VEU DE SÓLLER, núm 1021, 5 de desembre 08). Biel.-

RF - Montuïri a dues veus

Aquest és el títol d’un poemari de Martha Elena Valiente presentat per Miquel Àngel Lladó. Diu l’amic poeta i marratxiner: “Montuïri: municipi del Pla de Mallorca, pressentiment de llar. Limita, a llevant, amb el terme de Sant Joan; a migjorn, amb el de Porreres; a llebeig, amb el de Llucmajor; a ponent, amb el d’Algaida i a tramuntana, amb el de Lloret de Vistalegre. Aquestes serien diguem-ne les coordenades físiques”. Però també s’entretén parlant de les latituds interiors ja que considera que la poetessa, a través d’elements com “el paisatge, la gent, la fesomia de la sovint esquerpa i àrida fora vila” arribarà a conformar “un tot semblant a un òrgan vital del qual ja no podrà prescindir, una mena de pulmó o apèndix del propi cos que la sustenta i li injecta l’energia necessària per a sobreviure”. Lladó acaba assegurant que aquest recull poètic l’ha fet gaudir molt. (BONA PAU, núm 669, novembre 08. Montuïri). BMM.-

(Diari de Balears, 24 de gener 09)

RF - Les conserves alimentàries

“El plaer de conservar els excedents que el camp regala per la tardor supera amb escreix la senzillesa del gest d’agafar qualsevol producte conservat de l’atapeït prestatge del supermercat”. D’aquesta manera Eva Cerdà justifica sobradament l’interès de qualsevol persona per fer les pròpies conserves alhora que aconsella que per elaborar-les “s’han de triar aliments frescos i en bones condicions, sense tares; i han de ser fruites i hortalisses ni molt verdes ni molt madures”. La higiene és fonamental, tant per la persona que realitza el procés (mans netes, cabells recollits) com pels estris utilitzats, que convé esterilitzar. Cal netejar fruites i verdures i és recomanable coure o escaldar els vegetals. Finalment, un cop acabat el procés, s’han de guardar en lloc fresc i sec amb una etiqueta indicant la data d’elaboració, ja que hom recomana consumir les conserves abans d’un any. (PUNT INFORMATIU POLLENÇA, núm 316, 16-31 d’octubre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 21 de gener 09)

RF - Els funerals i la condició social

(L'al·lota no és de Sineu... la carrossa, tampoc)

En parla Antoni “Mariner” sota el títol “la figuera del morts”, tot referint-se a una que es trobava a la sortida de Sineu, allà on, temps enrere, s’aturava la comitiva funerària i el capellà solia cantar un responsori. Parla de tres tipus de funerals: “de quatre atxes –gairebé tots-, de sis –pocs-, de vuit –qualcun-“ en funció dels homes que anaven a cada costat del carro fúnebre portant un ciri gruixat. Com més atxes, més ornaments, més capellans i més escolans. Però, ai las, també esmenta el “funeral de cap atxa: ni cavall, ni carro, ni cotxer, ni capellans, ni escolà gran ni petit, ni responsos”. Es refereix al mort a les mines “que eren transportats pels mateixos companys de feina al damunt d’una escala tapats amb una manta vella i bruta” i també els morts en circumstàncies especials. Mariner acaba dient que es tractava d’un testimoni “de com es tractaven els conceptes de dignitat i condició social per part de les autoritats civils i l’estament eclesiàstic, en un llarg període de postguerra i dictadura franquista”. (SA PLAÇA, núm 151, 24 d’octubre 08. Inca i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 20 de gener 09)

Per la conservació del patrimoni cultural i documental

El balanç que el Grup de Recerca i Estudis Sollerics (GRES) va fer sobre les III Jornades d'Estudis Locals resulta un bon punt de referència en relació a qüestions referides al patrimoni cultural, en gran part extrapolable a altres indrets. Així, el GRES fa una llista de temes que els preocupen i que consideren necessaris per protegir i divulgar l'esmentat patrimoni. Es tracta de: -Recuperar el patrimoni documental solleric -Estudiar un grau de protecció per als voltants del centre històric de la població que són exemple del desenvolupament social i econòmic de Sóller a principis del segle XX. -Catalogar i restaurar les teules pintades de la localitat. -Recuperar el projecte de la Història de Sóller. -Aconseguir una col·lecció completa del setmanari Sóller. -Millorar el fons local de la biblioteca municipal. Endemés destaquen que les Jornades han servit per treure a llum la gran quantitat de documentació privada que hi a la Vall i, en aquest aspecte, volen donar "una rellevància especial a la conservació i recuperació dels arxius, els documents, les fotografies, la correspondència, els objectes, etc. de tipus privat. El qual ens pot oferir molta informació per conèixer millor la cultura, el patrimoni i la història del nostre poble".

( VEU DE SÓLLER, núm 1020, 28 de novembre 08). Biel.-

Dieta personalitzada a la carta

(restaurant Airecel)

Així talment ho assegura Lluc García al seu escrit sobre el restaurant Airecel, "el primer del Port [de Sóller] que ofereix la possibilitat de comanar plats elaborats amb criteris dietètics". La iniciativa és, sens dubte, lloable. Aquest establiment, ubicat a l'hotel Aimia i regentat pels germans Cati, Cristina i Sebastià Alcover, "ho ha fet possible gràcies a la col·laboració entre el xef, Carlos Barrera, i la dietista Cristina Delgado", la qual recorda que la O.M.S. "recomana per a una dieta sana i equilibrada en persones sanes de mitjana edat una ingesta diària de 2.200 quilo calories en les dones i 3.300 en homes, de les quals entre un 10 i un 15% han d'esser proteïnes, entre un 30 i un 60% hidrats de carboni i un 30% de greixos". La tesi d'aquesta iniciativa parteix de la idea que "seguir una dieta no té perquè esser sinònim d'estar malalt o massa gras, simplement es pot fer per menjar sà i equilibrat". Tot un encert culinari! (SÓLLER, núm 6322, 28 de juny 08). Biel.-

Experimentació agrícola a Mallorca

El montuïrer Antoni Martorell Nicolau és el director de l'Institut de Recerca i Formació del Govern i treballa en experimentació, investigació i formació dins el món agrari. De l'entrevista signada per Onofre Arbona destacam alguns punts interessants pel camp mallorquí. Pel que fa a les experiències amb cereals "es realitzen camps d'experiències de blat, ordi, triticale i llegum, favó i pèsol proteaginosos. Així mateix realitzam assaigs de farratgeres com la sulla, el cafè bord, trèvol soterrani..." En relació als cultius hortícoles "hem aconseguit un interessant equilibri entre el que podem anomenar tecnologies punteres, com és ara el cultiu d'albergínia empeltada o l'assaig de diferents varietats de patata d'exportació, i l'aplicació de bones pràctiques agràries dins del marc productiu de les Balears, com és el maneig eficient del rec en tomàtiga de ramellet o l'assaig d'adobats en patata més respectuosos amb el medi ambient (...) També cal destacar la caracterització de les varietats hortícoles locals de les illes Balears, com el meló eriçó, el meló blanc rajat, les diferents tomàtigues d'ensalada, el rave mallorquí, etc." Pel que fa als cultius llenyosos "continuam amb l'experimentació de noves varietats d'ametller, bàsicament per trobar una varietat que sigui compatible amb vivot, que és una ametlla autòctona de molt bona qualitat" Finalment, les experiències en vinya "van encaminades a l'avaluació de les varietats minoritàries de vinya, les que es cultivaven antigament (...) Juntament amb la UIB tenim el projecte de la selecció clonal de manto negro, callet i moll o prensal blanc, que són les tres varietats autòctones de Mallorca més cultivades (...) També tenim camps de conservació i avaluació de varietats autòctones de prunera, figuera, pomera, albercoc, cirera, cítrics..." ( BONA PAU, núm 665, juliol 08. Montuïri). Biel.-

RF - La varietat de l’arquitectura popular

La posaren de relleu els estudiosos Cels Calviño i Joan Clar al pregó de les fires de Llucmajor, sobre tot en relació a la pedra en sec i especialment a les barraques. Gaudiu de la seva prosa en aquesta petita mostra de presentació: “De Campos a Son Verí hem anat agranant possessió per possessió, tanca per tanca, sementer per sementer i hem catalogat tot el que hi havia de pedra en sec. Tot el que sortia, que és molt, perquè tenim un patrimoni riquíssim, ho estudiàvem: forn de calç, basses, aljubs, cocons, sitges, barraques... fins a quinze funcionalitats de barraques hi hem trobat: de roter, de carboner, de trencador, de calciner... Algunes ja no hi són i d’altres, poques, s’han restaurat”. Els pregoners, lògicament, “volen alertar de la necessitat de protecció i conservació de tot aquest món que va desapareixent” alhora d’alertar els propietaris i les institucions perquè “s’adonin del valor etnològic d’aquestes construccions”, les conservin, protegeixin i en subvencionin la restauració. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 303, octubre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 18 de gener 09)

Porquim reduït a xifres

Joan Vicens relata les matances populars -sisena edició de forma consecutiva- que es duen a terme el mes de novembre a l'embotelladora de ca l'Abat, a Deià, amb la carn de dos porcs adquirits per l'Ajuntament, promotor d'aquesta bulla per evitar la pèrdua de la tradició que abans era costum a la majoria de finques deianenques. Entre els dos animals, que feien un pes total de 330 quilògrams, i fent feina de les 8 a les 19:30 h. amb una aturada per berenar a mitjan matí, es varen elaborar 224 llangonisses, 80 enfilades de botifarrons i 70 sobrassades. Segons el cronista "els voluntaris que col·laboraren en els treballs reberen una llonganissa i dos botifarrons cada un". La resta de l'embotit serviria per consumir durant els foguerons de Sant Antoni i Sant Sebastià. Una bona manera de conservar els antics costums alhora de preparar material gastronòmic popular per a la festa estrella de l'hivern mallorquí. ( VEU DE SÓLLER, núm 1019, 21 de novembre 08). Biel.-

RF - Un expert comenta l'actualitat econòmica

(Andreu Sansó)

El manacorí Andreu Sansó, professor de la UIB i cap del seu departament d’Economia és l’actual director general d’Economia del Govern. A l’entrevista que li fa Antoni Riera explica que “quan va començar la legislatura vàrem veure que s’havia gastat molt més del que s’havia pressupostat. Hi va haver un problema greu. Ara encara continuam pagant”. De tota manera assegura que “han de venir molts més doblers, perquè així com està la cosa és molt difícil. Hem de pensar que hi ha dues competències com Educació i Sanitat que es mengen bona part del pressupost i això minva el marge de maniobra per a les inversions”. En relació a la crisi afirma que “es pot dir clarament que hi ha una crisi, perquè han coincidit diferents factors i s’ha vist que la cosa està bastant malament. Un primer factor que feia anys que s’anunciava és el canvi de cicle a la construcció (...) també un augment del preu de les matèries primeres i, finalment, la crisi financera”. Quant als estalvis, assegura que hom pot estar tranquil “fins a cent mil euros per persona i per banc” i recomana diversificar perquè “no s’han de posar tots els ous al mateix paner. I això des de sempre”. (CENT PER CENT, núm 295, 24 d’octubre 08. Manacor). BMM.- (Diari de Balears, 13 de gener 09)

RF - Curiositats dels coloms missatgers

En parla Gabriel Ferrer “Garrova”, colomista de tota la vida, arran d’una entrevista que li fa Cristòfol Carrió i Sanxo. Defineix la columbofília com “l’art de criar i entrenar coloms missatgers. La finalitat principal és l’esportiva, però també s’utilitza en casos de catàstrofes i operacions de salvament”. Sorprèn llegir que aquesta raça especial de coloms “en haver complit un any estan preparats per cobrir trajectes que poden arribar als 70 Km. Als 3 anys ja estan a punt per arribar a fer uns 500 Km”. Precisament Biel Ferrer té el rècord “de la volada més llarga d’Espanya, que és de 840 Km. En línia recta, des de Mèrida, Extremadura, fins arribar a la plaça del Conqueridor d’Artà”. I en relació a l’orientació diu que llur sentit és innat i, juntament amb les característiques físiques “els fa capaços de tornar al colomer, atrets per la parella, les cries o simplement pel niu, des de distàncies superiors a 700 Km. a unes velocitats de 90 Km. per hora o més”. (BELLPUIG, núm 797, 17 d’octubre 08. Artà). BMM.-

(Diari de Balears, 8 de gener 09)

RF - Maria Antònia Salvà, la lliçó sempre oberta

Amb aquest títol, el pedagog llucmajorer Jaume Oliver Jaume reivindica diverses facetes de la poetessa de sa Llapassa. Es refereix de forma especial a la seva qualitat de mestra i formadora, ja que “malgrat mai no cursàs els estudis de magisteri –possibilitat que hauria tingut a la Puresa, on hi havia també l’Escola de Magisteri femenina dirigida per la mateixa Alberta Jiménez-, al llarg de la seva vida i durant els cinquanta anys transcorreguts des de la seva mort sempre ha exercit aquest paper en l’àmbit cultural, literari i cívic. L’autora de tants i tants de poemes i d’algunes obres en prosa autobiogràfiques o de viatges, encara ens ha d’ensenyar més coses, moltes coses. Encara té molt per dir-nos”. Alhora Oliver aprofita per demanar “la divulgació de les seves obres completes i la bibliografia sobre l’univers mariantonià, publicant els epistolaris fins ara inèdits i altres materials en aquests moments propietat del Consell de Mallorca, la convocatòria de jornades, estudis o beques, la iniciació de noves perspectives de recerca, la instal·lació d’un museu o exposició permanent sobre la seva vida i obra, la creació i repartiment de material didàctic...” La qüestió, tanmateix, és que la figura cabdal d’aquesta poetessa no quedi arraconada després de la commemoració del cinquantenari. (LLUCMAJOR DE PINTE EN AMPLE, núm 303, octubre 08). BMM.-

(Diari de Balears, 7 de gener 09)

RF - La fibromiàlgia, tan dolorosa com desconeguda

Una entrevista d’Antònia Sitjar ens posa en contacte amb quatre dones campaneres afectades per la fibromiàlgia, “trastorn caracteritzat per un dolor muscular generalitzat, que no és a un lloc concret i amb una sensació de cansament continu. Fa mal per tot, fins al punt que just fregar-te els braços, per posar un exemple, ja és dolorós”. Es tracta d’una malaltia que no es veu, fins fa poc se li deia únicament ‘dolor’ i, ara per ara, no té més solució que prendre calmants de forma diària i continuada. A part del símptoma de fatiga continuada –estan tan cansades quan se’n van a jeure com quan s’aixequen- n’hi ha d’altres com “ansietat, marejos, sequedat de boca i d’ulls, alteració de la memòria recent, menstruacions doloroses, pèrdua de la força, rampa, alteració de la coordinació motora...”. Aquest mal afecta físicament i també psíquicament, així com a nivell de relacions interpersonals i sentimentals. Les persones afectades estan associades per intentar millorar llur qualitat de vida. Les interessades poden acudir a la seu de l’Associació –carrer Samil 26, de Palma- o contactar-hi a través del 971 26 41 79. (RESSÒ de Campos, núm 196, setembre). BMM.-

(Diari de Balears, 3 de gener 09)

RF - Els grafits, del carrer a la galeria

(Obra de BANEK )

Olívia Lund ens apropa al món dels graffiters a través d’una entrevista amb Pere Botsmann Bennàssar Banek, nascut a Felanitx l’any 1988. A través d’ella ens podem assabentar que el graffiti s’aprèn al carrer “dels que ja pinten, mirant, demanant a l’altra gent...” i si era marginal als seus inicis ara ja ha entrat als àmbits artístics i, en concret Pere, ha exposat a l’Espai d’Art Miquela Nicolau. L’estil de Pere “és un híbrid (...) amb lletres tridimensionals i dinàmiques mesclades amb elements mecànics i figuratius, introduïts per la influència de la ciència-ficció i del realisme fantàstic, però que extrec del món real, agafant elements com màquines, cables, motors, persones...” Considera que el grafit a Mallorca “encara està un poc verd, i que ja es veuran coses” tot i que el preocupa que “molts dels millors artistes del graffiti els darrers anys ho hagin anat deixant”. (EL FELANITXER, núm 46, 10 d’octubre. Felanitx). BMM.- (Diari de Balears, 2 de gener 09)

RF - Gusts culinaris per a tothom

El mestre cuiner Joan A. Fernández Vila ens parla en aquesta ocasió del tercer estat dels aliments. Ni crus ni cuinats, sinó en la fase crítica entre la fermentació i la putrefacció. Segons Fernández Vila “les cultures d’arreu del món, inclosa la nostra, accepten la fermentació, un estat previ a la putrefacció, baix certes formes espontànies o controlades i es sol relacionar aquest tipus de menjar, curiosament, amb l’exquisitesa o el sibaritisme gastronòmic”. Crida l’atenció el procés científic que descriu el nostre cuiner en relació al “faisandage” –mètode francès per aconseguir més aroma de les aus- tot indicant que es tracta d’una “reacció química iniciada després del ‘rigor mortis’, on es produexien uns canvis químics a nivell muscular que reblaneixen la carn just abans de la descomposició bacteriana de l’animal. La carn es reblaneix i torna més tendra i aromàtica degut a què els enzims que s’encarreguen de la degradació de les proteïnes es trenquen i provoquen un augment dels aminoàcids responsables del sabor i olor característics de la carn; moments abans que aquests mateixos aminoàcids es degradin i es converteixin en amoníac i altres elements presents en la carn putrefacta”. Cosa semblant passa amb el peix, la llet o el vi. Tot són gusts. (SÓLLER, núm 6336, 4 d’octubre). BMM.-

(Diari de Balears, 31 de desembre 08)

RF - Miquel Àngel Riera, outsider

Aquesta és l’opinió de Pere Rosselló, curador de l’obra narrativa de l’escriptor manacorí, quan és entrevistat per Antoni Riera. Quan aquest li demana si Riera es pot incloure en algun corrent literari català o europeu, Rosselló respon que “crec que realment era un outsider, anava per lliure. Ara, que la seva obra està relacionada amb autors europeus i occidentals com Proust o Mann...” Segons el curador, que també ha prologat el volum, “l’únic que l’uneix als seus companys de generació és el tema de la guerra, molt freqüent en els anys setanta i vuitanta”. Rosselló aprofita per tornar demanar a l’ajuntament de Manacor que faci fill il·lustre “d’una vegada” Miquel Àngel Riera. (CENT PER CENT, núm 294, 17 d’octubre. Manacor). BMM.-

(Diari de Balears, 30 de desembre 08)

RF - Contra l’augment d’imposts i taxes

(il·lustració, andrespucci.blogspot.com/)

El director del setmanari, Gabriel Veny, a través del seu espai editorial “Sin rodeos” sempre sol aficar el dit dins la llaga en relació a l’opinió que de la política i dels polítics té la gent del carrer. En aquesta ocasió, sota el títol “Sangrar el ciutadà” denuncia que “els polítics, que no tenen cap crisi perquè cobren de l’erari públic, és a dir dels doblers que aportam els ciutadans contribuents a les arques públiques, amb recàrrecs d’un vint per cent si ens endarrerim un sol dia de la data de pagament establerta i amenaces d’embargament de béns si el retard es perllonga, segueixen incrementant les taxes i els imposts que haurien de congelar per ètica i per obligació moral”. Després d’argumentar aquesta mesura i queixar-se, amb tota raó, de malgastaments i corrupcions, envesteix els preus de la incineradora en el sentit que “no és de rebut que Tirme, empresa concessionària de la incineració, no hagi de suportar la crisi que pateixen la majoria d’empreses i ciutadans, reduint despeses en lloc de, a través dels polítics, sangrar de cada any més i més les butxaques dels contribuents”. Veritats com a temples. (MANACOR COMARCAL, núm 1156, 11 d’octubre). BMM.- (Diari de Balears, 27 de desembre 08)

RF - Els mormons a Manacor

(Per si de cas... no aneu a Manacor a cercar-la: No la hi trobareu...)

Resulta que a Manacor hi ha set persones d’aquesta religió i Antoni Riera entrevista dos nordamericans que duen set setmanes a Mallorca, exercint de missioners. Li conten que la seva feina “són dos anys de voluntariat per transmetre missatge sobre Déu, com si fos una feina normal de nou a cinc” i també que “el que ens fa cristians és la creença en Déu. Nosaltres tenim dos llibres que llegim cada dia: la Bíblia i El llibre del Mormó, que ens ensenya sobre les altres parts del món”. També aclareixen que “Mormó era un dels profetes americans, de les antigues amèriques. El llibre del Mormó és una recopilació de profetes i els seus escrits”. Expliquen la diferència entre mormons i catòlics tot dient que “els principis són els mateixos (...) però nosaltres creim en una restauració. Creim en Jesucrist i en dotze apòstols. Ara mateix hi ha dotze apòstols, que són vius, i ens ensenyen. No estan amagats. Mitjançant l’esperit sant i el sentiment es pot aprendre. A les nostres esglésies no tenim la creu”. Conten que són pobres, es casen amb una sola dona i fan reunions sagramentals, on sopen, mengen i beuen aigua; no beuen vi perquè no beuen alcohol. Gusts per a tot. (CENT PER CENT, núm 294, 17 d’octubre. Manacor). BMM.-

(Diari de Balears, 26 de desembre 08)

RF - Diccionari d’expressions lingüístiques

Elaborat pel filòleg Antoni Llull Martí a partir de les Rondaies de Mn. Alcover i editat a can Moll dins la col·lecció “Els treballs i els dies”. Josep Maria Salom en diu: “obra monumental –395 planes- que suposa anys i anys de feina acurada, minuciosa a què ens té acostumats aquest autor, que cerca la perfecció sintàctica i ortogràfica amb un rigor extraordinari per proporcionar una eina útil, d’imprescindible consulta a les joves generacions que en l’ús quotidià ja no empren moltes d’aquestes expressions i per tant fins i tot les resulta difícil captar el seu significat”. Sens dubte, una nova aportació cabdal, del manacorí fidel seguidor de les passes de l’Apòstol de la Llengua. (MANACOR COMARCAL, núm 1155, 4 d’octubre). BMM.-

(Diari de Balears, 21 de desembre 08)

RF - Les fires d’altre temps

Ho conta Tià “Guingaia” al seu “Costumari popular”, tot ressaltant la importància que tenien antany per a la gent. Referit a Felanitx, és extrapolable a la resta de Mallorca: “Tot l’any girava entorn de les fires. Esperaven la fira des maig o la de Sant Agustí, per si havien de mester una escala per collir les figues, o la de Sant Miquel per dur els guarniments al selleter, o comprar-ne uns de nous. A la del “prebe” bord, els pagesos anaven a vendre les ametlles, a veure qui duia més bon preu. Les madones feien una passada en ‘es replà’ per si havien de comprar una greixonera, o un ribell, o una olla amb broc per les matances, i si l’escudeller havia tengut un de nou, carregaven de plats. A la taula del trinxeter, per una ganiveta nova, i més envant a una altra taula, tothom carregava d’espícies per trempar la xulla”. Eren altres temps, però no tot era esment per a la feina i la casa, ja que “les al·lotes anaven desinvoltes per arribar a davall la porxada de ‘la Sala’ i mercadejar a l’argenter un aro d’or, que sa mare li comprarà amb els doblers dels secalls, i els nins, amb un siurell, més contents que unes castanyetes”. Com veis, un altre món, inexorablement desaparegut. (FELANITX, núm 3603, 11 d’octubre). BMM.-

(Diari de Balears, 19 de desembre 08)

RF - La paella de Sant Salvador de Felanitx

Sembla que va arribar a tenir molta fama, de mà de Bernat Mateu Capellà, de can Vileta de Sencelles, germà del superior dels ermitans del santuari. Miranda Miret du la història a les planes de la revista, però avisa que és extreta del lloc http://pereoliver.com/santsalvador.htm . Aquesta web, que correspon al conegut oceanògraf felanitxer, conta tota la història, de forma ben sucosa, i també explica els ingredients de la paella, l’elaboració de la qual encara perdura dins el cercle familiar. Tenint en compte que, temps enrere, mataven els animals quan els comanaven la paella i encara podia passar que “alguna de les filles de Guillem hagués de fer corrent els cinc quilometres muntanya avall fins a Felanitx a cercar cebes, tomàtigues o algun altre ingredient que se pogués haver acabat i tornar per amunt”, quan demanaven a Guillem Mateu el secret de la seva especialitat gastronòmica contestava: “Arriben aquí dalt (a peu) afamats i encara han d'esperar una bona estona fins a poder asseure's a la taula. Com vols que no la trobin boníssima?”. Però tanmateix, la literatura utilitzada per l’autor de la web per parlar de la paella fa venir ganes de veure-la, olorar-la i tastar-la: “La Paella de Sant Salvador és un plat fantàstic. Ben feta, és una orgia de colors, d'aromes i de sabors que semblen una Mediterrània concentrada davant teu”. (SA SELLA, núm 112, juny-setembre. Sencelles). BMM.- (Diari de Balears, 17 de desembre 08)

RF - Crítiques a la corrupció política

Primer és el director del setmanari, Gabriel Veny, que acaba l’editorial assegurant que “l’alternància política en els governs, entre d’altres avantatges, té la virtut que els càrrecs corruptes perden la ‘mamella’, i les seves malifetes són destapades amb major facilitat (...) Per desgràcia, entre els que ens deim humans existeix molta gent que no és mereixedora de la confiança relativa a administrar els doblers d’altri, i molt menys el de les arques públiques. Sigui del color polític que sigui. Els doblers no tenen color polític, i malvats, aprofitats i corruptes, pressumptament de fet o en potència, existeixen a tots els partits”. Per la seva part, la consellera insular de Medi Ambient, Cati Julve, respon sobre el tema en una entrevista d’Antoni Sureda: “Tota corrupció i especialment la política me pareix repudiable. Evidentment la situació actual no convida a què els ciutadans confiïn en els polítics. I me dol que es pugui creure que tots els polítics som iguals. Convindria deixar clar que la corrupció no és dels partits sinó de les persones, i no tots treballem la política igual. Entenc que perquè el ciutadà recuperi la confiança en els qui gestionam la qüestió pública, es fa necessari un sanejament a tots els partits, i fer fora les persones que estan involucrades en activitats corruptes (...) Son Oms i tot el que sigui. La corrupció només té un nom i sense matisos”. (MANACOR COMARCAL, núm 1155, 4 d’octubre). BMM.- (Diari de Balears, 16 de desembre 08)

RF - Més del 50% de la població santanyinera és nascuda fora

Així ho assegura Cristòfol-Miquel Sbert en un article que repassa la demografia de Santanyí. Entre d’altres detalls inclou que la immigració més alta correspon a “països desenvolupats com Alemanya -que amb 1688 persones representa el col·lectiu més nombrós-. França, Països Baixos o el Regne Unit, que totalitzen 3.049”. En canvi, els països “menys afortunats, com Marroc amb 557, sumen 2.239”. Així el total d’immigrants a un municipi de 14.618 habitants és de 5.280, als quals s’hi deuen haver d’afegir les persones nascudes a la península Ibèrica per poder treure el comptes que avalin el titular. Amb aquest referent afegeix que els habitants “amb residència de més d’una dotzena d’anys, és a dir els santanyiners diguem-li de sempre, ja som només el 49’3% del total del terme”. Malaurats signes dels temps. (TALAIA, núm 11, novembre. Campos i comarca). BMM.- (Diari de Balears, 8 de desembre 08)